Sotacor

Ciutat

Sotacor, coneguda habitualment com la Ciutat Muralla, és una de les principals Ciutats de l’Est de Kalienas. Està situada a la costa del Mar Kalim, molt a prop de la frontera amb el regne de Stratavor i de la ciutat enemiga de Caldesang.

Sotacor és una ciutat fortificada amb una clara orientació militar. La seva funció no és bloquejar un únic pas entre Kalienas i Stratavor, ja que la frontera és massa extensa i irregular per poder ser tancada per una sola fortalesa. Sotacor actua com a centre de comandament, refugi, arsenal i punt de resposta de tot un sistema defensiu format per torres de vigilància, fortins, fars i camins militars.

La ciutat sencera està construïda com una fortalesa en profunditat. Els seus barris es distribueixen entre diferents línies de muralla, de manera que, si una defensa exterior cau, la població i l’exèrcit poden retrocedir fins a la següent sense abandonar completament la ciutat.

La defensa de Sotacor està pensada principalment per fer front als exèrcits mortals de Stratavor, als seus sacerdots i agents asmodeans i als diables que puguin ser invocats, contractats o enviats des de l’Infern. Els habitants de la frontera diferencien clarament els diables dels dimonis de l’Abisme, que no formen part habitual del conflicte amb Stratavor.

A la ciutat es parla principalment cronià, tot i que l’infernalià és conegut per molts soldats, traductors, comerciants i habitants relacionats amb la frontera.

Geografia

Sotacor s’alça a la costa del Mar Kalim, en una regió de terres seques i pedregoses situada entre Stratavor i les grans extensions del Desert de Thunk. La ciutat es troba en una posició elevada respecte de bona part dels terrenys que l’envolten, fet que permet controlar la costa, els camins procedents de Caldesang i les rutes que connecten la frontera amb l’interior de Kalienas.

Al contrari del que sovint assumeixen els viatgers de terres llunyanes, Sotacor no ocupa l’única ruta possible entre tots dos regnes. Un exèrcit pot intentar evitar-la travessant altres zones de la frontera, passant entre les muntanyes o endinsant-se al desert.

La importància de la ciutat prové del fet que qualsevol incursió important ha de ser detectada, seguida i contestada. Mentre Sotacor continuï dempeus, les forces de Stratavor no poden avançar per Kalienas sense arriscar-se a tenir una gran guarnició a la rereguarda, capaç d’atacar els seus subministraments, perseguir les seves tropes o avisar la resta de ciutats.

Les torres frontereres converteixen l’espai entre Sotacor, Caldesang, Guta i les serres pròximes en un territori constantment vigilat. No formen una muralla contínua, però permeten que un moviment detectat en un extrem de la frontera sigui conegut a Sotacor poc després.

Aquesta és la veritable funció de la ciutat: no impedir que ningú pugui travessar la frontera, sinó assegurar que ningú pugui fer-ho sense ser vist.

Història

Els primers assentaments de Sotacor van sorgir al voltant d’una petita fortalesa costanera construïda per vigilar els moviments procedents de les terres que avui formen Stratavor.

La fortalesa original comptava amb una torre, una cisterna, un pati d’armes i una muralla baixa. Al seu voltant es van instal·lar famílies de soldats, comerciants, pescadors, constructors i persones que havien abandonat els assentaments més exposats de la frontera.

Amb el creixement de Caldesang i l’expansió del culte d’Asmodeus a Stratavor, els enfrontaments es van tornar més habituals. La primera muralla va ser ampliada, després envoltada per una segona i finalment absorbida per barris sencers.

Cada guerra va fer créixer Sotacor.

Quan una defensa quedava obsoleta, no era enderrocada. Es construïa una nova línia al seu davant, deixant l’antiga dins de la ciutat. Amb el temps, torres que havien estat posicions avançades es van convertir en habitatges, magatzems, temples o edificis administratius.

Encara avui és habitual trobar restes d’antigues fortificacions integrades dins les cases. Hi ha menjadors construïts sobre antics passos de ronda, tallers que ocupen torres escapçades i carrerons que abans havien estat fossats.

Sotacor ha patit setges, bombardeigs, infiltracions, incendis i atacs de diables. Alguns barris exteriors han estat abandonats i reconstruïts diverses vegades. Tot i això, la ciutat mai no ha depès d’una única muralla ni d’una sola victòria.

