Tità

Rerefons

El Tità va néixer dins d’una secta belicista dels gnoms, adoradors de Braulion. Són els supervivents d’un grup de pobles al voltant de Grok Magur, una ciutat del Regne de Gorumor, al comtat de Magma Etern. Durant la Segona Arribada, van agrupar-se i refugiar-se a unes coves properes en les muntayes. Des d’aquell dia han viscut ocults i amb poc contacte amb la resta de poblacions, formant una societat tribal amb un component religiós molt fort. Tenen un codi de conducta rigid i funcionen com una petita tribu a la que anomenan ‘el clan’. Com a peculiaritat, tenen la certesa que en veritat, Braulion és un gnom, i que les representacions de que siga un semi-orc son un sacril·legi, producte del fort racisme cap a les races petitas i ells són els elegits per tornar al seu lloc al deu i als petits. Tot això potenciat per la rivalitat constant amb tribus d'orcs que també hi viuen prop del clan.

El Tità, va ser molt disciplinat i molt fidel al credo, sempre porta el seu casc i no se’l treu mai en front de gent aliena al cult. El casc és d’acer i cobreix tot el cap, amb unes banyes de carner als costats. Es un guerrer del clan i vol obtindre la glòria para tornar triumfant, demostrant, com fill de la actual lider que és el més digne de tots per governar. Viatja amb la Tati, la seva germana gran. Junts, s’han enrolat a la companyia buscant aventures i glòria, per tornar triumfants al clan.

Missions

Missió 75

En la primera missió, només arribar a la seu central de la Companyia del Lliri, va conèixer a l'Helga, l'Aldon y l'Àrdua. Amb ells, l'Arzark li va encarregar trobar a l'Sven, que estava desaparegut des de feia un parell de dies.

Tras un parell d'inconvenients, com beure aigua contaminada amb pocions que el va deixar amb la pell blava, discutir amb unes cuantes ovelles especialment xerraires, descobrir que els ossos no eren el cadàver de l'Sven sinò el propi cos de l'Sven, creuar uns ràpids d'un riu nedant amb dues gnomes agafades sota el braç, lluitar a mort amb un grup de llops i finalment conéixer a l'Svinotxo (fet que encara el té confós), el Tità va confirmar que si el que volia eren aventures, havia arribat al lloc adecuat.

Missió 82

La Companyia sencera es va de vacances... i el Tità i la Tati arriben tard! Quan per fi apareixen per la seu, tothom ha marxt, només hi troben alli a l'Agna i l'Alzack Lem, uns novells que també estaven perduts. Corren als molls i de camí recullen a la Nim de Valdecamps, una noia força extranya, li falta carrer, però molt motivada per pertànyer a la Companyia. Tati li dona un pin, una abraçada i la invita a colar-se en un vaixell amb el grup.

Mentre que tots esbrinen si els cal omplir el formulari setzè, set-set, set ce o sap Braulion quin, els germans i la tigresa parlan amb una senyora que plorava mirant al mar. El seu gatet, el Panxut, va pujar per ¿error? al vaixell de la Companyia. Tità li fa la promesa de tornar-lo sa i estalvi i la dona, Roser Crista, li regala l’“Eau d’Hamelin”, que li va furtar a la seva germana, Àgati Crista.

Després d'engegar a la merda a l'Steve, que la Titi s'ensopegués, enganyar a la seguretat portuària i pujar al Creuer Lluent, Tità va provar el perfum i va descobrir que atreia a les rates de tot el vaixell... fins i tot que li feian cas quan els donava ordres.

El Tità va quedar fascinat pels octowais, i fins i tot va adoptar-ne un, el Tutu. Però, després dels diversos incidents va començar a sospitar que aquets popets tan macos amagaven foscor dins dels seus cors gelatinosos. Just quan li explicava les seves sospites a l'Agna, l'invasió va omplir el menjador amb una forta corrent. Amb la seva capacitat pulmonar llegendària, i amb indicacions de la Tati, va col·laborar amb l'Alzack Lem per trencar les frontisses i poder sortir a agafar aire.

