Àrtazon

Àrtazon és un món devastat situat en un pla d’existència diferent de Mirathil. No és un continent desconegut, una regió remota ni el futur de Mirathil, sinó un altre món complet que, abans de la seva destrucció, n’era una còpia gairebé exacta.

La geografia, les races, les cultures i moltes de les antigues civilitzacions d’Àrtazon semblen correspondre’s d’una manera inquietant amb les de Mirathil. Allà on a Mirathil hi ha una ciutat, una serralada, un regne o una ruïna antiga, és possible que a Àrtazon n’existeixi una versió equivalent. Tanmateix, els dos mons van seguir camins molt diferents quan, fa més de dos segles, Àrtazon va patir un cataclisme que va destruir la major part de les seves civilitzacions i va permetre que els dimonis entressin al pla.

Des d’aleshores, Àrtazon és un món postapocalíptic. Les ciutats s’han convertit en ruïnes, els camins han desaparegut sota la pols i la vegetació, les antigues fronteres ja no tenen cap valor i la majoria dels supervivents viuen en assentaments fortificats, comunitats nòmades, refugis subterranis o territoris protegits per faccions armades.

La màgia demoníaca impregna el món i ha transformat lentament els seus habitants, les seves criatures i fins i tot el paisatge. Els déus d’Àrtazon van desaparèixer o van abandonar el pla durant el cataclisme, i els seus noms s’han perdut amb el pas de les generacions.

La majoria dels habitants de Mirathil no saben que Àrtazon existeix. Només unes poques organitzacions, estudiosos i persones relacionades amb determinats esdeveniments coneixen la veritat. Fins i tot entre elles, ningú no comprèn completament per què existeixen dos mons tan semblants, què va provocar realment el cataclisme o si el mateix destí podria arribar algun dia a Mirathil.

Àrtazon és un dels escenaris principals de diverses campanyes d’Enrolats. Alguns dels seus misteris es descobreixen durant les partides i, per tant, aquesta entrada evita revelar-ne les respostes més importants.

Un reflex de Mirathil

Àrtazon sembla haver estat, en algun moment de la seva història, una còpia de Mirathil.

No es tracta només d’un món amb races o cultures semblants. La forma dels continents, la posició de determinades serralades, la localització d’antigues ciutats i molts altres elements semblen coincidir amb els de Mirathil. Les dues realitats comparteixen una estructura comuna, com si haguessin estat creades a partir d’un mateix model o com si una fos el reflex de l’altra.

Això no significa que els dos mons siguin actualment idèntics. El cataclisme va interrompre la història d’Àrtazon i va transformar completament el seu desenvolupament. Durant més de dos segles, Mirathil ha continuat construint regnes, ciutats, institucions i cultures, mentre Àrtazon lluitava per sobreviure entre les ruïnes.

Un món sense déus

Durant el cataclisme, els déus d’Àrtazon van desaparèixer. Amb el pas de les generacions, fins i tot els noms de les divinitats van ser oblidats.

Encara existeixen temples, estàtues i textos religiosos escampats per Àrtazon, però la majoria dels supervivents no saben a qui estaven dedicats. En alguns llocs, les imatges dels déus han estat destruïdes deliberadament; en altres, s’han convertit en símbols decoratius o supersticiosos.

L’absència dels déus també va alterar el destí dels morts. Moltes ànimes no van poder arribar a cap més enllà i van quedar atrapades, vagant pel món durant dècades o segles.

Algunes van perdre la consciència. Altres van convertir-se en aparicions, esperits o presències incapaces de comunicar-se amb els vius. Un grup d’aquestes ànimes va acabar sent utilitzat per Beagletose per crear els primers dracònids.

Per als habitants d’Àrtazon, la religió és un record llunyà, una promesa trencada o una qüestió sense resposta. Molts no confien en cap mena de divinitat, ja que els seus avantpassats van ser abandonats quan més necessitaven ajuda.

La invasió demoníaca

Els dimonis són una de les principals amenaces d’Àrtazon. Van entrar al pla durant el cataclisme i, des d’aleshores, han ocupat, corromput o destruït grans regions. No tots els dimonis actuen de la mateixa manera. Alguns són criatures salvatges que només busquen matar i devorar. Altres són éssers intel·ligents capaços de governar territoris, formar exèrcits, establir cultes o manipular comunitats mortals.

També existeixen criatures, persones i faccions que han après a utilitzar part del poder demoníac per sobreviure. En un món com Àrtazon, la diferència entre combatre la corrupció i aprofitar-la pot arribar a ser molt petita.

És important diferenciar la màgia demoníaca d’Àrtazon de les forces infernals. Els dimonis que van entrar al món no provenen necessàriament de l’Infern ni estan relacionats amb diables, pactes infernals o estructures legals de condemna. La corrupció d’Àrtazon és principalment demoníaca, caòtica i destructiva.

Aquesta influència és també l’origen dels tieflings d’Àrtazon. No són descendents de dimonis, sinó membres de diferents races transformats després de generacions d’exposició a la màgia que impregna el pla. La màgia demoníaca no es limita als dimonis. Després de més de dos segles, forma part del mateix entorn d’Àrtazon. Pot trobar-se a la terra, l’aigua, l’aire, les ruïnes i els éssers vius. La seva intensitat varia segons la regió. Hi ha zones on només provoca petites alteracions, mentre que en altres pot transformar una criatura en qüestió de minuts.

