Missió 100: El tercer elf o la febrada del barri del fang

Diari de missió del Lliri, entrada 100 - 8 de març de l'any 3 de l'Era dels Dracs - Retorn a Darum

La Mar d'emocions

La tornada de l'Illa fantasia del primer equip de la companyia del lliri inclou a 3 dels millors herois. (bé, els ha tocat per sorteig, però els han fet creure que eren l'equip "punta de llança" del retorn a Dàrum). El cas és que la Princesa Orquídea, l'Agros i en Kornutt Catúfol s'embarquen a La Mar d'Emocions, un vaixell VIP que els trasllada de nou a la ciutat. A darrera hora, però, en Pan convenç al Kornutt que li canviï el lloc, perquè es deleix per tornar a veure l'Arzark de qui sembla profundament enamorat. Amb aquest canvi, però, en Kornutt s'oblida una espasa que duia, al vaixell.

Quan porten unes hores navegant, es creuen amb el vaixell ordinari que fa el trajecte de Dàrum a la Illa Fantasia i que porta la ĸŋ, que no s'havia assabentat que la Companyia del Lliri era a la Illa Fantasia fins fa un parell de dies, moment en que es va embarcar per anar-los a trobar. En saber que la companyia tornava a la ciutat, va decidir canviar de vaixell i tornar amb ells a Dàrum.

I com sabeu, el que passa a "La Mar d'Emocions" es queda a "La Mar d'Emocions", excepte el record d'una partida de Twister que va involucrar als quatre herois, la visita de l'Agros a un jardí botànic de plantes que necessiten sang i que ara recorden el seu nom, i una sessió del Jacuzzi que va deixar una estranya olor al cos de la Princesa Orquídea i de la ĸŋ.

Arribada a Darum i a la seu.

I l'aventura comença al moment que el vaixell atraca al port de Dàrum i Nimfodea, la pràctic del port, els demana les dades i els intenta cobrar el cost de l'ús del port. La nostra companyia esquiva el pagament de l'impost, (bé diu que el carreguin al compte del Lliri). Això sí, quan la pràctic del port sent el nom del Lliri, els retreu que han desaparegut de la ciutat durant mig any, i que com pot ser que facin una cosa així, que Dàrum els necessita. Que d'un dia per l'altre van desaparèixer sense dir res i que és de molt mala educació marxar de vacances i no deixar ningú vigilant la ciutat.

En Pan pregunta a la Nimfodea si l'Arzark ha arribat a Dàrum, i aquesta, diligentment, consulta el llibre d'arribades i li confirma que, efectivament, consta la seva arribada al port.

Amb aquesta informació, els nostres herois decideixen que el millor és dirigir-se a la seu de la companyia. És en aquest moment que l'espasa que en Kornutt es va olbidar al vaixell, de cop i volta, es posa a flotar a l'aire i s'acosta al grup sigilosament. L'Agros, en veure-ho, reclama l'espasa com a seva i intenta convèncer als seus companys que si flota és perquè conté l'esperit del seu avi. La seva afirmació no sembla cònvencer gaire als altres que, d'altra banda, tampoc es preocupen massa i tots junts fan camí cap a la seu.

Pel camí, expliquen a la princesa Orquídea i al Pan les excelències de la seu, ja que ells no hi han estat mai, però quan arriben a la plaça de Dàrum, l'espectacle que es troben és, si més no, dessolador.La seu està sorprenentment deixada. Les plantes han crescut desordenadament per la façana, el cartell "estem reclutant" tort i mig despenjat, les banderes amb l'estandart del Lliri han sigut vandalitzades i l'espectacle que ofereix és dessolador.

No és aquest l'únic problema al que s'enfronten. La seu és tancada amb pany i forrellat. I ara s'adonen que ningú té la clau. Algú comenta que l'Arzark hauria de ser a dins, però, clarament. A dins no hi ha ningú...

Mentre debaten què poden fer, reben una nova sorpresa. L'espasa que fins ara els ha anat seguint flotant, de cop i volta, s'envolta d'una llum màgica i es fa visible un cos físic, o més ben dit, un esquelet físic amb banyes que es presenta com a Jinn. Segons manifesta, és un esperit interessat en recollir històries a la seva llibreta.

