Missió 111: Presagis de la Lluna II: L'Observatori d'Artíssia

Diari de missió del Lliri · Entrada 111 · Del 19 de maig al 20 de juny, Any 3 de l'Era dels Dracs== Presagis de la Lluna II: L'Observatori d'Artíssia == Després dels inquietants successos al Cementiri del Gel, els membres de la Companyia del Lliri van intentar reprendre la normalitat. Tanmateix, els relats sobre el visitant i les criatures impossibles s'havien escampat entre els aventurers, convertint-se en un dels principals temes de conversa dins la taverna del Lliri.

La crida de l'Arzark

L'endemà al matí, mentre Darum despertava sota un cel amenaçat per la tempesta, la Companyia del Lliri es trobava plena d'aventurers reunits a la taverna, escoltant al líder Arzark i una de les membres més recents dels mercenaris. Al centre de la sala, la geganta Tylse explicava els fets ocorreguts al poble de Nova Esperança, recordant la misteriosa ombra que s'havia fusionat amb l'Orquídea i la visió d'una catàstrofe provinent de la Lluna.

Acabada l'explicaicó, l'Arzark va convocar Sanniang Hu, Algimantes de Montagur, Malachite de Constantinapolitània, Stolas i una nova aventurera taurina anomenada Bram Minàura al seu despatx. Allà els va revelar que la Llentia continuava sense millorar i que tenia el presentiment que els fets del cementiri formaven part d'un fenomen molt més gran: alguna cosa li passava a la Lluna. Els va encomanar descobrir el màxim sobre el cos celeste i intentar esbrinar si els presagis del visitant eren certs.

El grup va dirigir-se a l'habitació de la Llentia, on van descobrir uns estranys símbols en una paret falsa de l'armari, així com un llibre amb anotacions fetes per la mateixa Llentia. El llibre es titulava la Perla de l'Abisme, i el signava una sacerdotessa establerta a l'Observatori dels Cims Estel·lars anomenada Enkheduanna. La troballa els va deixar amb preguntes, que potser només l'autora del llibre els sabria respondre. L'espasa Jinn els va confirmar que les criatures trobades al Cementiri del Gel no eren normals i els va indicar que segur que trobarien les respostes als Cims Estel·lars.

Blackhole i el Vagorok

Després d'un llarg mes de viatge, el grup va arribar fins a Blackhole, una ciutat sota la muntanya dels nans, amb la intenció de trobar la manera d'arribar fins a l'observatori. Després d'unes petites trifulques amb els guàrdies, el grup va aconseguir entrar a la ciutat i dirigir-se a l'estació del Vagorok, un curiós mitjà de transport gnom, format per vagonetes propulsades amb bateries arcanes, que unia les ciutats de Blackhole i Encrys. Tanmateix, un revior els va advertir que el túnel havia quedat infestat per unes criatures que havien malmès els rails i els sistemes de guia, obligant-los a continuar a peu fins el cim.

Degut a la potència del vagorok, el Malachite va estar a punt de caure al buit de la muntanya, però gràcies als seus companys i un treballador gnom va poder-se salvar. Les vagonetes van aturar-se i els herois van continuar a peu, travessant una reixa que hi prohibia el pas. Va ser llavors, mentre pujaven unes escales excavades a la roca, que estranyes criatures quadrúpedes de pell blanca i negra van assaltar-los. Amb facilitat, el grup va aconseguir derrotar-los.

Revelacions a l'Observatori d'Artíssia

Finalment, al capvespre, el grup va aconseguir arribar a l'observatori d'Artíssia, dalt dels Cims Estel·lars. Caminant cap a l'edifici en forma de cúpula de vidre, d'on en sobresurtia un gran tronc recargolat amb una gran lupa a la punta, els esperava finalment Enkheduanna. La sacerdotessa els va explicar que uns mesos enrere havia observat un meteorit caigut a l'illa Fantasia, i que havia observat com la roca deixava anar una energia estranya a mesura que s'acostava a la superfície. Després de fer molta recerca, les seves investigacions havien determinat que es tractava d'un tipus de màgia salvatge provinent de fora Mirathil, de més enllà de les estrelles: de l'Abisme mateix que envolta el món conegut. Ella l'anomenava Màgia Abissal i tenia la hipòtesi que era l'origen del visitant amb qui la Llentia tenia una connexió.

Tot seguit va conduir els aventurers fins al seu Telescopi Arcà. A través seu, els herois van descobrir que la superfície del satèl·lit estava envoltada d'estranyes flamarades negres i d'ombres impossibles que es movien sobre la superfície. Enkheduanna els va revelar aleshores la terrible veritat: la Lluna, que normalment orbitava Mirathil, es trobava estàtica al cel. I no només això, sinó que segons les seves últimes mesures, la seva distància respecte la superfície de Mirathil s'estava fent més petita. La Lluna s'estava acostant, i si algun dia arribava a impactar contra el nostre món, de ben segur que no quedaria ningú viu per explicar-ne la història.

Bocabadats, els mercenaris de la companyia van quedar-se asseguts mentre la sacerdotessa els explicava la que ella creia que era l'única solució: Travessar l'esquerda del cel, arribar a la superfície de la Lluna i intentar evitar els efectes que la màgia abissal estava sobre el cos celeste.