D’aquesta realitat va néixer la dita més coneguda de Sotacor:

: «Una porta pot caure. Sotacor, no.»

La frontera amb Stratavor

Stratavor és conegut en molts territoris com el regne infernal. Aquest nom no significa que el país formi part literalment de l’Infern ni que la seva població estigui formada per criatures infernals.

Stratavor és un regne mortal en el qual el culte d’Asmodeus ocupa un lloc central dins del govern, les lleis i l’organització social. Els ideals asmodeans sobre l’ordre, l’obediència, la jerarquia i el domini dels forts sobre els febles han influït profundament les seves institucions. La majoria dels enemics als quals s’enfronta Sotacor són soldats mortals de Stratavor, cavallers, exploradors, sacerdots, funcionaris, espies i mercenaris.

La proximitat de Caldesang converteix la frontera en un espai de tensió constant. Entre les dues ciutats hi ha períodes de guerra oberta, escaramusses, intercanvis de presoners, negociacions, sabotatges i temporades de calma aparent.

Fins i tot en els moments sense combats, les dues ciutats es vigilen mútuament. Les caravanes són registrades, els missatgers són interrogats i qualsevol moviment extraordinari pot provocar el tancament de les portes de Sotacor.

El comerç entre totes dues bandes no ha desaparegut mai del tot. Alguns productes només es poden aconseguir a Stratavor, i molts comerciants de Caldesang desitgen mercaderies procedents de Kalienas. Aquest comerç es desenvolupa mitjançant permisos, intermediaris i contractes revisats amb una atenció extrema.

La Línia de les Torres

La principal defensa exterior de Sotacor és una xarxa de torres de vigilància, alarma i resistència coneguda habitualment com la Línia de les Torres.

Aquestes construccions estan repartides per la frontera, les serres, els camins i la costa. No totes es troben sota el control permanent de Sotacor. Algunes han canviat de mans al llarg de la història, altres es troben en territoris disputats i n’hi ha que han estat abandonades i reconstruïdes diverses vegades.

La missió principal de les torres no és derrotar un exèrcit invasor. Les seves guarnicions són massa petites per fer-ho. La seva funció és detectar el perill, identificar-lo, encendre el senyal i resistir prou temps perquè la torre següent pugui transmetre l’alarma.

A Sotacor es diu que una torre no cau quan mor la seva guarnició, sinó quan el seu senyal no arriba a la següent.

Els senyals

Durant el dia, les torres utilitzen fum, miralls, banderes i substàncies alquímiques de colors. Durant la nit, fan servir focs situats en diferents punts de la torre.

La quantitat, la posició i el color de les flames poden transmetre informació bàsica:

la direcció d’un moviment enemic
la mida aproximada d’una força
la presència de cavalleria
la presència d’armes de setge
la detecció de màgia infernal
l’aparició confirmada d’un diable
la caiguda o captura d’una torre
la necessitat d’evacuar els assentaments propers

Cada torre també compta amb campanes, corns o grans plaques metàl·liques per alertar la població dels voltants. Els senyals sonors no arriben fins a Sotacor, però permeten avisar granges, fondes, patrulles i viatgers abans que el perill sigui visible.

Torres conegudes

Entre les torres i posicions frontereres més conegudes es troben:

La Torre del Capità, situada molt a prop de Sotacor. És l’últim gran punt de transmissió abans que una alarma arribi directament a la ciutat.
La Torre del Diable, construïda als voltants de Pica Diable. Vigila una de les zones més utilitzades per exploradors, patrulles i petites forces d’incursió.
La Torre del Mossèn, situada a la Serra de la Mort. Controla camins de muntanya i manté comunicació amb les rutes procedents de Guta. Acostuma a estar en deshabitada la major part de l'any.
La Torre del Mariner, vinculada a la vigilància dels camins i moviments propers a la costa.
La Torre de la Princesa, situada en una regió de cursos d’aigua, passos irregulars i terrenys difícils de controlar.
La Torre del Missatger, coneguda per la velocitat amb què transmet els avisos entre diferents trams de la frontera.
La Torre del Cavaller i la Torre de l’Escuder, dues posicions molt pròximes a Caldesang. Han estat disputades en nombroses ocasions i el seu control és una font constant de tensions.