Després que l'Agros continui afirmant que l'esperit de l'espasa continua essent el seu avi i d'intentar enfilar-se a l'espasa per intentar arribar a alguna de les finestres de dalt, decideixen escalar la façana per intentar entrar a la seu.

En Pan, la ?? i l'Agros inicien l'escalada i arriben a una finestra oberta que, un cop a dins, descobreixen que és l'habitació de la Llentía Puigpardina.

Quan van per obrir la porta del passadís, es troben amb una altre sorpresa. Un raig d'aigua important, gairebé podriem parlar d'un petit riu, surt del wàter del pis de dalt i baixa cap a la sala comuna de la seu. Quan hi baixen es troben una petita inundació. Un parell de pams d'aigua omplen la taberna i fan que taules i cadires estiguin en lleugera flotació.

No és la única cosa que crida l'atenció. Un grapat de cartes suren sobre l'aigua, diverses missives que han arribat durant aquests sis mesos i que han omplert el terra de correspondència endarrerida.

Mentre xapotegen per l'aigua, s'acosten a la porta d'entrada i l'obren, sense tenir en compte que a les escales de fora hi ha asseguda la princesa Orquídea, que, evidentment, rep tota l'escampada del líquid element.

Mentre s'aixuguen una mica, però, arriba l'Agutzil de l'Ajuntament de Dàrum.

Els porta un comunicat de l'ajuntament, pel qual, han d'abonar la contribució anual de la vila de Dàrmu (Els imposts li aclareixen a la princesa Orquídea) amb el problema que la data és de fa 6 mesos, i, és clar, entre interessos per la demora i la propia contribució, ascendeix a 3 000 dracs.

També els informa que de no pagar la quantitat esmentada, es procedirà a la confiscació de la Seu i a la seva posterior subhasta pública.

A tots els comentaris que els nostres herois, l'Agustí els remet a fer una instància genèrica a l'ajuntament, recordant-los que ell, només és l'encarregat de portar notícies.

I picant-li l'ullet al Pan, abandona l'escena per continuar la seva feina. Aleshores un dels herois descobreix que, entre les cartes que hi ha tirades pel terra, n'hi ha una dirigida a l'Agros.

“Estimat Agros.

Ja sé que fa temps que no ens veiem, però darrerament he pensat amb tu. Tinc entre mans un negoci molt lucratiu, però necessito ajuda d’algú amb ganes de treballar una mica i fer molts diners rapidament. Si t’animes, t’estic esperant. I si saps d’algú de confinaça que pugui venir a ajudar-nos, perfecte. Quants més serem, més i guanyarem. Ens podrem embutxacar 500 dracs per persona facilment.

Si t’interessa vine ràpid a casa meva, al carrer borni, n32, quart pis, porta B del barri del Fang. No t’oblidis de portar la mascareta i un document dient que vens a treballar.

Esperant que rebis aquest missatge el més aviat possible, rep una abraçada de

Aelar D’antuvi”

L'Agros recorda que quan era jove, la seva mare havia anat a comprar algunes pocions a l'Agros, per facilitar alguns episòdis complicats que ell havia sofert durant la seva joventut. Però no en sabia gaire més i els cridàva molt l'atenció allò de portar mascareta i un document...

I va ser en aquell moment que va aparèixer en Boblin, el gòblin que s'encarrega de portar la taberna de la seu del lliri.

En veure'ls els reclama que on han estat durant els 6 mesos, que la ciutat els necessita i ells de vacances. I és clar, que ell va tancar la seu perquè total, no hi anàva ningú. Els confirma que l'Arzark no ha arribat a la seu. De fet no ha arribat ningú en aquests sis mesos. I que segurament l'aigua que surt del wàter del primer pis és perquè algun orc l'ha tornat a fer servir, que mira que ho té dit que els orcs i les criatures grosses no poden fer servir el wàter del primer pis...

