Missió 68: Guerres i Negocis

Diari de missió del Lliri, entrada 68 - 29 d'abril de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Seu de la companyia, Darum.

L'encàrrec

Era un matí tranquil a Darum, la gent surt a esmorzar o a passejar, inclosa la seu del lliri gaudia d'aquesta pau, quasi tots els membres havien sortit, fos a donar una volta completar una missió, només 5 membres de la companyia encara hi eren allà: Algimantes, un mag amb una moral curiosa. Sanniang Hu, una monja Pal·ladina d'una ordre caiguda. Malachite, un guerrer envolt en vendes i amb la terrible afecció de la lepra. Sothus, un clergue d'Ella amb un aspecte... "Preocupant" i per acabar, Raven, un inquisidor amb mala llet.

Però aquest últim no participar en aquesta missió, ja que en veure que estava amb principiants va decidir marxar, va ser en aquell moment que algú va tocar a la porta.

Una Elfa anciana, empolainada amb robes de l'ajuntament va entrar, ella era l'encarregada d'assignar missions i en trobar-se amb únicament principiants va començar a buscar una missió al seu nivell (poc). Mentre l'Elfa buscava, la resta del grup van estar una bona estona fent coses, curioses...

Van parlar de si els no mort tenien lloc al món, cosa amb la qual van estar-se una estona, Algimantes va pensar que Shothus el reptava a un concurs de mirades (no el reptava a res i a més Algimantes va perdre).

És per això que quan se'n van adonar compte l'Elfa ja no hi era, però havia deixat un pergamí amb una missió, una missió encarregada pel nostre ferrer preferit, Pascual. Així que el grup es va dirigir cap als tres turons, a què el Pascual els dones més informació sobre la missió...

En arribar amb Pascual van tenir una mica de baralla amb el seu Ex-assistent, Pedro, però després de solucionar el problema Pascual va explicar l'encàrrec; Era simple, el grup havia de portar un gran paquet a la casa d'un noble, un tal Baró Ryandal, que celebrava una festa, així que després que Pascual expliques que a més del pagament, el mateix Baró havia dit que els assignats a la missió podrien menjar i gaudir de la festa, el grup es va posar en marxa.

Arribada a la mansió

Van pujar el paquet a un carruatge que Pascual va prestar-los i van anar cap a la mansió, a la part més alta dels tres turons estava aquesta gran mansió, semblava quasi un petit palau, vidrieres i finestres precioses envoltaven algunes parts del gran edifici, els seus maons vermells i les seves decoracions daurades, deixaven en clar la classe social del seu propietari.

En arribar van passar un control amb guàrdies ben armats, tots portaven el mateix equipament, robes negres i cuirassa d'acer amb línies negres, portaven alabardes i des d'un primer moment semblaven més mercenaris, que guàrdies de la ciutat, a la porta els va rebre el Baró, un Elf alt i prim amb els cabells llargs i negres i uns ulls vermellosos penetrants, portava una casaca vermella i roba molt elegant, parlava com tot un noble i no suportava que no es dirigeixin cap amb ell com a senyor.

Però va convidar el nostre grup a la festa, és clar no podien anar amb aquelles robes repugnants, així que el baró va ordenar a un petit nen disfressat de bufó que els portes robes noves, però no tothom volia canviar-se de roba, en Malachite li donava bastant cosa treure's la cota de malla ja amb la lepra...

Així que el baró va accedir a fer un petit "arreglo" mentre Sothus, Sanniang i Algimantes, entraven a la festa amb robes de nobles, Malachite entrava per la porta del servei, on li van donar un uniforme i un plat amb menjar, però al final tots es van trobar al saló principal, una gran sala on els nobles bevien, ballaven o menjaven algun aperitiu.

Però un elf que atenia la barra va tenir una petita baralla amb el grup, ja que Malachite no al ser del servei no hauria d'estar "gaudint" i a causa d'això l'elf va cometre l'error de trucar al baró, ell no so va prendre gens bé, algun dels seus servents s'atrevia a qüestionar un fet impost per ell, no va dirigir nio una paraula cap a l'elf, únicament va fer petar els dits, i un guàrdia es va apropar al moment, el Baró, amb una veu freda li va dir: "Agafa'l a les catacumbes i 50, ara."

Mentre l'elf cridava que ho sentia, el guàrdia se'l va emportar cap a la cuina, cap a les catacumbes, mentre la resta del grup es quedava de pedra el baró va tornar a la seva actitud "amable" -Gaudiu de la festa, va dir mentre tornava a parlar amb altres nobles...

