Missió 56: Tràfic de cadàvers i esquelets

Diari de missió del Lliri, entrada 56 - 14 de desembre de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum, Gorumor.

Tràfic de cadàvers i esquelets

"Necromurs, l'empresa sostenible: donem una segona vida a allo que ja no en té cap."

Jugadors: Scarlett, Oleg, Arzark, Sven, Gus & Puki Dm: Isi

El cadaver sota el pont

L'Escarbat Lluminós es troba al cor del barri de Benilanga, un local lloc que sembla més una esquerda en el paisatge urbà que una taverna. La seva façana estreta, de fusta vella i desgastada, s'estira fins al carrer empedrat on l'humitat i la brutícia eren els amos aquell dia, com tots els dies. El rètol, penjat tortament, conservava els vestigis d'un escarabat que, potser en temps passats, havia brillat com l'or. Ara, només quedaven un conjunt de taques daurades que s'aferraven desesperadament a la fusta podrida. El carrer de davant de la taverna era un mosaic de llambordes desiguals, esquitxades de fang i tolls d'aigua bruta. Hi havien pocs transeünts, esquivant les paradetes de fruita massa madura i peix sec, mentre uns nens bruts jugaven amb una pilota feta de draps, ignorant el fred de la primera hora d'un matí de desembre. El cel, cobria la ciutat amb el seu gris pesat, semblava un presagi de la tempesta que aviat arribaria.

L'Scarlett caminava per aquell barri desolat, tot buscant a Oleg, a qui ja que feia dies que no veia. Tenia una missió en ment: trobant-se amb un tal Marius Cendrat als tres turons, necessitava reunir a un equip de mercenaris del Lliri. Sabia que esta relacionat amb el misteriós succés que havia envoltat la Llentia i els altres membres de la seva última missió. Scarlett estava vestida amb una nova peça de roba, una gabardina feta de fulles negres que semblavauna millora importal pel seu equipament.

Quan va arribar a la porta de l'Escarbat Lluminós, va empènyer-la i va entrar. La llum de les llànties tremolava sobre taules brutes, on alguns clients jugaven al dòmino mentre bevien cervesa. L'aire estava impregnat d'una barreja de fum, suor i la forta olor de cervesa vella. A la barra, l'Oleg estava estirat, amb el cap recolzat al braç, dormint o mig desmaiant-se en el seu propi alcoholisme. Un got de cervesa volcat davant seu deixava que el líquid s'escampés lentament sobre el taulell de fusta. Darrere la barra, en Rock, un semiorc de pell verdosa, amb braços enormes i una mandíbula imponent, es mantenia de peu amb cara de pocs amics mentre sacsejava un drap mullat. Oleg, alt com un gegant, amb el seu escut enorme, més alt que ell mateix, semblava que estava passant una feliç estona a la taverna, on havia estat honrant al seu déu, el de la festa. Scarlett es va apropar a Oleg i, després d'un breu intercanvi de paraules, el va treure d'allà. Els dos van sortir de la taverna, amb Oleg encara una mica desorientat però disposat a lluitar, beure, o totes dues.

Paral·lelament, en un carrer proper, L'Arzark, en Gus i en Puki es trobaven a un carrer que feia un any havia estat destruit per una explosió. Aquella part del barri estava dominada per una banda de bandolers dels tres Carglos, que extorsionaven els botiguers i portaven temps amotinats al mateix bar. Ara, L'Arzark, guiant al seu imponent cavall de guerra, es feia veure per tothom mentre es desfeia de dos dels bandolers lligats als seus caballs. La guàrdia, temerosa de la violència i la perillositat d'aquell barri, no va dubtar a oferir-los 50 dracs a cadascun per agrair-los la feina, mentre despotricaven de la gent del barri amb la seva clàssica superioritat i abus d'autoritat.