Els noms de les torres són molt anteriors a moltes de les guarnicions actuals. Existeixen cançons, llegendes i versions contradictòries sobre el seu origen. Algunes parlen d’un antic grup de defensors, mentre que altres afirmen que els noms provenen dels càrrecs que ocupaven els responsables de cada posició.

La ciutat muralla

Sotacor rep el seu sobrenom perquè tota la ciutat està concebuda com una successió de defenses.

Les muralles no formen cercles perfectes. S’adapten a la costa, als desnivells, a les construccions antigues i al creixement irregular dels barris. Alguns trams són enormes murs de pedra, mentre que altres consisteixen en portes reforçades, cases fortificades, contraforts o carrers que poden ser bloquejats en pocs minuts.

Les principals línies defensives són conegudes com el Mur Exterior, el Mur de la Cendra, el Mur de Ferro i el Mur del Cor.

El Mur Exterior

El Mur Exterior és la primera defensa de la ciutat. Està format per muralles baixes i molt gruixudes, torres de tir, rampes, fossats secs i barreres preparades per dificultar el moviment de cavalleria i màquines de setge.

La seva funció no és resistir eternament, sinó desgastar l’enemic i guanyar temps.

Davant del mur hi ha terrenys que poden ser inundats, incendiats o coberts d’obstacles. Les patrulles coneixen camins segurs que no apareixen als mapes públics, mentre que altres senders condueixen directament a zones exposades al tir de les muralles.

La seva entrada principal és la Porta de Cendra, una construcció de pedra fosca i ferro que només s’obre completament per permetre el pas de grans caravanes o unitats militars.

El Mur de la Cendra

El Mur de la Cendra és la segona gran defensa de Sotacor i el principal símbol de la memòria de la ciutat.

Les seves pedres estan cobertes amb noms de persones mortes protegint Sotacor i la frontera. No només hi apareixen soldats. També s’hi recorden sanadors, missatgers, constructors, cuiners, habitants dels pobles propers i guaites de les torres.

Quan una secció del mur és destruïda, les pedres gravades es recuperen i es reutilitzen. Per això alguns noms apareixen de costat, de cap per avall o integrats en edificis posteriors.

Les cendres recollides després de batalles, incendis, torres caigudes i llars destruïdes es barregen amb sal, calç i altres materials per renovar determinades marques protectores.

Algunes d’aquestes marques són commemoratives. D’altres formen part de rituals dissenyats per dificultar l’entrada de diables, detectar possessions o interrompre influències infernals.

El Mur de Ferro

El Mur de Ferro protegeix bona part dels arsenals, tallers i magatzems militars.

No està construït completament amb metall, però té plaques, portes, contraforts i mecanismes que permeten reforçar-lo o reparar-lo ràpidament. Moltes de les seves estructures poden ser substituïdes per peces fabricades al barri de les Fargues.

Alguns carrers del sector poden quedar tancats mitjançant grans barres metàl·liques que travessen diversos edificis. Altres disposen de ponts, rampes o terres preparats per ensorrar-se si una força enemiga supera la muralla.

El Mur del Cor

El Mur del Cor és la línia més antiga i l’última defensa de Sotacor.

Protegeix el govern, els arxius, les principals cisternes, l’hospital militar, les reserves d’aliments i els refugis més segurs.

És més alt que la resta de muralles, però el seu interior és més reduït. Els accessos són estrets i els carrers estan pensats per poder ser defensats per grups petits.

Els habitants de Sotacor afirmen que, si el Mur del Cor cau, la ciutat no s’ha rendit: simplement ha deixat de ser una ciutat i s’ha convertit completament en un camp de batalla.

Els Contraforts

Els Contraforts formen el barri més exterior de Sotacor. Ocupen l’espai situat entre la Porta de Cendra i el Mur de la Cendra.

És una zona de casernes, estables, fondes, magatzems, patis de càrrega i mercats. La majoria dels viatgers que arriben per terra entren a la ciutat per aquest sector.

Els edificis són baixos, resistents i fàcils d’evacuar. Moltes famílies conserven les seves possessions importants dins de cofres preparats per ser carregats ràpidament.

