Missió 98: El túnel de "El Jodido Gafas"

Diari de missió del Lliri, entrada 98 - 31 de gener de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia.

Aventurers: Puaj!, Tudurri, Bonaventura & Brot de Boer

Aquell matí, a Darum, la plaça del Lliri s’havia convertit en plató: sota una pancarta que prometia «el programa d’opinió més objectiu del Triimperi de Sepròlia», Vilar Paola i Lurien Vant celebraven, amb somriures lluents, un 112% d’augment en la sensació oficial de benestar gràcies al radiant emperador Vail Von Stein. Entre bromes sobre problemes “reubicats” (Referint-se a l'absencia de la compania del Lliri a la ciutat) exaltaven l’Illa Fantasia com a paradís exemplar sota la visió empresarial de Karl Amazon, mentre un patrocinador d’americana massa gran assegurava que tot era “geològicament coherent” i oferia descomptes desesperats.

Lluny d’allà el sol s’alçava sobre l’illa amb una calma sospitosament perfecta, perquè sota la sorra alguna cosa bategava… però vah, serà un dia tranquil, que la Companyia del Lliri està de vacances!

Mentrestant, a la "illa fantasia"...

A la Palmera Flàcida el sol queia amb aquella llum enganxosa i excessiva dels resorts que han conegut temps millors. En Brot de Boer, semi-orc mata-dracs de conviccions fermes i higiene discutible (ja que no es dutxa perquè no li agrada l’aigua) estava a la zona de la piscina. No es banyava, evidentment: l’aigua feia una lleugera pudor d’estancament, no hi havia tovalloles enlloc, la crema solar s’havia acabat i els parasols estaven tots torçats. A la guingueta Cocoloco només hi penjava un cartell on s'hi podia llegir: "Astik en huelga valens? Aixins que si voleu algu us serviu vusaltres."

En Brot va agafar mig coco buit i brut i va fer-lo servir de cendrer. Tot seguit, va agafar una ampolla de ginebra i va començar a pimplar-se-la. En un panell d’activitats va descobrir les propostes de l’illa: una cursa de tortugues, l’oportunitat d’alimentar uns peixos que no es movien gaire, una excursió guiada amb el petit inconvenient que el guia s’havia perdut, i una sessió de ioga per connectar amb un mateix. Aquesta última li va cridar l’atenció, tot i que el cartell també especificava que el monitor estava absent. Mentre valorava el drama existencial de voler fer ioga en un món que no t’ho posa fàcil, la terra va tremolar lleument sota els seus peus, un tremolor subtil que es repetiria en altres moments, sempre discret i que no tothom estava notant.

Per la zona també hi havia altres cartells: s’anunciava que la Bruixa Molsa havia ressuscitat un antic company esquelet caigut en circumstàncies mai aclarides, i volaven octavetes que clamaven contra l’explotació laboral: “Treballadors en peu!”, “Karl Amazon ens roba el sol!”, “Treballadors de la Illa Fantasia, prou explotació!”. En Brot ho va ignorar tot amb la serenor de qui té clar que no barreja vacances amb política.

Va ser llavors quan va aparèixer en PIP’KIP “PIPI” TRES-ONES, una mena d’home peix, que el va conduir cap a un espectacle. Allà actuava una nana que afirmava ser maga, tot i que no sabia fer màgia. Li deien "Puaj!", perquè ella mateixa estava convençuda que aquell era el seu nom, ja que era el que exclamava tothom quan li veia la cara. Tenia tant pèl que gairebé no se li distingien els trets, i anava acompanyada del seu os panda, que intentava col·laborar en els números. Els trucs sortien malament, un rere l’altre, i quan passaven la gorra ningú no hi deixava res. En Brot, va fer servir el gorro del panda com cendrer, però desprès se'n va penedir i li va deixar un drac a la Puaj!. La moneda va caure a terra per un forat de la seva butxaca i ningú no se’n va adonar.