Pel que fa al tema aquest del barri del fang, els informa que al citat barri hi ha una febrada, una malaltía misteriosa que afecta a tot el barri (basicament perquè les portes del barri son tancades i està prohibit entrar i sortir si no és amb un document oficial fet per un mateix dient que s'hi va a treballar) Que ningú sap d'on ha sortit però que no se'ls acudeixi entrar-hi si no és portant una mascareta.

En Pan, aleshores, decideix fer-se una màscareta rudimentaria amb uns calçotets de l'Arzark que, segons descriu, tenen un estampat de mans blanques. Per contra la ?? es posa a les galtes tres o quatre cartes de les que suraven sobre l'aigua i, així preparats, els nostres herois marxen cap al barri del Fang

El barri del Fang

Segons saben alguns dels nostres herois i ho expliquen a la resta, el barri de la fang és un barri fora muralles de Dàrum, on la major part de la població és Elf.

Els Elfs de ciutat son molt diferents als Elfs de camp. Es comporten com a humans i s’han acostumat a viure en cases similars. Potser son una mica més curosos amb el tema decoració, però, en general, son gent treballadora. Es dediquen al comerç i a conrear els camps. És un barri que ha crescut molt gràcies al comerç, per tant, sense ser un barri ric, no li falta de res. Els edificis son “relativament” moderns. Després de parlar amb un guardià de la porta de la muralla, i mostrar el document que s'han autoeditat, entren al barri sense massa problemes, però en ferò noten un barri buit. Trist. Desolador. No hi ha gent pels carrers.Els comerços estan tancats. Com a molt algú que passeja un gòblin, tapat amb mascareta i que quan els veu canvia de vorera. Cartells avisant de la febrada i recordant que el millor és quedar-se a casa tancats.

Com a molt, veuen alguna cua de gent en botigues de menjar i recursos bàsics, amb les persones alineades i separades 2 metres l'una de l'altre, i algun gòblin que corre amunt i avall amb una maleta groga a l'esquena i un vistós logo de l'empresa Glovin, i que segurament està repartint menjar per cases que no volen ni sortir per por a la febrada.

Un carro passa, molt lentament. El conductor en iguals condicions. El contingut amagat sota un llençol és fàcil d’endevinar, cossos d’éssers que han patit l’estrall de la malaltia. És aleshores quan la ?? s'adona que l'home que porta el carro, igual com la majoria de la gent amb qui s'han creuat, porten un flascó amb un líquid d'un color vermell fosc.

Li pregunten al conductor del carro pel beuratge. Després d'exigir-los que mantinguin una distància de seguretat de més de 2 metres, que sino és molt perillós, els diu que el beuratge és un tractament que li han passat per la febrada, que ell no sap d'on surt, que té molta feina i que si, de cas, l'endemà al matí poden quedar perquè els digui on poden aconseguir la poció. L'Agros sembla molt interessat a aconseguir el flascó i intenta comprar-li però els diu que ni parlar-ne, que el necessita ell.

Aleshores la ?? ordena a la seva pantera que, discretament, aconsegueixi el flascó que el carreter porta a la cintura i així ho fa. Quan el flascó és en mans de l'Agros, aquest l'ensuma, i en descriu una olor nauseabunda, i davant la mirada atònita de la resta del grup, en fa un glop.

Segons descriu, en prendre-se'l té un gust horrorós, però, curiosament, en el moment en que el líquid li arriba a l'estomac, li produeix una estranya sensació, la de trobar-se millor, tot i que abans de prendre-s'ho, ja es trobava bé. Però ara, inexplicablement, es troba millor que abans.

4- La casa d'Alear d'Antuvi

Després d'aquesta trobada, l'equip es dirigeix a casa l'Aelar, percebent que, efectivament, un alt porcentatge de la poca gent amb la que es creuen porten un flascó de la poció que han fa uns minuts. Malgrat tot, el barri és ben trist i molt poca gent camina pels carrers.