Els habitants dels Contraforts saben que les seves cases són les primeres que poden ser destruïdes durant un atac. Aquesta realitat ha creat una comunitat molt unida, acostumada a reconstruir i compartir recursos.

Llocs destacats:

La Caserna dels Set Torns, principal caserna del Mur Exterior.
El Mercat del Darrer Sac, especialitzat en provisions, tendes, cordes, eines i material de viatge.
La Fonda de la Porta Tancada, freqüentada per soldats, missatgers i persones que esperen permís per sortir de la ciutat.
Els Estables de l’Arada Trencada, on es guarden muntures militars i animals de càrrega.
La Plaça de les Inspeccions, on es registren les caravanes procedents de la frontera.

La Cendra Vella

La Cendra Vella ocupa els carrers situats al voltant del Mur de la Cendra.

És un barri de cases antigues, tallers de gravadors, petits santuaris, patis interiors i edificis commemoratius. Els seus carrers acostumen a ser més silenciosos que els de la resta de la ciutat.

Moltes famílies conserven urnes amb cendra procedent d’una llar destruïda, d’una torre caiguda o del funeral d’un avantpassat. Aquestes urnes no sempre contenen restes humanes; el que importa és la memòria vinculada a la cendra.

Les portes i finestres acostumen a tenir línies grises traçades amb cendra, sal i pigments. Es considera de molt mala educació esborrar-les o trepitjar-les expressament.

Llocs destacats:

La Galeria dels Noms, un llarg passadís cobert amb fragments de muralles antigues.
La Casa de les Urnes, on es custodien restes i records de persones que no han pogut ser retornades a les seves famílies.
El Pati dels Estandards Cremats, espai commemoratiu on es conserven restes de banderes recuperades de diferents batalles.
La Casa dels Darrers Missatges, arxiu de cartes escrites per soldats i guaites abans de morir.
El Taller dels Gravats, responsable de mantenir i ampliar els noms del Mur de la Cendra.

Les Fargues

Les Fargues són el barri industrial, alquímic i militar de Sotacor. Estan situades principalment darrere del Mur de Ferro.

És la zona més sorollosa i contaminada de la ciutat. Les xemeneies funcionen durant gairebé tot el dia i una capa de sutge cobreix bona part de les teulades.

Aquí es fabriquen armes, armadures, portes, eines, peces de recanvi, projectils i mecanismes defensius. També hi treballen alquimistes especialitzats en materials destinats a combatre diables o interrompre rituals infernals.

L’exèrcit controla oficialment tots els experiments perillosos. A la pràctica, les explosions accidentals són prou freqüents perquè moltes cases tinguin finestres reforçades.

Llocs destacats:

La Farga de les Tres Encluses, la foneria més gran de Sotacor.
L’Arsenal del Mur de Ferro, principal magatzem d’armes de la ciutat.
La Casa de Proves, recinte destinat a experimentar amb armes i mecanismes.
La Llotja del Ferro Gris, centre de negociació entre l’exèrcit, ferrers, alquimistes i comerciants.
El Pou de Refredament, una enorme cisterna utilitzada pels tallers.
El Magatzem dels Senyals, on es preparen les substàncies utilitzades per la Línia de les Torres.

La Segona Llar

La Segona Llar és un barri format al llarg dels anys per persones que han abandonat Stratavor, antics soldats, dissidents, comerciants, familiars de presoners i habitants de pobles fronterers destruïts.

No tots els seus habitants provenen de Stratavor, però és el lloc de Sotacor on és més habitual sentir parlar infernalià i trobar aliments, música, roba i costums procedents de l’altra banda de la frontera.

Moltes d’aquestes persones treballen com a traductors, exploradors, assessors, instructors o informadors. Coneixen les lleis, els símbols, els contractes i les estructures militars de Stratavor millor que ningú.

Aquest coneixement els fa indispensables, però també desperta desconfiança. Quan desapareix un document, una patrulla cau en una emboscada o una porta queda oberta, les sospites acostumen a dirigir-se cap a la Segona Llar.

Molts habitants encara tenen parents a Caldesang o a altres punts de Stratavor. Alguns ajuden Sotacor per convicció; d’altres només busquen una vida lluny del govern asmodeà.