Revelacions

Però mentre decidien que fer, si anar o no a buscar al pobre elf, Algimantes va sentir un cognom familiar, el Baró parlava amb una dona relativament vella a la qual es referien com Claudia de Montagur, Algimantes es va apropar i va clamar que era el seu fill, però encara que tant Claudia com Pep (el seu pare) semblaven saber que deia la veritat, o negaven, mentre cridaven que algú els estava molestant, això va trencar una mica a Algimantes, però no va ser l'única sorpresa, el Baró els va tornar a cridar, l'hi va demanar que baixessin a les catacumbes a portar el paquet, perquè anava a fer un discurs, el grup va acceptar, ja que volien aprofitar per buscar al pobre elf.

Van trobar que la porta a les catacumbes estava oculta darrere d'un armari i una porta de ferro blindada, però van aconseguir baixar, allà es van trobar amb unes pintures a les parets que recollien l'història de la família del baró, la família d'estruc.

Resultava que la casa del Baró va guanyar tant poder i cales gràcies als préstecs, i les guerres, així que junt amb la casa de Muntagur i una tercera, van fundar l'aliança dels tres rombos un grup que es dedicava a donar soldats, armes i força militar a nobles que poguessin pagar els seus serveis, però no només això, també iniciaven guerres per guanyar territoris i saquejar-los com va passar amb la ciutat de Malachite, al qual van descobrir que va ser atacada i assetjada per aquest mateix grup, no eren bandits, eren molt pitjors, estaven tractant amb un noble que dirigia el seu petit exercit personal.

A part de descobrir això van aconseguir salvar a l'elf, el qual havia sigut torturat amb 50 fuetades a l'esquena, aquest va fugir agraint al grup, però encara havien de fer una cosa més, van obrir la capsa i es va trobar de cara amb el regal pel Baró una preciosa armadura.

La van pujar i un cop el Baró la va mostrar, va donar el seu discurs, un discurs que no portava res bo.

-Estimats membres aquí presents, hem callat massa temps, si encara guanyem diners amb préstecs i pagaments mensuals dels deutors, però no és el mateix, en perdut poder i això no pot continuar així, teníem por del nou rei, per això vam parar, però després del que va passar amb la companyia del lliri aquí present, sembla que no li interessa massa Darum, almenys per ara, així que jo proposo tornar, l'aliança dels tres rombos s'alça de nou, tornarem a conquistar, i aquesta armadura no només una promesa que tronarem a ser grans, és també una ferramenta que ens ajudarà a portar a terme els nostres objectius, sota el meu comando tornarem a tenir poder.

L'Aberració i el futur imminent

Però el discurs va ser tallat a causa d'uns sorolls que venien de la cuina, semblava com si una cosa intentes trencar a la porta, però de cop va parar, tots els nobles van marxar i el baró va ordenar als seus guàrdies, que ara sabem que formen part del seu exèrcit, va demanar al grup que fos a investigar, a canvi de cales òbviament.

El grup va baixar a les catacumbes, tot estava ple del que semblaven cucs morts, es van trobar alguns cadàvers, i seguint les instruccions del Baró van trobar una sortida oculta, mentre investigaven van arribar a una connexió entre les catacumbes i unes canonades, l'estrany era que la canonada que donava a l'exterior estava trencada, com si algú hagués entrat, i així era, del sostre va caure una criatura, una aberració.

El grup la va matar i mentre el cos es desfeia van trobar un medalló daurat, amb una fletxa travessant una lluna.

Van tornar amb el baró i encara que al principi no volien dir res sobre el medalló, la fredor del Baró els va fer parlar, resultava que aquell medalló pertanyia a un grup de "rebels" que portaven des de sempre lluitant contra l'aliança i el Baró, no van parlar molt més, però el Baró va comentar que esperava que el grup estigués disposat a cooperar amb ell i els seus objectius, a canvi d'un mòdic preu, i que mai es posin al mig del seu camí, perquè ell no tindria pietat cap.

Així que el grup va marxar, preocupants pel futur imminent, i amb raons.

Ja que a la nit, les ombres del carrer projecten una figura allargada, amb sis ulls i diversos braços, unes banyes que formen una corona, la silueta d'un diable aranya. -He, he, he ja és a prop, s'apropa el dia...