Rafinya Biella

Personalitat i Creences

Rafinya majoritàriament era una persona més aviat introvertida, seria i fins i tot misteriosa. No solía parlar molt, ja que ell prefería fer silenci i escoltar-ho tot. Sempre tenía una expressió seriosa i desafiant que inspira molta concentració, i molt poques vegades es podía tenir una llarga conversa amb ell, perquè sempre estva ocupat o concentrat en la feina. Era extremadament fred i calculador, i en alguns moments va arribar a ser una mica prepotent. Malgrat tot això, sota aquest home fort i imponent s'amagava una persona amb un gran sentit de l'humor, molt divertida i fins i tot amb un aire despreocupat. La raó per la qual amagava la seva part més al·lega amb una fatxada de cavaller sense sentiments era perquè considerava que era imprescindible inspirar por i respecte a tots els que li rodegesin, siguesin amics o enemics. A més, en Rafinya temía la idea de defraudar a La Companyia i als seus membres, ja que considera que donades les seves grans habilitats combatives no es podía permetre fallar. Per tot això el Paladí de Galitheron va creure convenient reprimir la seva veritable personalitat per aconseguir focalitzar-se més en la feina i dominar-se a si mateix en l'aspecte psicològic. Això sí, la seva estança a La Companyia va aconseguir esvair progressivament aquesta fatxada, i gràcies a això de vegades es va poder veure a en Rafinya relaxar-se i actuar d'una manera menys seriosa i més desenfadada.

Pel que fa a les seves creences, Rafinya per tradició familiar va ser un gran seguidor del déu Galitheron, i gran part dels seus valors de justícia i igualtat eren gràcies als ensenyaments d'aquesta divinitat. Malgrat la seva gran fe en Galitheron, Rafinya era perfectament tolerant amb les altres religions, ja que va arribar a tenir una gran amistat amb Rufus, que era seguidor del déu Malgus. Rafinya no va ser per res una persona xenòfoba, però al ser un humà paladí evidentment se sentía molt orgullós de la seva espècie i considera que la societat, les tradicions i la cultura d'aquesta eren les millors. De totes maneres admirava en gran manera la capacitat combativa i els valors dels nans i els orcs, i sentía bastant de recel cap als elfs, ja que els considerava prepotents.

Primers Anys

A diferència del que molts es podrien imaginar, en Rafinya va néixer en una família de classe mitjana, i no en una família noble ni poderosa. Des de ben jove va sentir patriotisme i admiració pel seu regne, Tarnarok (actual Gorumor), i es va interessar per la labor bèl·lica dels soldats i guardies de la corona. Per això, va començar a practicar amb l'espasa des dels seus primers anys de vida, pràctica que va estar recolzada per la seva gran habilitat innata en aquest art.

Mai va tenir una relació especial amb ningú, més enllà d'alguns contactes aïllats del seu barri. Al complir la majoria d'edat va decidir convertir-se en un cavaller independent, i es va dedicar a patrullar els carrers de Darum en cerca de delinqüents amb els quals pogués enfrontar-se. Ell sempre va defendre que ho feia sense cap ànim de lucrament, només per defensar la justícia. Aquest estil de vida va suposar un important fracàs a la seva vida, ja que a part que el nivell de delinqüència no era l'esperat, en Rafinya no va rebre cap benefici de la seva feina com a autònom. Per això va decidir abandonar el seu ofici en favor d'un més professional, es va allistar al cos de guardies de Darum.

Estància a la guardia

En Rafinya per fi es va poder dedicar al que més li agradava, per fi va poder ser reconegut com un cavaller oficialment. Durant aquest temps Rafinya es va enfrontar a diverses amenaces com lladres i delinqüents, i mitjançant entrenaments i molta disciplina va augmentar considerablement les seves habilitats amb l'espasa. A més, va fer moltes amistats amb altres soldats i tots plegats van viure grans moments. Aquests van ser els millors anys de vida del Rafinya, però tot va acabar tràgicament.

Amb l'arribada al poder del líder despòtic Vail Von Stein mitjançant un cop d'estat, Rafinya va intentar convèncer el seu regiment d'iniciar un aixecament en contra de la tirania del rei il·legítim. Malgrat això, molts companys seus es van oposar a aquest pla i li van jurar fidelitat al nou monarca. Llavors es va generar una diferència ideològica considerable entre els seus companys que va acabar esclatant en un enfrontament entre els partidaris i detractors de Von Stein. En un acte de defensa pròpia, Rafinya va estar obligat a matar als que antany havien sigut els seus amics, i després de la derrota dels detractors del monarca va desertar de l'exèrcit i es va refugiar en els barris més baixos i foscos de Darum. Allà va perdre tota esperança de lluita en contra de la dictadura de Vail Von Stein, i es va entregar a l'alcohol i a la dolenta vida.

