El món de Mirathil

El que trobes en aquesta pàgina és un resum de tot el que va passar, el mínim que necessites per saber el context del món. Si vols aprofundir en cada etapa i en la complexitat del món, aquí trobaràs molt més contingut: Les Cròniques de Mirathil.

El Segell

Primer no hi havia res. Després va aparèixer la màgia, i amb ella el déu primogènit: Asmodeus, creador de l'infern. Més tard va néixer la seva germana, Ella. Quan les entitats van prendre forma i consciència Asmodeus va voler subjugar a totes les forces existents i durant molt de temps ho va aconseguir. Però per molt gran que fossin els seus nou inferns sempre hi havia coses que escapaven del seu control més enllà de les seves fronteres, que ell no podia veure. I allà van anar a parar totes les forces que no volien estar sota el comandament del déu primogènit i que, al no poder destruir-les, aquest va desterrar a l'Abisme.

Totes aquestes forces, emprenyades i ressentides, amb una única ansia de destrucció van unir-se en una sola consciència que més tard anomenariem Rovagug.

Però llavors va haver-hi una escletxa de llum a dins del regne el mal. Mirathil i Artazon, dos habitants de l'infern, van tenir una visió enviada pel poder de la màgia mateix, per el que més tard vam anomenar Arcània. Van veure un món nou sense la maldat imperant al regne d'Asmodeus. No anava a ser fàcil, però junts ho van aconseguir: Van robar la flama de la màgia del tron d'Asmodeus i van buscar un lloc deshabitat de l'Abisme a on construir un nou regne lluny de les voluntats i control d'Asmodeus, amb la ajuda de la màgia i del poder elementar que van arreplegar durant la seva fugida de l'infern.

Asmodeus es va adonar del que estaven fent, però els va deixar actuar. Es va adonar que les ànimes d'aquells nous regnes podien ser molt més potents si tenien la llibertat d'escollir ser malvades per elles mateixes, tot i que també poguessin sorgir forces de llum que volguessin destruir-lo. Però, al cap i a la fi, ell era Asmodeus, el déu primogènit, més vell que el temps mateix. Ningú no el podria derrotar mai.

I així és com va néixer Mirathil.

Si vols saber més en detall pots consultar el primer volum de Les Cròniques de Mirathil, anomenat La Primera Flama.

Prehistòria de Mirathil

Es van formar els mars i les muntanyes i tot es va omplir de vida. Grans entitats van crear-se llavors, amb noms que avui en dia no podem recordar, i van ser els encarregats de la creació d'aquesta terra material. Entre aquests déus n'hi havia de bons i de dolents, de seguidors de la llei i de caòtics. Un cop el món va estar creat Asmodeus va voler la seva part del pastís, però sabia que encara no era el moment. Per la seva banda Rovagug encara no era conscient de la creació del món material, amb tantes coses per destruir.

I l'entitat abstracta font de la màgia elemental, Auri, va deixar una fracció del seu poder amagada al món material. Aquesta energia va agafar unes formes concretes influida tant per l'energia de la Llum com per l'energia del Mal. Aquests ens van ser anomenats dracs, qui van dominar el món mentre aquest estava encara en procés de creació. Però els anys van passar i els dracs van desaparèixer, o... Van anar a descansar, més enllà del continent, preparant la seva tornada. Només alguns s'hi van quedar, però poc a poc van convertir-se en un mite i al acabar les seves llargues vides la gran majoria no van deixar cap descendència.

Les societats encara no tenien una forma definida ni les races havien tingut temps per fer avenços socials ni tecnològics. Però un déu va accelerar el procés: Va portar el que va suposar el fi de la prehistòria: Va atorgar a una de les races l'escriptura. I aquests van ser els elfs. Gelós i pensant que era injust que només els elfs tinguessin aquest avenç, el déu creador dels nans, va entregar un altre sistema d'escriptura als seus, creant així diferències culturals que van afectar per sempre a la relació entre aquestes dues races.

L'edat antiga

Durant molts anys els Mirathilians van viure sense màgia ni sense la influència dels déus, vivint al marge de l'existència d'aquests i sense saber res dels seus orígens. Algunes societats van avançar més que altres, hi van haver guerres, es van crear i destruir els primers imperis. Del no res van aparèixer un dia els gnoms, dient que provenien del pla arcà, i ningú no sap com ho van fer o perquè va passar.

La Primera Arribada

Llavors, Asmodeus va passar a l'acció. Va començar a influir, al marge del coneixement dels altres déus, en decisions individuals de governadors i líders religiosos per tal de tenir el control d'aquest món i convertir-lo en una fàbrica d'ànimes corruptes que acabessin servint al seu regne. Però els déus es van assabentar i van baixar a la terra, provocant el que els habitants de Mirathil van anomenar La Primera Arribada.

Els déus van portar la màgia divina, però es van trobar una sorpresa al marge de la voluntat dels deus de Mirathil: La màgia arcana. Uns pocs habitants de Mirathil van aprendre a fer servir aquest poder sense necessitat que els déus els hi donessin permís.

L'arribada dels deus malignes va provocar un gran conflicte que per alguns va semblar la fi dels temps, però finalment no va ser així. Després del gran conflicte va haver-hi equilibri. I, durant més de mil anys, va seguir sent així.

Fins que Rovagug va sortir de la seva llarga letargia i va passar a l'acció.

La Segona Arribada

Rovagug no espera ordres de ningú i vol les coses quan les desitja. I el que més desitja és la destrucció de tot allò viu.