Llocs destacats:

La Casa del Pont Trencat, centre d’acollida per a desertors, dissidents i persones desplaçades.
La Plaça de les Dues Llengües, on treballen traductors i intermediaris.
La Taverna del Contracte Cremat, freqüentada per informadors, mercenaris i comerciants fronterers.
La Casa dels Retorns, institució que intenta localitzar presoners, desapareguts i familiars separats per la frontera.

Els tieflings no formen part de la història antiga del barri ni de Sotacor. La seva arribada a Mirathil és un fenomen recent i no tenen cap relació d’origen amb Stratavor ni amb l’Infern.

La Llança

La Llança és el barri construït al voltant del gran Temple de Galitheron, l’edifici religiós més important de Sotacor.

A diferència de la pedra fosca i el ferro de molts altres sectors, La Llança està plena de mosaics, jardins interiors, estàtues, pintures i teles de colors. Els seguidors de Galitheron consideren que preservar la bellesa és especialment important en una ciutat acostumada a la guerra.

El temple funciona com a refugi, hospital, cuina i centre d’acollida. Durant una alarma, les seves portes s’obren a civils, ferits, infants i persones desplaçades.

Les seves cambres subterrànies poden acollir una gran quantitat de gent i estan connectades amb cisternes i magatzems propis.

Tot i la seva importància, el Temple de Galitheron no governa Sotacor. El seu clergat comparteix influència amb el govern civil, l’exèrcit, els gremis i els responsables de les torres.

Les tensions són habituals quan els sacerdots consideren que una decisió militar sacrifica vides innecessàriament o quan els comandaments acusen el temple d’interferir en la defensa.

Llocs destacats:

El Gran Temple de Galitheron, principal temple i refugi de Sotacor.
L’Hospital de la Llança Serena, dedicat a civils i soldats ferits.
La Casa dels Cent Llits, gran alberg per a persones desplaçades.
Les Cuines del Sol, que distribueixen menjar durant setges i emergències.
El Jardí de les Flors Cremades, espai dedicat a les llars i obres d’art destruïdes per la guerra.
El Pati de les Venjances Justes, on se celebren judicis públics, homenatges i cerimònies.

La Riba del Far

La Riba del Far és el barri costaner de Sotacor. Inclou magatzems, tallers navals petits, habitatges de pescadors i instal·lacions relacionades amb el Far de Sotacor.

Sotacor no és un gran port comercial, però la via marítima és essencial per rebre aliments, armes i reforços quan els camins terrestres són perillosos.

El Far de Sotacor també forma part del sistema d’alarma. La seva llum pot canviar de ritme o color per advertir els vaixells, informar la ciutat d’un moviment marítim o confirmar la recepció d’un senyal procedent de les torres.

Llocs destacats:

El Far de Sotacor, punt de vigilància marítima i transmissió de senyals.
El Moll de les Cadenes, principal punt de càrrega de la ciutat.
La Casa dels Fars, residència i centre de formació dels responsables del far.
El Mercat de la Sal, on es venen peix, conserves, cordes, oli i productes arribats per mar.
Les Drassanes Baixes, dedicades principalment a barques, patrulleres i reparacions.

El Cor de Pedra

El Cor de Pedra és el centre polític i administratiu de Sotacor. Es troba protegit pel Mur del Cor.

Els carrers són amples, però estan preparats per ser bloquejats. Molts edificis tenen portes reforçades, terrats comunicats i soterranis connectats amb refugis o magatzems.

Llocs destacats:

La Casa dels Quatre Murs, seu del govern de la ciutat.
La Torre de les Campanes, des d’on es transmeten les alarmes interiors.
La Sala de les Torres, centre on arriben i s’interpreten els senyals de la frontera.
L’Arxiu de Setges, que conserva mapes, diaris militars i informes.
La Cisterna del Cor, principal reserva d’aigua potable.
La Presó de la Pedra Seca, destinada principalment a espies, traïdors i presoners militars.
La Plaça de la Guarda, on es fan anuncis, juraments i desfilades.

Els Sotamurs

Els Sotamurs són una xarxa de cisternes, refugis, túnels, magatzems i passadissos construïts sota la ciutat.

Alguns permeten moure tropes i provisions entre muralles sense exposar-se als carrers. D’altres condueixen fins al temple, les cisternes o la costa.

