Missió 128: Presagis de la Lluna IV

Heralds de Mitjanit

CAPÍTOL I · CAPÍTOL II · CAPÍTOL III • CAPÍTOL IV

La Lluna s'acosta poc a poc cap a Mirathil. Després de contactar amb una criatura molt estranya al Cementiri del Gel i anar a buscar respostes a l'observatori d'una sacerdotessa d'Artíssia anomenada Enkheduanna, la Companyia del Lliri va dirigir-se de nou cap a l'Illa Utopia juntament amb la sacerdotessa per a recuperar la màgia residual d'un meteorit que havia caigut prop del volcà feia un any. Aquesta màgia, coneguda per Enkheduanna com "Màgia Abissal", sembla ser la causa del fenòmen lunar.

La Iª Gala Annual Karacanoa

Els llirers Algimantes, Kwai, Sanniang, Grost i Malachite, van agafar un petit vaixell a Darum per viatjar a l'Illa Utopia, seguint les ordres de l'Arzark d'anar a fer el relleu a un grup del Lliri que hi havia anat feia unes setmanes.

En arribar a l'illa van ser rebuts pel Tudurri, el mitgerol ex-membre de la Companyia del Lliri i ara membre del Gremi de Seguretat de la Palmera Recta, una comunitat lliure de governs i estructures d'estat com les de Gorumor o Drukatur. El Tudurri els va donar la benvinguda a l'illa, els va posar al dia amb l'última missió dels seus companys i els va explicar una mica com funcionava tot a la comunitat. Juntament amb el seu germà petit Bonaventura que s'estava treient el carnet de carro, els van conduir cap a la Palmera Recta on els esperava la sacerdotessa Enkheduanna.

Arribats a la comunitat, el grup va observar diferents edificis fets de fusta i fulles de palmera, vaixells del revés fent de teulada, i mobiliari urbà decorat amb dissenys propis dels nadius de l'illa, els Karacanoa. Al mig dels edificis, al voltant d'una gran plaça amb una gran palmera al mig de fulles grogues, un seguit de cases més grans conformaven els Gremis de la Palmera, el sistema organitzatiu principal de l'illa. Aquell dia a més, a la gran Casa Comunal al final del passeig hi tindria lloc la Iª Gala Annual Karacanoa, on es celebrava la cultura i tradicions dels nadius de l'illa i s'hi feien diferents exposicions i activitats.

El Tudurri, abans d'acomiadar-se per anar a ajudar a la Casa Comunal, els va donar indicacions per anar al Gremi del Coneixement, on els escribes, mestres i savis reunien tot tipus d'informació. El grup va passar pel Cocoloco breument, i després va dirigir-se a unes cabanes construïdes sobre unes plataformes adossades a unes palmeres sobre un turó.

Allà dins, entre llibres i estudiosos una mica peculiars, Enkheduanna els va rebre finalment, contenta de tornar a veure la Sanniang, el Malachite i l'Algimantes de nou. Va explicar a tot el grup que gràcies als seus companys havien pogut recuperar Màgia Abissal residual del cràter d'un meteorit, però que quasi li costa la vida a la Kalea, l'antiga General de la Guàrdia Ancestral Karacanoa: Algú va intentar degollar-la, i van gravar-li el símbol d'una lluna misteriosa al pit. Mentre ella segueix investigant aquesta màgia tan estranya, necessita que algú vigili a la ex-general uns dies i vetllar per la seva seguretat.

L'Assassinat de la General Kalea

El grup va acceptar la missió i va decidir tornar cap a la plaça de la Gran Palmera, direcció la Casa Comunal, on se celebrava la Gala Karacanoa. Pel camí van veure que cada cop hi havia menys gent, i els pocs que quedaven pels carrers anaven en la mateixa que ells. Arribats davant de la palmera groga, els llirers van veure com la plaça era plena de gom a gom i just davant de la Casa s'hi estava fent un espectacle: Diferents Karacanoa representaven històries i llegendes dels seus déus en una espècie de teatre musical, amb danses acrobàtiques i malabars amb foc. El Grost va veure com a l'altra banda de l'espectacle, el Tudurri entrava cap a la Casa Comunal acompanyat de 3 persones, una dona gran, un noi musculat i una noia amb plomes al cap, que vestien roba tradicional Karacanoa. Va avisar els seus companys i junts van travessar la multitud per accedir al gran edifici.

Un cop dins, els llirers van observar com a l'altra banda d'un braser allargat al terra, la Kalea es preparava per a fer un discurs una vegada acabés l'espectacle. Van apropar-s'hi poc a poc, però de sobte, l'ex-general va posar una cara molt estranya i va caure desplomada al terra. Era morta. Els dos karacanoa que l'acompanyaven van fer un crit, i la noia va caure sobre el cos, plorant.

