Rovagug

Empresonat primer a l'Esfera de la Sang i més tard a l'Infern més profund, el déu Rovagug només busca destruir la creació i els altres déus. I, tot i el seu estat de letargia i captiveri, és un dels 14 déus que conformen el panteó actual de Mirathil.

Història

Segons els Testaments dels Cants del Vent, temps després que Asmodeus i Ella prenguessin consciència pròpia, Asmodeus va crear l'infern i va voler subjugar a totes les entitats que en formaven part. Algunes forces emprenyades i resentides i amb una única ansia de destrucció van acabar desterrades per no voler-se agenollar. Ningú pot recordar si aquesta por i ànsia de destrucció es va convertir en Rovagug o va ser Rovagug en primer lloc qui va absorbir totes les demés forces. Així doncs Rovagug va ser el primer en habitar l'Abisme.

Quan va començar la vida mortal, Rovagug era molt lluny del pla material i no sabia res de la seva existència. No va ser fins A l'any 1278 de la Primera Arribada que el cel es va partir en dos i les potes del dimoni aràcnid van obrir l'escletxa per deixar entrar als dimonis de l'Abisme, qui només volien destrucció.

Rovagug era un déu molt poderós, alimentat per les forces de l'Abisme. Només la unió de tots els déus podia derrotar-lo, i Asmodeus va tenir una idea. Van enganyar al deu del caos amb el seu propi poder. Van crear les quatre esferes i van prometre que tots els déus posarien allà el seu poder, cosa que va atreure a Rovagug. Quan aquest va creure que s'havia apoderat de l'esfera de la sang els altres déus van tancar-lo a dins d'aquesta, protegida per la màgia d'Ella, i alhora van posar tot el seu poder dispersat per les altres tres esferes.

Segons la Concordança de Rivals, quan arribi el Final del Temps, un Asmodeus desesperat alliberarà en Rovagug amb l'esperança que consumeixi el món i porti l'apocalipsi. De fet, Rovagug devorarà la resta de la creació abans de consumir-se, deixant enrere només a Ella per apagar la llum del cosmos i un supervivent per reconstruir-lo de nou.

Casa

Rovagug es troba dormint al més profund dels inferns, que ha servit com a presó de Rovagug des de la seva derrota a mà de la coalició divina entre Auri i Asmodeus. La cicatriu que en Rovagug va deixar al cel mentre intentava entrar al món material per segon cop encara es visible en certes èpoques de l'any. Es desconeix quin racó fosc i no descobert de l'Abisme podria haver estat l'antic regne diví de Rovagug, però ara es manté empresonat lluny d'ell.

Aparença

Sent el més poderós de l'abisme, Rovagug apareix com un ésser estrany, monstruós i semblant a un cuc, amb innombrables extremitats, ulls, urpes, dents i altres parts més inesmentables.

Relacions

Tot i que Rovagug odia la majoria de les divinitats per igual, la seva ràbia es dirigeix ​​principalment a Auri. Va ser fonamental per mantenir-lo sotmès a traves de la Seithr el temps suficient perquè Asmodeus pogués contenir-lo. Totes les altres deïtats també odien el Devorador, i fins i tot els déus enfrontats s'uneixen per oposar-se al seu alliberament. Es creu que Rovagug té alguna relació amb la força misteriosa Arcània a causa del seu interès mutu en la destrucció, però no té vincles oberts amb el déu de la màgia.

Providència

Es diu que les erupcions volcàniques són el resultat de la volta del Devorador durant el son, mentre que els vents violents són el resultat de la seva respiració en erupció dels llocs foscos del món.

Servents

L'horrible Tarrasque és l'actual herald de Rovagug, i ningú no sap la seva ubicació actual, però es creu que podria estar al pla material, reunint forces per alliberar al seu senyor. La seva raça de servidors divins són repugnants simbiotes que fa molt de temps es van delectar amb la pell, la sang o altres fluids corporals de la Bèstia Aspra i es van transformar per sempre.

L'església de Rovagug

Rovagug no té una església organitzada a gran escala, però és venerada en reunions petites a alguns punts de Mirathil, sovint de forma secreta o en societats molt aïllades de la civilització, també de forma individual per criatures salvatges.

Adoradors

Els seus adoradors són monstres salvatges o nihilistes humans. Es glorien de la destrucció per si mateix i descarten la construcció i la creació com un passatemps per als massa febles per destruir. Alguns adoradors ho fan per misèria nihilista, d'altres per auto-odi, i d'altres per una simple i ardent ràbia cap a l'univers. Tots estan dedicats a la missió destructiva de Rovagug.

En ocasions hi ha hagut petites societats tribals que han adorat al déu del caos, sovint grups d'orcs o gnolls, i aquestes societats han comès actes horribles i la majoria han acabat desestructurant-se o canviant de forma.

Alguns dels seus adeptes més poderosos han fet servir la manipulació i la mentida per intentar portar al Rovagug i als seus servents al món material, alguns amb èxits parcials que han provocat esdeveniments atroços a ciutats d'arreu de Mirathil.

Temples i santuaris

Les esglésies del dimoni aràcnid estan prohibides a gairebé totes les ciutats civilitzades, i el seu culte està suprimit a la majoria de les nacions. Els santuaris secrets i els llocs de sacrifici es poden reconèixer per la presència del famós símbol de l'aranya dentada. Els rars i veritables temples de Rovagug es construeixen en coves i altres llocs subterranis, amb un fossat profund al centre (que representa la presó de Rovagug) que funciona com a fossa. Aquests temples també presenten un monstre "doméstic", amb prou feines controlat pels sacerdots, que serveix de guardià. La Casa de la Bèstia és un temple gairebé llegendari de Rovagug, que es diu que va ser construït per un esperit nascut del mateix cor d'un volcà, i va ser el centre d'un culte multiracial que va obtenir poders estranys i terribles a canvi d'un sacrifici al Gran Bèstia. Situat a la Muntanya Pàlida, a les Terres del Glaç, aquest temple actualment en ruïnes s'evita àmpliament a causa de la seva fosca reputació, inclòs pels gegants de gebre que habiten la zona.

Textos profans

Rovagug no té ni necessita cap text oficial. Dona a conèixer els seus desitjos als seus fidels pressionant els seus pensaments primordials i impressionants directament sobre les seves ments. Aquests pensaments es refereixen principalment a la destrucció de tot el que existeix, i a l'alliberament del déu del caos de la seva antiga fosa.

Encara que un text profà codificat seria contrari a la naturalesa destructiva de Rovagug, existeixen alguns escrits no oficials. El llunàtic Txalmus Col va escriure el Cicle de la bèstia i la marca vermella de Xhor, una espiral sagnant impresa amb malediccions en nom de Rovagug.

Animals preferits

Els déus s'associen sovint amb determinats animals, ja sigui perquè posseeixen una qualitat afavorida pel déu, o perquè els fidels del déu els senten un parentiu especial. Els animals preferits de Rovagug inclouen escorpins, cucs, aranyes, insectes i animals rabiosos.