Missió 82: L'Atac dels Octowais

Diari de missió del Lliri, entrada 82 - 18 d'octubre de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Rodalies de Darum, Gorumor.

La Companyia se'n va de vacances

A l’alba, la ciutat de Darum es despertava tranquil·la després d’un mes difícil. L’atac del terrible arxidiable Askatel gairebé l’havia destruïda, però la gent començava a recuperar l’esperança, gràcies a la valentia de la Companyia del Lliri, que l’havia salvada. Aquell matí, dos nous membres de la Companyia, l’Agna i l’Alzack Lem, van arribar a la seu i la van trobar estranyament buida. Només hi havia en Sir Milligan, un veterà lepòrid que els va explicar que tothom era de vacances a l’Illa Fantasia, al resort de la Palmera Trempada. Els va indicar que encara podien atrapar l’últim grup que havia sortit cap al port feia res i els va dir que havien de buscar el Vaixell del Gra.

Quan sortien de la seu però, van xocar amb dos gnoms que entraven corrents mi esbufegant: eren la Tati i la seva tigressa Titi, i el Tità. També eren membres de la companyia i, per circumstàncies diverses, havien arribat tard. En aquell moment, va aparèixer a la porta també una última persona: una jove anomenada Nim de Valdecamps, que volia unir-se a la companyia. La Tati la va convidar a acompanyar-los de vacances i la Nim va acceptar amb il·lusió. Tots plegats van marxar cap al port, travessant la Plaça del Lliri, plena de parades i gent animada.

A bord del Creuer Lluent

Un cop al port, un home anomenat Steve els va barrar el pas i els va informar que el Vaixell del Gra ja havia marxat. Necessitaven un formulari 7C per accedir als molls i buscar un altre transport. Es van dividir per resoldre la situació: alguns van anar a buscar el formulari a capitania, mentre els gnoms van apropar-se a parlar amb una senyora gran, la Roser Crista, que plorava perquè li havien robat el seu gat Panxut. Els gnoms li van prometre que el recuperarien, i ella els va regalar un perfum de la botiga d'antiguitats de la seva germana Àgati Crista: l’“Eau d’Hamelin”.

Mentrestant, la Nim, l’Alzack i l’Agna van parlar amb un tal Pep, que els va suggerir colar-se al Creuer Lluent, un vaixell que anava cap a Ladoria, des d’on podrien arribar a l’Illa Fantasia. Un cop reunits els 5 de nou, van decidir saltar la corda on vigilava l'Steve per pujar al creuer abans que salpés. Durant la fugida, però, la Titi va ensopegar i va caure sobre el moll amb els gnoms, mentre l’Alzack relliscava fins a l’aigua intentant agafar-se a la corda de l’àncora. Els guàrdies van arribar amb l'Steve, però amb una gran habilitat per l'engany, van aconseguir convèncer-los que ja havien entregat el formulari i pagat el passatge del creuer.

Així doncs, després que un mariner del creuer molt musculat i atractiu salvés a l'Alzack, els 5 i la Titi van pujar al Creuer Lluent.

Els adorables Octowais

Just uns minuts després d'iniciar el seu viatge, el Tità va descobrir que el perfum que els hi havia donat la Roser Crista tenia un estrany efecte: totes les rates del vaixell van començar a arraulir-se al seu davant, esperant ordres. Els hi va dir que s'amaguessin, a l'espera de necessitar-les més endavant. Junts van anar cap a la zona de descans on sonava música, menys la Tati que va anar a la taverna a agafar alguna cosa per picar. A la zona de descans, van veure que l'ambient estava força animat amb un grup d'elfs folk. Els va cridar l'atenció però un grupet d'infants que ballaven al voltant d'un petit pop amb uns ulls grossos adorables i tentacles molt petitons de color rosa blanquinós. Els petits li deien "Spike" i deien que la seva amiga Diana se l'havia trobat sobre una barana de babor. La Diana però en aquells moments no la trobaven.

A la taverna del creuer, la Tati es va enfrontar a tres cràpules que intentaven molestar a un pobre cambrer. Un d'ells va afirmar que la gnoma li havia dit que li arrencaria la columna vertebral o alguna cosa per l'estil, i per la sorpresa de tots, el bàndal es va llançar a atacar la Tati. El vigilant del vaixell el va aturar i va fer fora a tothom. La Tati però va quedar-se pensativa, no sabia què li havia passat pel cap a aquell bandit.

A tot això, quan la Tati va reunir-se amb els seus companys, van sentir una nena cridant. El mariner musculat i guapo, de nom Leandro, va anar-hi ràpidament saltant entre les cordes del vaixell, fent acrobàcies gràcils i espectaculars, amb la mala sort que a l'última corda va relliscar i va quedar inconscient al terra. Els aventurers del Lliri van decidir arremangar-se i anar a ajudar la nena. L'Alzack va arribar-hi primer, i va saltar al mar ràpidament per nedar fins el gos de la Diana, que havia caigut al mar. De tornada, la nena els va explicar que un segon pop similar a l'"Spike", havia empenyat el seu gosset a l'aigua.

Kawatoct el Profanador i el seu exèrcit

Les primeres gotes van començar a caure en el moment en que la campana que avisava el sopar sonava. Just quan els aventurers van entrar al menjador; les taules eren a punt i només hi havia una taula lliure al costat de la finestra on un home amb abric clar, barret i ulleres escrivia en un pergamí petitó. Els va convidar a seure i es va presentar com a Kid Morrisson, un periodista de crims apassionat pels detalls “macabres”. Mentre parlava, en Tità va observar per la finestra com petits pops rosats saltaven sobre la barra de babor. El seu número començava a ser preocupant.