Arribada a La Companyia del Lliri

Després d'un bon temps vivint en dolentes condicions després d'haver perdut tota esperança, es va assabentar d'una notícia insòlita. Al poble de la Vall del Lliri, durant unes festes de la collita, els animals es van engrandir per art de màgia i van atacar als vilatans. Llavors Rafinya va recordar l'època en la qual ell creia en la justícia, en la lluita i en l'esperança, i es va adonar que aquell era el moment de convertir-se de nou en un cavaller i tornar a ser el Rafinya que sempre havia sigut. Es va dirigir ràpidament al poble amb la seva espasa i armadura, i allà va aliar-se amb molts membres del poble que resistien als atacs animals. Després de dures batalles amb ànecs gegants, en Rafinya juntament amb els vilatans es van obrir camí fins a arribar a la granja, on es va donar la batalla final en contra d'una escolopendra colossal. Durant l'enfrontament, Rafinya i cinc lluitadors més van ser devorats per la fera. Se'ls va donar per morts, però miraculosament van sobreviure, i des de dins del seu estómac van anar avançant fins a arribar al cervell de la escalopendra. Allà, amb la inestimable ajuda del Rafinya, el nan Thortrek (un dels lluitadors que van ser devorats) va destruir el cervell de la fera, donant-li una immediata mort. Després de la victòria es va descobrir que el culpable de tot això semblava ser Maverik Thootless, un bruixot al servei del rei usurpador Vail Von Stein, així que allà mateix, a l'hort i amb la fera derrotada, tots els vilatans del poble i herois de la batalla van fundar la Companyia del Lliri i van nomenar al seu líder a en Thortrek.

Amb la fundació de la companyia, en Rafinya va sortir del seu antic estil de vida i es va enfocar en el que sempre havia sigut el seu somni, ajudar i fer justícia. A més, va fer diverses amistats, la principal va ser en Rufus d'Emboca, un adorador fervent del deu Malgus, que és la contrapart de Galitheron, el deu d'en Rafinya. Malgrat la seva diferència religiosa, tots dos van forjar una gran amistat plagada de discussions iròniques en les que debatien quin dels seus deus era el millor. També va tenir bones relacions amb la Lilly, una guerrera molt experimentada, i amb el Talion, un clergue. Durant la seva estança a la companyia, i mitjançant les missions que va anar realitzant juntament amb els seus companys, va viure infinitat d'aventures i situacions que el van marcar com a guerrer. Des de protagonitzar grans batalles contra els membres de La Companyia de les Nouvides (una companyia enemiga), fins a fer expedicions en les profunditats d'una illa habitada per pirates en cerca d'un tresor perdut van ser alguns dels episodis que en Rafinya va protagonitzar. Durant totes aquestes missions de la companyia, Rafinya va demostrar ser una peça fonamental a l'hora de combatre, el que li va atorgar un gran prestigi dins de l'organització.

Conflicte amb la Dalia Von Stein

En una de les moltes missions, concretament la 28, en Rufus, la Lili, en Rafinya i en Talion van contactar amb Lutia Smainer, la gran filla de la prestigiosa família Smainer. Per aquest punt La Companyia del Lliri sabia que Vail Von Stein volía posar com a governadora de Darum a una tal Dalia Von Stein. Lutia va ser l'encarregada de donar-los la ubicació aproximada de la torre on vivia la Dalia, i ells la van acabar trobant després de recopilar informació. Després d'infiltrar-se sigil·losament durant la nit a la torre, van enfilar-se fins a la part superior on van ser descoberts pel majordom. Aquest es va immolar per acabar amb els de la companyia mitjançant un conjur de bola de foc, sense èxit. Tots quatre van quedar molt mal ferits, i això va estar seguit per una lluita contra els guàrdies que van guanyar amb molta dificultat. Després de la batalla, un drac es va apropar a tota velocitat cap a la finestra, però en l'últim moment es va transformar en una adolescent de pell molt blanca, que va caure suaument en la mateixa habitació dels de la companyia. Ella era Dalia Von Stein, cosina de Vail Von Stein, i igual que el seu cosí era un drac negre, és a dir, una humana amb la capacitat de convertir-se en drac.

