Missió 75: Les Ovelles de Cal Sidret

Diari de missió del Lliri, entrada 75 - 22 de juny de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum.

L'Sven ha desaparegut

L'elf Aldon, la nana Helga i la gnoma Àrdua es trobaven asseguts per casualitat a la mateixa taula de la taverna de la Companyia del Lliri, quan de sobte una parella de gnoms van entrar per la porta. Els seus noms: Tità, un gnom guerrer, i la seva germana Tati, una druida acompanyada d'una tigressa anomenada Titi. Els gnoms venien buscant aventures, i els 3 membres de la companyia els van explicar que estaven al lloc indicat. Abans d'enviar-los a netejar els lavabos del primer pis però, la porta del despatx del líder es va obrir de sobte. De dins en va sortir l’Arzark, el líder de la companyia. Amb un rostre seriós, va dirigir-se a la primera taula que va trobar, on éren els gnoms juntament amb la Helga i l'Aldon, i els va explicar què el preocupava: Feia uns dies havia enviat l’Sven, un membre de la companyia, a una missió força senzilla perquè estigués entretingut: ajudar un pastor de les afores de Darum, un tal Sidret de Cal Cremat, que havia demanat ajuda perquè feia dies que les seves ovelles desapareixien i algunes s'enfrontaven entre sí. Però feia dies que no tenia notícies de l’Sven i això el preocupava. Els va demanar que anessin a investigar i ajudessin el pastor.

Amb aquesta missió clara, el grup va abandonar la taverna i es va endinsar pels carrers de Darum fins a les afores. Van resseguir un camí de terra fins a un rierol, que van haver de creuar amb cura entre roques que relliscaven força. Ja a l’altra banda, dalt d'un turó, van descobrir una granja amb una gran tanca de llistons de fusta d'uns 2m que resseguia tot el perímetre.

La granja de Cal Sidret

En arribar, van trucar i es van trobar amb el Sidret, un home nerviós i preocupat, que els va explicar que el seu ramat d'ovelles estava en crisi. Algunes ovelles desapareixien de nit, altres es barallaven constantment, i la seva millor ovella, la Pepa, havia desaparegut feia una nit. Tot i això ja era estrany, però el més estrany de tot és que les ovelles de sobte van començar a parlar. A parlar com una persona, en plenes facultats i consciència. En Sidret a més creia que alguna cosa atacava el ramat, però no entenia com podien superar les altes tanques que envoltaven la granja, i les ovelles preferides, les de la dreta, no li deien res.

Dit això els va ensenyar els 3 corrals de les ovelles que tenia a la granja. El primer, el corral de l’esquerra: més petit que els altres i amb un gran nombre d'ovelles nervioses i afamades, cansades i amb estrès perquè eren les que patien la majoria d’atacs. El segon, el del centre: Era més gran que el de l'esquerra però curiosament hi havia menys ovelles que l'esquerra. Aquí els animals eren més tranquils i pacífics; i de fet mostraven força indiferència cap als visitants. Finalment, el corral de la dreta,: el més gran de tots i on un reduït ramat d'ovelles vivia tranquil·lament i mirava als herois de manera arrogant.

Els aventurers van separar-se del Sidret i van anar a parlar amb les ovelles de cada tancat. Les de l'esquerra, nervioses i belant sense parar, van acollir el grup dins un cercle molt ben organitzat. Sota la tutela d'una ovella anomenada BeGuevara, lamentaven l’atac constant del llop alfa, el Llombart, i la desaparició de la Pepa, la seva líder que havia anat a enfrontar-se a la manada de llops tota sola. Els van explicar que les ovelles havien fet un pacte amb els llops i va acordar que quan vinguessin a menjar ovelles en menjarien una d'un corral diferent cada cop, però per algun motiu sempre acabaven atacant el corral de l'esquerra. Les del corral central negaven la presència dels llops i s'autojustificaven dient que les coses eren així i no s'hi podia fer res. Les ovelles de la dreta, en canvi, van passar absolutament dels membres de la Companyia.