Va ser en aquell moment quan els tres es van creuar amb Scarlett i Oleg. Els cinc es van trobar just davant l'Escarbat Lluminós i l'Oleg i en Gus van decidir tornar a entrar al bar per seguir bevent, malgrat que Rock no semblava gaire content de la seva tornada. Abans de tancar el local, Rock va oferir-los una ampolla d'alcohol gratuït, tot i que sorprenentment, en Puki va ser qui va pagar per ella.

Just quan la festa es disposaven a continuar i anar cap a la seu de la companyia, un petit nen, brut i mig perdut, va aparèixer corrent pel carrer. Amb una veu feble i gairebé desesperada, va cridar: "Hi ha un mort al riu! Jo l'he vist! El petit Ruc Espantaovelles ha anat a buscar-lo i ja no ha tornat!" Els herois van riure del nom del nen, però van decidir investigar de tota manera. Aquell riu era una escena desoladora de brutícia i pudor indescriptible, com si tot el mal de la ciutat hagués acabat al seu fons. Entre la merda i les escombraries, van trobar un cos que semblava estar mort. Però, per sorpresa, era en Sven, qui tot d'una es va aixecar del terra. Encara que portava una armadura que li cobria tot el cos i un mocador a la boca, semblava estar viu. Portava una espasa molt antiga i gastada. Mentre s'introduïa en el grup, explicava que cercava la companyia del Lliri. Però no tot era tan senzill: just quan va començar a parlar, un atac de rates va interrumpir la seva presentació.

Els herois es van veure obligats a defensar-se amb totes les seves forces. Mentre que alguns combatien com guerrers disciplinats, amb atacs precisos de ballesta i armes afilades, en Puki es va fer un festí, desmembrant qualsevol rata que s'acostés (Furiòs per haver fallat un primer atac a un enemic tan feble). Però Sven, tot i estar en la mateixa situació, no semblava tan decidit a lluitar, i va fugir de forma covard. Quan només quedava una rata, l'Oleg el va agafar i li va exigir demostrar el seu valor. Però Sven no va ser capaç de matar la criatura, tot i que va fer veure que ho feia. Va deixar la rata lliure davant la mirada desil·lusionada dels altres, a qui no va enganyar gens.

Després de l'incident, els cinc es van reunir per discutir si Sven era apte per unir-se a la companyia, tot i que tenia molts punts en contra. En Puki va oferir-se per guiar-lo fins a la seu, tot i que no savia on queia. En aquell moment, en Puki, Sven i Gus van perdre's pels perillosos barris de la ciutat, mentre els altres tres, al adonar-se de que no anaven a tornar, els van haver d'anar a buscar. Finalment, seguint el seu rastre, van arribar a la seu del Lliri, on van deixar clar a l'Sven que la seva prova consistiria en netejar els lavabos abans de ser considerat per una missió, i que li donarien una xapa provisional de cartró enlloc de la insignia de La Companyia del Lliri.

Però la tranquil·litat no va durar gaire, ja que just llavors va arribar Coke Manuesa, un periodista extremista conegut per les seves calúmnies. Va començar a entrevistar de manera agressiva els candidats a líder de la companyia, fins que finalment va marxar. En Puki, però, no va deixar escapar l'oportunitat de robar-li la llibreta on havia escrit totes les seves mentides.

Dues hores més tard, comença la missió

Poc després, els aventurers es van reunir amb Màrius Cendrat, un ric comerciant local, qui els va encarregar una nova missió: investigar què feia Necromurs amb els cossos que profanava. Cendrat els va proporcionar informació sobre possibles magatzems de Necromurs i va advertir-los de la perillositat de l'operació. Els herois van acceptar el repte i es van dirigir cap al port de la ciutat, on, en un magatzem apartat, van ser testimonis de com un home feia servir una carretilla per portar un cadàver.

