Rima

Rima és la ciutat més gran de Mirathil i un dels principals centres comercials, religiosos, administratius i culturals del món conegut. Més que una ciutat en el sentit estricte, Rima és una massa urbana immensa i irregular formada per segles d’expansió, annexions, barris absorbits, ravals, temples, mercats, ports fluvials, palaus, necròpolis, tallers, suburbis i antigues viles que han acabat convertides en districtes.

Al cor de la ciutat hi ha Rima Vella, el nucli original: una estructura circular anterior a bona part de la història escrita, que gira lentament sobre si mateixa al llarg del dia. Aquest moviment només afecta Rima Vella, que ocupa una petita part de la ciutat actual, però condiciona profundament la vida urbana. Una porta que al matí mira al nord pot apuntar al sud al vespre, i els carrers interiors canvien d’orientació amb un moviment tan lent que resulta imperceptible a cada instant, però evident amb el pas de les hores. La resta de Rima, en canvi, no és circular ni ordenada, ha crescut de manera descontrolada al voltant d’aquest centre mòbil.

Geografia

Rima s’estén sobre una gran plana travessada per dos grans rius, que han estat essencials per al seu creixement i per al seu paper com a centre comercial. Tot i no ser una ciutat costanera, el mar es troba relativament a prop, al sud, ocult darrere una serralada baixa que impedeix veure l’horitzó marítim des de la ciutat.

Al nord de Rima hi ha una serralada no gaire alta, visible des de molts barris, d’on s’han extret durant segles pedra, argila, calç i altres materials necessaris per a la construcció de la ciutat. A l’oest s’estenen boscos estranys que han frenat l’expansió urbana en aquella direcció. Al sud, el terreny baixa cap a una cadena de muntanyes suaus que separa la ciutat dels ports i salines que depenen econòmicament d’ella.

Els dos rius

Els dos rius de Rima funcionen com les grans artèries de la ciutat. A les seves ribes s’hi acumulen molls, mercats, magatzems, ponts, molins, barcasses, duanes, tavernes de mariners i barris sencers dedicats al transport fluvial.

Un dels rius és ample, lent i navegable, utilitzat sobretot per al comerç i el transport de mercaderies. L’altre baixa amb més força des de les zones elevades, i té una importància més simbòlica i ritual per a molts temples i barris. La confluència dels dos rius és un dels punts més actius i sorollosos de la ciutat, ple de barques, ponts i mercats d’aigua.

Els boscos de l’oest

A l’oest de Rima hi ha una extensa zona boscosa que la ciutat mai no ha aconseguit engolir del tot. No es tracta d’un bosc normal: els camins canvien amb facilitat, alguns arbres semblen desplaçar-se lentament amb els anys i moltes comunitats locals hi mantenen pactes, supersticions i normes pròpies.

D’aquests boscos se n’extreuen fusta, resines, fruits, bolets, herbes medicinals, mel, plomes i pells, però l’explotació està fortament regulada. Els llenyataires de Rima solen marcar els arbres amb campanetes o cintes rituals abans de tallar-los, i encara avui hi ha oficines dedicades a autoritzar tales, recol·leccions i disculpes forestals.

El sud i el mar amagat

Al sud de Rima, una serralada baixa separa la ciutat dels ports del litoral. Aquesta barrera natural ha fet que Rima sigui una ciutat interior amb mentalitat de capital portuària. Les mercaderies que arriben per mar han de travessar passos, túnels, carreteres i pobles de traginers abans d’arribar a la ciutat.

Els ports del sud depenen econòmicament de Rima, però molts dels seus habitants consideren que la capital s’endú la riquesa i deixa la feina bruta a les poblacions costaneres.

Rima Vella

Rima Vella és el nucli original de la ciutat i el seu element més famós. Té forma circular i gira molt lentament al llarg del dia, com un mecanisme monumental d’origen desconegut. El seu moviment és gairebé impossible de percebre a simple vista, però transforma l’orientació de les seves portes, carrers i places amb el pas de les hores.

Rima Vella no representa tota la ciutat, sinó només el seu centre antic. La resta de Rima és enorme, irregular i fixa, però ha crescut condicionada per aquest cor mòbil. Ningú sap amb certesa per què Rima Vella gira.

Les portes de Rima Vella

Les portes de Rima Vella són punts de pas molt importants. Com que el centre gira, una mateixa porta pot quedar alineada amb barris diferents segons l’hora del dia. Això ha generat una cultura urbana pròpia, amb guies, mapes horaris, campaners, funcionaris i lladres especialitzats en aprofitar aquestes alineacions.

