Sanniang Hu

Sanniang Hu és una monja paladina d'un santuari oriental dedicat a la Ma Blanca, al que va ser donada pels seus pares, com és costum en aquestes contrades, essent un nadó de mesos. Aquesta semielfa és una dona dialogant, valenta, honorable i de caràcter molt mesurat. Amb el seu grup, és lleial a mort, molt empàtica amb els membres, i disposada a entendre els defectes de tot, tot i que moltes vegades deixa anar el seu sarcasme. En relació amb això, el seu defecte és que a vegades només veu el cantó bo de les persones, pel que sovint s'equivoca en jutjar-les. La seva afició és practicar la ferreria i fer espases, i encara que no sembla que li agradi molt beure, quan va a la taverna és capaç d'aguantar litres i litres d'alcohol sense que l'afecti. En realitat, sembla que res la pot treure del seu posat incòlume, excepte una cosa: el foc, la seva gran fòbia, pels motius que es veuran a continuació.

Va ser una nena feliç i estimada, sense més objectius a la vida que augmentar la seva perícia amb l'arc, l'espasa i la lluita cos a cos, i conviure amb els seus companys i companyes del santuari. Dedicada sempre a lluitar contra el mal, va ajudar enormement a pacificar la seva comarca enfrontant-se a l'enemic (bandits i mercenaris descontrolats) amb molta sang freda, prudència, valor i perícia. Però un dia, quan tornava d'una expedició solitària, va veure com les flames es menjaven la seva llar, deixant molt poques persones supervivents. Va tenir temps de veure el color de les vestidures dels incendiaris.

Llavors va jurar que no descansaria fins a venjar-se dels agressors i recaptar prou diners per reconstruir la seu de la seva ordre. Amb aquest darrer propòsit, va entrar a la Companyia del Lliri.