El destí de l'Illa Fantasia

Esdeveniment: El Destí de l’Illa Fantasia

21 de febrer de l'any 3 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia, Mar Esmolat.

Introducció: Revolta al paradís

Durant setmanes, l’Illa Fantasia havia estat presentada als ciutadans de Darum com un exemple de progrés i prosperitat sota la gestió del ministre d’infraestructures del Triimperi de Sepròlia, Karl Amazón. Els mitjans oficials repetien incessantment el mateix relat: inversió, creixement i estabilitat.

Mentrestant, la realitat a l’illa era ben diferent. Els treballadors del ressort es trobaven en vaga després de mesos d’explotació laboral, les tribus autòctones veien com els seus territoris eren progressivament destruïts, i la natura mateixa començava a reaccionar davant l’extracció constant de recursos. Tot plegat generava un clima de tensió creixent entre nadius, treballadors, mercenaris i visitants.

A Darum, tertúlies i diaris desacreditaven obertament la Companyia del Lliri, mentre figures com el vacoveller a mitja jornada i vulcanòleg amateur Gapito di Sousa advertien (sense ser escoltats) del perill real que corria l’illa.

Guiats per Tudurri, els mercenaris de la companyia, els treballadors i els aliats locals començaren a organitzar-se. Els llirers foren dividits en diversos escamots amb un objectiu clar: guanyar aliances entre les faccions de l’illa abans que el conflicte esclatés definitivament.

Equip de la bruixa [DM: Orni]

Membres de l’equip: Viniara, Sanniang Hu, Nkthu Nktho, Trencalòs Marró i Beretta

L'equip va ser enviat pel Tudurri a parlamentar amb Vetusta Molsa, la bruixa del pantà. De camí a la seva cabana van tenir uns lleugers problemes amb un cocodril mutat pels bolets del pantà (on Trencalòs quasi perd la vida) i van trobar el cau de la bruixa seguint els seus amulets fets de branquillons que penjaven dels arbres.

Un cop allí, la misteriosa Molsa els va exigir una ofrena en pagament de la seva ajuda. Volia que li portessin una misteriosa criatura de pell fosca i ulls daurats que els pastors de vacovelles havien trobat a la muntanya un mes enrera. Ells llirers van acceptar i van ser marcats per la bruixa.

Un cop al refugi dels pastors, van descorbir que la misteriosa criatura es tractava d'una nena, que ells havien adoptat com a la seva filla. Després d'intercanviar algunes paraules i una mica d'investigació, es va fer evident que aquella nena a la que ells anomenaven Moreneta, tenia alguna cosa especial. L'havien trobat sent un nadó 30 dies enrera, i ja semblava una nena de 6 anys! A més, quan el Nkthu Nktho, es va fer amic d'ella, la Moreneta li va ensenyar els seus poders amb el foc i li va explicar els somnis que solia tenir amb el volcà i com de contenta es posava quan aquest entrava en erupció i ho arrassava tot.

Van intentar dialogar amb els pastors (amb amenaces per part de la Beretta i enginyosos enganys per part de Viniara) i els van convèncer per endur-se a la nena amb l'excusa de portar-la a l'escola de Màgia Porcguarts de Darum, ja que havia d'aprendre a controlar els seus poders.

Convençuts que la nena era l'esperit del foc del volcà de l'illa, els lliris avançaren camí al pantà per tal de buscar consell en la bruixa.

Un cop allà però, aquesta no estava disposada a ajudar amb els problemes de la Moreneta. Només volia quedar-se-la i no donar explicacions. Veient la reticència dels mercenaris a entregar-la, la Vetusta Molsa va passar a l'acció.