Els carrers d’encaix

Al voltant de Rima Vella hi ha un conjunt de places, avingudes, escales, passarel·les i llindars construïts per connectar el centre mòbil amb la ciutat fixa. Aquests espais són coneguts popularment com els carrers d’encaix.

Són zones de pas constant, plenes de guies, venedors ambulants, pregoners, carteristes, funcionaris, guàrdies i pelegrins. També són alguns dels llocs on més fàcil és perdre’s, ser estafat o arribar tard a una cita que ja no es troba on era.

Barris i districtes

Rima no té una estructura regular. La ciutat ha crescut absorbint pobles, barris, fortaleses, monestirs, mercats, cementiris i ravals, i molts d’aquests llocs encara conserven una identitat pròpia.

Rima Vella

El centre antic i giratori de la ciutat. És un lloc ple de temples, places, edificis administratius, palaus i carrers que canvien d’orientació. És la zona més simbòlica de Rima, però no la més poblada. Molta gent hi va a treballar, però qui hi viu, té calers.

Els barris interiors

Al voltant de Rima Vella s’estenen els barris més antics de la ciutat fixa. Hi ha palaus, ambaixades, arxius, tribunals, temples, universitats, cases nobles i edificis gremials. Molts carrers interiors han estat reconstruïts diverses vegades per adaptar-se al moviment del centre antic.

El Gran Mercat de les Nacions

El Gran Mercat de les Nacions no és una plaça, sinó un barri sencer dedicat al comerç. S’hi poden trobar productes de gairebé tots els racons de Mirathil: teles, armes, espècies, llibres, relíquies, animals exòtics, herbes, mapes, joies, contractes i objectes de procedència dubtosa.

El Passeig dels Mil Altars

El Passeig dels Mil Altars és una de les avingudes religioses més importants de Rima. Al llarg del seu recorregut hi ha temples, capelles, santuaris, estàtues, hospitals, escoles religioses, cases funeràries i petits altars dedicats a tota mena de deïtats.

Tot i la seva aparença sagrada, és també un espai de competència política i econòmica entre cultes. Cada temple vol fidels, donacions, influència i, sobretot, bones alineacions amb les portes de Rima Vella.

La Necròpolis Interior

La Necròpolis Interior és un antic conjunt de cementiris, mausoleus i criptes que la ciutat va acabar absorbint. Actualment és un barri habitat, silenciós i ple de carrers estrets entre tombes monumentals.

Hi viuen clergues d’Ella, funeraris, escultors, guardians de mausoleus, famílies nobles, falsificadors de testaments, mèdiums, lladres de tombes i gent que prefereix la companyia dels morts a la dels vius.

Els barris empeltats

Moltes zones de Rima van ser antigues viles independents. Encara avui conserven festes pròpies, accents, gremis locals, rivalitats i lleis informals. Alguns antics pobles de pescadors, monestirs, fortaleses o comunitats animalfolk han quedat completament envoltats per la ciutat però mantenen una identitat molt marcada.

Els ravals exteriors

Els ravals exteriors són la part més extensa, pobra i canviant de Rima. Hi viuen obrers, refugiats, antics soldats, treballadors sense gremi, famílies sense papers, petits comerciants, gent vinguda d’altres regnes i comunitats que la ciutat oficial sovint prefereix ignorar.

Sota-Rima

Sota la ciutat hi ha una altra Rima feta de clavegueres, catacumbes, canals subterranis, túnels antics, temples soterrats, refugis, presons oblidades, magatzems il·legals i restes d’estructures anteriors a la ciutat actual.

A Sota-Rima hi viuen contrabandistes, kobolds, cultes secrets, recuperadors, gent sense papers, monstres urbans i comunitats que han après a sobreviure lluny de la llum del sol.

Economia

Rima viu del moviment. Tot hi entra, tot hi surt i tot hi deixa alguna taxa, signatura, benedicció o deute. L’economia de la ciutat es basa en el comerç, el transport fluvial, la burocràcia, els gremis artesans, el pelegrinatge religiós, la construcció, els serveis urbans, el control de les rutes cap als ports del sud i l’abastiment constant d’una població immensa. Rima no produeix tot el que necessita, però gairebé tot el que algú necessita passa per Rima en algun moment.

Comerç i transport

Els dos rius fan de Rima un centre de transport fluvial sense equivalent. Milers de persones treballen als molls, barcasses, magatzems, ponts de peatge, duanes, mercats de riu, hostals de mercaders i caravanes que connecten la ciutat amb l’interior i amb els ports del sud.