Llavors, l'Sven va revelar el seu secret: es va treure el casc i va mostrar que era un esquelet vivent. Els altres, decidint aprofitar la situació, el van desmuntar i posar a una bossa com si fos un cadàver. L'Oleg, en Gus i en Puki van negociar amb l'home del magatzem per vendre-li el fals cadàver. Mentrestant, Scarlett i Arzark van rodejar el lloc i van trobar una finestra oberta, per on Scarlett va escalar i, un cop dins, va desfer-se d'un guàrdia tirant-lo dalt a baix de la pasarela on es trobava i va continuar amagada a aquella plataforma del pis superior, veient clarament tot el magatzem a sota seu. Després va llençar una corda a l'Arzark, qui no va ser tan habil escalant i va trencar la corda, caient i cridant l'atenció dels dos guardies del pati. Es va tirar la terra i es va fer passar per un borratxo, i va ser prou convincent per a que el deixesin estar.

Mentrestant, l'Oleg, en Gus i en Puki van convencer a l'home de la porta de que els hi fes un tour a l'interior del magatzem, un cop li van vendre al Sven per 100 dracs, van posar-hi 10 més per acabar de convencer al guardia. Van entrar a dins i van llençar el sac amb l'Sven a una pila de cadàvers, i just va arribar el treballador de l'interior carregant a l'amic inconscient que l'Scarlett havia llençat dalt a baix feia un moment, mentre mirava tota l'escena amagada des de dalt.

L'emboscada als emboscadors

Els treballadors de Necromurs van decidir que era una idea genial matar als tres visitants sense saber que realment eren sis (Els 3 que tenien davant, l'Scarlett al pis superior preparada amb la ballesta, l'Sven a dins del sac i l'Arzark preparat per entrar pel pati del darrere) I llavors, el combat va començar, amb els herois lluitant amb fúria i destresa. Excepte l'Sven, qui es va mantenir amagat a dins del sac esperant que els altres resolguessin la situació.

El combat va esclatar, amb en Gus desfermat en una fúria imparable. L’Oleg, protegit pels seus conjurs, atacava de forma calculada, cobrint els seus companys amb màgia defensiva, mentre en Puki apunyalava sense pietat tot el que s'interposava al seu camí. Un nigromant de Necromurs intentava llançar un conjur per aixecar un exèrcit de morts, però abans que pogués completar el seu ritual, l’Scarlett, des de les altures, el va abatre amb dues fletxes clavades a cada ull, tancant-li per sempre la mirada.

L’Arzark, intentant entrar pel pati, va patir un accident, colpejat per la seva pròpia arma i deixant-se caure inconscient a l'instant, perdent-se tot el combat. Els seus aliats, protegits per les fletxes de l’Scarlett, el van cobrir, mentre en Puki i l’Oleg finalitzaven els darrers enemics amb brutal eficàcia.

En Gus va intentar muntar a l’Sven, però la seva fúria li va fer perdre el control i no aconseguí encaixar les peces. Finalment, va ser l’Sven mateix qui, després de la batalla, es va muntar reposicionant bé els seus ossos, recuperant el control. L’últim home que estava inconscient, el que havia caigut quan l'Scarlett havia entrat per la finestra, va recuperar la consciencia gràcies a un conjur de curació en area. Al veure els seus companys morts, va intentar fugir, però la reacció ràpida de l’Scarlett i en Puki va ser letal. Una fletxa i una daga van acabar amb ell de manera fulminant.

Després de la batalla, van registrar la zona i van trobar una pista important en un despatx: un llibre de comptabilitat que revelava que Necromurs utilitzava cossos de persones desaparegudes, així com criatures màgiques de les muntanyes. El seu propòsit era portar de tornada un “antic mestre”, i l'equip de mercenaris del Lliri havia aconseguit una localització i informació rellevant que, a part de servir-lis per cobrar la missió i trobar un nou client fidel, segurament ajudaria a la Llentia a cobrar-se la seva venjança cap a aquesta empressa de dubtosa moral.