Unes enormes potes de gallina van sorgir de sota la seva cabana i aquesta va començar a avançar cap a la Moreneta per tal d'endur-se la, colpejant a tot el que s'interposés al seu camí. Els herois s'enfrontaren al combat amb valentia. El Nkthu Nktho protegia la Moreneta i llençava conjurs de foc contra la cabana, la Sanniang i Trencalòs van escalar per les potes de gallina i les van lligar amb lianes, fent que la casa caigués a terra. La Beretta es va fer gegant i va travessar la paret de la casa d'una bona trepitjada de les seves botes amb talons afilats com dagues. Per últim, la Viniara va entrar dins la casa i va apunyalar a la Vetusta Molsa, que es va desfer com fum mentre cridava que els maleiria a tots amb el seu odi etern.

Després d'això i veure's rodejada de nous amics, la Moreneta amb un enorme somriure als llavis els va assegurar que ella no els odiaria mai i que els ajudaria sempre que pogués.

Equip dels vanaras [DM: Dídac]

Membres de l’equip: Kürt, Alzack Lem, Sothus, Petri, Daren i Helga

[Placeholder]

Equip dels gríplids [DM: Robert]

Membres de l’equip: Mardak, Algimantes, Agapio, Cornut i Tità

Aquest equip va ser enviat per en Tudurri a dialogar i buscar la complicitat dels gríplids. A més van comptar amb l'ajuda del Doctor Sam Arthur, que els va oferir dos documents rebregats i desgastats on es descobria un complot de Karl Amazon amb el líder dels gríplids Balbalupaupau. Al primer document Amazon oferia al rei el control del Bosc del Fangar i avenços tecnològics a canvi de la no interferència en les seves operacions econòmiques a l'illa. A l'altre, es descobrien les veritables intencions d'Amazon, que pretenia expandir el resort pel Bosc del Fangar i aniquilar-los amb pols liofilitzadora en cas que es rebel·lessin contra ell.

Amb aquesta informació, van enfilar camí cap a la vila dels gríplids on, gràcies al poder d'Algimantes van poder dialogar amb en Todoloppo, el xaman de la tribu i van descobrir les condicions d'explotació en què es trobaven els treballadors de la fàbrica de maons de fang. També van descobrir que hi havia una facció sindical inspirada per en Tudurri que s'estava organitzant per acabar amb la tirania del Balbalupaupau i estava disposada a col·laborar amb la revolta. Després d'enfrontar-se als guàrdies de la fàbrica i alliberar-la, els nostres herois van dirigir-se al palau del rei corrupte, on després d'un intent fallit de diàleg van enfrontar-se al rei, els seus guàrdies i a un monstre gríplid mutant que vivia en una bassa de fang. Van derrotar-los amb boles de foc i força marcial però el rei va fugir cames ajudeu-me.

Un cop derrotats els enemics, van descobrir que el rei corrupte s'havia quedat els tresors i pedres precioses que li havia regalat en Karl Amazon per subornar-lo i que aquests estaven dins la gran bassa de fang del palau. Quan van sortir d'allà, els gríplids van cel·lebrar amb entusiasme la seva nova llibertat i els van oferir les seves millors delícies: insectes variats, fruita i kombucha per baixar el dinar de cel·lebració.

Equip dels Karakanoa [DM: Jordi]

Membres de l’equip: Malachite, Panoramix, Mèrida,Trebla i Fennec

[Placeholder]

Equip de la revotla [DM: Adolf]

Membres de l’equip: Aimar Montagut, Llentia, Remí Fasol, Nim i Mari Nera

[Placeholder]

Equip de la natura [DM: Isi]

Membres de l’equip: Aldon, Tati, Puki, Lyriel Vesperina, Krebel·l i Agna

Enviats per Tudurri a cercar el favor de les forces naturals de l’Illa Fantasia, l'Agna i la Tati, acompañada de la Titi, van iniciar la missió des del ressort, on es preparaven per abandonar la zona turística i endinsar-se en territoris salvatges. Abans de sortir, però, l'Scraffy, l'escobraire, els hi va dir que hi havia una nova recluta: la Krebel·l, acompanyada del seu os, i de seguida es van sumar a l'equip. Van anar a buscar a l'Aldon, que preparava els seus conjurs a un espai apartat de l'illa, cercant la calma que els seus companys mercenaris no li deixaven tenir. Companys com la Lyriel, qui va irrompre saltant a l'aigua i trobant, per pura casualitat, a en Puki, recentment naufragat.