Gremis i oficis

La major part de la població viu d’oficis urbans: forners, ferrers, fusters, sastres, copistes, alquimistes menors, tintorers, vidriers, impressors, bugaderes, taverners, cuiners, constructors, rellotgers, carreters, cuidadors d’animals, vigilants, guies, enterramorts i tota mena d’artesans.

A Rima, fins i tot oficis molt concrets poden tenir carrer propi, gremi propi i normativa pròpia.

La burocràcia

Rima és coneguda arreu de Mirathil per la seva burocràcia immensa, sovint absurda i gairebé impossible d’entendre per als forasters. La ciutat manté registres, censos, permisos, llicències, certificats, patents, arxius, contractes, permisos de residència, permisos de màgia, taxes de transport, impostos de pont, documents religiosos i segells administratius per a gairebé qualsevol activitat. Hi ha persones que viuen tota la vida redactant, arxivant, segellant o buscant papers que ningú no recorda haver demanat.

Alguns exemples de tràmits habituals són el permís de rusc urbà, la llicència de pesca de canal, el registre de cabra de teulada, el certificat de fruita no encantada, la taxa de tala amb disculpa forestal, l’autorització de bolets subterranis i la declaració de gallina ponedora.

Sector primari

Tot i la seva aparença eminentment urbana, Rima depèn d’un cinturó productiu immens format per camps, horts, granges, pesqueries, boscos, pedreres, ports satèl·lit i cultius subterranis. La ciutat no podria sobreviure sense aquesta xarxa d’abastiment constant.

Horts de riu

Les ribes dels dos rius estan plenes d’horts, canals, sèquies, molins i camps atapeïts. S’hi cultiven cereals, verdures, llegums, fruita, plantes medicinals i tota mena d’aliments destinats als mercats de la ciutat.

Alguns cultius locals tenen peculiaritats pròpies: carabasses que cal lligar perquè no surin riu avall, arrossars on viuen granotes lluminoses que espanten insectes, tomàquets de pell blava que només maduren amb boira de matinada i espantaocells semivius que discuteixen amb els corbs.

Granges de teulada

A molts barris populars, les teulades són espais productius. Hi ha horts, galliners, ruscs, colomars, petites cabres, plantes aromàtiques i cultius de terrat. Aquesta pràctica és especialment habitual en zones on la població és massa densa i l’espai massa car.

Les granges de teulada estan regulades per inspectors municipals, que comproven si els animals estan registrats, si les plantes fan ombra a edificis veïns i si els ruscs tenen permís.

Pesca de riu i de canal

Els dos rius i els canals interiors donen feina a pescadors, fumadors, saladors, venedors de peix i barquers. A més dels peixos comuns, en alguns canals es capturen anguiles que produeixen petites descàrregues, crancs de claveguera, meduses d’aigua dolça i peixos platejats que només es poden pescar de nit. La pesca està molt regulada, especialment dins la ciutat. El peix destinat al consum ha de tenir certificat d’origen, frescor i absència de maledicció digestiva.

Boscos de l’oest

Els boscos occidentals proporcionen fusta, resines, bolets, fruits, mel, herbes, pells i altres recursos naturals. Tot i això, són considerats perillosos i imprevisibles, i la seva explotació es fa sota normes estrictes. Molts llenyataires creuen que cal demanar perdó als arbres antics abans de tallar-los. D’altres afirmen que els fruits més valuosos només maduren quan senten música, o que alguns bolets creixen allà on algú ha mentit.

Pedreres del nord

La serralada del nord ha alimentat la construcció de Rima durant segles. Les seves pedreres proporcionen pedra, pissarra, argila, calç, cristalls i materials especials per a ponts, temples, muralles i carrers.

Ports i salines del sud

Els ports del sud, situats més enllà de la serralada baixa que amaga el mar, són fonamentals per a l’economia de Rima. D’allà arriben sal, peix sec, marisc, algues, cordes, veles, pigments, petxines i mercaderies marítimes. La sal blava del sud és especialment apreciada perquè conserva bé els aliments i, segons alguns clergues, ajuda a prevenir petites contaminacions espirituals.

Cultius de Sota-Rima

A Sota-Rima es cultiven bolets, molses, líquens, arrels blanques, insectes comestibles i fongs lluminosos. Molts d’aquests productes alimenten els barris pobres o serveixen per a usos medicinals, alquímics i religiosos. Alguns bolets subterranis són famosos per conservar ecos de converses escoltades, motiu pel qual la seva venda està regulada per l’administració de la ciutat.

