Dracònids

Els dracònids són una raça artificial apareguda molt recentment a Mirathil. No són descendents de dracs, no formen part d’un llinatge natural i, fins ara, cap dracònid no ha nascut com a tal. Tots els dracònids coneguts van ser creats al voltant de l’any 0 de l'Era dels Dracs mitjançant un procés que combina restes de dracs ancestrals, coneixements alquímics i una forma de manipulació de les ànimes que molt poques persones comprenen. Els seus cossos són nous, però les persones que els habiten no ho són.

Cada dracònid conté l’ànima d’algú que va viure al món Artazon abans del cataclisme que va destruir-lo. Alguns havien estat humans; altres, elfs, nans o membres d’altres races. Tots van morir durant la catàstrofe o els primers moments de la devastació i, com que els déus d’Artazon havien desaparegut o abandonat el món, les seves ànimes no van trobar cap destí després de la mort.

Durant prop de dos-cents anys, aquestes ànimes van vagar sense cos, atrapades en un món devastat i incapaços de continuar el seu camí. Aquesta situació va canviar amb la intervenció de Beagletouse, un gnom que va construir nous recipients per a aquelles ànimes utilitzant restes de dracs cromàtics d'una època mol antiga. D’aquesta manera, persones mortes feia segles van despertar de nou dins de cossos dracònids i van rebre una segona oportunitat de viure.

Els dracònids van ser creats com a part d’un exèrcit. Aquesta finalitat militar forma part del seu origen i de les primeres estructures socials que han conegut després de renéixer. Tanmateix, no són autòmats, criatures sense voluntat ni soldats buits: són persones amb records, pors, afectes, contradiccions i identitats que provenen d’una vida anterior.

La seva primera aparició coneguda a Mirathil va tenir lloc a Sunia Khal, a les terres orientals, durant l’any 0 de l'era dels Dracs. Des d’aleshores només han passat uns pocs anys, de manera que qualsevol dracònid que camini actualment per Mirathil encara està aprenent què significa viure en aquest cos i en aquest món.

Per descobrir més detalls sobre la creació dels dracònids, Beagletose i els esdeveniments que van envoltar la seva aparició, consulteu la campanya dels Magstegots.

Els dracònids no són morts vivents. Les seves ànimes habiten cossos nous que funcionen com organismes vius: respiren, mengen, dormen, sagnen, es curen i poden tornar a morir. Tampoc són simples construccions artificials, ja que tenen voluntat, emocions i una ànima pròpia.

Beagletouse, el Pare

Els dracònids anomenen habitualment Beagletouse el Pare. Aquest títol no implica que sigui el seu progenitor biològic, sinó que reconeix el seu paper com a creador dels seus cossos i responsable del seu retorn a la vida. Per a molts dracònids, Beagletouse és l’ésser que els va rescatar d’una existència interminable com a ànimes errants i els va oferir una segona oportunitat quan els mateixos déus els havien abandonat. La devoció cap al Pare és gairebé universal entre els primers dracònids.

Per als observadors externs, la relació entre Beagletose i els dracònids pot semblar una religió, una estructura familiar, una cadena de comandament o una forma de dependència. Per als dracònids, acostuma a ser totes aquestes coses alhora.

Els dracònids van ser creats per formar un exèrcit. En despertar, molts van rebre instruccions, funcions i una posició dins aquella força abans que tinguessin temps d’entendre completament què els havia succeït. Tanmateix, cadascun d’ells continua sent una persona procedent d’una vida anterior. Dins una mateixa unitat poden conviure antics nobles, camperols, sacerdots, criminals, artistes, soldats, infants ja adults dins el nou cos i persones que abans del cataclisme no haurien compartit mai un mateix espai. Alguns accepten amb orgull la seva condició de soldats del Pare. Altres veuen l’exèrcit com el preu que han de pagar per haver tornat a la vida. També hi ha dracònids que, un cop han descobert Mirathil, comencen a preguntar-se què volen fer amb aquesta segona existència.