Truquen a la porta i per una porteta apareix una dona vella i encorbada, la portera del bloc de l'Aelar. Quan ells expliquen que venen a veure l'Aelar, que els ha encarregat una feina, la portera els dona la mala notícia. Aelar és mort. Va morir ahir a la nit en un accident. No els pot donar gaire més informació, a part del fet que l'estan enterrant en aquells moments. L'accident sembla que va ser al caure al carrer des de dalt d'un edifici, però ella insisteix en que no té més informació. L'equip li demana poder inspeccionar el pis de l'Aelar. La portera s'estranya de tal sol·licitud, però, finalment, els permet pujar a l'apartament després que li mostrin la carta d'Aelar i les insígnies de la companyia del Lliri.

En entrar a l'habitació d'Aelar, la primera sensació que reben és que està tot molt arreglat. Els Elfs que viuen a la ciutat, tot i acostumbrar-se una mica a la forma de vida dels humans, mantenen el seu gust i la seva distinció a l'hora de tenir-ho tot ordenat i en harmonia. El pis és un pis de ciutat, senzill, amb una terrassa.

Tots els herois busquen pel pis, alguns busquen sang, d'altres llibres. No es troben cap resta de sang ni de lluita, però en Ginn detecta que sota la tauleta de nit. Hi ha un amagatall on troben un diari.

Després d'una lectura molt ràpida per part de la Princesa Orquídea detecten que el diari diu "la poció no funciona" "Aquesta poció és mentida. "

L'Agros explica que, posiblement, sigui la poció que ha "trobat" anteriorment i que ha provat. Que possiblement sigui algú interessat en intentar fer diners amb una poció dolenta i exposa la seva teoría que segurament l'Aelar havia descobert aquest fet i que potser per això l'han assassinat.

Curiosament, quan l'Agros treu la poció per exemplificar el que ha dit, no ha pogut resistir de fer-ne un glop, adonant-se que, a més, la poció és força adictiva.

Mentre, en Pan, comença a fer una investigació a fons a l'habitació, posant-ho tot potes enlaire, buidant coixins i tirant tot el que hi ha a les estanteries, per buscar el que sigui, sobretot diners. Però ni troba diners, ni troba pocions ni troba ingredientes per fer pocions.

5- El cementiri

Un enterrament curiós

En sortir de l'edifici d'Aelar, els veïns del Barri del Fang obren les finestres i els balcons per aplaudir-los efusivament. La població, confosa per les mascaretes i les capes, els pren per sanitaris, un malentès que en Pan aprofita per inflar el pit i cridar «som sanitaris!» mentre rep l'ovació.

En arribar al cementiri, troben que la cerimònia d'enterrament d'Aelar ja ha finalitzat i la tomba està completament coberta. Allà s'hi troba un grup de testimonis peculiars: el clergue Santi Màrtir, el capità Mardek de la guàrdia, i els testimonis Càlers Vol i James Ènvol. Paral·lelament, la ĸŋ s'apropa a la jardinera Jordina Nera i a l'enterramorts Bernat del Clot, adonant-se que tots dos amaguen discretament un vial de la poció vermella al cinturó.

En James Ènvol els ofereix la versió oficial dels fets: Aelar va caure des de la barana de la terrassa del local "La terrassa de l'Unicorn" mentre sortia a fumar un cigró. L'Agros i en Jinn, veient l'oportunitat d'aconseguir diners per cobrir el deute de 3.000 dracs de la seu del Lliri, negocien amb en James fent-se passar per alquimistes capaços de produir 2.000 pocions al dia a canvi del pagament del deute, citant-se més tard a la mateixa terrassa.

6- Batalla a la plaça del fang

Demostrant qui mana.

De camí cap a la terrassa, el grup és interceptat a la plaça central per una banda de mercenaris . L'equip d'atacants està compost pel líder Eslau Pasa, la guerrera semi-orca Maria Tell, el llancer Lluís Ança, l'arquera Arlet Quer des d'un terrat i el bard Martí del Verd des d'un balcó.

Es desencadena un combat caotic i espectacular:

• En Pan inicia un duel de solos de música contra el bard del balcó, augmentant el ritme de la seva flauta fins a concedir velocitat als seus companys.