En un inici la Dalia va dialogar pacíficament amb els quatre, i va arribar a perdonar-los a canvi que en Talion s'agenollés davant d'ella i li fes un petó a la mà. L'Orgull del Talion va ser ferit enfront de tal demanda, pel que va atacar-la, iniciant així una batalla que va estar perduda des del primer moment. La diferència de poder entre la Dalia i els membres de la companyia era immensa, i van ser derrotats sense molta dificultat. La Lilly estava en estat crític, i en Rafinya no podia amb la situació. Finalment, en Talion es va sacrificar en un atac suïcida contra la Dalia, el qual li va provocar la mort, però li va donar el temps necessari als tres membres restants a fugir. Des d'aquell moment, en Rafinya va maleir no només a Vail Von Stein, sinó a tota l'estirp dels Stein i en especial a la Dalia, amb la qual també va jurar venjar-se.

Poc després d'aquest succés, la Dalia Von Stein va executar públicament al Talion i va ordenar la detenció immediata dels membres de La Companyia del Lliri per ser opositors del règim dels Von Stein. Llavors La Companyia va convocar als seus sis membres més poderosos perquè cadascun liderés un escamot amb l'objectiu de buscar suport popular pel judici que tindria lloc en unes hores. Evidentment en Rafinya va ser un d'aquests sis membres, i se li va assignar la missió d'infiltrar-se en la seu de la guàrdia de la ciutat per convèncer els líders de la seva innocència i destruir les proves que els acusaven. L'Escamot del Rafinya estava conformat per un grup de quatre novençans que no es van prendre de debò la missió, fet pel qual aquesta va estar a punt de fracassar en diversos moments, però finalment van aconseguir infiltrar-se i destruir les proves, malgrat que no van aconseguir convèncer els líders de la guardià. Una vegada van sortir de la seu, en Rafinya va ser interceptat per les forces de seguretat i detingut immediatament, per ser portat al judici. En aquest es va trobar amb els altres cinc líders dels escamots, i finalment tots els membres de La Companyia del Lliri van ser condemnats a mort.

Els sis membres més poderosos de la companyia, Lilly, Rufus, Rafinya, Puki, Nkthu Nktho i Thortrek van ser tancats en les cel·les més segures del castell reial. Allà dins també hi havia en Molt Kappalot, antic governador de la ciutat de Darum, el qual va prometre al grup que tenia la manera de derrotar a la Dalia era aconseguir una escata d'ella que ella guardava a la seva habitació i llençar-la a dins la font del castell. Gràcies a les habilitats del Puki, un hàbil goblin, tots set van escapar-se de la seva cel·la, i després d'unes corredisses, activar algunes trampes, dividir al grup, despistar als guàrdies i, finalment, adquirint l'escata de la Dàlia, tots sis es van reunir davant la font. Al dipositar l'escata de la Dalia es van adonar que tot havia sigut una trampa, ja que de cop l'aigua es va tornar en àcid, un núvol verd i verinós va rodejar la zona, i van aparèixer la Dalia Von Stein en la seva forma de drac juntament amb els seus soldats, els escates negres.

La batalla va començar, i en Rafinya va reaccionar a temps derrotant a la majoria d'escates negres possibles en col·laboració amb el seu grup. Després de derrotar a la majoria, la mateixa Dalia es va apropar al camp de batalla, on van morir el Thortrek durant un sacrifici per acabar amb el núvol verinós, i el Rufus en un atac suïcida en contra del Drac. Aquelles dues morts van inspirar a en Rafinya, que sense cap mena de por va encarar directament a la Dalia i va tenir un combat individual. Malgrat l'abismal diferència de poder, Rafinya va fer un atac amb totes les seves forces contra el drac que va estar a punt d'impactar i posar fi a la vida de la contrincant. Malgrat aquest error, la intervenció del Rafinya va aconseguir guanyar temps perquè arribessin reforços de la companyia, i finalment el murri Brot va acabar amb la vida de la Dalia amb el seu arc. Amb la victoria de La Companyia del Lliri, Darum va ser alliberada del domini de la Dalia Von Stein i de tots els escates negres, i per fi Rafinya i la resta van ser considerats els herois de "La revolta de les cadenes trencades". Malgrat no haver derrotat completament a Vail Von Stein, Rafinya va donar com finalitzada la seva venjança, ja que va venjar a en Talion, al Thortrek i al Rufus, i a què per fi Von Stein ja no regnaria directament sobre les seves terres.