Amb tota la informació possible recollida, van investigar darrere la tanca i la Tati va desenterrar un cadàver que semblava ser de l'Sven. Va posar-se a cridar als seus companys, ja que només li quedaven els ossos i a més li faltava el cap. La Helga i l'Àrdua però li van explicar que l'Sven ja era així de sèrie i tothom es va relaxar una mica. L'Àrdua a més, feia estona que detectava màgia provinent del riu, i finalment va convèncer els seus companys per anar a investigar abans de seguir el rastre de l'Sven. Abans però, el Tità no es va poder estar i va veure una mica d'aigua d'un dels abeuradors dels corrals, cosa que va acabar amb la seva pell canviant completament a un color blau.

Els remeis especials del Sr. Fidel

Després que la Tati li fotés una cleca al seu germà petit, van seguir travessant el riu i seguint el rastre de màgia de les aigües, van arribar fins a un carruatge que havia tingut un accident i reposava de costat al mig del camí. El carro era propietat d'un tal Sr. Fidel, un venedor ambulant de remeis especials casolans. Van descobrir que part del carregament havia acabat barrejat al riu, i que per això les aigües havien donat aquesta estranya habilitat a les ovelles del Sidret. Una vegada resolt, van tornar a la granja per seguir el rastre de l'Sven.

La Pepa, els llops i l'Oracle

Seguint a la Titi, la tigressa de la Tati, el grup va anar endinsant-se cada cop més al bosc. Curiosament, van topar-se amb unes quantes trampes que la Helga no va poder esquivar. Ni una. Aquell dia va tenir molta mala sort. Finalment van arribar a una petita entrada de terra a l'ombra, d'on en sortien 5 forats de cau sota les arrels dels arbres. Un soroll va fer que descobrissin a la Pepa, ferida però ferma, descansant. La ovella els va explicar la situació amb tots els detalls: es veu que les ovelles del corral de la dreta havien fet un segon pacte d'amagat amb els llops, en el que elles els hi obrien la porta de la tanca exterior als llops perquè poguessin entrar però si no les atacaven a elles. Els llops eren molt perillosos, ja que havien begut la mateixa aigua i ara eren més intel·ligents. De fet, les trampes del bosc eren obra seva. A més, per si fos poc, des de feia dos dies el llop alfa, el Llombart, havia trobat un Oracle que l'ajudava i l'aconsellava. Just en sentir això, els llops van emboscar als herois. Amb mirada astuta i implacable, es van preparar per enfrontar-se als herois, disposats a defensar el seu territori.

El combat va anar rodat, ja que gràcies a les decapitacions de la Helga, la màgia de l'Aldon, l'armadura del Tità, i els atacs a distància de la Tati i l'Àrdua, els herois van derrotar els llops en un tres i no res. De fet, el Llombart, abans de caure mort, va demanar una treva. L'Àrdua li va proposar ser la mascota de la Companyia, però el Llombart no va voler rebaixar-se i abandonar la seva manada. Va ser així com finalment van acabar amb ell. El Tità va decapitar-lo, i en fer-ho, una bossa que l'animal duia penjada al coll va sortir volant. De dins en sortien unes estranyes veus. La Pepa els va alertar: era l'Oracle. La Helga, cansada de tanta broma i animals parlant, va obrir la bossa i va descobrir el cap de l'Sven. En el moment de veure a la Helga, l'Sven va fer unes ganyotes i de sobte va començar a parlar com si fós un nen que s'havia retrobat amb la seva tieta. Es feia dir Svinotxo. La Helga va mirar-los i va dir que tot estava en ordre.

Ja amb l'Svinotxo i la Pepa al costat, el grup va tornar a la granja del Sidret amb el cap del Llombart. El Sidret es va posar molt content, però després de pagar la recompensa, va rebre un ultimàtum per part de l'Àrdua: O trencava totes les tanques de separaven els corrals fent-ne un de sol, o tornarien i eliminarien a les seves ovelles preferides (les de la dreta). El pagès va accedir fent-se una mica el boig, i finalment els herois van retornar plegats cap a Darum.