Missió 65: Fent negocis amb el CEO de Necromurs S.L.

Diari de missió del Lliri, entrada 65 - 18 d'abril de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Rodalies de Darum, Gorumor.

Fent negocis amb el CEO de Necromurs S.L.

El dia abans havia estat com tants altres: una missió senzilla, perills evitats de miracle i prou or per omplir gots a la taverna del port de Darum. La Scarlett, l'Oleg, la Màscara i la Viniara havien brindat entre rialles, sense saber el que estava per venir.

Es van anar despertant un a un, adolorits, encadenats en una fossa profunda, freda i humida. A dalt, rere una reixa de ferro, siluetes de guàrdies es movien amb indiferència. Al seu voltant, només el degoteig constant, el cruixir de la fusta i ulls de rata brillant entre les ombres.

Ningú recordava com hi havien arribat. Només el gust d’un últim glop... i després, el buit.

Però a la companyia del lliri hi ha moltes eines i recursos, i els quatre mercenaris se les van enginyar per sortir d'aquella fossa i eliminar als dos guàrdies. Un cop recuperades les seves pertenències van seguir pujant per l'edificació que semblava ser un far abandonat i van trobar molts documents, entre ells la següent carta:

Companys, a qui li arribi això, que sàpiga que he estat traït. Els anomenats "Justiciers del Llorer" (O del lliri? No ho se. Els assassins del gran mestre que volem recuperar.) han profanat el meu magatzem del port de darum, on estavem emmagatzemant els cosos que ens calien. El ritual que havia de convocar-lo ha estat aplaçat per la seva insolent interferència. No entenen res del que he intentat fer.

Però tornaré. Amb sang. Amb foc. I amb el rellotge trencat del seu destí a les meves mans, no patiu, germans. De moment, manteniu-los amb vida al calabós, fins que hagi atrapat i tancat a cadascun dels membres del Gremi del Ciri.

Zarekh, CEO de Necromurs S.L.

I, gracies a una mena de poema que van trobar, van poder desfer un encanteri que duia a la part superior, pronunciant la paraula secreta MAVERICK.

Al pujar els últims graons, un cop de vent salat els va rebre amb punxades de sorra fina. Davant seu, una plataforma oberta al cel: un cercle de pedra antiga sense sostre, envoltat per quatre pilars esculpits amb sirenes esvaïdes pel temps. L'Scarlett, l'Oleg, la Màscara i la Viniara coneixien el paisatge: camps de blat, prats florits i mar i, a l’est, a un parell de quilometres, les primeres cases de Darum. Eren al cim d’un antic far, ara abandonat.

Al límit del terrat, una figura solitària mirava l’horitzó. Alt i prim, vestia una túnica bordada amb remolins de sorra. La seva pell, pàl·lida i esquerdada, brillava sota el sol. I del seu coll, penjava un símbol… profà, d'un déu al qui ningú no hauria de seguir. I, acompanyant l'ull de Kashz, també hi tenia un penjoll vermell que brillava com la sang.

Després d’un breu intercanvi de paraules, en Zarekh s’elevà en l’aire com un espectre antic envoltat de sorra, i amb un gest va invocar dues criatures nascudes de l’arena mateixa: elementals de sorra, gegants sense rostre, amb membres que s’arremolinaven com tempestes.

Mentre el bruixot flotava a distància, observant amb freda serenitat, els mercenaris van lliurar una batalla ferotge. Els colossos de sorra resistien, però els herois encara més. Només restava un d’ells, a punt de caure.

Però el destí, voluble com el vent, va decidir girar l’esquena als aventurers. L’últim elemental va concentrar el seu cos en una massa compacta i poderosa. Amb precisió mortal, la descarregà sobre la Màscara, qui lluitava a primera línia tot i la superioritat de l'enemic. Ja havia rebut cops semblants abans… però aquell impacte va ser diferent. Imparable. Letal.

Amb un últim crit silenciat pel vent i la sorra, la Màscara va caure morta.

Després d'això, el bruixot va proposar una treva, i deixar-los marxar si deixaven el cadaver de la companya caiguda allà i no acceptaven cap missió que fos en contra dels interessos de Necromurs S.L., però l'Oleg s'hi va oposar fermament, sobretot a deixar el cadàver, i van acordar que simplement avisaria a la companyia del que havia dit el bruixot.

Un cop a l'exterior, la Scarlett va atacar amb la ballesta al bruixot que encara estava a la torre, qui, per sort per ella, ho va deixar estar.