De sobte, el vaixell es va sacsejar amb una força terriblement intensa. Un tro i una pluja torrencial van fer tremolar les taules i cadires de la taverna; i de sobte la porta exterior es va obrir de cop. El vigilant va entrar espantat, avisant que aquells pops estaven per tot arreu. La capitana del creuer va portar-lo a fora per parlar i va calmar a tots els passatgers. Poc després però, la capitana va tornar a entrar, però el vigilant va aparèixer darrere seu amb un dels pops posat com un barret a la seva cara; i d'un gest sobtat i incomprensible, va agafar pel cap a la capitana amb les mans. En aquell moment, el cuiner Conrad va cridar a tothom que es preparés pel pitjor, que aquelles criatures adorables en realitat eren Octowais, unes criatures hostils de les profunditats de l'abisme! Però abans que poguessin reaccionar, una punxada mental els va travessar la ment a tots: una veu va parlar-los des de dins:

"Arrencaré les columnes als vostres infants per fer-me un tron a l’abisme. Els vostres cranis buits em serviran com a nius per la meva decendència. Moriu i alimenteu a Kawatoct el Profanador, bosses de sang i carn." - Kawatoct el Profanador

De sobte, el vigilant va esclafar el cap de la capitana amb una crueltat visceral que va fer entrar en pànic a tothom. Un terrible tro va fer esclatar totes les finestres de la taverna, i els Octowais van començar a entrar a la sala com un grup de peixos sincronitzats. El vaixell va començar a inclinar-se cap a popa, i l'aigua va començar a inundar tots els racons del vaixell. Alguns passatgers van estavellar-se contra les taules; d'altres van ser víctimes de possessió dels Octowais. Finalment, una forta corrent va arrossegar als membres del Lliri cap a un forat que els va portar a la bodega, totalment inundada.

Mirant cap amunt, el grup va aconseguir nedar esquivant els Octowais i els posseïts fins trencar les frontisses de la gran trapa al sostre per on entrava llum. Quan van sortir a la superfície, una onada monumental els va fer caure; i mirant cap a les ones, la Nim va veure una ombra gegantina amb enormes tentacles blancs i rosats que arrossegaven persones cap al mar. El pal major estava ple de gent aferrada i cridant i l’aigua ho inundava tot. Després de derrotar uns posseïts pels Octowais, l'Alzack va comprovar que no es podien salvar, ja que els pops desfeien amb àcid els caps de les seves víctimes. Seguint un crit de nou a la taverna, van apartar un enorme armari que li havia caigut a sobre al cuiner Conrad. Recolzat a la paret va demanar un últim puro, i els va explicar que els Octowais només tenien una debilitat segons les llegendes: les faves tendres. Casualment, el creuer en transportava unes caixes fins a Kalienas, i si aconseguien arribar-hi, just al costat també hi trobarien bots salvavides. Dit això, va expirar l'última "O" de fum en l'aire. Sortint de la cuina, els del Lliri van reunir-se amb el Kid Morrisson, extasiat i prenent apunts de tota la sang i assassinats que estava presenciant en tan poc temps.

Un acte heroic

El grup va seguir combatent posseïts i esquivant Octowais, fins finalment arribar a proa, on els havia indicat el Conrad. La Titi va ser víctima d'un Octowai i estava molt delicada, però la van aconseguir salvar matant a l'Octowai abans que fos massa tard. La meitat de la seva cara però havia quedat greument cremada i li faltava un ull. Arribats a proa, després de presenciar com dos tentacles partien en Leandro per la meitat, van trobar-hi dues caixes plenes de faves tendres. L'Agna va assegurar el bot, i entre tots van aconseguir carregar-hi les caixes i el Kid Morrisson. La Nim i l'Agna van eliminar uns quants Octowais tirant-los faves tendres, fins que finalment el bot va arribar a l'aigua. Un cop allà però, un enorme remolí de més de 100 metres d'amplada va començar a formar-se sobre la superfície del mar, empassant-se el vaixell. El Tità i l'Alzack van remar com si no hi hagués un demà, per intentar sortir-ne. L'Agna i la Tati van llançar les caixes de faves sobre un ull de la bèstia submarina que tenien sota seu, i després de sentir un gran rugit, van veure com aquesta poc a poc es retirava, empassant-se el vaixell amb ella sota el mar. En un últim instant però, el grup va veure un infant dels que havien conegut a l'inici, cridant socors i plorant agafat a la barana de proa. Indignada en veure que els seus companys ni es plantejaven ajudar-lo, i després de ser testimoni de decisions força qüestionables per part d'aquells membres de la Companyia del Lliri, la Nim de Valdecamps va aixecar-se del bot, va posar el peu a un costat de l'embarcació i va dir:

"Sou uns herois de merda." - Nim de Valdecamps

Dit això va llançar-se de cap a l'aigua, entrant al remolí i nedant ràpidament en direcció a la proa del vaixell que just acabava de desaparèixer sota les onades del mar. La Nim, juntament amb el vaixell i els Octowais, van desaparèixer per complet. Recordant a la seva companya com una veritable heroïna, l'Agna, l'Alzack, el Tità, la Tati, la Titi i el Kid Morrisson, van identificar la silueta d'unes muntanyes amb enormes palmeres a la costa al seu davant. Amb un regust adredolç, havien arribat a l'Illa Fantasia.