No tots els túnels apareixen als mapes oficials. Algunes galeries són tan antigues que ningú no sap amb certesa qui les va construir. Altres han estat tapiades després de descobrir-hi infiltracions, contrabandistes, esfondraments o espais desconeguts.

Els rumors parlen d’arsenals oblidats, cel·les secretes, passos que surten fora de les muralles i cambres utilitzades per agents de Stratavor.

Govern

Sotacor està governada pel Consell dels Quatre Murs, format per representants de l’exèrcit, el govern civil, els gremis, la Línia de les Torres i el Temple de Galitheron.

Els principals càrrecs són:

el Mariscal dels Murs, responsable de l’exèrcit i de la defensa de la ciutat
el Síndic del Cor, principal autoritat civil
el Mestre de Pedra i Ferro, responsable de muralles, obres, tallers i arsenals
el Mestre dels Senyals, responsable de la Línia de les Torres
el Guardià de les Cendres, encarregat dels memorials i rituals funeraris
el Portaveu dels Barris, representant de la població civil
l’Alt Sacerdot de Galitheron, representant del temple principal

En temps de calma, les decisions importants necessiten l’aprovació del consell. Durant una alarma greu, el Mariscal dels Murs pot assumir poders extraordinaris.

Aquests poders haurien de finalitzar quan desapareix el perill, però definir quan Sotacor es troba realment en pau és una qüestió molt discutida.

Exèrcit i defensa

La defensa de Sotacor no depèn només dels soldats professionals.

Cada habitant adult té assignada una funció en cas d’emergència. Alguns formen part de les milícies; altres transporten aigua, apaguen incendis, cuiden criatures, guien civils, reparen estructures o atenen ferits.

Els infants aprenen els camins d’evacuació abans de saber llegir. Les cases tenen senyals que indiquen el refugi més proper i la majoria de comerços guarden aigua, sorra, eines i teles gruixudes.

Les alarmes de Sotacor tenen diferents nivells:

Alerta blanca: moviment no identificat a la frontera.
Alerta groga: patrulles enemigues o activitat extraordinària.
Alerta vermella: força militar confirmada.
Alerta negra: presència de diables, infiltració infernal o ruptura d’una defensa.
Alerta de cendra: evacuació d’un barri o abandonament d’una muralla.

Les torres i les campanes transmeten combinacions diferents segons la zona afectada.

La doctrina militar de Sotacor considera que retrocedir no és necessàriament una derrota. Cada mur, carrer i plaça està preparat per convertir-se en una nova posició defensiva.

Economia

L’economia de Sotacor està estretament vinculada a la defensa, el comerç fronterer i el manteniment de les fortificacions.

La ciutat produeix armes, armadures, eines, maquinària, substàncies alquímiques i materials de construcció. Molts dels seus artesans treballen directament per l’exèrcit o per la Línia de les Torres.

El comerç marítim permet importar aliments i recursos de regions més allunyades. Per terra, Sotacor manté connexions amb Guta, els assentaments del Desert de Thunk i altres ciutats de Kalienas.

També existeix comerç legal amb Stratavor, tot i que està fortament regulat. Qualsevol contracte procedent de l’altra banda de la frontera ha de ser revisat per traductors i juristes especialitzats.

La ciutat manté grans reserves de gra, llegums, sal, carn seca, oli i aigua. Els magatzems estan repartits entre diferents muralles perquè la pèrdua d’un barri no deixi tota la població sense recursos.

El contraban és habitual. Armes, documents, objectes religiosos, medicaments i informació circulen clandestinament entre Sotacor i Caldesang.

Religió

El Temple de Galitheron és el temple més important de Sotacor i la principal institució religiosa de la ciutat.

La seva presència està relacionada amb la protecció dels innocents, la venjança justa, la passió, la bellesa i la necessitat de preservar la vida més enllà de la guerra.

Altres cultes també tenen capelles i comunitats més petites. Entre els soldats hi ha seguidors de Mandaekkara, Braulion i la Mà Blanca, tot i que cap d’aquests cultes té el mateix pes social que Galitheron.

El culte públic d’Asmodeus està prohibit dins les estructures militars de Sotacor. La possessió privada de textos o símbols asmodeans no sempre és un delicte, però pot provocar interrogatoris, especialment si la persona ha arribat recentment de Stratavor.

La invocació de diables sense autorització és considerada una de les infraccions més greus de la ciutat.