Descripció física

Els dracònids són humanoides robustos coberts parcialment o completament d’escates. La majoria tenen una alçada comparable o superior a la dels humans, amb cossos amples, musculosos i construïts per suportar grans esforços físics.

Els seus caps presenten trets dracònics evidents: mandíbules fortes, dents afilades, ulls reptilians i plaques òssies que protegeixen algunes zones del crani. Molts tenen banyes, crestes o protuberàncies diferents segons el recipient utilitzat en la seva creació.

Les mans solen tenir quatre o cinc dits acabats en ungles gruixudes o petites urpes. Alguns tenen cua, mentre que altres només presenten una prolongació curta de la columna. Les ales són extremament poc habituals i, quan apareixen, acostumen a ser vestigials i incapaces de permetre el vol.

Malgrat compartir un mateix origen, no hi ha dos dracònids exactament iguals. Les restes dracòniques emprades, les decisions de Beagletose i la manera com cada ànima s’ha adaptat al recipient poden alterar la forma del cap, la distribució de les escates, la corpulència i els trets facials.

El seu color és la característica més evident i determina part de les aptituds del cos. Els dracònids coneguts són vermells, blancs, blaus, negres, verds, porpres o grocs.

No existeixen dracònids metàl·lics. No s’han documentat dracònids daurats, platejats, bronzejats, de coure ni de llautó. Tots els recipients creats per Beagletose provenen de dracs cromàtics.

El color d’un dracònid no determina la seva moralitat, personalitat, raça anterior ni posició dins l’exèrcit.

Dracònids vermells

Els dracònids vermells estan vinculats al foc. Les seves escates poden anar del vermell fosc al carmesí intens, amb zones negres o ataronjades al voltant dels ulls, la gola i les articulacions. Els seus cossos suporten millor les temperatures elevades i poden expulsar una breu alenada de flames. Quan s’enfaden, s’esforcen o fan ús de la seva energia dracònica, és habitual que els surti fum dels narius o que les escates de la gola s’il·luminin.

Dracònids blancs

Els dracònids blancs estan vinculats al fred. Poden tenir escates blanques, grisenques, transparents o d’un blau extremament pàl·lid.

La seva temperatura corporal acostuma a ser més baixa que la d’altres dracònids i el seu alè es condensa fàcilment. Poden expulsar una ràfega de fred intens i suporten temperatures que resultarien perilloses per a la majoria de criatures.

Dracònids blaus

Els dracònids blaus estan vinculats a l’electricitat. Les seves escates varien entre el blau cel, el cobalt i tonalitats tan fosques que gairebé semblen negres. Petites descàrregues poden recórrer el seu cos quan experimenten emocions intenses. Els cabells, la roba o els objectes lleugers poden reaccionar a l’electricitat estàtica que generen. La seva alenada adopta la forma d’una descàrrega elèctrica concentrada.

Dracònids negres

Els dracònids negres estan vinculats a l’àcid. Les seves escates acostumen a ser fosques, opaques i resistents, sovint amb tonalitats verdes, grises o violàcies. Les seves glàndules poden produir una substància corrosiva que expulsen en forma d’alè. Alguns tenen una saliva lleugerament àcida, encara que aquesta no acostuma a ser prou potent per causar dany sense una concentració voluntària.

Dracònids verds

Els dracònids verds són els menys poderosos des del punt de vista màgic. Els seus cossos no manifesten cap alè sobrenatural ni una afinitat elemental clara. Tot i no disposar de les aptituds sobrenaturals dels altres colors, els dracònids verds tenen sentits aguts i una gran capacitat d’adaptació. Acostumen a ser resistents a malalties, verins i altres amenaces físiques, però continuen sent considerats els recipients cromàtics més febles.

Les seves escates poden anar del verd fosc a tonalitats de molsa, oliva, maragda o verd groguenc.

Dracònids porpres

Els dracònids porpres estan vinculats directament a la màgia. Les seves escates poden ser liles, violetes, morades o gairebé negres, sovint amb reflexos que canvien segons la llum.

