Races

Elfs

Poble antic, longeu i profundament lligat a la màgia, la memòria i les seves pròpies estructures culturals. Sovint es veuen a si mateixos com guardians d’una perfecció que la resta del món no entén.

Nans

Poble de pedra, forja i memòria, que ha bastit algunes de les estructures més resistents de Mirathil, tant físiques com culturals.

Névalfs

Elfs de la vora nord del Bosc de Shuri'adar Reyzana, a la frontera amb les terres gelades, forjats pel silenci, la duresa del territori i la prudència davant els gegants de gebre.

Duergar

Nans que fa segles van baixar a galeries que cap altre nan ha tornat a trepitjar i no van tornar a pujar. L'aïllament sota Tarnarok els ha fet freds, calculadors i profundament desconfiats.

Drows

Poble subterrani del Bosc de Drowadar, governat per la Matriarca de Fossardenar, en conflicte des de fa segles amb els elfs de la superfície pel control d'aquestes terres.

Nelfs

Éssers raríssims nascuts de la unió entre elfs i nans, concentrats (i marginats) a Lorenthiel. Fora d'allà, gairebé no n'hi ha.

Humans

El poble més estès i divers de Mirathil. No tenen una única cultura comuna, sinó moltes formes de vida segons el regne, la llengua, la classe social i la història local.

Mitgerols

Variant humana de petita alçada, originària de Dimàsia, d'on va haver de fugir arran de les seves guerres. Es va reinstal·lar sobretot a Darum i Sepròlia, on la llar i la comunitat en són el tret més distintiu.

Semi-elfs

Descendents d’unions entre humans i elfs. Acostumen a viure entre dues memòries: la brevetat humana i la llarga ombra cultural dels elfs.

Semi-orcs

Humans amb sang orca en el seu llinatge. La seva existència sovint parla de fronteres, guerres, convivències difícils i prejudicis arrelats.

Semi-nans

Descendents rars d’humans i nans. Són poc habituals i sovint ocupen un espai incòmode entre la flexibilitat humana i la tossuda permanència nànica.

Semi-gegants

Descendents d'unions entre humans i gegants, corpulents, forts i sempre una mica massa grans per al món que els envolta.

Vishkanya

Humans alterats fa generacions pel verí del desert de Santara. Són coneguts per la seva relació amb toxines i secrets, i sovint tan marginats que molts acaben trobant refugi al Territori Pirata.

Kayal

També anomenats fetchlings en altres tradicions. Són descendents d’humans retornats del Pla de les Ombres, marcats per una foscor que ja no és només externa.

Dhampirs

Portadors d’una herència vampírica rara i discreta. La seva existència sol moure’s entre la sospita, el silenci i els rastres d’un llinatge maleït.

Aasimars

Humans tocats per una llum celestial o divina. Són extremadament rars, i sovint se’ls interpreta més com a presagis vivents que com a poble estable.

Samsarans

Una llegenda més que un poble: persones que diuen recordar una vida anterior, físicament indistingibles de qualsevol humà. Ningú ha confirmat mai que existeixin de veritat a Mirathil.

Tieflings

Refugiats d'Àrtazon, un altre pla assolat per un cataclisme demoníac. Fins fa ben poc no n'havia existit cap a Mirathil: els primers hi han arribat només fa uns anys, gràcies a una via oberta pel Cercle del Silenci.

Fèlids

Pobles de trets felins, sovint vinculats a comunitats nòmades, territoris càlids i cultures de forta mobilitat. L’Amurrun és una de les llengües més esteses associades a ells.

Gripplis

Humanoides amfibis de mida petita, habitualment vinculats a selves, aiguamolls i comunitats tribals. Són àgils, nerviosos i sovint molt supersticiosos.

Tengus

Pobles d'aspecte aviari amb el seu gran nucli a Thunk, una ciutat construïda íntegrament per ells. Alguns prefereixen que se'ls digui «còrvids»; el cronià és la llengua fortament vinculada a la seva cultura urbana i comercial.

Ràtids

Humanoides de trets rosegadors que viuen en clans familiars molt units, sovint sota terra o als marges de les ciutats. El seu aspecte els tanca moltes portes, però són artesans i intermediaris valorats on els coneixen bé.

Lòxodons

Pobles de trets elefantins, grans, longeus i de memòria profunda, concentrats a l'entorn de Sunia Khal. La seva relació amb els taurins de Cretània és tensa des de fa generacions.

Kitsunes

Poble de trets vulpins originari de Senkairen, de cultura profundament oriental. Uns pocs en trenquen les arrels i es fan viatgers, coneguts arreu per la seva subtilesa i les seves identitats canviants.

Conillins

Pobles de trets de conill o llebre, concentrats a l'Illa de Pasqua, on viuen en comunitats grans i molt organitzades. Són prudents davant el perill físic, però també confiats i una mica innocents amb la gent.

