Missió 124: Presagis de la Lluna III: Retorn a l'Illa Utopia

Diari de missió del Lliri · Entrada 111 · Del 23 de juny al 8 de Juliol, Any 3 de l'Era dels Dracs

Presagis de la Lluna III: Retorn a l'Illa Utopia

Després dels inquietants successos al Cementiri del Gel i que un equip de la Companyia del Lliri contactés amb la sacerdotessa Enkheduanna per esbrinar què estava passant amb la Lluna, l'Arzark va convocar a un nou equip al port de Darum amb la missió d'escortar la sacerdotessa d'Artíssia i reunir-se amb el Tudurri a l'Illa Utopia, antigament coneguda com a Illa Fantasia. Segons Enkheduanna, un meteorit havia caigut en algun punt de l'illa uns mesos abans, i potser les restes d'aquest podrien aportar més informació sobre la "Màgia Abissal": el nom amb el que l'experta va batejar les forces arcanes que influenciaven la Lluna. Així doncs els aventurers Kürt, Tati, Tità, Alzack, Nim i Agna, van embarcar a un vaixell i van deixar enrere les costes de Gorumor, preparats per els perills que poguessin arribar.

Un paradís real

Durant el viatge, l'Enkheduanna i l'Agna van aprofitar per posar-se al dia. L'Agna li va explicar-li que, mesos abans, ella, el Tudurri, la Llentia i tres companys més havien investigat el cràter d'un meteorit i hi havien trobat una criatura molt estranya que van aconseguir calmar. Des d’aquell dia, però, la Llentia va canviar, i misteriosament la seva cama tallada s’havia regenerat completament.

Finalment, una setmana més tard, el so de les gavines va anunciar la silueta de l'Illa Utopia que poc a poc es dibuixava sobre l'horitzó. El volcà del centre havia entrat en erupció mesos enrere i havia destruït gairebé la meitat de l’illa, cobrint-la de roca i lava solidificada. Malgrat tot, el sol, les ones i les palmeres continuaven donant-li aquell aspecte tropical tan característic. Al moll els esperava molt il·usionat el Tudurri, vestint pantalons curts però amb el seu abric i barret característics, que es va alegrar molt de veure antics companys del Lliri. Els va abraçar i els va acompanyar cap a la Palmera Recta, la nova comunitat de l'illa que havia ajudat a crear.

Pel camí, l'Agna li va explicar el motiu de la seva visita: Havien de tornar a la Cova de Llum de Lluna, on mesos enrere havien investigat el meteorit i s’havien trobat amb el Visitant, aquell humanoide format per foscor i estrelles. Ara, segons la Tylse i la Princesa Orquídea, havia tornat a aparèixer a Nova Esperança. El Tudurri va preocupar-se.

Finalment van arribar a la Palmera Recta, una comunitat construïda pels supervivents de l'erupció sobre les ruïnes de l’antic resort de la Palmera Trempada. Karacanoes, gríplids, vanaras i antics treballadors del resort hi vivien plegats en cases i cabanes de fusta i s’organitzaven en diversos gremis: Terra, Mar, Construcció, Salut, Comerç i Serveis, Coneixement i Arts, i Protecció i Exploració. Entre tots s’encarregaven de produir aliments, pescar, reconstruir l’illa, cuidar els malalts, mantenir els serveis, preservar els coneixements i protegir la comunitat. El més curiós era que tothom treballava només unes poques hores al dia i, a mig matí, quedaven lliures per descansar durant la resta del dia. El seu lema era clar: "Treballar menys, treballar tothom, produir el necessari, redistribuir-ho tot".

La Casa dels Lliris

L’Alzack, que durant les seves vacances a l'illa anterior no havia tingut ocasió de banyar-se, va aprofitar l’arribada per anar a la platja amb el Tudurri i el seu germà petit Bonaventura. La resta va anar a la mítica guingueta del Cocoloco a prendre alguna cosa i, més tard, tots es van reunir a la Casa dels Lliris, una enorme casa comunal on tota la comunitat sopava cada nit plegada. Al terra hi havia brasers i llargues taules, mentre que una galeria plena de més taules envoltava el pis superior.

Durant el sopar, la Nim es va unir a uns músics i va tocar amb ells unes quantes cançons. Mentrestant, l’Alzack, el Tità, la Tati i el Kürt van veure algú encaputxat que els observava des de la galeria i van anar a investigar. L’Agna, per la seva banda, es va trobar amb el Koi, un antic membre de la Guàrdia Ancestral que havia conegut durant la missió del meteorit. Koi li va demanar que el deixés en pau i li va dir que, si volia tornar a la cova, havia de parlar amb l’antiga general Kalea, que era al pis de dalt. Després d’un petit incident del Tità i l’Alzack amb les cambreres Eli i Yeni, que el Kürt va aconseguir "tranquil·litzar" amb la seva imponent presència, el grup va arribar fins a la Kalea. Impressionada per la música de la Nim, la general va ajudar-los i els va entregar un mapa que indicava el camí fins a l’antiga cabana de la Maria Castanyera, just al costat de la cova que buscaven. Aquella mateixa nit doncs, van aconseguir tres vacovelles gràcies al gnom Gapito diSousa, vaqueller a mitja jornada i enginyer en hidrodinàmica tubular. A canvi, haurien d’ajudar-lo a arreglar el magatzem quan tornessin. Amb les bosses carregades i unes torxes, van endinsar-se a la jungla.