No disposen d’un alè elemental convencional. En canvi, els seus cossos reaccionen amb facilitat davant la màgia i poden percebre energies arcanes que passarien desapercebudes per a altres criatures.

Alguns dracònids porpres mostren marques lluminoses, símbols espontanis o línies d’energia sota les escates quan llancen conjurs o entren en contacte amb objectes màgics.

Dracònids grocs

Els dracònids grocs estan vinculats a les malalties, les infeccions i la corrupció del cos. Les seves escates poden ser grogues, ocres, daurades sense ser metàl·liques o d’un color semblant al de la sorra. Els seus organismes són extraordinàriament resistents als agents patògens. Poden entrar en contacte amb malalties que matarien altres criatures sense patir-ne immediatament les conseqüències.

Alguns dracònids grocs poden expulsar una bafarada carregada d’una energia pestilent que provoca nàusees, febre i malestar temporal. Aquesta aptitud no transmet necessàriament una malaltia concreta, sinó que altera breument el funcionament del cos de les criatures afectades.

Records de la vida anterior

Els dracònids conserven records de la persona que havien estat a Artazon, però la seva claredat varia enormement. Alguns recorden la seva vida anterior gairebé sencera: el seu nom, la seva família, la seva professió, la seva llar i el moment exacte de la mort. Altres només conserven imatges aïllades, sensacions, rostres sense nom o coneixements que no saben d’on provenen. Aquests records també poden aparèixer de manera inesperada. Una olor, una cançó, una paraula antiga o un paisatge de Mirathil semblant a un lloc d’Artazon poden despertar fragments que el dracònid creia perduts.

A causa del canvi de cos, retrobar persones de la vida anterior és extremament difícil. Una antiga esposa pot existir ara com una dracònida d’un altre color, amb una veu, una alçada i uns trets completament diferents. Potser conserva tots els records de la relació, potser només en recorda fragments o potser no reconeix en absolut la persona que afirma haver compartit la vida amb ella.

Algunes parelles i famílies s’han retrobat gràcies als records compartits. D’altres han descobert que només un dels seus membres recordava la relació. També hi ha dracònids que continuen buscant éssers estimats sense saber si les seves ànimes van ser recuperades, si encara vaguen per Artazon o si van desaparèixer per sempre.

Societat

Els dracònids encara no han tingut temps de construir una societat pròpia. Fa només uns pocs anys que existeixen i la primera comunitat que van conèixer després de despertar va ser l’exèrcit creat per Beagletouse. La seva cultura és, per tant, una barreja de disciplina militar, veneració cap al Pare i fragments de les civilitzacions desaparegudes d’Artazon. Cada dracònid aporta costums, paraules, creences i maneres de veure el món procedents de la seva vida anterior.

Això pot generar contradiccions importants. Dos dracònids que exteriorment semblen membres d’una mateixa raça poden provenir de pobles que a Artazon eren enemics. Un pot recordar els dracs com criatures sagrades mentre un altre els considerava monstres. Un pot haver estat fidel a una divinitat que l’altre odiava.

Relacions

Els dracònids són una aparició tan recent que la major part dels habitants de Mirathil encara no sap què són. Alguns els confonen amb descendents de dracs, criatures transformades per màgia o soldats d’un regne desconegut. La seva aparença pot provocar por, fascinació o respecte. A diferència dels tieflings, la forma dels dracònids no recorda directament els dimonis, però la seva relació amb els dracs i la seva aparició sobtada desperten tota mena de rumors.

Moltes persones desconeixen que dins de cada dracònid hi ha l’ànima d’algú procedent d’un altre món. Fins i tot quan ho descobreixen, poden tenir dificultats per acceptar que la criatura escamosa que tenen davant havia estat humana, elfa, nana o membre d’una altra raça.

