Narsoquet

L'Angus Vilapluja, ara conegut com Narsoquet, s'alça com un guerrer valerós... Des de fa poc, però amb una determinació inquebrantable.

Fill menor d’una família de mercaders d’estris de cuina a Telduar, la capital del regne de Sepròlia, va créixer fent encàrrecs, netejant magatzems i assumint les tasques que ningú volia. Però mentre el seu cos es lliurava a la rutina, la seva ment navegava entre pàgines plenes d’heroïcitat. Llegia relats de terror dels Azamaris, gestes cavalleresques del Fill del Sol... però cap història el va captivar tant com la dels Germans Odeber.

Fa només un parell d'anys, aquests paladins de la llum havien defensat tot Mirathil en una batalla èpica contra dimonis, diables i altres horrors. Havien estat ells qui havien impedit l’entrada del déu del caos al món, i ell mateix ho havia presenciat! Les potes del dimoni aràcnid havien perforat els cels, una visió esgarrifosa que tots els habitants de Telduar recordaven. Però l’Angus... ell ho havia sentit d’una manera diferent. En el més profund del seu ésser, va saber que era especial. Possiblement era l'escollit, estava destinat a la glòria.

Inspirat per l’heroisme de Narsoc, el paladí aasimar de Galitheron, va decidir seguir el seu camí. Es va comprar una "glaive" i una armadura, va investigar els textos de la Cronista Escarlata i va descobrir on va començar en Narsoc la seva aventura, a Darum, a la cerca d'un bosc encantat proper. Va acomiadar-se del seu pare i les seves dues germanes grans, va visitar la tomba de la mare i li va prometre que quan Ella el vinguès a buscar i es trobessin a Elissium ell seria un valeròs guerrer dels cels.

Que Darum es prepari, perquè en Narsoquet ha arribat!

Un cop a la Companyia del Lliri

En Narsoquet va anar a l'escola de màgia en la seva primera missió, acompanyat de la Ithil (Que li recordava a la Seithr de les llegendes, per anar sempre acompanyada del seu animal i la seva natura més salvatge), de l'Agapio (Un semiorc, com el millor amic del Narsoc, en Gruk, quina casualitat!), de l'Helga, una nana que carregava una gran destral (Igual que el Bakrin!) i de l'Sven... Un no-mort... Que, d'alguna manera, i forçant-ho una mica... Li recordava a l'Aldara, l'altra noia de les llegendes que bé, teòricament també va morir i tornar a la vida, suposo? Però quina casualitat, l'equip coincideix amb els aventurers que van salvar Mirathil! Cada cop està més clar: El destí del Narsoquet és ser un heroi com el de les llegendes.

A l'escola de màgia va tenir una petita crisi deguda a un mirall maligne màgic, i es va deprimir pensant que potser mai seria aquell heroi... Però per sort, en Narsoquet no és tan llest com per donar-li tanta importància i ja torna a estar preparat per brandir la seva glaive i fer honor al seu nom!