Missió 67: Assalt al Tren de Cavalls

Diari de missió del Lliri, entrada 67 - 27 d'abril de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Muntanyes de la Serra Blanca, Gorumor.

Investigant a bord del Garbinet Prest

Amb l’arribada de la primavera, el tren de cavalls de la Companyia del Garbinet Prest avançava entre les muntanyes i les valls alpines del sud de la Serra Blanca, seguint les rutes comercials cap a Darum. El tren -una caravana de tres vagons de dos pisos, de fusta i ferro armat- travessava els boscos envoltat de flors, mentre el dia s’acabava i els últims raigs de sol esquincaven els núvols.

Entre els passatgers hi viatjava un grup d’aventurers en plena missió d'investigació: la Companyia del Lliri, formada per l’Arzark, en Narsoquet i l’Elron. Feia dues setmanes que recorrien el centre de Gorumor investigant la desaparició d’alguns gnoms de muntanya. A bord del tren, però, també hi havia comerciants, aventurers, i una animada família de nans que celebrava l’aniversari de les seves noces, acompanyats del seu fill petit, en Burdoset Jr. Convidats en aquest àpat, els aventurers van conèixer al Tudurri i a l'Elbro Mas, dos acomodadors del tren que havien acabat la seva jornada laboral.

Infiltrats al tren

La celebració però es va veure interrompuda quan una misteriosa arquera encaputxada, amb ales de fada i una mirada inquietant, va irrompre a la taverna del tren. Es feia dir Aurora Niffleheim i, després d’un discurs enigmàtic sobre una amenaça sinistra i imminent a les muntanyes, va assassinar el petit Burdoset davant de tothom. En aquell mateix instant, ja enmig d'un ferotge combat, els aventurers van descobrir que els nans no eren nans en realitat, sinó kobolds vermells disfressats amb il·lusions. Els kobolds infiltrats van atacar tots els passatgers del tren, sembrant el caos i el pànic.

En un combat intens, la Companyia del Lliri va lluitar per salvar els viatgers, recuperar el control dels vagons i defensar-se dels atacants. Finalment, van derrotar els kobolds i van aconseguir parlar amb l'Aurora, que va quedar inconscient per culpa d'un encanteri. Abans de desmaiar-se però, van descobrir que formava part d’una germandat secreta anomenada els Portadors de la Llum, vinculada a lla Creuada de les Espines, i que els kobolds responien als designis d’un ésser obscur conegut com l'Apòstol. També van trobar, dins d’un gran cofre amagat a la bodega, un gnom anomenat Wilpipop, que els va explicar que molts gnoms de pedra com ell havien estat segrestats per una força que operava des d’un lloc amagat, conegut com el Llagrimal. Després de parlar amb la revisora en cap del Garbinet Prest, la lepòrida Reva Vaisor, van descobrir que el Llagrimal era una illa flotant màgica situada damunt del Bosc de les Llàgrimes, un bosc molt proper a on el tren s'havia aturat. Un "pescador del cel" una mica estrambòtic els podia ajudar a pujar-hi: un mitgerol anomenat Podsoi Voldsky.

Viatge fins al Llagrimal

Decidits a investigar, els herois van anar a buscar el pescador Podsoi a cavall, a qui van ajudar a reparar un vell globus aerostàtic lligat a un bot de fusta per viatjar fins a l’illot flotant. Un cop a dalt del Llagrimal, una jungla densa i plena de misteris els esperava, amb restes de rituals antics i camins secrets. Aventurant-se per la jungla, seguint rastres de kobolds, van localitzar una cova sinistra amb forma de calavera gegantina: la Calavera de Sang.

L'Apòstol de Zhatan

Després d'agafar per sorpresa a 3 kobolds despistats, van descobrir que sota la Calavera de Sang hi havia una mina secreta on es feia treballar els gnoms desapareguts, esclavitzats. El mineral que s’hi extreia, l'infernalita, d’un color vermell intens i brillant, semblava tenir propietats màgiques i fosques. A través d'un túnel, els aventurers van aconseguir infiltrar-se a l'interior de la cova, on van descobrir una gran cambra plena de gnoms torturats i símbols demoníacs. Al mig, una figura encaputxada i molt alta els esperava: era l’Apòstol de Zhatan, un individu amb banyes, ulls vermells i una aura demoníaca, que gràcies a la infernalita i els sacrificis dels gnoms preparava un ritual per obrir una porta dimensional al mateix infern.

Després d'un dur enfrontament, els aventurers van destapar el seu enemic... literalment. No es tractava d'un humanoide molt alt i robust, sinó de tres kobolds dins una túnica un sobre l'altre. Dos d'ells eren dues kobolds de bronze entrenades per la lluita i el combat, però el seu líder es tractava d'un kobold no-mort esquelètic al qui li faltava un braç. Es deia Azruleus, i era aquell a qui tothom coneixa com l'Apòstol de Zhatan. Finalment van aconseguir derrotar-los a tots i rescatar als gnoms que van poder. L'Aurora va aparèixer acabada la lluita agraïnt-los l'ajuda i junts van sortir de la cova.

Malhauradament, quan els herois van marxar, un gnom despistat va tornar a entrar a la cova a buscar una bossa. Va ser un gran error, ja que l'Azruleus l'esperava davant del portal infernal que ja estava acabat. El kobold no-mort li va somriure i el va assassinar a sang freda. Amb la sang del gnom va dibuixar uns últims símbols sobre l'arc fet de mineral d'infernalita, que va reaccionar obrint un portal a l'infern. Orgullós, l'Apòstol de Zhatan el va aconseguir creuar amb un gran somriure.