Taurins

Els taurins són un poble humanoide gran i massís de trets de toro: cap banyut, musell ample, coll poderós i una constitució que fa girar el cap a qualsevol. Viuen en comunitats sedentàries a les planes obertes, els altiplans i les valls amples de l'interior, on són ramaders, llauradors, constructors i, quan cal, els millors soldats que un poble es pot permetre.

La cultura taurina gira al voltant de l'honor, el treball i la defensa del grup. La paraula donada és sagrada, l'esforç compartit és una virtut, i abandonar un company en perill és de les poques coses que un taurí no perdona. Tenen fama de lents a enfadar-se i terribles quan ho fan, i de ser incapaços de mentir amb gràcia.

Els taurins que viatgen solen fer-ho com a guàrdies, mercenaris d'elit, transportistes o ambaixadors, feines on la seva presència imposa i la seva reputació d'honestedat obre portes. Sota la mola física, molts són reflexius, pacients i sorprenentment tendres amb els seus.

Sobre si el minotaure de les llegendes és o no un taurí, els mateixos taurins no es posen d'acord. Uns diuen que és una altra cosa completament diferent, una criatura de mite que no té res a veure amb ells; d'altres sostenen que sí, que un minotaure és un taurí amb alguns trets diferents, però taurí igualment. La discussió no s'acaba mai, i cap de les dues postures ha guanyat mai del tot.

Aspecte

Un taurí fa entre dos metres i dos metres i mig, ample d'espatlles i pesant. El cap és clarament boví, amb banyes que van de curtes a molt llargues segons el llinatge i l'edat, orelles laterals i un musell ample. El cos és cobert de pèl curt de color negre, marró, rogenc, blanc o clapejat. Les mans acaben en dits gruixuts però hàbils.

Societat

La societat taurina és comunitària i molt reglada. Les decisions es prenen en consells on tothom té veu, però on el pes de la tradició és enorme. El prestigi es guanya amb el treball, la fiabilitat i la defensa del grup, no amb la riquesa. Els duels d'honor, sovint sense armes i molt ritualitzats, són una manera acceptada de tancar disputes.

Relacions

Amb els pobles agrícoles i ramaders veïns, els taurins mantenen relacions estables i formals. Amb els lòxodons la relació és tensa de debò: els de Cretània fa temps que estan enfrontats amb els de Marfília, el poble on hi ha més lòxodons, i la rivalitat s'ha escampat més enllà d'aquests dos indrets. Amb els depredadors de plana (gnolls, certes bandes) tenen una hostilitat defensiva de segles.

Trets racials dels Taurins

• +2 Força, +2 Constitució: Els taurins són una raça habitualment associada a una gran força física i una gran resistència.

• Humanoide (taurí): Els taurins són humanoides amb el subtipus taurí.

• Mitjà: Els taurins són criatures de mida Mitjana i no tenen bonificadors ni penalitzadors derivats de la seva mida.

• Lents i calmats: Els taurins tenen una velocitat base de 20 peus, que no es redueix mai per l’armadura ni per la càrrega.

• Visió en la penombra: Els taurins poden veure el doble de lluny que els humans en condicions de llum escassa.

• Duresa: Els taurins tenen una resistència física superior al normal. Per cada dau de cop que tinguin més enllà del tercer, obtenen 1 punt de cop addicional; si tenen més de 3 daus de cop, obtenen +1 punt de cop cada vegada que en guanyen un de nou (és a dir, cada cop que pugen de nivell).

• Assilvestrats: Naturalesa i Percepció es consideren sempre habilitats de classe per als taurins.

• Incansable: Els taurins reben un bonificador racial +4 a les proves de Constitució i a les tirades de salvació de Fortalesa per evitar la fatiga i l’esgotament, així com qualsevol altre efecte negatiu de córrer, fer marxes forçades, la fam, la set i els ambients calorosos o freds.

• Atac de banyes: Els taurins han après a fer servir les seves banyes com a armes naturals. Obtenen un atac de banya com a atac natural primari que infligeix 1d6 punts de dany.

• Armadura natural: Els taurins tenen un bonificador +1 a l’armadura natural gràcies al seu abundant pelatge.

• Càrrega poderosa: Sempre que un taurí carrega, infligeix el doble de dany amb les banyes més 1,5 vegades la seva bonificació de Força.

• Idiomes: Els taurins comencen el joc parlant comú i taurí. Els que tenen puntuacions d’Intel·ligència elevades poden escollir qualsevol idioma que desitgin, excepte idiomes secrets com el dels druides.

Trets racials alternatius

Els següents trets racials poden substituir trets racials taurí existents.

• Pell de granit: El bonificador d’armadura natural del taurí passa a +2. Aquest tret racial substitueix el tret d’armadura natural.

• Bram: Un cop al dia, el taurí pot llançar un crit que esglaia els enemics en un radi de 30 peus (salvació de Voluntat per resistir-s’hi). Aquest tret racial substitueix el tret d’assilvestrats.

• Bèstia de càrrega: El taurí es considera una categoria de mida més gran a l’efecte de capacitat de càrrega i d’arrossegar. Aquest tret racial substitueix el tret d’incansable.

Opcions de classe predilecta

En lloc de rebre 1 rang d’habilitat addicional o 1 punt de cop cada vegada que guanya un nivell en una classe predilecta, un taurí pot escollir una de les opcions següents si té aquella classe com a classe predilecta.

• Adalid: Afegeix +1/4 al bonificador de dany de l’adalid contra els objectius del seu desafiament.
• Bàrbar: Afegeix +1 punt de cop quan entra en fúria.
• Clergue: Afegeix +1/2 al dany o a la curació de la canalització d’energia del clergue.
• Druida: Afegeix +1 punt de cop quan fa servir forma salvatge per adoptar la forma d’una criatura amb el subtipus bou o bèstia de càrrega.
• Lluitador: Afegeix +1 a la DMC del lluitador quan resisteix un intent d’envestida o d’atropellament.
• Paladí: Afegeix +1/2 punt de cop a la capacitat d’imposició de mans del paladí.
• Explorador: Afegeix +1 a la DMC del company animal de l’explorador mentre estigui adjacent al taurí.
• Monjo: Afegeix +1 a la DMC del monjo quan resisteix una jugada bruta.
• Sacerdot de guerra: Afegeix +1/3 al dany o a la curació de la canalització d’energia del sacerdot de guerra.
• Convocador: Afegeix +1/4 al bonificador d’armadura natural de l’eidolon del convocador.