Els dracònids, per la seva banda, poden sentir una proximitat estranya amb els pobles de Mirathil. Un antic elf pot reconèixer costums semblants entre els elfs d’aquest món, però també descobrir que la seva cultura ha evolucionat de manera completament diferent. Una antiga humana pot visitar la còpia mirathiliana de la ciutat on havia viscut i trobar-hi persones que mai no l’han coneguda.

Mirathil és alhora un món nou i una versió inquietant del món que van perdre.

Descendència

Actualment no existeix cap generació de dracònids nascuts de manera natural. Tots els dracònids coneguts van ser creats directament per Beagletose i contenen l’ànima d’una persona morta a Artazon. Encara no se sap si els dracònids poden tenir descendència. Els seus cossos són prou recents perquè ningú no hagi pogut estudiar completament la seva reproducció, l’envelliment o l’esperança de vida.

Trets racials dels Dracònids

Els trets següents representen els dracònids creats per Beagletouse i estan adaptats per utilitzar-se amb les regles de Pathfinder 1a edició.

+2 Força, +2 Carisma, -2 Destresa: Els cossos dracònids són forts, resistents i tenen una presència imponent, però la seva corpulència i la poca experiència dins el nou recipient poden fer-los menys àgils.

Humanoide dracònid: Els dracònids són humanoides amb el subtipus dracònid. Malgrat l’origen artificial dels seus cossos, no es consideren constructes, morts vivents ni criatures del tipus drac.

Mitjà: Els dracònids són criatures de mida Mitjana i no tenen bonificadors ni penalitzadors derivats de la seva mida.

Velocitat normal: Els dracònids tenen una velocitat base de 30 peus.

Visió en la foscor: Els dracònids poden veure en la foscor fins a 60 peus.

Pell escamosa: Les escates dels dracònids els proporcionen un bonificador d’armadura natural +1 a la CA.

Fragments del passat: Durant la creació del personatge, el dracònid escull dues habilitats relacionades amb la seva vida anterior. Rep un bonificador racial +2 a aquestes dues habilitats i sempre les considera habilitats de classe.

Color cromàtic: Cada dracònid ha d’escollir un dels colors descrits a continuació. Aquesta elecció es fa durant la creació del personatge i no es pot modificar.

Vermell

Resistència al foc: El dracònid té resistència 5 al foc.

Alè de foc: Una vegada al dia, com a acció estàndard que no provoca atacs d’oportunitat, el dracònid pot expulsar un con de foc de 15 peus. L’alè infligeix 1d6 punts de dany de foc. Les criatures afectades poden fer una tirada de salvació de Reflexos amb CD 10 + la meitat del nivell del personatge + el modificador de Constitució del dracònid. Si tenen èxit, no reben dany.

Blanc

Resistència al fred: El dracònid té resistència 5 al fred.

Alè de fred: Una vegada al dia, com a acció estàndard que no provoca atacs d’oportunitat, el dracònid pot expulsar un con de fred de 15 peus. L’alè infligeix 1d6 punts de dany de fred. Les criatures afectades poden fer una tirada de salvació de Reflexos amb CD 10 + la meitat del nivell del personatge + el modificador de Constitució del dracònid. Si tenen èxit, no reben dany.

Blau

Resistència a l’electricitat: El dracònid té resistència 5 a l’electricitat.

Alè elèctric: Una vegada al dia, com a acció estàndard que no provoca atacs d’oportunitat, el dracònid pot expulsar una línia d’electricitat de 20 peus. L’alè infligeix 1d6 punts de dany d’electricitat. Les criatures afectades poden fer una tirada de salvació de Reflexos amb CD 10 + la meitat del nivell del personatge + el modificador de Constitució del dracònid. Si tenen èxit, no reben dany.

Negre

Resistència a l’àcid: El dracònid té resistència 5 a l’àcid.

Alè corrosiu: Una vegada al dia, com a acció estàndard que no provoca atacs d’oportunitat, el dracònid pot expulsar una línia d’àcid de 20 peus. L’alè infligeix 1d6 punts de dany d’àcid. Les criatures afectades poden fer una tirada de salvació de Reflexos amb CD 10 + la meitat del nivell del personatge + el modificador de Constitució del dracònid. Si tenen èxit, no reben dany.

