Helga

Conèixer la Helga és complicat. Arribada de les zones més rurals de Gorumor, on es dedicava a treballar a la seva granja fins que quelcom va succeir a la seva vida que la va fer abandonar tot allò que coneixia per anar a ciutat i enrolar-se a la companyia del Lliri. Encara poc habituada a la vida de mercenària, i encara menys a la vida urbana, sovint se la pot veure una mica perduda o plena de dubtes.

Dona de poques paraules i encara menys paciència, mantenir una conversa amb ella és poc probable. Els companys que ja la coneixen, saben que sempre està a punt per la batalla, i que si no hi ha mastegots, ella els provocarà.

La podeu trobar a la taverna del Lliri, normalment esmolant les seva destral de doble tall o netejant una ballesta. És una nana bàrbara de mitjana edat, amb vestimenta senzilla i humil i una trena de cabell platejat que li penja a l’esquena.

MISSIONS

Missió 1: De nous inicis i olimpíades

DM: Isi

Companys: Aldon, Nkthu Nktho, ...?

El record de les olimpíades d’hivern de Darum és tot una mica borrós per la Helga. Era el seu primer dia a la ciutat i, sense saber massa com, es va trobar formant part de la missió de la companyia del Lliri per descobrir proves manipulades. Si hi dona força voltes, pot arribar a recordar quatre acudits mal explicats, alguna cursa d’obstacles i que va conèixer un jove elf que també anava força perdut en la seva estrena a la companyia.

Missió 2: De laberints i minotaures

DM: Isi

Companys: Eira, Algimantes, Sven Svidison, Mestre Lynn, Xixarel·lo

El següent repte al que es va enfrontar la Helga, va ser al laberint. No li pregunteu com hi van arribar ni tan sols, perquè hi va anar, però la qüestió és que allà era amb els seus companys i companyes. Va ser el dia que va conèixer l’Eira, l’Algimantes, el mestre Lynn i l’Sven; també un xixarel·lo venedor de fum, del qual ni tan sols recorda el nom. Voldria dir que entre tots i totes van vèncer el minotaure, però, sincerament, no recorda gaire res més enllà de perdre’s pel laberint i fotre alguna paret per terra per sortir-se’n...

Missió 3: D’escoles de màgia i coses que no són el que semblen

DM: Orni #64

Companys: Ithil, Agapio, Narsoquet, Sven/Svinatxo,

Aquella missió encara li posa els pèls de punta només de pensar-hi. I no és per l’escola de màgia i el conserge que els perseguia. Tampoc per l’alter ego del Sven, l’Svinatxo que la irrita i l’entendreix a parts iguals. O la misteriosa Ithil i el seu llop negre. Ni tan sols pels mons que no eren el que semblaven. Res de tot això era el que més malestar li havia provocat.

I és que res no la podia haver preparat per fer front a aquell mirall màgic. La Helga tenia clar el que li ensenyaria si s’hi posava al davant i no s’ho podia permetre. No havia fugit de casa seva, del seu poble i de tot allò que coneixia, perquè un mirall de merda la retornés a la casella de sortida. Per sort, un cop de destral ho va resoldre tot, com sempre.

Tampoc podem oblidar que no estava preparada per assumir que els reptes que tenia al davant, no s’assemblaven als que havia d’afrontar en la seva vida anterior, ni per com això li suposaria fer el ridícul tot sovint... Qui li havia de dir que aquella espècie de gat alat, no seria com els gats de la seva granja, que eren tan fàcils d’enganyar amb una simple ploma o una branqueta?

Missió 4: D’elfs i les seves mines

DM: Dídac

Companys: Aldon, ĸŋ (i la seva pantera Mixu)

Era la primera vegada que sortia de Darum des que hi havia arribat. Una petita excursió d’un dia, per anar a veure què passava a les mines del Baró de Riandall. Tenia tots els ingredients d’allò que l’havia portat a enrolar-se a la companyia del Lliri - Elfs altius, exploració de mines, batalles sagnants i arriscar força per omplir-se les butxaques... Potser per això l’Arzark va intercedir perquè ella, l’Aldon i la ĸŋ hi anéssin, al cap i a la fi, eren uns mercenaris novells, que necessitaven agafar experiència en aquest tipus de missió.

Missió 5: De xais i altres bèsties.

DM: Jordi

Companys: Aldon, Àrdua , Tità, Tati (i la seva mascota Titi)

Mai no s’hauria imaginat dedicar temps a recuperar l’Sven, amb la tranquilitat que suposava la seva desaparició... Però si l’Arzark t’encomana una missió, és difícil dir-li que no.

Missió 6: De gàrgoles i àncores

Missió 7: D'Askatel i els seus titelles

La no missió a l’illa fantasia.

Després de la lluita contra l’Askatel, Darum es va omplir de festa i celebració. Havien aconseguit lliurar-se del dimoni terrible i els mercenaris de la companyia del Lliri eren els herois del moment. La Helga pensava poder descansar i agafar forces, però enlloc d’això, algú li va dir que marxaven de viatge, a descansar a una Illa que es diu Fantasia a ca la Palmera trempada. La Helga, acostumada a treballar 365 dies a l’any, incloses les festes de guardar, no coneixia massa el concepte vacances i no entenia massa on la feien anar, ni perquè no podia descansar a la mateixa seu del Lliri. Però, com sempre feia des que havia arribat a Darum, es va deixar portar per les oportunitats que se li presentaven i va anar al port a enfilar-se al vaixell del Gra.