Conflicte amb l'Askatel i mort

Amb la victòria contra la família dels Von Stein, en Rafinya va començar a viure una vida més despreocupada y amb menys temor respecte a la seva mort, ja que la principal raó que motivava a en Rafinya a seguir en aquest món era la motivació de la venjança, la qual ja havia estat complerta. Tot i això, el paladí va continuar en la companyia fent missions i ajudant als seus companys. Entre les seves missions destaquen la lluita contra uns mercenaris d'orient que volien causar destrucció a les terres de Darum (Missió 45), i la lluita contra forces vampíriques liderades per tiet de Mina, una vampira redimida que es va unir a la companyia i va fer bones aigües amb el paladí (Missió 49). També es va enfrontar al gran eclipsi que va fer desaparèixer al Sol per dies. Durant aquest temps en Rafinya va lluitar contra les entitats obscures de la nit i va resistir en diverses barricades (Missió 48).

Però sense dubtes la gran amenaça final a la qual Rafinya es va enfrontar va ser el diable i mestre de les il·lusions Askatel. El paladí ja el va conèixer durant la Missió 48, el qual es va aparèixer en el seu grup per demostrar les seves arts d'engany i com les utilitzava per enganyar a la gent i divertir-se. Però el punt àlgid de la seva interacció va ser durant la Missió 58, l'última del nostre protagonista. En aquesta el diable va enganyar tant a en Rafinya com al seu grup conformat per la Llily, la Mina, el Mestre Lynn, en Khaffit, l'Ithil i el Carcant perque anessin a una illa on suposadament hi havia un gran tresor, però realment era una illa màgica on els que hi aconseguien arribar podien parlar amb els seus familiars morts. Tots van voler parlar amb algú, però la profunda fe de Rafinya el va conduir a rebutjar l'oferta, ja que per ell hi hauria temps de sobres per parlar amb els seus amics i familiars caiguts al cel de Galitheron.

A la volta per mar en vaixell es van trobar amb dos navegants també enganyats per Askatel en direcció a l'illa, i per haver arribat segons el diable els va matar i posseir, amb la intenció d'assassinar als sis membres presents de la companyia per diversió. Es va desenvolupar un combat naval sense precedents. Els membres de la companyia van abordar el vaixell enemic i van aconseguir matar a un dels mariners. Llavors Askatel va prendre el control total del cos del mariner restant, i es va enfrontar en un combat directe amb els seus enemics. El Mestre Lynn, en Khaffit, l'Ithil i el Carcant es van retirar a l'altre vaixell per abandonar el combat, però la Mina, la Lilly i en Rafinya no van cedir i van lluitar fins al final contra el dimoni. El que en un inici era un joc es va convertir en una batalla impossible de guanyar per Askatel, i va optar per l'opció de retirar-se del cos del mariner i generar una explosió gegant, amb la qual destruir el vaixell i va matar als seus tres oponents.

Finalment, l'ànima de Rafinya es va despertar davant del mateix Askatel. Aquest dimoni li va oferir al paladí que, a canvi de fer un pacte amb ell que lligaria la seva ànima amb la del diable, podria tornar a la vida per continuar lluitant i col·laborant amb els seus companys. Però en Rafinya li va respondre:

"Les teves paraules em generen molta gràcia. Des del moment que vaig ser portador de raó, passant per centenars de batalles, ferides, perills i emocions, he esperat amb una expectació indescriptible aquest moment. El moment en el qual podré deixar aquest somni que alguns anomenen vida, i poder despertar de veritat. Podràs ser el mestre de les il·lusions, però no hi ha major il·lusió que el món terrenal, i jo estic a punt de deslligar-me d'ell, mentre que tu estàs condemnat a continuar vivint sota aquesta il·lusió durant la resta de la teva miserable eternitat. Ara mateix l'únic que puc sentir no es odi perque m'hagis matat, sinó una barreja entre llàstima per tu, i eufòria per mi. I responent a la teva proposició, crec que la rebutjaré, ja que abans de quedar-me amb la persona que m'ha pres la vida, prefereixo reunir-me amb la que me la va donar: El nostre Senyor, Déu tot poderós, estic parlant de l'entitat a qui mai podràs enganyar ni sobrepassar, el gran Galitheron."

Amb aquestes paraules el diable va perdre la seva somriure maligna que inspirava superioritat, i amb una expressió molesta es va esfumar de l'escena sense poder dir res. Immediatament després tot es va il·luminar, i unes escales blanques i lluents es van mostrar davant ell. Rafinya va començar a avançar sense pressa, però sense cap pausa, amb un entusiasme que mai s'havia manifestat en ell. Sabent tots els bons moments que va passar, tot el que va fer per la Companyia del Lliri i tot el que la companyia va fer per ell, va travessar la llum cegadora del final de les escales. Finalment, i abans d'arribar a un nou món desconegut per ell, va sentir una veu que mai havia sentit, però que li va resultar molt familiar. Aquesta veu només va pronunciar tres paraules:

"Ben fet, Rafinya"