Un cop reunits, els aventurers van tornar al resort, però l'Aldon va tenir una visió breu però estranya d'una petita pedra de dins la jungla que li demanava que la busqués. Van seguir amb la missió, dirigint-se a trobar al misteriós Jodido Gafas, qui els hi va donar indicacions per trobar als antics líders naturals del territori, a més d'una esfera que permetia fer servir parlar amb els animals 3 vegades... Tot i que les bèsties eren quatre.

El grup va anar primer al subsòl, on van aconseguir comunicar-se amb la Mare de Terrafondra, primer gastant un us de la pedra i, quan es va esgotar, mitjançant gestos, màgia menor i un parasol del resort. De fet, també li van fer una peculiar ofrena improvisada: El Puki li va regalar el seu barret de pirata. Ella, per fer-lis veure que donava el seu vistiplau al tracte, va entregar un pergamí màgic amb un conjur que es va quedar la Lyriel. Guanyat el seu favor, van iniciar un perillós viatge pels cels, amb un accidentat vol en el globus de Gapito Di Sousa (Van anar penjant d'una corda agafats entre ells ja que es va trencar la cistella) que els va conduir fins a la Gran Bèstia Alada, i van gastar un segon us de l'esfera de parlar amb els animals per dirigir-se a una gran àguila. Però no, la gran àguila només era una servent de la Gran Bèstia Alada, revelada finalment com un enigmàtic lloro que va posar a prova els aventurers amb enigmes abans d’atorgar-los la seva benedicció. Posteriorment, van derrotar a uns taurons per demostrar la seva força davant el Gran Tauró, que va acceptar protegir les aigües de l’illa un cop van gastar l'últim us de l'esfera.

Es van endinsar a la jungla on es van trobar al Pitec, qui els va advertir, com bonament va poder, de la mort del Giralló que governava la jungla... tot i que la pròpia Agna ja ho sabia, ja que va estar present als fets. En Puki li va donar un barret de cuiner que havia robat i en Pitec va marxar amb el seu regal acompanyat de la seva família de micos. Van seguir el camí i van veure diferents animals (Excepte la Lyiriel, que sempre mirava on no n'hi havia cap) i en un moment del viatge l'Aldon va trobar aquella pedra que havia vist en una visió mentre meditava. La va recollir i va adonar-se que guardava una energia antiga, una ànima sense forma. I ell, per pur instint, li va donar. Va imaginar al seu familiar en el cos d'un tucà que li havia cridat l'atenció en el pasat, el va invocar i ara l'acompanyarà en les seves aventures.

Finalment van arribar a aquella clariana on van enfrontar unes setmanes enrere al guillaró Floquet de Neu, però aquesta vegada els llirers es van enfrontar al nou depredador alfa: una colossal bèstia prehistòrica que havia pres el control del bosc. Immobilitzada per la màgia druídica de la Tati i superada pel combat coordinat del grup, la criatura va ser derrotada definitivament per en Puki. Acte seguit, tots els animals de la jungla van acostar-se als aventurers, agraits. En concret un petit camaleó que ara acompanyarà a la Agna en les seves aventures, ja que no va poder desenganxar-se'l de la camisa.

Amb els favors del subsol, de la jungla, del cel i del mar assegurats (i després d’un inesperat banquet de dinosaure amb tauró) la natura de l’Illa Fantasia va reconneixer a la Companyia del Lliri com a aliada abans dels esdeveniments de la tarda.

Interludi: La compareixença del ministre

Amb el migdia arribà també el moment més tens de la jornada.