I així ho va fer, mentre la gent feia cua i entregava papers, ella es va enfilar al vaixell d'amagat i cap la Illa Fantasia falta gent! No entenia massa perquè els altres feien cua i es barallaven per ves a saber quins papers... mai no acabaria d’entendre aquesta gent de Darum.

Quan, finalment, tota la companyia al complet es va reunir a la Palmera Trempada, la Helga va sentir enveja quan els seus companys i companyes explicaven les peripècies que havien viscut per arribar a la illa Fantasia. La única cosa que l’havia fet patir durant la seva travessa era el vaivé del vaixell i el mareig constant, i és que la Helga no està feta per l’alta mar, ella és més de tocar de peus a terra... Al cap i a la fi, però, potser havia aconseguit allò que desitjava, una mica de descans per encarar les aventures que de ben segur aviat arribarien!

Missió 8: D’antics records i comiats amargs

DM: Robert

Companys: Sothus, Aldon, Tudurri, Svinotxo, Orctur

Finalment les aventures que tant desitjava la Helga van arribar i ara, com a recompensa, eren a la Pinça Daurada, però aquell resort tan luxós no era el que necessitava la Helga. I no pas perquè fos una nana bàrbara que no sabia res dels luxes de la vida, no. El problema era que l'última aventura li havia remogut massa coses. I tot allò que havia volgut deixar enrere, marxant del seu llogarret, es repetia una altra vegada. La mort de l’Svinotxo li havia fet reviure la pèrdua dels seus fills un cop més i ni la opulència més ostentosa de la pinça daurada la podia ajudar.

I, sí, d’acord, l’Svinotxo no era un infant en realitat, i, és clar, que era un pesat, tant o més que el seu ego primari, l’Sven, però també era una criatura fràgil i esporuguida, que comptava amb la Helga per la seva protecció - la «tieta guai» que li deia ell, tot i no ser família- i, una vegada més, havia fallat a protegir aquells que havia de cuidar.

Una cosa la tranquil·litzava, aquest volt almenys hi havia un cos (bé, més aviat un esquelet), i havia pogut acomiadar-se amb tots els honors de l’Svinotxo. Aprofitant la distracció de la Gírgola i en Radaverb amb tots els preparatius del ritual de veneració dels Déus de l’illa, ella va col·locar els ossos de l’Sven a la pira cerimonial, per tal de poder cremar-ne les restes tal i com marca la seva religió. I al capvespre, amb el cel per fi serè i el sol caient a l’horitzó, la Helga, torxa en mà i llàgrimes als ulls, va dir l’últim adéu a l’Svinotxo. Que la teva mort en batalla, t’obri les portes del teu anhelat Valhal·la, Descansa en pau!

Missió 9: De nous principis i noves amistats.

DM: Robert

Companys: Aldon, Princesa Orquídea, Fennec, Miqueli Ceta (+Khuyó), Draukengard, Orctur

Missió 10: De móns nous

DM: Dídac

Companys: Sothus, Petri, Alzack Lem, Kürt, Daren.

La Helga, provinent del món rural, on la terra és de qui la treballa, ha quedat impressionada amb en Tudurri. Persona compromesa que ha organitzat una revolució per alliberar a les persones esclavitzades de la palmera flàccida i enderrocar la patronal explotadora dels resorts de l'illa en la seva lluita incansable contra el capitalisme voraç. Així doncs, la Helga no s’ho pensa dues vegades per unir-se a la milícia que pretén convèncer els vanara per fer un front comú contra Karl Amazon, Bonifaci Bonjan i tota la classe capitalista que està destruint l’illa.

Llàstima que la manera de fer-ho involucrés guanyar curses de dofins i no pas tallar caps... Ella, persona de secà, no havia muntat mai un dofí, i certament, poc té a veure amb muntar una mula o un marrà, així que el resultat va ser ben desastrós.

Malgrat la vergonya de perdre una prova de valor, malgrat només en Kurt i en Sothus (en Sothus!) superessin les proves, el que més la va molestar va ser que en Cael ni tant sols la deixés parlar. Ella que li volia explicar que l’única manera d’emancipar els vanares i conseguir la llibertat era la llutia contra l’opressió que exerceix la patronal del resort, i el maleït Cael ni tant sols li va deixar obrir la boca. Ben mirat, però, potser tan se val, ja que per molt que ho intentés, les seves paraules sempre quedarien rudes i buides comparades amb aquella veu d'en Tudurri que era, alhora, refugi per als humils i tempesta contra els opressors.

Finalment, però, van conseguir convèncer la tribu dels selvaks d’unir-se a la revolució contra Karl Amazon i tota la seva tropa. L’emancipació social de l’illa fantasia era cada vegades més a prop i el nou món aviat deixaria de ser només als nostres cors!

Missió 11: De mandobles amb flames

DM: Isi

Companys: Alzack Lem, Beretta, Fennec, Tità

Missió 12: De calvagueres i recompenses

DM: Jordi

Companys: Panoramix, Aldon, Fennec, Marronet, Jinn

Missió 13: De líquens, rates i trances.

DM: Jordi

Companys: Aldon, Tati, Tità, Mardak

Missió 14: De festes boges i beuratges interessants

DM: Orni

Companys: Aldon, Kürt, Nel Ombraclara, Lyriel Vesperina

Missió 15: De viatges interiors

DM: Adolf

Companys: Zek, Nit, Mardak, Galmur

Missió 16: De criptes i sargantanes

DM: Guillem

Companys: Nkthu Nktho, Alzack Lem , Lyriel , Kürt, Nim