Alzack Lem

Alzack Lem va néixer i créixer a la ciutat de Darum, dins una familia de classe mitjana-baixa. El seu pare Garron va ser un veterà de la guàrdia de la ciutat del qui Alzack sempre n'ha estat molt orgullós i qui a les nits, de petit, li explicava històries sobre fites heroiques i criatures fantàstiques, cosa que li va despertar l'anhel d'una vida d'aventures.

Per desgràcia la realitat mai va esdevenir com ell pensava i va resultar menys emocionant: quan va arribar a l'edat suficient es va enrolar a la guàrdia de la ciutat i va seguir els passos del seu pare. Va passar uns anys patrullant, vigilant les portes i fent les rondes rutinàries, però sense gaire més emoció que capturar de tant en tant algun lladregot juntament amb els seus companys. Va ser durant aquest temps a la guàrdia que es va especialitzar en l'ús de la llança, una arma que li recordava al seu pare i la qual va arribar a dominar amb soltura.

Tot i que la seva vida no era dolenta (cobrava un bon sou i tenia varis companys amb qui es portava d'allò més bé), no podia deixar de sentir que la seva vida estava estancada i que no estava realitzant allò que ell més volia: formar part de les gestes que li explicava el seu pare quan era petit. Passava els torns amb els seus companys (Maren, un amic de la infància que també s'havia enrolat a la guàrdia amb ell, i Sira, una recluta més jove amb qui van formar un petit grupet d'amistat) i somaint amb que, un dia, ho deixaria tot i sortiria d'aventures per fi. Malauradament, la vida adulta li va demostrar que tenia unes obligacions i allò, al final, resultaria només en contes i somnis de la infància.

El canvi

Quan la Companyia del Lliri va derrotar a l'escolopendra a la Vall del Lliri, Alzack en va escoltar les històries a les tabernes amb el mateix entusiasme que tenia quan escoltava al seu pare de petit, encara que li seguia semblant una cosa llunyana i fora del seu abast. Però, un any després, quan els mateixos aventurers van frustrar els plans de Vail Von Stein de prendre el control de la ciutat de Darum, va ser quan, de sobte, va venir-li un pensament fugaç a la ment: mentre ell es dedicava a patrullar la ciutat i passar les nits somiant en que podria haver enfocat la seva vida de manera completament diferent, un altre grup de persones havia salvat la seva llar.

Convençut per fi de que el seu destí definitivament consistia en alguna cosa més que seguir essent part de la guàrdia de Darum, Alzack va demanar formalment abandonar-la. Com que el seu expedient era impecable i el seu pare n'havia estat un membre veterà no se li van posar massa pegues i se li va desitjar la millor de les sorts per la seva nova etapa.

Tot segur de que havia pres la decisió necessària es va acomiadar dels seus companys i de la seva familia que, davant de la seva sorpresa, estaven totalment d'acord en que ell seguís els seus somnis d'una vegada. El seu pare li va regalar la seva antiga llança, una arma que havia dut amb honor i que guardava per quan fos necessària algun dia. Era un estri senzill però de molt bona qualitat i duia, una mica per sota la punta d'acer, un mocador blau ornamentat, que sempre havia estat el seu tret distintiu. La seva germana Lumia li va regalar també un penjoll daurat a mode de record que havia fet personalment per a ell, perquè sempre pensés en la seva familia fos on fos que li duguéssin les seves aventures.

Tot decidit va marxar en direcció a la seu de la Companyia del Lliri per allistar-se i oferir-los els seus serveis, sense saber què li esperava en el futur ni a on li durien les missions que li puguéssin arribar a assignar, ni quin tipus de criatures o personatges arribaria a conèixer.

Personalitat i motivacions

Alzack és jove i idealista i te la realitat una mica distorsionada per les històries que sempre ha escoltat. Te una visió bastant romantitzada de l'aventura i del que significa ser un heroi, el que fa que sigui molt optimista però també una mica temerari i ingenu. Busca demostrar-se a si mateix i a la seva familia i amics que pot estar a l'alçada dels relats que el van inspirar de petit i li agradaria ser recordat com a més que un guàrdia.

Te un gran sentit de l'honor, però a l'inici de la seva aventura no és del tot conscient que a l'exterior no tot és sempre tan ordenat ni just com el que ha estat visquent fins al moment d'enrolar-se a la Companyia del Lliri. Al llarg de les aventures que ha anat visquent amb la Companyia ha descobert que hi ha perills molt reals al món i que no sempre es pot fer tot el que un vol per salvar a la gent o intentar fer el bé. Tot i això, Alzack intenta sempre seguir el seu cor i fer tot el bé que pugui.

Familia

La familia d'Alzack la formen el seu pare Garron, la seva mare Elirien i la seva germana petita Lumia, qui és aprenent d'escriba a la biblioteca i sempre s'ha preocupat per ell i els seus somnis de juventut. Aquesta última és qui sempre li està recordant que la seva familia pot seguir endavant sense que ell hi estigui pendent i en tingui cura i que marxi d'aventures d'una vegada, encara que Alzack mai li ha fet cas del tot, ja que sempre ha sentit que fer-ho significaria abandonar-los pels seus propis desitjos.

Marques, ferides i cicatrius

• Mossegada de rat-penat gegant a l'espatlla esquerra, del castell del Baró d'Orlok

• Ferida circular d'un martell oxidat al pit, de la fortalesa de la bruixa Molsa

• Ferides a l'esquena de l'aigua de la cascada dels Vanaras a l'Illa Fantasia

• Cremades a cara, braç dret i esquena, de l'explosió del vaixell dels Escates Negres a l'Illa Fantasia

• Marques de mossegada de l'espinosaure de l'Svin a l'abdomen, rebudes durant la segona estada a l'Illa Utopia

Pertenences

• La llança heredada del seu pare, que és la seva arma predilecta

• El penjoll que li va regalar la seva germana

• L'emblema de la Companyia del Lliri

• Una baralla de cartes, que utilitza per socialitzar (tacades de pintura de la Loren)

• La Targeta de visita d'en Robert Llangdó

• Monedes rovellades de la cova dels crancs

• Una bosseta de pètals d'unicorn