Verd

Sense afinitat màgica: Els dracònids verds no disposen d’alè sobrenatural ni de resistència elemental.

Supervivent: Reben un bonificador racial +2 a les proves de Sigil, Percepció i Supervivència. Aquestes dues habilitats sempre es consideren habilitats de classe per al dracònid.

Porpra

Resistència arcana: Els dracònids porpres reben un bonificador racial +2 a les tirades de salvació contra conjurs i aptituds sortílegues.

Sensibilitat màgica: Reben un bonificador racial +2 a les proves de Màgia i d’Ús d’objectes màgics.

Percepció arcana: Poden utilitzar detectar màgia una vegada al dia com a aptitud sortílega. El nivell de llançador és igual al nivell del personatge.

Groc

Organisme patogen: Els dracònids grocs reben un bonificador racial +4 a les tirades de salvació de Fortitud contra verins i malalties, incloses les malalties màgiques.

Alè pestilent: Una vegada al dia, com a acció estàndard que no provoca atacs d’oportunitat, el dracònid pot expulsar un con pestilent de 15 peus. Les criatures afectades han de superar una tirada de salvació de Fortitud amb CD 10 + la meitat del nivell del personatge + el modificador de Constitució del dracònid. Les criatures que fallen queden indisposades durant 1d4 assalts. Aquesta aptitud és un efecte de malaltia. Les criatures immunes a les malalties també són immunes a aquest efecte.

Trets racials alternatius

Els següents trets racials poden representar diferències en el procés de creació, en la conservació de l’ànima o en el recipient dracònic.

Memòria esfilagarsada: Alguns dracònids gairebé no conserven records conscients de la seva vida anterior, però la seva ànima ha après a resistir els intents de controlar-la. Reben un bonificador racial +2 a les tirades de salvació contra efectes de por, encantament i compulsió. Una vegada al dia, poden repetir una tirada de salvació fallida contra un efecte que afecti la ment, però han d’acceptar el segon resultat encara que sigui pitjor. Aquest tret substitueix fragments del passat.

Memòria extraordinàriament nítida: Alguns dracònids recorden coneixements que pertanyien a un món desaparegut. Escullen una habilitat de Saber. Reben un bonificador racial +4 en aquesta habilitat, sempre la consideren habilitat de classe i poden utilitzar-la sense entrenament. També aprenen una llengua addicional vinculada a la seva vida anterior. Aquest tret substitueix fragments del passat.

Recipient reforçat: Alguns cossos van ser creats amb una proporció superior d’ossos i escates de drac ancestral. El bonificador d’armadura natural del dracònid augmenta a +2, però la rigidesa del cos redueix la seva velocitat base a 20 peus. Aquest tret modifica pell escamosa i velocitat normal.

Mandíbules de guerra: Alguns dracònids van ser dissenyats específicament per al combat cos a cos. Obtenen un atac natural de mossegada que infligeix 1d4 punts de dany. La mossegada és un atac primari, o un atac secundari si el dracònid utilitza armes manufacturades durant el mateix assalt. Aquest tret substitueix visió en la foscor.

Ales vestigials: Alguns recipients tenen ales massa petites per volar, però prou desenvolupades per ajudar a controlar una caiguda o un vol obtingut per altres mitjans. El dracònid rep un bonificador racial +4 a les proves de Volar. Aquest tret substitueix visió en la foscor.

Ànima aferrada: Algunes ànimes s’han unit al nou cos amb una força extraordinària. Reben un bonificador racial +2 a les tirades de salvació contra efectes de mort, drenatge d’energia, energia negativa i conjurs o aptituds de nigromància. Tampoc no perden punts de cop pel fet de rebre un nivell negatiu, tot i que pateixen la resta de penalitzadors habituals. Aquest tret substitueix fragments del passat.