Missió 59: Salvant el TakotaPunk

Diari de missió del Lliri, entrada 59 - 16 de desembre de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Portdeguia, Regió de Darum, Gorumor.

Salvant el TakotaPunk

"Make Takota Punk Again"

Jugadors: Ralph, Ela, Natsu & Salem Dm: Isi

La trobada

La companyia creix cada vegada més i pot arribar a més llocs, però de vegades hi ha urgències que no permeten ser a tot arreu alhora. Per això, sempre va bé tenir nous reclutes disponibles per cobrir missions menys exigents a les rodalies de Darum. Aquest és el cas dels quatre nouvinguts que van rebre una carta indicant-los que havien d’acostar-se a Portdeguia, una petita vila costanera de pescadors.

Allà havien de trobar un tal Dídac, qui els assignaria una missió per posar a prova la seva vàlua. El primer en arribar va ser el semielf Salem, que va observar amb cautela aquest tal Dídac mentre esperava l’arribada dels altres mercenaris, amb una caputxa fosca que cobria el seu aspecte. Preferia veure les seves cares abans d’interactuar o revelar-se.

Mentrestant, al mig del poble, una gòblin amb rastes i acompanyada del seu ratpenat cridava l’atenció de vilatans, guàrdies i transeünts, qui li van recordar que el TakotaDub era la setmana vinent. Ella, però, es movia tranquil·lament, fumant una mica d’Ullal de Cel i provocant els guàrdies, que semblaven esperant qualsevol excusa per atacar-la.

Per un altre camí van aparèixer el semielf Ralph que tenia uns ulls negres com la nit i el nan Natsu, de cabells de color rosa, que s’havien conegut pel trajecte i també buscaven en Dídac per complir la missió. Van preguntar per ell i de seguida el van trobar assegut a la terrassa de la taverna. En aquell moment, en Salem es va acostar. Tot seguit, el ratpenat va començar a molestar, cosa que va fer que Ela, la gòblin, també es deixés veure, i va presentar a l'Eduardo, el ratpenat que sempre l'acompanya. I així es va formar el grup complet.

La missió: Els Karruatge han desaparegut!

En Dídac va resultar ser un dels organitzadors del TakotaPunk, un festival que es celebrava a la platja de Takota, a Portdeguia. Però, sense el grup que havia de tocar l’endemà, el festival no es podia dur a terme. Sense acordar cap recompensa, els aventurers es van disposar a complir la missió... però no tenien cap pista inicial.

Van descobrir que a Sant Martí, una vila propera, el grup havia fet un concert recentment. Després d’una bona estona discutint com colar-se en un vaixell sense pagar el bitllet, van elaborar un pla (Surt malament). La Ela va decidir saltar al vaixell, però va caure a l’aigua, cridant l’atenció de tots els guàrdies. Aprofitant la distracció, els altres van aconseguir entrar al vaixell sense pagar. En Natsu, a més, es va disfressar de mariner i va passar completament desapercebut, mentre Salem intentava ajudar la Ela a pujar al vaixell amb una corda (Surt malament).

Els quatre aventurers es van dirigir en vaixell cap al sud (excepte la Ela, que va viatjar penjada d’una corda fora del vaixell durant tot el trajecte) fins a arribar a Sant Martí.

Seguint el rastre de rom

Després de d'esbrinar a quina de les tavernes locals havia tocat Karruatge, els van explicar que l’última vegada els havien vist a la platja, completament tajas, parlant amb uns pirates de la zona. Els van indicar la cova on s’amagaven aquests pirates, i els aventurers s’hi van dirigir.

Van arribar cap al vespre i van trobar dos pirates al capdamunt del penya-segat sobre el qual es trobava la cova. En Ralph i en Natsu es van acostar frontalment, mentre en Salem i la Ela s’hi apropaven sigilosament. En Salem va sorprendre un dels pirates i el va degollar sense pietat, mentre reduïen a l’altre.

Van interrogar-lo aplicant una "lleugera" tortura. El pirata, que havia estat arrossegat a aquella vida de delinqüència per la seva situació econòmica precària i per mantenir la seva família, no va poder suportar la pressió. Sabent que si delatava els seus companys tant ell com la seva família en patirien les conseqüències, va decidir posar fi a la seva vida llençant-se pel penya-segat. Abans, però, va revelar que la contrasenya per accedir a la guarida era "Contrasenya".

Amb aquesta informació, els aventurers es van dirigir cap a la cova.

Infiltració i rescat

En Salem i el ratpenat Eduardo van fer una primera inspecció de la zona. La cova era gran i comptava amb un petit port improvisat on arribava l’aigua del mar. Els pirates aprofitaven aquest lloc per amagar el seu vaixell. En observar que la majoria de pirates no hi eren i semblava que havien marxat amb el vaixell, els aventurers van decidir endinsar-s'hi.

Van trobar-se amb un passadís ple de trampes i van haver de descobrir la manera correcta de travessar-lo. Al final del passadís, es van topar amb tres pirates borratxos que havien encès una foguera en aquella part de la cova. En aquell espai, tenien un grup de mitjarols retinguts dins d’una gàbia i una pila d’instruments amuntegats a un racó. Els aventurers van atacar aprofitant el factor sorpresa i l’"excés de rom a les venes" dels pirates. Tot i que en Natsu gairebé cau en combat, van aconseguir derrotar-los.

Quan semblava que tot havia acabat, va aparèixer un ogre de dos caps que els va preguntar què hi feien. Amb enginy, el van convèncer que eren pirates i que el menjar que havia rebut per aquell dia (els presoners, com els Karruatge, que els pirates li donaven a canvi dels seus serveis) estava enverinat. Li van suggerir que millor es mengés els pirates que acabaven de matar. Sorprenentment, el pla va funcionar, i tots quatre van fugir abans que l’ogre canviés d’opinió.

En sortir van veure a la llunyania com un vaixell pirata s'acostava a la cova. Segurament es preguntarien qui havia assassinat als seus companys, però segur que aquestes accions no tenen cap conseqüència per a La Companyia del Lliri... O sí?

I així es van unir a la companyia en Ralph, la Ela, en Salem i en Natsu.

Van tornar a Portdeguia, a la platja de Takota, on van cobrar la seva recompensa: un parell de tiquets de consumició per a la festa d’aquella nit. Visca el TakotaPunk!