• En Jinn llança el conjur Engrandir persona sobre la Princesa Orquídea. La gegant orca entra en fúria elemental i, amb un cop crític devastador de 39 punts de mal, decapita la mercenària Maria Tell d'una sola destralada.

• En Pan carrega a 120 peus de velocitat clavant les banyes al cul d'Eslau Pasa, mentre la ĸŋ i la seva pantera Elu (que escala per la façana de pedra) combaten l'arquera i neutralitzen la resta d'enemics.

Els atacants que no fugen o ja son morts, acaben rendint-se i donant informació molt interessant al nostre equip de mercenaris. Sembla que el capità Mardak els ha enviat per aconseguir que deixin de fer preguntes.

En acabar la batussa, apareix a escena la sanadora Elisa Bonmatí, que els cura les ferides dels herois amb energia positiva i els revela la veritable pista: Aelar no treballava a casa seva, sinó en un laboratori clandestí amagat a les clavegueres.

7- Cap a la Terrassa de l'Unicorn

Que alguna cosa en traiem.

Amb el mercenari Eslau Pasa capturat i lligat, el grup acaba de quadrar les peces de la conspiració. La mort d'Aelar a "La terrassa de l'Unicorn" va ser un muntatge planificat: l'alquimista va subornar el capità Mardek amb una gran suma de dracs per certificar la seva falsa mort i desfer-se del control de la guàrdia urbana.

En parlar amb el propietari de la terrassa, l'Oriol Corn, confirmen que en James Ènvol i el capità Mardek intentaven monopolitzar la distribució de la poció.

8- Entrem a les clavegueres

I la trobada amb els homes rata.

Els herois es dirigeixen cap a l'entrada de la claveguera al límit del barri. A la porta troben un veí anomenat Mateu Lòpez, qui crida desesperat cap a l'interior amb diners a la mà per comprar més poció, atemorit pels sorolls inusuals que se senten des de les profunditats.

En endinsar-se pels canals humits i foscos, la Companyia del Lliri topa amb un grup de criatures mutades: homes-rata. Utilitzant la màgia de comunicació animal, la ĸŋ i el grup descobreixen que aquestes criatures no volen lluitar, sinó que estan aterrades i intenten fugir. Es tracta de les primeres víctimes humanes dels experiments d'Aelar, elfs del barri que van patir greus mutacions físiques en provar les primeres versions del beuratge.

9- El laboratori d'Aelar

I la sorpresa final.

En arribar al taller d'alquímia subterrani —ple de prestatgeries, ampolles granatoses de poció i gàbies de ferro obertes— surt d'una cambra lateral el mateix Aelar d'Antuvi, completament viu.

Aelar els revela el secret de l'elixir: en veure que les rates de les clavegueres eren immunes a la febrada, va sintetitzar la poció utilitzant extractes de sang de rata. Admet que les primeres proves van causar les mutacions en homes-rata, però assegura haver ajustat la fórmula per minimitzar els canvis físics visibles i mantenir l'efecte d'alleujament i addicció. Per acabar, Aelar els proposa un tracte: que la Companyia del Lliri s'encarregui de la distribució massiva de la poció a canvi de beneficis econòmics.

La missió es tanca deixant la Companyia del Lliri davant d'un dilema ètic decisiu:

1. Executar Aelar: Aturar la producció d'un beuratge addictiu i mutant, obtenint una satisfacció moral però deixant la ciutat sense cap remei contra la febrada.

2. Lliurar-lo a les autoritats: Deixar-lo en mans de les faccions corruptes de la ciutat, guanyant enemics poderosos pel camí.

3. Ajudar-lo a distribuir la poció: Aconseguir els 3.000 dracs per salvar la seu de la companyia i obtenir protecció, però esdevenint còmplices de l'addicció i les mutacions de la població de Darum

En veure la descabellada proposta d'Aelar d'Antuvi, la companyia decideix apresar-lo i assegurar que no farà més mal, però Aelar té una via d'escapament i tot i que, per un moment, sembla que l'han atrapat, al darrer instants aquest desapareix per una claveguera vertical amb un sistema de politges.