Vida i costums

La guerra forma part de la identitat de Sotacor, però els seus habitants no viuen permanentment paralitzats per la por.

Les alarmes, els simulacres i els canvis de guàrdia formen part de la vida quotidiana. La gent continua treballant, celebrant, enamorant-se i discutint mentre les torres vigilen la frontera.

El Dia dels Noms

Una vegada l’any se celebra el Dia dels Noms.

Durant la jornada es netegen les muralles, es renoven les marques protectores i es llegeixen públicament els noms de les persones mortes protegint Sotacor.

No es tracta d’una celebració completament solemne. Després de les lectures hi ha música, menjar, representacions teatrals i obres dedicades als difunts. Els seguidors de Galitheron defensen que recordar una persona només pel seu sacrifici és oblidar la vida que va tenir.

La Nit de les Vuit Flames

La Nit de les Vuit Flames commemora la Línia de les Torres.

Durant la celebració, les torres encenen els seus fars una darrere l’altra fins que l’últim senyal arriba a Sotacor. La ciutat respon encenent el gran foc de la Torre de les Campanes.

És una cerimònia molt popular, però també serveix com a prova anual del sistema d’alarma.

La frase tradicional de la celebració és:

: «Una flama desperta totes les altres.»

Arquitectura

La majoria dels edificis de Sotacor estan construïts amb pedra fosca, maó, ferro i fusta tractada.

Les cases acostumen a ser baixes, amb murs gruixuts, finestres estretes i terrats plans. Moltes tenen més d’una sortida i soterranis que poden servir com a refugi.

Els carrers estan preparats per ser bloquejats amb carros, portes o estructures plegables. Les places disposen de pous, dipòsits i punts on les milícies poden reunir-se.

A la Cendra Vella predominen els gravats, les plaques i els petits santuaris. A les Fargues, les xemeneies, grues i estructures metàl·liques. A La Llança, els mosaics, jardins i colors del Temple de Galitheron trenquen amb l’aspecte sever de la resta de la ciutat.

Les diferents muralles no només divideixen l’espai. També marquen l’antiguitat i la riquesa dels barris. Les zones interiors acostumen a estar millor protegides i construïdes, mentre que els sectors exteriors són més nous i vulnerables.

Heràldica

L’escut de Sotacor mostra tres muralles de plata situades una darrere l’altra sobre un camp gris cendra.

Damunt de les muralles hi ha una flama daurada dividida en vuit llengües, que representa les principals torres de vigilància i la transmissió dels senyals al llarg de la frontera.

A la part inferior hi ha una línia vermella trencada, símbol de la frontera amb Stratavor, dels conflictes constants i de totes les vegades que les defenses han estat superades sense provocar la caiguda definitiva de la ciutat.

Els colors tradicionals són:

gris cendra, per la memòria i les muralles
blanc o plata, per la resistència
daurat, pels senyals, la vigilància i la llum
vermell, per la frontera i la guerra
negre, per les nits de guàrdia i l’amenaça infernal

El lema oficial de la ciutat és:

: «Mur rere mur.»

La Línia de les Torres utilitza una segona frase:

: «Una flama desperta totes les altres.»

Els estendards militars acostumen a ser grisos, amb la flama daurada a la part superior i una franja vermella a la inferior.

El Far de Sotacor

El Far de Sotacor vigila la costa del Mar Kalim i forma part de la xarxa de senyals. La seva llum serveix tant per orientar vaixells com per transmetre alertes.

La Torre del Capità

És la torre d’alarma més pròxima a la ciutat i el principal enllaç entre Sotacor i la resta de la línia fronterera.

La Fonda Paradís

La Fonda Paradís és un establiment situat als camins pròxims a la frontera. És freqüentada per soldats, missatgers, comerciants, exploradors i persones que prefereixen no arribar a les portes de Sotacor durant la nit.

La fonda és també un punt habitual d’intercanvi de rumors i informació.

Pica Diable

Pica Diable és una elevació rocosa pròxima a la Torre del Diable. La seva posició permet vigilar una extensió considerable del territori.

La Serra de la Mort

La Serra de la Mort separa algunes de les rutes que connecten Sotacor amb Guta i el Desert de Thunk. La Torre del Mossèn vigila un dels seus trams més transitables.

← Tots els llocs