En aquell ambient mig trist van aparèixer els germans Bonaventura i Tudurri, mitgerols armats amb una ballesta que semblava un fusell. Van començar a fer propaganda revolucionària amb una energia imparable, tant a l’escombraire que hi havia per allà com a la resta de presents. Denunciaven al Karl Amazon, parlaven d’explotació laboral al resort i incitaven els treballadors a alçar-se en armes. Puaj! se sentia atreta per aquelles paraules. Quan li van preguntar si treballava allà, es va descobrir que ni tan sols li pagaven, només amb abraçades, i van negar-se a agafar els diners que ella oferia per a la caixa de resistència del sindicat, ja que en Tudurri considerava que ella havia de cobrar de la caixa, no posar-hi més monedes. Entre ells es va començar a teixir una petita amistat, mentre el germà petit, en Bonaventura, que per cert, tenia dotze anys, es banyava alegrement a la piscina d'aigua estancada amb en Pip'kip, l'home peix.

La bomba del Bonaventura

Els tremolors subtils van tornar just en el moment en que en Bonaventura es va llençar a la piscina fent la bomba, i aquesta vegada el desastre va esclatar sense previ avís: Un so sec i fort acompanyat d'una tremolor a tota la illa mentre el volcà escupia una mica de fun, i alhora la piscina va començar a buidar-se formant un remolí violent, una esquerda es va obrir al fons i l’aigua va desaparèixer en un instant. En Bonaventura va ser absorbit pel forat abans que ningú pogués reaccionar. Quan es van apropar al clot per ajudar-lo, noves esquerdes van recórrer el terra, les llambordes van saltar pels aires i va emergir un grup de llúdrigues-talp disposades a atacar. Les liderava El Jodido Gafas, un home talp de color marronós que parlava com si cada paraula fos un esforç agònic, com si s’estigués ofegant a cada alé. Els acusava d’estar fent mal a l’illa. Tot seguit es va tornar invisible i, segons va poder veure en Tudurri per les petjades que deixava el Jodido a les algues de la piscina acabada de buidar, es va endinsar cap al mateix forat on havia desaparegut el seu germà petit.

Després de derrotar les llúdrigues, el grup va entrar a la cova a rescatar al Bonaventura que s'havia quedat atrapat a un forat i només se li veien les cames. Després de més intents dels que els hi agradaria reconeixer als aventurers, van poder extreure al Bonaventura del forat. A mesura que avançaven, van descobrir que el túnel no era natural, sinó artificial, excavat antigament per habitants de l’illa, sobretot talps, entre ells el pare del Jodido Gafas, un dels creadors originals del pas subterrani. Ara, però, aquell túnel s’estava ampliant per excavar encara més endins i construir-hi un spa per als clients del resort, cosa que van poder descobrir a travès de diferents objectes i esquelets que van poder anar trobant.

El monstre del resort

Al final del recorregut van trobar al Jodido Gafas. Van poder explicar-li que ells tampoc no eren seguidors de Karl Amazon, precisament. Que no eren enemics seus. Quan ell va comprendre que potser s’havia equivocat dient "Putseeee l'he cagaaaaat!", ja era massa tard: havia invocat un monstre. Van haver de combatre’l. La criatura era un golem fet amb restes del resort: parasols clavats a l’esquena, cartells de “Ioga a tal hora”, llambordes i ferralla diversa convertida en cos animat. En Brot, profundament indignat, només volia fer ioga. Es queixava d’haver acabat involucrat en aquella missió quan el seu únic objectiu era una simple connexió interior.

Malgrat tot, van derrotar el monstre i van poder tornar a la superfície. El monitor de ioga, però, mai no va arribar: estava perdut al bosc, envoltat de gripos, amagat entre arbres, incapaç de trobar el camí de tornada. I així va concloure la jornada a Palmera Flàcida, amb un spa frustrat, una revolta latent, un volcà que cada vegada fumeja més, un golem turístic derrotat i un semi orc murri que, malgrat tot, encara no havia pogut fer ni una sola salutació al sol.