Missió 86: Ressaca i mariscada

Diari de missió del Lliri, entrada 86 - 16 de novembre de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia, Mar Esmolat.

L'esbojarrada nit a la guingueta Cocoloco

Tot i l’hivern incipient, els habitants temporals d’aquest ressort mal anomenat Palmera Trempada sempre tenen ganes de festa. Fent honor a les seves nits de dissabte, les torxes arran de platja prengueren els ànims dels Lliris i la resta dels hostes: i els còctels de la famosa guingueta Cocoloco, carregats de l’alcohol més guerriller possible, els acabaren d’encendre.

El mam i la música generaren la festa i alguna baralla engrescadora. I d’entre els centenars de persones que s’aplegaren a l’esdeveniment, els que més van aguantar-hi van ser la Tati i en Tità, els gnoms adoradors de Braulion, el mag tenebrós Xel, la nova recluta Anira i el lluitador de Darum, Alzack Lem. Els resistents s’aplegaren a una taula a fer, els que semblaven, els últims xarrups.

En Yago, el cambrer nocturn de la guingueta Cocoloco, els serví una ronda dels seus xarrups més efervescents. «A veure, sou de Darum, oi? Així que pagueu amb dracs: cada xarrup en val un», els digué en Yago. La Tati s'afanyà a dir que tenien les vacances pagades, però en Yago els aclarí que el que tenien pagat era l'allotjament i els més senzills dels menjars: el mam, anava a part. En Xel s'oferí, generós, a convidar a la ronda. Però aquest entengué que era la ronda, el que valia un drac. Després d'un petit, però acalorat debat entre en Xel i en Yago pel preu dels xarrups, els nostres lliris decidiren explicar-se les penes.

La Tati, en Tità i l'Alzack Lem recordaren el lamentable naufragi del Creuer Lluent a causa dels Octowais, on la Nim de Valdecamps va perdre la vida heroicament (Posteriorment, a la missió 88 es descobrí que havia sobreviscut 😌) mentre la resta de supervivents evitaven, avergonyits, ser engolits pel mar a bord del bot que els va conduir a l'Illa Fantasia. D'altra banda, en Xel rememorava el seu fatídic paper en el combat contra l'Askatel, turmentat per la màscara que encara duu a sobre. L'Alzack Lem, tractà de consolar-lo, tot i recordar com d'insignificant es va sentir lluitant contra el diable, incapaç de combatre contra ell o ajudar als seus companys més veterans. D'altra banda, l'Anira arribà còmodament a l'Illa Fantasia, a bord d'un vaixell mercant de teles, propietat de l'empresa de la seva família.

Davant d'aquestes trepidants històries, en Yago decidí convidar-los a una nova ronda de xarrups. En Xel, molt begut, encara maleí el seu destí i tractant amb certa burla la resta dels seus companys, els quals continuaren parlant sobre els seus passats llarga estona. L'alcohol abundà i les batalles de les seves vides foren explicades, fins que tots ells s'anaren desplomant completament embriagats.

La impagable factura de la Yeni

La llum s’alçà de nou a l’Illa Fantasia. Els rajos de sol i les ones del Mar Esmolat acaronen aquest recòndit centre turístic situat al sud de la nostra Darum. D'entre la sorra i les gandules, els nostres lliris s'anaren despertant amb una ressaca horripilant:

«Holaaaaa??? despertaaa't dormilega, que aquí no sa dorm! No ma sens? Doncs apa, guapa💅❤️».

I mentre recobrava els sentits, una palangana d'aigua gelada caigué sobre en Xel, que s'incorporà instantàniament. Iracund, aquest s'aixecà disposat a plantar cara a la veu femenina que li feia retronar el cervell. No era altre que la cambrera Yeni, que davant de l'estupefacció d'en Xel es dedicà a tirar palanganes d'aigua a la resta de ressacosos membres del Lliri.

D'entre tots els crits de dolor, el de la Tati s'alçà per sobre la resta reclamant el per què d'aquella aquosa afronta. La Yeni els digué que, a banda del fet que no es podia dormir al mig de la platja de la guingeta Cocoloco, devien una factura de 600 dracs en alcohol. Tots els Lliris s'afanyaren a dir-li a la Yeni que en Yago els havia convidat, però la Yeni els hi ensenyà la factura on aquestes rondes de la casa constaven apuntades: sense recordar-se de res, aquella nit s'havien begut la barra de la guingueta Cocoloco. Va ser llavors, quan l'Anira li proposà una solució:

«I si ho paguem treballant, ajudant a la cuina o fregant plats?»

La mirada de la Yeni, tot i dubitativa, transmeté certa esperança als nostres herois, indicant-los que ho aniria a parlar amb el cap de servei de la cuina per veure si hi podien trobar una sortida amistosa. La Yeni marxà cap a la cuina, que era ben a prop de la guingueta, i al cap de d'uns deu minuts tornà a aparèixer per dir-los que en Fransuà, el cap del servei, havia accedit a que treballessin a la cuina: els nostres herois ressacosos es convertien en frega-plats.