Taurins

Pobles de trets bovins, grans i massissos, amb una cultura basada en l'honor, el treball i la defensa del grup. Mantenen una rivalitat de segles amb els lòxodons de Marfília, i no es posen d'acord entre ells sobre si el minotaure llegendari n'és o no un dels seus.

Ovídids

Pobles de trets d'ovella, cabra o mufló, de cultura tranquil·la i espiritual, escampats per les muntanyes de tot Mirathil. Són, per naturalesa, força porucs: eviten el risc sempre que poden, però es tornen tossuts de roca quan es planten.

Cànids

Pobles de trets canins, sovint associats a la lleialtat, la vida en grup, la vigilància i una forta relació amb el territori.

Nagajis

Pobles serpentins concentrats al sud de Santara, sobretot a Bruma'ra, on guarden temples i biblioteques amb saber sobre verins i endevinació. En algunes regions són vistos amb recel, en d'altres com a guardians de savieses antigues.

Ursins

Pobles de trets d’os, forts, resistents i sovint associats a territoris freds, boscos profunds o comunitats de gran tradició oral.

Senglarins

Pobles de trets de porc senglar, durs i tossuts, que viuen en clans fortificats als boscos i muntanyes, com el de Glarian. Valoren la resistència i la ferocitat controlada, però dins del clan són sorollosos i afectuosos.

Boggards

Pobles amfibis d'aspecte de gripau que viuen als aiguamolls i manglars de Selvària, governats per un rei sacerdot. La seva cultura és tancada i territorial, i miren amb desconfiança tot el que ve de terra ferma.

Orcs verds

Poble guerrer i salvatge de debò, amb el seu gran nucli a les muntanyes d’Orkiringram. A Agurterra n’hi ha encara més ferotges i imprevisibles, temuts fins i tot per altres orcs.

Orcs rojos

Parents dels orcs verds, però adaptats al sol i al terreny obert. Els que viuen a Drukatur solen tenir un paper militar important; els de les Planes Abruptes són encara més salvatges que la mitjana.

Gòblins

Pobles petits, astuts i nombrosos, sovint organitzats en campaments, bandes o comunitats marginals. La seva presència és habitual a zones frontereres i territoris poc controlats.

Hobgoblins

Parents més disciplinats i militaritzats dels gòblins, sovint associats a jerarquies marcials i estructures de comandament estrictes.

Gnolls

Humanoides de trets de hiena, temuts arreu de Mirathil per una reputació de violència i saqueig que és, de debò, merescuda. El seu origen (neixen de la mort d’una hiena) és tan pertorbador com la seva fama.

Kòbolds

Pobles petits de trets reptilians que viuen sota terra, en galeries pròpies plenes de trampes. Es consideren descendents llunyans dels dracs, una creença que travessa tota la seva religió, política i manera d'entendre's a si mateixos.

Florigens

Persones planta escampades per racons remots i sense connexió de tot Mirathil, cadascuna totalment sola. Quan un florigen sent que se li acaba el temps, planta una llavor pròpia que hereta els seus records: per a ells, no és ben bé morir, és passar full.

Gnoms

Poble misteriós que, segons la història antiga, va aparèixer del no-res. La seva llengua, el Tipiripí, encara conserva rastres d’aquest origen estrany.

Umbraxis

Poble menut i esquiu, fet de mig persona i mig ombra, de naturalesa encara poc coneguda. Cada umbraxi de Mirathil neix vinculat a un bessó nascut a Àrtazon amb qui comparteix els sentits tota la vida.

Sawajins

Bàsicament, gòblins de mar: petits, nombrosos i caòtics. Hi ha dos vessants ben diferenciats, els menuts (de peixos petits) i els grans (de peixos grossos com taurons), semblants en algunes coses però molt diferents en d'altres.

Monkey-gòblins

Variant de gòblins amb trets de simi, àgils i entremaliats, que viuen gairebé tots a les capçades de Selvària i rarament en surten.

Dracònids

Humanoides de trets dracònics. No són dracs, però la seva existència sovint desperta preguntes incòmodes sobre l’herència dracònica i les restes de la màgia antiga. La seva aparició a Mirathil és extremadament recent.

Ifrits

Genasis de foc que gairebé ningú a Mirathil sap que existeixen: defensen, des de dins del Pla Elemental del Foc, un portal que la majoria de la gent creu pura llegenda.

Ondines

L'únic regne genasi del qual no se sap res de cert: cap ondina ha estat vista mai a la superfície, i ningú sap on és Coraluna, el seu suposat regne.

Oreades

Genasis de terra que van perdre el seu regne, Petròvil, fa generacions sota les urpes d'una tarasca. A diferència dels altres genasis, ja no viuen ocultes: han fundat Nova Petròvil, una ciutat mòbil, i han començat a fer-se un lloc a la superfície.

Sílfides

Genasis d'aire que viuen a Vindur, un regne amagat en altures on el món material i el pla de l'aire gairebé es confonen. La seva societat no té governants ni propietat: tot s'hi decideix i comparteix entre totes.