Un vaixell amb la bandera del Triimperi va arribar a l’Illa Fantasia escortat per membres de les Escates Negres. Karl Amazón desembarcà per dirigir-se públicament als treballadors i a la Companyia del Lliri, intentant justificar la seva gestió i recuperar el control de la situació.

La compareixença fracassà estrepitosament. Entre crits de protesta i una multitud cada vegada més hostil, Amazón abandonà l’escena precipitadament. Sense adonar-se’n, però, deixà actiu el conjur d’amplificació vocal amb què s’havia adreçat al públic.

Així, davant tota l’illa, revelà accidentalment el seu veritable pla, mentre li explicava al Bonifaci Bonjan: Diverses càrregues explosives havien estat distribuïdes en punts estratègics del Gran Volcà amb l’objectiu de provocar una erupció capaç d’arrasar completament l’illa i permetre’n la destrucció… i posterior cobrada d'assegurança i reconstrucció sota interessos privats.

La Companyia del Lliri es va dividir immediatament en nous escamots, doncs començava la cursa contra el temps.

Equip Taronja [DM: Orni]

Membres de l’equip: Kürt, Mardak, Malachite, Llentia, Aldon,

L’equip Taronja tenia un objectiu clar: desactivar les càrregues explosives de les grutes de magma als peus del Gran Volcà.

Van córrer a través de la jungla el més ràpid que les seves cames els van permetre, però aviat van començar els problemes. Van activar sense voler trampes de troncs lligats als arbres que es precipitaven cap a ells, causant-los greus ferides. Van ser afectats per la fosca màgia de Vetusta Molsa, que els va fer patir malsons i horrors. I van ser atacats per figures fetes d’arrels i lianes, probablement enviades també per la bruixa.

Després de tots aquests entrebancs i sabent que cada cop els quedava menys temps, per fi arribaren al llindar de la jungla. Allí Aldon envià el seu tucà familiar a fer un vol de reconeixement i aquest albirà el poblat dels pastors de vacovelles. Els mercenaris van decidir dirigir-se cap allí amb l’esperança que els poguessin donar indicacions per trobar les grutes de magma.

Els pastors els van oferir muntar en vacovelles i, saltant entre prats i roques volcàniques, van ser acompanyats fins a l’entrada de les grutes, on els esperava un destacament d’escates negres. La Llentia va utilitzar els poders que li conferia l’entitat extraplanar amb la que es troba en simbiosi des de fa un temps per a transformar el seu cos en una còpia exacta de la de Karl Amazon i així, va convèncer als escates negres d’abandonar el seu lloc, facilitant-los l’entrada a la gruta.

Un cop dins van endinsar-se a les profunditats de la roca fina a arribar a una gran volta amb rius de lava on els esperaven Rastapopulous, els seus mercenaris i uns quants escates negres. Els homes de Rastapopulos ja es trobaven col·locant les càrregues explosives i era qüestió de temps que acabessin les preparacions. La Llentia va intentar tornar a utilitzar la seva estratègia de fer-se pàssar pel ministre, però Rastapopulous no va ser tant fàcil d’enganyar.

El combat va ser inevitable! La Llentia combatia amb les seves armes orgàniques, però aviat va ser superada i va caure mentre tots temien per la seva vida. Mardak feia servir la seva maça i la seva fúria per fer caure els enemics. Malachite es valia de la seva espasa i la flama divina de la Mà Blanca. I Kurt es va fer gegant atemorint als mercenaris amb la seva càrrega ferotge.

L’Aldon, mentre llençava els seus conjurs, es va adonar que Rastapopulous tenia a la mà una pedra rúnica de teleportació. Pretenia obligar els seus homes a detonar les càrregues allí mateix i desaparèixer, sota amenaça de què si no ho feien, donaria ordre d’assassinar les seves famílies! Ho havien d’evitar com fos!