L'Svin i el seu millor amic

Després d’unes hores esquivant palmeres i vegetació tropical, van arribar a la cabana de la castanyera, situada al costat de la paret rocosa del volcà i d’un petit estany on havia entrat part del magma solidificat. La sacerdotessa d'Artíssia va treure una pedra amb una runa gravada, que va començar a brillar. Hi havia restes de màgia abissal aprop. L'Agna els va assenyalar l’entrada de la cova que hi havia darrere de la cabana, però abans d’arribar-hi van sentir un soroll entre els arbres. Quan s’hi van acostar, van trobar la general Kalea estesa a terra, degollada. La Tati va aconseguir estabilitzar-la amb un encanteri i la van enviar de tornada cap a la Palmera Recta sobre una de les vacovelles.

Mentre inspeccionaven la cabana, el Tità va descobrir una trapa al terra. Abans que poguessin investigar-la, un nen va aparèixer a la finestra. Tenia la pell blanca com la porcellana, travessada per estranyes línies verdes, i anava cobert amb un ponxo i una capa feta de fulles. Es va presentar com Svin Oxo i, quan va saber que eren de la Companyia del Lliri, es va posar molt content: ja coneixia els seus herois i era un gran fan de la seva màgia. També els va explicar que el seu millor amic, en Guspira, s’havia posat malalt i que s’estava amagant d’ell perquè no es trobava gaire bé. Li encantaven les pessigolles i havien sobreviscut junts per la jungla durant molt de temps.

En aquell moment, un fort cop va ressonar per tota la jungla. Després en va arribar un altre i l’aigua dels pots va començar a vibrar. Just quan el Tità va preguntar a l'Svin com era el seu amic, però no va tenir temps de respondre. Un enorme cap d’espinosaure va rebentar el sostre de la cabana i va mossegar l’Alzack, llançant-lo contra la paret de la cova. La criatura era enorme i tenia la pell completament negra, però sota aquella foscor brillaven estrelles i constel·lacions, com si portés un cel nocturn dins del cos. L'Agna va adonar-se que la seva aparença recordava terriblement la del Visitant.

Recuperant la Màgia Abissal

En aquell instant, el Kürt es va transformar en una orc enorme de pell vermella, les seves banyes van fer-se enormes i els seus cabells més llargs; i es va llançar decidit contra l’espinosaure, mentre la Nim s’unia al combat. Al mateix temps, l'Agna, l'Alzack i l'Enkheduanna van entrar a la cova a la recerca de la màgia abissal que detectaven. La Tati es va transformar en tigre i, amb la Titi i el Tità sobre seu, també va córrer cap a l’interior.

A fora, l’espinosaure va mossegar brutalment el Kürt mentre la Nim pujava per la seva cua i intentava atacar-li el cap amb les seves espases. La criatura va respondre amb un poderós raig de foc que va impactar contra l’Alzack, la Nim i el Kürt, ferint especialment l’orc. A l’interior, Enkheduanna va detectar la màgia abissal al cràter on havia caigut el meteorit, però no veien a on. La Tati va convertir la roca del terra del cràter en fang i allà sota, en un forat, van trobar les restes de màgia abissal en forma d'esfera flotant. La sacerdotessa va treure un estrany aparell arcà cilíndric, semblant a un críptex de vidre, construït per uns amics seus gnoms d’Encrys. Amb ell va aconseguir recuperar la màgia abissal del cràter, però aviat va descobrir que encara en faltava una part: la que havia segurament havia recobert en Guspira i l’havia transformat.

Van sortir de la cova per ajudar els altres. L'Agna va fer sorgir unes enormes arrels que van immobilitzar l’espinosaure i el Tità i l’Alzack van atacar-lo al coll. Aleshores van veure com la superfície de foscor i estrelles es movia cap al coll, deixant al descobert part de la cresta de l’esquena. La Nim va veure-ho, i va recordar el que l'Svin els havia explicat i va saltar sobre la criatura per fer-li pessigolles a la cresta. Contra tot pronòstic, el dinosaure Guspira es va calmar. L'Enkheduanna va aprofitar aquell moment per activar el críptex i absorbir la màgia abissal que cobria el seu cos. La Nim i l’Agna van arribar a tocar aquella energia, però la van rebutjar immediatament, espantades. Finalment, tota la màgia va quedar continguda dins l’aparell i l’espinosaure va quedar adormit a terra.

L'Svin va sortir corrents de la cabana i es va apropar al seu amic. Li va acariciar el cap mentre en Guspira dormia tranquil·lament. L'Enkheduanna, per la seva banda, va observar el críptex. Havien recuperat una quantitat important de màgia abissal, però encara quedaven molts misteris per resoldre. No sabien d’on provenia aquella energia, com havia transformat en Guspira ni quina relació tenia amb el Visitant. I, sobretot, encara no sabien com aquella poderosa màgia estava afectant la Lluna. Tot i així, ara tenien una pista més. Gràcies a la màgia que havien recuperat, estaven una mica més a prop d’entendre què estava passant i, potser, de descobrir si existia alguna manera d’evitar que la Lluna acabés estavellant-se contra Mirathil.

Aquella nit, mentre l'Svin es retrobava amb el seu millor amic i els aventurers tornaven caminant cap a la Palmera Recta, les estrelles continuaven brillant sobre l’Illa Utopia.