Missió 94: Els Homúnculs de la Molsa

Diari de missió del Lliri, entrada 94 - 10 de gener de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia.

Una petició dels Karacanoa

La lluna plena il·luminava el Bosc del Fangar mentre les branques retorçades dibuixaven ombres inquietants sobre la boira. Al fons de la jungla s’alçava una silueta antiga: una fortalesa mig enrunada, coberta de molsa i ferro rovellat...

Aquella tarda, al Resort de la Palmera Trempada, la Nim, el Tità, la Tati, l'Alzack i el Nkthu Nktho descansaven a la guingueta del Cocoloco vora el mar. El resort aquell dia no semblava el mateix: treballadors corrien amunt i avall amb cara de cansament i sovint xiuxiuejaven entre ells, paraosl abandonats, mostradors sense ningú atenent... Finalment va aparèixer l'Aniol, un cambrer adolescent molt nerviós que va intentar prendre’ls nota amb poca traça.

En aquell moment van arribar dos nadius de l’illa, el Karako i la Kumuia, membres de la Guàrdia Ancestral dels Karacanoa. Van reconèixer els aventurers com a membres de la Companyia del Lliri i els van demanar ajuda urgent: La poderosa bruixa de l'Illa Fantasia, anomenada Molsa, estava causant problemes al Bosc del Fangar i rodalies. Havia manipulat una tribu de grippos i hi havia hagut desapareguts, inclosos tres joves Karacanoa. Les pistes indicaven que s’havia instal·lat en un antic castell abandonat al cor de la jungla. Els herois van acceptar.

La Fortalesa Antiga

Els guàrdies els van portar en carro fins a l’inici d’un sender que entrava al bosc. Allà van veure un tòtem fet de branques lligades amb cordills i poc després van avançar per un camí estret que s’enfilava per una paret de roca sota la llum de la lluna. El camí era perillós i van relliscar més d’un cop, però van continuar pujant fins arribar a dalt de la paret.

Davant seu va aparèixer l'anomenada Fortalesa Antiga, el lloc on els rumors deien que s'havia instal·lat la Bruixa Molsa. Un mur alt envoltava la fortalesa, amb torres mig derruïdes i finestres fosques. Algunes torxes il·luminaven el pati interior amb una llum vermella inquietant.

Els herois van infiltrar-se al castell amb cautela, travessant cambres abandonades, dormitoris plens de grippos-fong adormits i passadissos coberts de de bolets i altres fongs. Als calabossos van trobar-hi presoners i van descobrir una pista important: la bruixa tenia un laboratori d’alquímia sota la cuina.

Homúnculs de foc

Amb sigil van avançar pel castell fins trobar les escales que baixaven al soterrani. Quan van obrir la porta del laboratori, una llum verda intensa va il·luminar el passadís. La sala era enorme i plena d’estranys aparells alquímics: alambins, tubs de vidre i grans càpsules amb figures adormides dins líquid brillant... Semblaven un nen que deia ser l'Svinotxo i l'Àrdua, però els seus cossos eren completament blancs i d'una textura similar a la porcellana. Al centre hi havia un cercle de transmutació gravat al terra... i llavors van sentir una veu.

La Bruixa Molsa va aparèixer cavalcant un gran llangardaix d’escames verdes. Era una dona alta, amb túnica blanca i joies èlfiques. Va explicar el seu pla sense por: volia protegir la selva dels forasters que destruïen l’illa. Els grippos eren eines al seu servei, i els presoners, un càstig per als qui feien mal al bosc. Després els va proposar un duel: Si la derrotaven, deixaria en pau els humans del resort. Si perdien, crearia un exèrcit de grippos-fong per expulsar tots els intrusos de l’illa.

Els herois de la companyia van acceptar sense dubtar-ho, disposats també a salvar els que pensaven que eren els seus companys perduts a l'illa. En un tancar i obrir d'ulls., amb només dues paraules, la bruixa va transformar per complet els homúnculs que tenia a les esfere de vidre, i l'Svinotxo i l'Àrdua van començar cridar de dolor mentre els seus cossos canviaven: la pell es va tornar negra com lava i els seus cabells es van convertir en flames.

Els antics aliats del Lliri convertits en servents de foc de la bruixa, van llançar-se sobre els seus antics companys. El combat va ser dur, però finalment els herois van aconseguir derrotar a la bruixa, deixant només el petit Svinotxo en vida. La bruixa els va felicitar, i va anunciar que de moment no atacaria a ningú, però que una ombra s'estenia sobre la illa i que ella faria el que fós per aturar-la. Emportant-se el petit Svinotxo de la mà, com si fós el seu servent, la bruixa va desaparèixer.