El combat seguia i la situació es complicava, les càrregues cada cop estaven més a prop de ser detonades. Veient-se superats, Malachite utilitzà el corn dels Karakanoa per a demanar auxili als seus nous aliats… Però no van ser els nadius els que van arribar a la gruta de magma, sinó una nena de pell fosca, ulls daurats i un gran somriure als llavis. Era la Moreneta, l’esperit del Volcà que venia a ajudar-los amb el poder del foc i el magma!

A l’últim moment, l’Àldon va utilitzar la seva màgia per fer caure la pedra de teletransport de les mans de Rastapopulos i, quan aquest estirava els braços per recuperar-la… Kurt els va tallar d’un fort cop de la seva enorme espasa! Els mercenaris ja no podien ser amenaçats i, veient com queia el seu tirànic patró, començaren a fugir.

Les càrregues no van arribar a detonar i l’erupció va poder ser controlada gràcies als seus heroics esforços!

Equip Vermell [DM: Dídac]

Membres de l’equip: Viniara, Algimantes, Panoramix, Remí Fasol, Tati, Agna

[Placeholder]

Equip Lila [DM: Robert]

Membres de l’equip: Sanniang Hu, Sothus, Brunna, Mèrida, Nim, Puki,

Karl Amazon va utilitzar la seva influència en el rei Balbalupaupau per fer que una de les càrregues explosives que havia de detonar-se en el volcà fos en mans d'un dels Tres Gríplids Kamikazes. Aquests soldats d'elit havien sortit abans de l'arribada de la companyia cap al Temple del Foc, situat al peu del volcà. A més, el nou líder de la tribu, el xaman Todoloppo, va dir als membres de la companyia que algú havia robat la runa que obria les portes del temple, segurament un d'aquells tres. Gràcies al diàleg amb els vilatans gríplids, van descobrir un seguit de pistes que els van ajudar (o no) en la seva recerca, i també van obtenir montures especials per atravessar el pantà i arribar fins al seu destí. Cadascun dels tres gríplids va triar un dels tres camins possibles per arribar-hi, però els nostres herois van preferir anar junts d'un en un.

Tot i que van aconseguir encalçar a dos dels gríplids kamikazes, cap d'ells era el que portava l'explosiu vertader, sinó que portaven bombes de fum. Això i els perills del camí, com arrels que es movien, un tigre dents de sabre o un arbre caigut, van alentir la marxa dels aventurers que van arribar massa tard al temple, on a més van haver de superar un puzzle que els va permetre accedir a una porta que conduïa a una gruta volcànica. I allà, va passar l'inevitable, el gríplid kamikaze va llançar-se de cap a la lava i la càrrega va explotar.

El camí de tornada va ser igual d'accidentat i la tensió de la situació va provocar que el grup es dividís entre en Sothus, que va decidir tornar pel camí d'anada, i la resta, que va agafar l'únic camí que no havien seguit per anar, el que realment era més curt. Per culpa de les tremolors que havia causat la detonació, es va obrir un forat al terra, al qual la Brunna va estar a punt de caure i morir, però al final va aconseguir caure a l'altra banda i només trencar-se les cames, alguna costella i un ullal. Els aventurers van arribar finalment al port del Resort, on els esperaven els vaixells per tornar a Darum.

Equip Verd [DM: Jordi]

Membres de l’equip: Nkthu Nktho, Petri, Aimar Montagut, Mari Nera, Lyriel Vesperina

[Placeholder]

Equip Blau [DM: Adolf]

Membres de l’equip: Orquídia, Alexasto, Trebla i Krebel·l

[Placeholder]

Equip Groc [DM: Isi]

Membres de l’equip: Beretta, Helga, Alzack Lem, Tità i Fennec

Seguint la revelació accidental de Karl Amazón, l’Equip Groc fou enviat a localitzar el ministre abans que pogués activar una de les càrregues explosives al conegut (i deliberadament ocult) ressort privat de l’illa, un indret reservat durant anys a les pràctiques secretes de les elits del Triimperi. Per trobar-ne l’accés, els aventurers buscaren novament la Gran Bèstia Alada, que resultà ser el mateix lloro ancestral del matí. Aquest intentà repetir una endevinalla que li havia dit l'altre grup, però va revelar la resposta abans d’acabar-la. Tot i la seva poca precisió, el van convencer per guiar-los fins als penya-segats del nord, després de creuar-se també amb el mico Pitec (ara orgullós portador d’un barret de cuiner) que els hi va dir clarament: U! U! U! U!, però no li van fer molt cas.

