Missió 70: La prova i la Mina

Diari de missió del Lliri, entrada 70 - 29 de Maig de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Seu de la companyia, Darum.

La visita

La Companyia estava tranquil·la aquell matí, la ĸŋ, l'Helga i l'Aldon es relaxaven fent les seves coses, però de moment no hi havia cap encàrrec, va ser just en aquell moment que algú va picar a la porta, en obrir es van topar amb una figura alta, empolainada amb una capa de gran qualitat, i amb uns ulls que escodrinyaven la sala comuna, després d'estar en silenci durant una bona estona, la misteriosa figura va parlar. -Tinc un encàrrec per vosaltres, pagaré bé...

De cop la seu es va omplir de membres que aixecaven les mans esperant ser escollits, entre aquesta multitud es trobava, naturalment, el nostre grup de principiants, i de cop l'Arzark es va aixecar, no semblava enfadat però sí saturat pel comportament egoista de la gent. -Si us plau, tenim principiants que necessiten experiència laboral, deixeu-los treballar en aquest encàrrec. I després de pronunciar aquestes paraules les mans van començar a baixar, fins que només els nostres "protagonistes" tenien les seves mans alçades.

La figura es va asseure en una taula apartada i va fer senyes al grup, que es va asseure amb ell, la figura es va treure la caputxa, desvelant un rostre pàl·lid i perfilat, amb cabells negres orelles en punta i uns ulls vermells escarlata, El Baró.

Després de parlar una estona el Baró els hi va donar una tasca; Anar a unes mines properes a investigar la desaparició dels treballadors i dels dos grups de rescat, com més profund s'endinsessin a la mina, major seria el pagament, Sabent aquestes condicions el grup va acceptar i va partir cap a la ubicació.

El descens

Van arribar relativament ràpid, i es van topar amb unes grans portes de pedra incrustades a la pedra d'un petit turó, un nan dormint i amb armadura que clarament era de guàrdia, dormia recolzat en la seva llança, el van despertar i després d'informar que venien de part del Baró el nan va obrir la gran porta, no sense abans explicar-los el panorama.-Fa un parell de dies els treballadors van obrir una galeria nova, que donava a una mena de gruta, i al poc d'això tots van desaparèixer, nosaltres, és clar vam enviar un grup per veure que havia passat, però no va tornar ningú, va ser llavors quan el Baró va enviar un altre destacament, que tampoc va tornar, la nostra conclusió és que hi ha alguna cosa o algú en les profunditats de la mina.

Sabent aquesta informació el grup va començar el descens, com més a baix estaven més indicis que alguna cosa havia passat trobaven, torxes trencades, armes per terra, sang i esgarrapades a les parets i terrés, no va ser fins a arribar al penúltim pis que van veure un espectacle digne dels déus més perversos, els treballadors i els dos grups d'exploració es trobaven allà, per massacrats d'una forma brutal, algun els faltaven òrgans, a altres membres i a alguns fins i tot només hi quedaven alguns dits.

Tement-se el pitjor, però volent cobrar el màxim possible, el grup va decidir baixar fins a l'últim pis, on es van trobar amb un gran forat a la paret, un forat del qual una forta energia màgica brotava, i l'Helga, va decidir mirar...

La criatura

Encara sent nana, l'Helga només va poder veure una mena de cova gegant on al centre una mena de núvol negre envoltava alguna cosa, va voler apropar-se més...

I aquest va ser el seu error, va relliscar amb les pedres, fent suficient soroll perquè el que hi hagués dintre el fum es despertés, l'Helga va sortir d'allà i darrere seu va aparèixer la criatura, una bèstia gran semblant a un hipogrif, caminava en quatre potes i la seva pell semblava de pedra o cuir, les seves potes eren semblants a la d'una àguila, però sense els dits en forma de garfi, una crin de pedra blavosa brillant li cobria l'esquena i part del cap, la seva cua llarga i escamosa tenia una mena de punta de color vermell brillant i el seu cap era estrany semblava una mena de cúpula sense boca, però amb diversos ulls, fins que va rugir, allà aquest cap sense boca es va obrir com una flor deixant veure afilats ullals.

I la criatura va començar a atacar, van tenir un combat difícil, li van aconseguir tallar una cama, però per molt mal que li fessin la misteriosa criatura semblava regenerar-se, mentre intentaven fugir del monstre com no els deixava descansar, un soroll metàl·lic va alertar al nostre grup...

Cimbells

De cop els homes del Baró acompanyats pel mateix en persona, van arribar amb armadures i armes preparades, quasi semblava que ja estaven preparats de molt abans. -Fugiu, ens veurem a dalt!

Va cridar el baró mentre la lluita amb la bèstia començava, els nostres principiants van arribar sans i estalvis a la porta de la mina, on van esperar al Baró, que al cap d'una hora va sortir amb els seus homes, mentre el Baró parlava amb el grup i els donava la seva merescuda recompensa, els homes del Baró portaven un gran carro tapat amb teles i lligat de dalt a baix, el Baró va donar-los les gràcies i va marxar.

Els nostres "herois" van tornar a la companyia amb les butxaques amb prou dracs per un dia, i van celebrar (alguns) a la piscina de cervesa.