Van lluitar per la seva vida, i el Tità, veient que la situació era crítica, va fer servir tot els seus recursos. Va agafar aire profundament i va cridar:

"¡Rates, a mi!"

I dotze rates van acudir per mossegar als maleïts popets. Un d'aquestos octowais va saltar per posseir a la Titi, i el Tità, amb un cop encertat, va matar-lo abans de que el mal fora irreversible. Entre ell i la seva germana, van ajudar a la tigresa a continuar fins als bots salvavides. De camí, va descobrir al Kid Morrison amagat, gemegant mentre observaba la carnisseria. Amb resignació va invitar-lo al bot per salvar la seva vida.

Finalment, junt l'Alzack Lem van pujar les caixes de faves tendres i van remar amb totes les seves forces. La Nim de Valdecamps va decidir que morir salvant un nen que ja era pràcticament mort era millor que arribar amb vida a l'illa sense cap altre supervivent, i es va llençar sense dubtar. Al Tità això li ha fet reflexionar sobre què es ser un heroi... Potser el sacrifici d'aquesta motivada siga un punt d'inflexió a la seva vida.

O potser no. El temps dirà.

Missió 86

Després d'una bona nit de beure's fins l'aigua dels florers, el grup format pel Tità, la Tati, l'Alzack Lem, el Xel i l'Anira es desperta amb ressaca i una factura que no poden pagar. Parlant-ne s'entén la gent, i arriben a l'acord d'aconseguir carn de cranc cavernari. El Tità ja acostumat a la vida a la Companyia va preguntar si 30 kg de cranc eran molts crancs, un cranc o mig cranc. Efectivament, els crancs cavernaris eren de la mateixa mida que el gnom, més o menys. A la cova també van trobar unes monedes antigues que es guarda com a tresor, el primer que troba en les seves aventures.

Missió 92

Continuant amb el descans, junt la Tati i la Titi, ja totalment recuperada de les seves ferides dels octowais decideixen pasar una tarda a la taberna amb la companyia de Dr Sam Arthur, un humà força extrany, però que pensa que per portar la xapa de la Companyia ja son amics de tota la vida. Després de participar a un concurs de polsos i un altre de beure contra dos germans nans, tots tres van apropar-se a una tenda on hi havia une adivine.

El Tità va entrar el primer i va fer tres preguntes:

1. Aconseguiré ser el lider de la meva tribu?

2. Tornaré a tindre la pell del meu color?

3. On està el Panxut?

Amb la tercera va descobrir que el gatet no va ser segrestat, sinò que va fugir buscant una vida millor, la qual havia trobat. Parlant amb la Tati, van decidir que donarien la missió per conclosa, el gat havia decidit. Titi va aprovar-lo totalment.

Però, les primeres preguntes van donar-li una resposta més dificil. Una crua realitat que ja s'havia enfrontat al seu cap. Per ser un lider, ha de ser també un heroi... i per ser un heroi, no es l'exterior el que importa. Són els actes. Si volia ser lider, hauria de desenvolupar-se, de créixer personalment. Haurà d'aprendre qué significa liderar.

Taciturn, va marxar a una festa-baixell amb els seus acompanyants. La Titi no va poder pujar i per enfrontar al vigilant, tampoc van poder portar armes. Mentre que tothom ballava i reia, el Tità es repensava tot el que li havia dit le adivine quan, de sobte, entre la boira maritima de la nit va veure un galeó que s'acostaba directe a tota velocitat. Van començar a sonar les alarmes, era un atac pirata. Els pirates van disparar una rafega amb els seus canons que va fer tremolar l'embarcació. El Tità ràpidament va córrer cap a la seva germana, que estava desorientada. La segona rafega va ser més precisa i letal, el Tità va tindre el temps just per veure com una bala es dirigia directament a la Tati. Sense dubtar, va empenyar-la a un costat, rebent el mateix la bala en el pit, quedant totalment inconscient.

