Missió 105: Presagis de la Lluna I: Desaparicions a Nova Esperança

Diari de missió del Lliri, entrada 105 - 16 de maig de l'any 3 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum, Seu de la Companyia del Liri== Presagis de la Lluna I: Desaparicions a Nova Esperança ==

La Llentia i una força invisible

La Companyia del Lliri va començar una nova investigació a la ciutat de Darum, en un matí gris marcat per l’amenaça d’una tempesta imminent. Mentre els mercaders obrien les seves parades a la plaça del Lliri i la taverna de la Companyia s’omplia del xivarri habitual d’aventurers i mercenaris, la druida Puaj revisava el tauló d’anuncis al costat del seu ós panda Panza, mentre l'altre gran ós Marronet establia amb ella una curiosa connexió telepàtica. A la barra, la Princesa Orquídea i la Tylse compartien conversa i menjar abans que tots quatre fossin convocats al despatx de l’Arzark, líder de la Companyia del Lliri.

Allà van descobrir el motiu de la reunió: al poble de Nova Esperança s’havien produït diverses desaparicions misterioses durant els últims dies. Entre els desapareguts hi havia llenyataires, una fustera gnoma, un carter i fins i tot l'enterramorts del poble. El més inquietant, però, era l’estat de la Llentia Puigpardina, una veterana de la Companyia que havia anat a investigar pel seu compte i havia tornat feia unes hores completament fora de si.

Quan els aventurers van visitar-la a la seva habitació, van trobar-se amb una situació aterridora. El passadís era fred i les llums semblaven morir davant la seva porta. La Tylse va intentar obrir-la per la força, però una energia invisible la va expulsar violentament. Finalment, el Marronet va aconseguir entrar sense problemes i tots van descobrir la Llentia flotant sobre el seu llit, immòbil, amb els ulls completament blancs. Incapaços d’obtenir respostes, només van percebre que el seu cos estava anormalment fred. Mentrestant, la Princesa Orquídea va trobar una petita clau amagada entre les pertinences de la Llentia i se la va guardar discretament.

Decidits a investigar el misteri, van emprendre el viatge cap a Nova Esperança. A la porta nord de Darum van contractar un carruatge conduït per l’excèntric Antoni Llobató, un venedor obsessionat amb els carros, i van iniciar el trajecte sota un cel cada cop més negre. Abans de pujar al carruatge, la Tylse va beure's una estranya poció que li va oferir l'Antoni que la va reduir fins a tenir menys d’un metre d’alçada.

Bandits, serres i més pistes

Quan finalment van arribar a Nova Esperança, el poble estava enfonsat sota una pluja torrencial. Aprofitant una distracció del conductor, els aventurers van fugir corrent sense pagar el trajecte i es van refugiar al Saló, una taverna construïda dins d’un enorme molí d’aigua. Allà, les taverneres Seny i Rauxa els van explicar que un grup de bandits coneguts com els Viseres Esmolades havia començat a extorsionar negocis locals i que molts sospitaven que podien estar relacionats amb les desaparicions. També van sentir rumors sobre fantasmes al Cementiri del Gel.

Finalment, després de quasi encarar-se a uns viseres esmolades que hi havia a la taverna, els aventurers van anar a buscar més pistes a la serradora, guiats pels comentaris d'una veina que bebia un tè sota el seu porxo. Seguint un carro ple de llenya, van visitar la serradora del poble, on els dos Peps, els treballadors encarregats, els van confirmar que dos dels desapareguts treballaven allà. Investigant les cabanes dels desapareguts Héctor Tuga i Olga Vardina, la Princesa Orquídea va descobrir que la clau de la Llentia obria la cabina de l’Olga Vardina. Dins hi van trobar proves que la dona havia perdut el seu pare recentment i havia d'roganitzar el funeral al cementiri. Abans de marxar, però, la Puaj va decidir tallar-se el dit petit dret per satisfer la set de sang de l’espasa maleïda, provocant l’horror dels llenyataires. Treient ferro a l'assumpte davant dels aventurers, inclús l'espasa va excusar-se dient que havia sigut proposta de la Puaj, i no pas de l'espasa.

Així, guiats per les pistes més recents, els aventurers van enfilar el camí de lloses de pedra que duia cap al Cementiri del Gel sota la pluja incessant. Durant l’ascens però, van començar a veure criatures impossibles: conills fets de fulles, corbs amb 4 potes i 3 ulls, i figures humanoides construïdes amb pedra i fusta. Aquelles imitacions van atacar-los, i després d’un combat violent van descobrir que aquelles formes semblaven recreacions grotesques d'alguns dels desapareguts.

Presagis de la lluna

A mesura que s’acostaven al cementiri, els arbres, les lloses i fins i tot el terra van començar a transformar-se en una estranya substància negra i brillant, plena de punts lluminosos com estrelles atrapades dins la roca. Finalment van arribar al cementiri i van trobar-hi un enterramorts plorant davant una tomba. Quan s’hi van apropar, una força sobrenatural semblant a la de l’habitació de la Llentia va esclatar davant seu. Del cos de l’home en va emergir una figura humanoide, com una ombra viva, feta del mateix material negre i estrellat.

La criatura va començar a imitar-los com si fos el seu reflex, mentre una pressió insofrible envaïa les seves ments. La Princesa Orquídea va ser l’única que no va resistir completament aquella influència i la criatura va avançar fins fusionar-se amb ella. En un espai blanc i buit, la princesa va reviure els últims dies de la Llentia: la va veure dibuixant mapes on es veien estrelles, un disc flotant en l'abisme, i sobretot, la lluna. Observava el cel nit rere nit. També va presenciar com la criatura havia abandonat la Llentia per algun motiu desconegut, deixant-la desesperada. Finalment, la visió va mostrar catàstrofes naturals devastadores, sota la presència constant de la lluna.

Mentrestant, al cementiri, la Tylse amb la seva forma recuperada, va saltar intentant agafar la Princesa Orquídea, quedant-se flotant en l'aire. El Marronet li va agafar els peus i la Puaj va intentar fer el mateix amb el Panza, estirant-los cap al terra. La connexió amb la criatura misteriosa es va acabar, i l'Orquídea va caure sobre els seus companys amb la Puaj a sota de tot.

Davant seu, aquella criatura humanoide els continuava fent signes, assenyalant la lluna i assenyalant-los a ells. Sense saber del tot com reaccionar ni interactuar, els aventurers van intentar parlar amb ella i aquesta, abans de desaparèixer, va deixar entreveure que es tornarien a trobar al Cementiri del Gel. La Tylse va agafar l'enterramorts, encara viu, i van retornar cap al poble sense gaires respostes i preocupats per l'estranya aventura que acabaven de viure.