Durant l’aproximació, el grup va interceptar un escamot d’Escates Negres. La Beretta va amenaçar a a un dels soldats que s'havia allunyat per pixar posant la seva bota de ganivets afilats a l'alçada del seu membre per obtenir informació mentre en Polo, l’ós polar company de la Fennec, vigilava la zona. L’enfrontament posterior amb la resta de guàrdies va acabar amb la derrota total dels enemics, i la Helga va adquirir una espasa ígnia pertanyent al capità del grup, confirmant que l'Amazón havia passat recentment per aquell indret. Guiats pel lloro, van arribar a descendir per un penya-segat fins descobrir una entrada oculta que requeria una seqüencia però que van obrir a la força. A l’interior hi van trobar un complex luxós i inquietant, ple d’estances decadents, gàbies i instal·lacions destinades a excessos que contrastaven violentament amb la misèria exterior de l’illa.

Superats diversos enigmes i passadissos, van arribar a la cambra central just quan Karl Amazón intentava activar la càrrega explosiva, molt tranquil ja que disposava d'una esfera que el teletransportaria directament al vaixell d'escates negres de les afores de l'illa. Ignorant els autòmats guardians, en Tità va carregar directament contra ell mentre el combat esclatava. Amazón va fugir cap a una estructura mecànica antiga, activant-la sense comprendre’n del tot el funcionament, convertint-la en una arma devastadora contra els llirers. Malgrat el caos, els aventurers van derrotar tant els guardians com el propi ministre, i la Beretta va donar el cop final travessant Amazón dins la màquina amb una precisa i letal puntada.

La victòria, però, no era el final. En caure, Amazón va activar accidentalment la càrrega explosiva. Davant un compte enrere de cinc minuts i sense aconseguir desactivar-la, ja que havien d'ingresar un codi de quatre digits i no en van provar cap (Tot i que en Pitec els hi havia dit clarament a l'inici de la missió!), l'Alzack Lem va prendre una decisió desesperada: va agafar l’esfera de teletransport i la dinamita activa, transportant-se directament fins al vaixell d’escapada de les Escates Negres. Només una tirada de dau llegendaria podria fer que l'Alzack no morís, i, en aquesta ocasió, els dèu dels daus va estar del nostre costat. Greument ferit, però viu, acabaria arribant hores més tard a la costa.

Amb la mort de Karl Amazón i la destrucció de la seva última càrrega, el destí de l’Illa Fantasia quedava definitivament decidit.

Cloenda: El final del Destí de l’Illa Fantasia

Malgrat els esforços coordinats de la Companyia del Lliri, no totes les càrregues van ser desactivades. El Gran Volcà va despertar, i l’illa va tremolar sota una erupció inevitable. Tanmateix, el desastre que Karl Amazón havia planejat mai va arribar a complir-se.

La destrucció va ser continguda gràcies a les accions combinades dels escamots, salvant la major part dels habitants i ecosistemes de l’illa i, amb la mort de Karl Amazón, es va posar fi definitivament al control del Triimperi sobre el territori.

Amb l’amenaça eliminada, Tudurri va decidir quedar-se per ajudar a reconstruir els desperfectes i impulsar un nou model de convivència entre pobles, treballadors i natura, un verdader paradís de comunió que es coneixeria amb el nom d'Illa Utopía. La Companyia del Lliri, però, va abandonar l’illa i van tornar a Darum, on a la seu de la Companyia els esperava un taulell ple de noves missions.

Perquè les aventures no s’aturen mai, ens veiem per Darum... i pel món de Mirathil!