A l'any 1278 de la Primera Arribada el cel es va partir en dos i les potes del dimoni aràcnid van obrir l'escletxa per deixar entrar als dimonis de l'Abisme, qui només volien destrucció.

Els habitants de Mirathil no es van mantenir passius i van decidir unir-se per combatre l'invasor. Totes les races van combatre per evitar el gran cataclisme, i van començar la resistència contra els dimonis. Molts herois van néixer llavors, i molts més van morir. Entre ells una nana anomenada Mandaekkara, un jove molt poderós anomenat Donovan i un noble misteriòs de la família Stein van destacar per sobre dels altres.

Però Rovagug era un déu molt poderós, alimentat per les forces de l'Abisme. Només la unió de tots els déus podia derrotar-lo, i Asmodeus va tenir una idea. Van enganyar al deu del caos amb el seu propi poder. Van crear les quatre esferes i van prometre que tots els déus posarien allà el seu poder, cosa que va atreure a Rovagug. Quan aquest va creure que s'havia apoderat de l'esfera de la sang els altres déus van tancar-lo a dins d'aquesta, i alhora van posar tot el seu poder dispersat per les altres tres esferes.

Els déus van fer un tracte: No intervindrien al món material més enllà d'entregar màgia divina als seus subdits, qui triarien ser-ho per voluntat pròpia. Asmodeus, qui creia que tothom era dolent per natura perquè no podia concebre que els altres no pensesin com ell, va acceptar.

Els déus, abans de marxar, van deixar quatre temples repartits al món on es podrien destruir aquestes esferes. Després es va fer una reunió anomenada El Consell de la Unió on els Mirathilians van prendre una decisió: Fer servir les esferes per crear una barrera que no permetés el viatge entre plans i després repartir-se les esferes en diferents regnes.

Una ciutat, al nord de Terragris, va fer el més gran dels sacrificis. El compte d'aquell territori va fer servir la màgia de l'esfera de la Sang, que contenia a Rovagug, per transportar tota la ciutat a un lloc on ningú del món material pogues arribar mai: El pla de les ombres. Tots els habitants d'aquella ciutat van estar condemnats per sempre a viure al pla de les ombres, convertint-se en Fetchlings. Fins que unes generacions més tard una parella va descobrir el portal del temple de Torag i van creuar-lo per arribar al món material, recuperant el seu estatus nobiliari i formant una família, tenint un fill al qual van anomenar Ron.

L'era dels dracs

El 16 de maig de l'any 237 S.A. el que ningú no creia possible, va passar. Algú va reunir i destruir les esferes i va fer servir la màgia arcana per tal de modificar les propietats dels temples dels déus. Ron Wanderhook, manipulat en secret per un dimoni anomenat Kashz, va cometre l'osadia de voler eliminar el poder dels déus i alhora convertir-se en un que no condemnes a ciutats senceres a viure al regne de les ombres, tot i que aquest arriscat procés pogués suposar l'alliberament de Rovagug.

Però Asmodeus és Asmodeus. Ell hi era abans i hi serà després. Va fer servir una arriscada estratègia per saltar-se el pacte fet amb els deus, cedint la seva pròpia ànima a un mortal anomenat Khuro, qui volia evitar que els plans de Kashz i Ron tinguessin èxit. Per la seva banda, Galitheron, que llavors era un àngel del paradís, va donar poder al Narsoc, un dels altres membres del grup d'herois que volia salvar Mirathil. Tots dos herois estaven acompanyats d'Aldara l'Oracle renascuda, de la fetillera Seithr i de la germana del Narsoc, la clergue Rela.

Quan Ron va activar l'encanteri Kashz el va trair, com havia planejat des del principi, i va crear el seu propi regne diví. El pla havia tingut èxit... Parcialment. Els antics déus van desaparèixer per sempre, però Rovagug es va alliberar. En aquell moment els cinc mortals presents van entrar al conjur, anant a un espai abstracte. Allà cadascú va prendre les seves decisions. L'Aldara va conèixer a Ella. Li va demanar intervenir, però Ella no intervé. Només observa i dicta cap a on van les ànimes. En Khuro va proposar un nou tracte a Asmodeus, fent que aquest acceptés no envair el món material en el futur si s'alliberava, que es mantingués al seu regne del mal. I el va alliberar.

A un altre lloc de l'infinit de l'abisme la Seithr mateixa va enfrontar al déu Rovagug. Va invocar els poders de la natura i tots els druides del món ho sabien. Van prestar-li el seu poder màgic i amb tota aquesta energia va poder atacar al déu del caos, donant un espai a Asmodeus per apresar a Rovagug al més profund dels inferns.

Kashz va seguir endavant amb el seu pla, però els germans Odeber no ho podien permetre. Van fer servir el seu poder diví i el que emanava l'encanteri per no deixar que el regne de Kashz s'apoderés de tot l'espai, creant així un nou regne diví amb l'energia de la Llum. En Narsoc va convocar a Galitheron, qui es va aixecar amb el poder dels déus.

Tots aquests esdeveniments van provocar la caiguda dels antics déus, l'alliberament i empresonament de Rovagug a l'infern, i la creació dels nous regnes. Només Ella, Auri i Arcania van mantenir-se al marge d'aquests canvis. Un únic déu mantenia el seu poder des de l'inici: Asmodeus, més antic que el temps mateix.

I llavors van tornar els dracs.