El Tudurri va fer tancar tot l'edifici, i va demanar als vigilants de fora que no deixessin sortir a ningú. Després, va exigir que totes les persones que eren a dins es personessin a davant del braser, al menjador principal de la Casa Comunal. Després d'analitzar la situació, el mitgerol va arribar a la conclusió que havia sigut un assassinat, i que a l'estar l'edifici tancat, l'assassí era entre ells. Els sospitosos eren: el Flanagan, gnom vacoveller; el Gapito, gnom enginyer; la Yeni, cambrera humana; la Sardina, una sargidora i sanadora grippli; el Koi, humà guardespatlles; la Rangi, la filla de la Kalea i guardespatlles; i finalment el Tudurri.

Els llirers es van dividir, i mentre un grup descobria com una finestra havia estat oberta i algú havia pogut disparar un dard a la víctima, la resta va interrogar els sospitosos. L'Algimantes va descobrir que el símbol d'una lluna que hi havia al cos de la víctima estava relacionat amb Rovagug, però no recordava exactament on l'havia vist abans. La Sanniang va topar-se amb una rata que va marxar corrents cap a la cuina, i el Malachite va descobrir que el Koi havia vist com la Rangi, la filla de la Kalea, se li havia acostat molt instants abans de morir. El Grost va començar a posar nerviosa la Rangi, culpant-la de la mort de la seva mare, i el Kwai va aprofitar per obrir-li les butxaques sigilosament i comprovar què hi tenia. Per sorpresa del ràtid, va trobar-hi un dard enverinat amb una potent toxina, que va tastar per intentar esbrinar què era.

Amb l'arma del crim al descobert, la Rangi va acabar confessant que feia mesos que estava espiant a la Palmera Recta i a la seva mare per un misteriós grup anomenat els "Heralds de Mitjanit". Les seves accions havien sigut la conseqüència dels secrets que la seva mare sempre li amagava, normalment en relació al meteorit. Cansada de no estar mai a l'alçada de les seves expectatives, va accedir a espiar-la quan un tal Senyor R. va oferir-li la oportunitat. Havia sigut ella qui havia obert la finestra, però no sabia que matarien a la seva mare.

El Senyor R.

Just en anomenar el tal "Senyor R.", la Rangi va començar a dir coses esgarrifoses, i finalment va caure desplomada al terra. L'últim que va pronunciar va ser "Seguiu les rates". Amb aquestes últimes paraules en ment, la Sanniang va recordar la rata que havia trobat i el grup va dirigir-se cap a la cuina. Allà van seguir les rates fins a un magatzem subterrani, on també hi havia un celler. L'habitació no era molt gran i el sostre era baix. Van acorralar les rates a una paret, i el Kwai, que no es trobava gaire bé per culpa d'aquella toxina del dard, va demanar a les rates que assenyalessin la rata que no era de la seva manada. Totes van assenyalar-ne una, i el Grost sense pensar-s'ho va anar a esclafar-la.

De sobte, una mà molt grossa va aturar-li el cop, i la rata en qüestió va començar a difuminar-se i al seu lloc, un enorme semi-gegant de pell pàl·lida va aparèixer davant seu. El Kwai va retrocedir fins pujar les escales per caure inconscient, degut als efectes del dard. La resta van observar com una figura immensa i corpulent s'aixecava davant seu lentament. Era tant alt que s'havia d'ajupir una mica per no xocar amb el sostre. Portava una espècie d'abric negre llarg, i la seva cara no mostrava cap emoció. No tenia celles ni cabells i només va obrir la boca per emetre un so esgarrifós.

El combat va començar. Els llirers van intentar ferir-lo amb els seus atacs, però semblava molt poderós. La Sanniang i el Grost van aconseguir tallar-li part de l'abric, però una espècie de líquid negre ple d'estrelles el protegia dels cops més forts. Amb un poderós conjur de fred, el "Senyor R." va congelar tot el rebost i va enviar disparats a l'Algimantes i la Sanniang, enclastant-los a la paret i rebentant dos pilars. El sostre s'estava esfondrant. La Sanniang estava inconscient i l'Algimantes, amb molt poca vida, va aconseguir sortir flotant amb la Sanniang en braços. Quan va ser a dalt, el Tudurri espantat va preguntar-los què era aquell terratrèmol. L'Algimantes només va saber respondre que una "bèstia mesopotàmica" havia aparegut, segurament l'assassí de la Kalea.

El Tudurri va baixar, i en veure el Grost i el Malachite enfrontant-se a aquella bèstia, va advertir-los que el sostre era a punt de d'esfondrar-se. El Malachite va intentar un últim cop de gràcia, demanant ajuda a la Mà Blanca, però tot i clavar l'espasa al cor congelat d'aquell semi-gegant res semblava aturar-lo. Així doncs, va agafar el Grost i van escapar en un últim moment abans de que el tal "Senyor R." esfondrés ell mateix el sostre del magatzem.

Un cop a fora, els llirers van recomposar-se i guarir-se les ferides, estabilitzant a la Sanniang, el Grost i l'Algimantes. La sacerdotessa Enkheduanna, també present, va preguntar-los què havien vist i quina pista havien descobert. Ells, encara horroritzats, van explicar-li que un grup relacionat amb Rovagug anomenat els "Heralds de Mitjanit", estaven darrere l'assassinat de la Kalea, segurament pels seus coneixements sobre el meteorit. La sacerdotessa i qualsevol que sapigués el que estava passant a la Lluna corria perill.