Ella

"La dama de les tombes", "La Parca" o simplement "Ella" és la deessa que guia a les ànimes recentment difuntes del món fins al seu destí final. Després de la mort, les ànimes migren a través del Riu de les Ànimes fins al purgatori, que es troba al damunt d'una agulla impossiblement alta que perfora el Pla Astral.

Ella és el segon déu més antic, i és un dels 14 déus que conformen el panteó actual de Mirathil.

Dogma

Ella no pren cap decisió sobre si una mort és justa o no; ella ho veu tot amb una actitud freda i indiferent, i decideix quin dels plans exteriors passarà una ànima l'eternitat. Ella també és la deessa del naixement i de la profecia: des del moment que neix una criatura, veu signes de quin serà el seu destí final, però es reserva el judici final fins que aquesta ànima finalment es trobi davant d'ella. Com a deessa de la mort i el renaixement, avorreix els no-morts i els considera una perversió.

Història

Ella i el seu germà gran són els éssers més antics de la creació. Ella va pronunciar el primer so i va descobrir la parla, assignant-se aquest mateix nom. El seu germà gran, el creador del significat, es va anomenar a ell mateix Asmodeus. Ella es compta entre un dels déus originals que es van oposar a Rovagug. Va impregnar màgicament l'Esfera de la Sang amb potents protectors contra la fugida, per servir com a presó de Rovagug. Ella creia que ho entenia i prevenia tot, però la mort i extinció dels déus antics va ser extremadament inesperada, tot i que ho va afrontar amb la seva calma característica.

Aquella caiguda no va ser profetitzada, i una vegada que es van esvair els antics déus, la majoria de les altres profecies del món també van començar a anar malament. Molts dels sacerdots d'Ella han perdut la fe o s'han tornat bojos com a resultat, però els que romanen estan descobrint que el domini d'Ella sobre la profecia és cada cop menys important, mentre que el seu domini sobre la mort, el naixement i el destí s'estan fent més forts. És un moment de canvi per a Ella i la seva fe. Sovint la gent la veu més com una figura enviada pels altres deus i sense voluntat que una deïtat en si mateixa.

Relacions

Ella roman neutral en gairebé tots els aspectes cap a altres divinitats. Els déus d'Elíssium guarden una mica de rancúnia contra ella per no revelar la mort imminent dels déus antics, i les baralles van esclatar entre el clergat d'Ella i els de les altres deïtats poc després de la caiguda dels déus per raons similars. Aquells qui practiquen la nigromància, com Kashz i els seus seguidors, són el més proper que té a un enemic.

Aparença

A l'art es representa amb més freqüència com una dona de pell cendrosa amb ulls blancs. Porta un vestit fosc, amb caputxa, semblant a una túnica i sosté un rellotge de sorra ple de sorra vermella, de vegades armada amb una dalla. Alternativament, es representa com una profeta boja, una segadora de morts o una llevadora, depenent del seu paper actual.

Realment si es materialitza al món, sovint per guiar a les ànimes que acaben de morir, ho fa amb un aspecte de cos homínid esquelètic cobert amb una túnica negre i un cap de dona, adaptat a la similitud amb la criatura o ànima que s'hagi d'emportar al més enllà, per tant cada observador podria creure que té un aspecte diferent.

Providència

El vist i plau d'Ella sovint es manifesta a través de l'aparició d'escarabats i enganyapastors (ocell), tots dos poden servir com a acompanyants per guiar un esperit que marxa cap al seu costat. Els seus seguidors pensen que les roses negres porten bona sort, sobretot si la rosa no té espines. De vegades, la deessa pot permetre que un esperit que marxa testimoni del seu assassinat, enviar un missatge breu per consolar els vius o perseguir un enemic. El seu descontentament es manifesta pel sagnat per sota de les ungles, un gust inexplicable de terra, el descobriment d'un enganyapastors mort, la sensació que alguna cosa important s'ha oblidat o calfreds per la columna vertebral.

Servents

Ella utilitza una sèrie d'éssers immortals com a servidors. Entre ells hi ha els Psicopompers, que són creats a partir d'ànimes les vides de les quals no els van tirar cap al bé o el mal, ni van ser reclamats a cap regne. Serveixen a Ella i al Purgatori com a assessors, jutges, cuidadors, exploradors, guies, guàrdies i fins i tot soldats quan sigui necessari. Són criatures que lluiten contra no morts i ajuden les ànimes perdudes a trobar la seva recompensa final.

L'església d'Ella

Molts dels adoradors d'Ella són aquells que estan estretament alineats amb la vida en creixement o amb la mort. Aquests inclouen llevadores, enterradors i funeràries. Les dones embarassades de vegades porten petits medallons amb la seva suposada aparença per protegir el seu fill. Els seus seguidors es vesteixen de negre per a les seves cerimònies (sense importar el costum local), amb la roba adornada amb plata, i porten petites ampolles d'aigua beneïda. La seva fe es practica més habitualment a les ciutats més petites dels Regnes de la Unió, i també en petita mesura a les ciutats de Santara, i la gent amb més poder econòmic acostuma a acudir a les seves catedrals en busca del seu favor quan es troben propers a la mort, acceptant el seu poder ancestral.

En canvi a Les Terres Èlfiques on s'adora a Rellön com a déu únic se li té un rebuig especial i el seu culte està tant prohibit com el de Rovagug.

Temples d'Ella

Els temples d'Ella tenen l'aspecte de catedrals fosques i antigues, normalment es troben a prop dels cementiris, encara que una sola pedra en un camp o cementiri buit també pot servir com a santuari. Sota els edificis hi ha catacumbes plenes de criptes de morts, típicament sacerdots o habitants acomodats. Es creu que ser enterrat en aquestes catacumbes porta el favor d'Ella. Els membres del clergat també mantenen registres de les morts i naixements d'una comunitat.

Llibre sagrat

El llibre sagrat d'Ella es diu La Terra en Espiral, escrit per un profeta anònim fa molt de temps. Les seves prediccions són tan vagues que ningú està segur de si són exactes o si ja han passat. Altres seccions que es van afegir posteriorment contenen informació sobre el part segur, l'enterrament adequat dels cossos, la realització d'auguris i altres qüestions semblants.

Festes

A molts racons de Mirathil Els seguidors d'Ella celebren el Dia dels Ossos l'1 de novembre i a les ciutats on la Senyora de les Tombes és una deïtat destacada, els seus sacerdots participen en la Processó de les Ànimes Inoblidades durant les setmanes prèvies a la festa de la collita.