Els habitants de Mirathil anomenen habitualment tieflings les persones que presenten aquestes transformacions. A Àrtazon, però, no sempre es consideren una raça separada. Poden continuar identificant-se com a humans, elfs, nans o membres de qualsevol altra ascendència.

La corrupció també afecta els animals i les plantes. Boscos sencers poden desenvolupar comportaments depredadors, els cadàvers poden negar-se a descompondre’s i criatures aparentment normals poden manifestar poders inesperats.

Civilització i comunitats

Àrtazon no és un desert completament buit. Encara existeixen assentaments, fortaleses, pobles i organitzacions capaces de controlar determinades regions. Algunes comunitats intenten reconstruir les antigues civilitzacions. Altres consideren que el món anterior al cataclisme va fracassar i que repetir les seves estructures només conduiria a una nova destrucció.

A la zona de Kalienas en concret ha grups militars, científics, fanàtics, comerciants, nòmades, saquejadors i supervivents independents. Les aliances són habitualment temporals i depenen de la necessitat. Entre les faccions i grups coneguts d’Àrtazon es troben els Cendraflamants, l’Enclusa Roja, diverses comunitats utòpiques i grups de científics que habiten en instal·lacions subterrànies.

Cadascun d’aquests grups presenta una resposta diferent davant la destrucció. Alguns volen recuperar el món perdut, altres adaptar-se al nou ordre i uns quants utilitzen el caos per acumular poder.

Cap facció coneguda controla tot Àrtazon. Gran part del territori continua incomunicat, i és possible que existeixin ciutats o civilitzacions senceres que no hagin tingut contacte amb la resta del món durant generacions.

El Cercle del Silenci

El Cercle del Silenci és una de les poques organitzacions conegudes capaces d’obrir una via d’escapament entre Àrtazon i Mirathil.

La seva eina permet traslladar determinades persones fora del món devastat, però cada ús comporta un risc extraordinari. El Cercle tem que una criatura, una força demoníaca, una maledicció o alguna altra forma de corrupció pugui travessar juntament amb els refugiats.

Per aquest motiu, les evacuacions són lentes, limitades i supervisades. No existeix un portal permanent ni una ruta segura que permeti viatjar lliurement entre els dos mons.

El Cercle tampoc no comparteix obertament els seus coneixements. La major part de la població de Mirathil ignora tant l’existència d’Àrtazon com l’arribada dels refugiats.

La boira i la connexió amb Mirathil

Una vegada al mes, una boira sobrenatural s’estén simultàniament per Àrtazon i Mirathil. Durant unes hores, els dos mons queden connectats d’una manera que encara no es comprèn del tot. La boira apareix arreu al mateix temps. Cobreix els camins, els boscos, els camps, les muntanyes i els territoris salvatges, reduint la visibilitat i alterant la percepció de les distàncies. Mentre dura, viatjar fora d’un lloc protegit és extremament perillós.

Amb la boira arriben els dimonis. Durant aquestes hores, els camins de Mirathil s’omplen de criatures demoníaques procedents d’Àrtazon. No entren al món a través d’un portal concret ni apareixen només en una regió determinada: es manifesten dins la boira arreu de Mirathil.

Quan la boira desapareix, també ho fan tots els dimonis que hi han aparegut. Les criatures són arrossegades de nou cap a Àrtazon en el mateix instant en què es dissipa el fenomen. Durant les hores que dura la boira, els dimonis poden atacar viatgers, destruir caravanes, assetjar refugis i matar qualsevol persona que hagi quedat atrapada als camins.

La boira no acostuma a penetrar dins les ciutats, els temples ni altres indrets protegits per símbols religiosos. Les marques dedicades als déus de Mirathil actuen com una barrera que impedeix tant l’entrada de la boira com la manifestació dels dimonis.

Per aquest motiu, les portes, muralles, temples i edificis importants solen tenir símbols religiosos gravats, pintats o penjats als seus accessos. Fins i tot les comunitats amb poca devoció acostumen a conservar aquestes proteccions, ja que durant la boira poden representar la diferència entre la vida i la mort. Mentre els símbols es mantinguin intactes i la protecció divina continuï activa, l’interior d’aquests llocs queda lliure de boira. Els habitants poden veure com la massa blanca cobreix els camps i els camins més enllà de les muralles, però els dimonis no poden travessar el límit protegit. En canvi, una ciutat sense protecció religiosa, un temple profanat o un refugi amb els símbols destruïts pot quedar completament exposat.

Quan arriba la boira, ningú no hauria de sortir als camins. Les ciutats tanquen les portes, les caravanes busquen refugi i els viatgers intenten arribar a qualsevol temple, capella o edifici protegit abans que la visibilitat desaparegui. Quedar-se fora significa haver de sobreviure durant hores en un territori ple de dimonis, sense saber què s’amaga a pocs metres de distància.

Els habitants de Mirathil coneixen la boira i els seus perills, però la majoria no sap que el fenomen està relacionat amb Àrtazon. Per a molta gent, es tracta simplement d’una maledicció mensual, una invasió demoníaca recurrent o una prova imposada pels déus.

Només unes poques persones saben que, mentre Mirathil tanca les portes i espera que la boira marxi, Àrtazon també queda cobert pel mateix fenomen.

Vegeu també

El món de Mirathil

Races

Tieflings

Dracònids

Dimonis

Cercle del Silenci