Minuts després, sense saber com, es troba amb la Tati, que li està curant les ferides amb la seva màgia entre llàgrimes, i el Dr Sam Arthur, en el que aquest últim denomina com unes runes d'una civilització molt antiga. No entén del tot els detalls. Quan es pot posar en peu troba en mig del pit una gran cicatriu, recordatori de la seva experiència tan propera a la mort. A les runes troban un automata amb l'aparença de le adivine. Gràcies a aquest automata troban la sortida.

Els del hotel intenten fer veure que era tot un espectacle, però quan el Dr Sam Arthur va apropar-se a le adivine i li treu la túnica per veure si també era un automata, desapareix sense deixar rastre. Amb aquesta confusió tornan a la habitació amb molt en que pensar.

Missións molt variades

El Tità ha viscut moltíssimes aventures amb la Companyia del Lliri, però les resumirem ràpidament perque aquesta pàgina ja es massa llarga:

• A l'illa Fantasia va haver d'anar a buscar carn de cranc cavernari pel buffet del resort. Va trobar unes monedes d'or antigues i va matar un parell de crancs que, ja s'ho suposava, eren més grans que ell.

• Va viatjar al pantà per salvar uns homes-granota de la bruixa Molsa. En aquell combat va lluitar amb unes còpies de l'Sven i de l'Àrdua, els morts més recents de la Companyia. També es va retrobar amb la Nim, que resulta que encara es viva. L'Alzack va estar controlat per la bruixa per fotre-li les hòsties més fotudes de la seva vida al Tità. Però tot plegat, van aconseguir alliberar-lo.

• Va ficarse de nou al pantà amb un grup buscant als revolucionaris que estaven contra l'esclavitut dels homes-granota. Van derrotar al seu rei, que havia sigut corromput pel capitalisme més salvatge del Karl Amazon.

• Va formar un grup d'élite amb l'Alzack i la Helga per aturar a Karl Amazon. Van aconseguir matar al maleït i en un moment de deseperació, l'Alzack es va teletransportar fent servir el pla del Tità per destruir amb la bomba que havia posat, tots el seus vaixells. El Tità va respectar molt a l'Alzack per això i va pensar que per ser un bon lider, no només s'han de tenir bnes idees. S'han de fer.

• Per descansar de alliberar la, ara illa Utopia, va anar amb la seva germana al festival de la primavera. Va ser avorrit de collons, però al final va concursar en la cerca d'un trebol de 5 fulles. Va guanyar el concurs, trencant-li la mà a un nen que es va ficar al mig d'una bona trepitjada. Després de la celebració, la bruixa Meiga, germana de la Molsa, va intentar consumir l'arbre cirerer del mig del parc. Tot l'equip va lluitar per evitar-lo, excepte la Lyriel, que va alliberar a la bruixa i li va deixar escapar en l'ultim moment.

• Tornant a trebllar, va escoltar una carreta de cervesa a una festa que estava plena de gent ballant sense música. Unes rates van intentar atacar al grup, però ràpidament va fer servir el perfum "Eau d'Hamelin" per controlar-las i parlar amb ellas per assabentar-se de la situació: les rates fugien d'alguna cosa. Amb la col·laboració de tot el grup, van trobar un passadís del que surtia una molsa extranya, que Tati va detectar que era màgica. L'origen era una mena de planta carnívora gegant. El llapis menys esmolat del estoig va caminar per travessar-la i a l'altra banda va trobar uns quants zombies. Després d'obligar a lluitar a tot el grup amb una mica de desaventatge tàctic, va aparéixer davant del Mardak, que encara era a primera linea... no ho adivinarieu mai. UNA. ALTRA. PUTA. BRUIXA. La Monstre Rat, Montserrat o ja no sé qué. Afortunadament, a aquesta bruixa si que van poder matar-la i posar fi a la seva corrupció.

• Una altra festa va portar al Tità i a la seva germana a embolicar-se en una partida de bloodbowl amb cervesa. El Tità va marcar un tant i després, per flipar-se massa davant d'un orc de 4 metres i 1200kg, quasi mor a mans, o millor dit, a banyes, del Kurt. Sort que el Kurt va tenir un moment de seny dintre de la seva furia i només el va deixar inconscient. Malgrat tot, l'equip del Tità va aconseguir guanyar el partit.