Religió

Rima és coneguda com una ciutat de mil temples. Totes les grans religions de Mirathil volen tenir presència a la ciutat, i moltes d’elles competeixen per fidels, influència política, donacions, terres, escoles, hospitals i bones alineacions amb Rima Vella. La religió a Rima és fe, però també és política, economia i servei públic. Els temples mantenen hospitals, escoles, menjadors, cementiris, arxius, bancs de caritat, orfenats i guàrdies pròpies.

Alguns cultes prohibits mantenen presència clandestina a la ciutat, especialment en soterranis, cases privades o zones on l’administració prefereix no mirar gaire.

Organització política

El govern de Rima és complex i sovint opac. Cap institució controla realment tota la ciutat per si sola. El poder es reparteix entre l’administració civil, els grans gremis, les cases nobles, les institucions religioses, els tribunals, els funcionaris dels arxius, els propietaris dels molls i diverses autoritats de barri.

La ciutat té una guàrdia oficial, però és massa gran per dependre només d’ella. En molts districtes també actuen milícies de barri, guàrdies privades dels gremis, seguretat de temples, mercenaris nobles i patrulles locals. A Rima, la llei pot canviar molt segons el carrer on et trobis. Un crim en un barri noble pot provocar una crisi política, mentre que un crim als ravals exteriors pot quedar reduït a una nota administrativa mal arxivada.

Població

Rima és la ciutat més poblada de Mirathil, tot i que ningú sap exactament quanta gent hi viu. Els censos oficials mai no coincideixen amb la realitat, ja que hi ha barris sencers sense registrar, famílies sense papers, refugiats, comunitats amagades, habitants de Sota-Rima i persones que consten als arxius com a mortes o inexistents.

La població és extraordinàriament diversa. Hi viuen humans, elfs, nans, mitgerols, gnoms, animalfolk, kobolds, viscanyes i moltes altres comunitats vingudes de tots els racons de Mirathil. La ciutat és famosa per la seva capacitat d’absorbir gent de tot arreu, però això no vol dir que sigui igualitària. Les tensions entre comunitats, barris, cultes, classes socials i procedències són constants.

Cultura i vida quotidiana

Rima és una ciutat sorollosa, atapeïda i gairebé impossible d’aturar. Sempre hi ha mercats oberts, processons, crits de venedors, campanes, carros, pregoners, barques, música, disputes, sermons, judicis, obres, animals, manifestacions, enterraments, casaments i gent fent cua davant d’alguna oficina.

El moviment de Rima Vella ha influït profundament la cultura local. Els rimesos donen molta importància a l’hora, a les campanes, als mapes, a les alineacions i a les portes. Quedar amb algú sense dir l’hora exacta es considera una imprudència.

També és una ciutat de contrastos extrems. Hi ha palaus amb jardins penjants i ravals sense clavegueram, temples coberts d’or i barris on la gent cultiva bolets a les parets, arxius on es conserven documents de segles i famílies senceres que no han estat mai censades.

Molts habitants de Rima no han sortit mai de la ciutat. Per a ells, Mirathil és gairebé una idea llunyana, una suma d’accents, mercaderies i històries que arriben als mercats.

Llocs destacats

• Rima Vella: el nucli antic circular i giratori de la ciutat.
• Els carrers d’encaix: zones de connexió entre Rima Vella i la ciutat fixa.
• El Gran Mercat de les Nacions: barri comercial immens on es pot trobar gairebé qualsevol cosa.
• El Passeig dels Mil Altars: avinguda religiosa amb temples, capelles i santuaris de nombroses deïtats.
• La Necròpolis Interior: antic conjunt de cementiris i mausoleus absorbits per la ciutat.
• Sota-Rima: xarxa subterrània de túnels, catacumbes, canals i barris ocults.
• La Confluència: zona on els dos rius es troben, plena de molls, ponts i mercats d’aigua.
• Els ravals exteriors: la part més extensa, pobra i canviant de la ciutat.
• Els boscos de l’oest: frontera natural i misteriosa que limita l’expansió urbana.
• Els passos del sud: rutes que connecten Rima amb els ports amagats més enllà de la serralada.

Curiositats

• Rima Vella gira tan lentament que el moviment no es nota a simple vista, però al llarg del dia les seves portes canvien completament d’orientació.
• La resta de la ciutat no gira: només ho fa el nucli antic.
• Hi ha guies especialitzats a orientar forasters dins Rima Vella. Els bons són cars; els dolents són perillosos.
• Alguns barris no apareixen als mapes oficials perquè l’administració encara no ha decidit si existeixen.
• La ciutat té tants temples que alguns rimesos afirmen que és impossible blasfemar sense ofendre algú proper.
• A Rima, una porta pot ser una drecera, una frontera, una trampa o una oportunitat, depenent de l’hora.