Missió 28: Dalia Von Stein, la jove de la torre i la derrota del Talion

Diari de missió del Lliri, entrada 28 - 15 de Febrer de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Portblanc

En Rufus, la Lili, en Rafinya i en Talion, després de passar el dia cercant gòblins a les afores de la ciutat (Sense èxit), d'escoltar una noia al carrer recitant la canço del bronze i el fosc i després de fer unes monedes a uns combats a l'arena, van trobar-se amb Lutia Smainer per parlar del proper pas per enforntar-se a la tirania de Vail Von Stein.

Sabien que la noia que Vail vol posar de governadora a la ciutat és Dalia Von Stein, i poc en sabem d'ella. Lutia els va informar que a les rodalies de Portblanc hi ha una torre a on se suposa ha viscut aquesta noia, així que va enviar a l'equip a buscar informació.

A la petita ciutat de pescadors i mariners, la colla va buscar informació sobre la torre i la noia. Tothom explicava històries extravagants que no tenien molt de sentit tot i que coincidien en algunes coses, com la presència d'una noia, d'un home gran i que la zona estava rodejada d'un pantà. A la nit s'hi van acostar, esquivant als guàrdies del camí i travessant, amb dificultat, la zona pantanosa, fins a arribar a la tanca oxidada. Van deformar-la per poder passar i van entrar per la porta del darrere que va resultar estar oberta.

A dins hi havia una falsa paret que amagava un armari amb un cadàver esquelètic a dins, amb unes claus de tota la torre i un diari a on van destacar tres pàgines en concret:

"Avui, mentre contemplava el cel nocturn, una ombra colossal ha creuat la lluna. Era una presència majestuosa, gairebé temible, però la foscor de l'ésser no m'ha deixat poder apreciar la seva veritable forma. He sentit que s'apropava, pensava que s'estavellaria contra la torre, però no he escoltat cap mena d'impacte i la nit ha passat normal. Potser hauria de deixar de beure tant abans d'anar a dormir, o potser ha estat cosa del mal estat del menjar. Cada vegada tenim menys, tot i que la cuinera m'ha parlat d'una habitació plena d'or, mentre el servei hem de vestir amb aquestes robes descosides..."

"Aquesta és la nova mestressa? La veig molt creguda per la seva joventut. I sap molt de política, això sense dubte. A més es passa el dia llegint, no és propi dels adolescents, això. La gent murmura que ella mai no havia estat vista ni aquí ni a Port Blanc, que el seu nom és tan sols un xiuxiueig entre les parets de pedra."

"Una nota anònima ha aparegut a la meva porta aquesta matinada, amb una lletra elegant que deia: "Els cels nocturns amaguen secrets, i, si són secrets, per alguna cosa ho són, i així ha de mantenir-se." Aquest missatge, que vol dir? No entenc res, i cada vegada tinc més por. Ja no sé si creure el que els meus ulls veuen."

Al pujar al pis superior es van trobar amb un majordom que corresponia amb la descripció del que havien escoltat al poble, van voler calmar-lo, però l'home es va posar nerviós i va fer servir un pergamí de bola de foc que el va fer saltar pels aires, matant-lo a ell i fent mal als nostres companys i deixant negres les parets de l'habitació, fent saltar les fustes de les finestres i alertant als guàrdies de fora de la torre, que van venir a tota presa.

Ràpidament, es van amagar a la part superior, i gairebé passen desapercebuts, però les pesades armadures de metall van jugar una mala passada a la colla (1 natural) i els guàrdies van obrir la trampilla. La van tornar a tancar. La van tornar a obrir. En Talion va fer un salt i va arrencar el cap d'un soldat d'un sol cop. Tots els altres es van sumar al combat, en Rufus va invocar a un elemental d'aigua i en un tres i no res van desfer-se dels guàrdies. Però per desgràcia, això només acabava de començar.

La llum de la lluna es va amagar durant un instant, tapada per una bèstia que s'apropava a tota velocitat cap a la finestra. El drac negre estava a punt d'impactar quan es va transformar en una adolescent pàl·lida d'aspecte humà amb ulls foscos i cabells blancs que va caure gràcilment al centre de la sala. Era Dalia Von Stein, aparentment cosina de Vail Von Stein, propera governadora de Darum, membre de l'estirp dels Stein i un altre drac negre. Va demanar explicacions i la colla va intentar enganyar-la, però no és tan fàcil enganyar a un drac tot i que sigui tan jove. La Dalia va fer cas omís a les declaracions de la colla, va mirar al Talion i li va allargar la mà: "Agenolla't i fes-me un petó a la mà". Després d'un moment de silenci en Talion es va ajupir i es va apropar a la mà de la Dalia, però en Talion era un servidor de Braulion, un membre de la companyia del Lliri i l'últim membre viu de la seva famíla, assassinada a la guerra contra Vail Von Stein. Va atacar directament a la bèstia amb el seu mandoble i va començar el combat, mentre ella es transformava en drac de nou.

De seguida es va veure la diferència de poder i la perillositat de la situació, i tot i que van fer mal a la bèstia, la millor opció era fugir. La Lili i en Talion estaven a primera fila i es van emportar gran part dels cops, fins al punt que gairebé perdem a la Lili, si no fos per la intervenció final del Rufus. En Rafinya volia lluitar, però abans que poguessin fer res més, en Talion va dir als altres que marxessin mentre ell la retenia. Dalia va impactar de nou amb tota la seva força contra en Talion, deixant-lo inconscient a terra, i va mirar com marxaven els altres. Es va acostar a l'espasa que hi havia al costat del cos inconscient del Talion. Se la va mirar. Va aixecar l'espasa i la va deixar caure amb força, separant el braç dret del cos del Talion. Es va convertir en drac i es va apropar als tres que marxaven, al cap i a la fi els continuava olorant. Els hi va tirar el braç de Talion a terra i va dir: "Que serveixi d'advertència per a tota la companyia." i la van veure allunyar-se amb la resta del cos moribund del Talion entre les seves urpes.

Els altres tres van poder tornar a la seu amb les males notícies, i una carta que la Dalia no sabia que havien agafat. Una carta de Vail Von Stein amb el segell de la família que deia el següent:

Estimada Neboda,

El moment perquè demostris la teva lleialtat a la nostra família i la teva valentia com a governadora d'aquesta ciutat ha arribat. Els nostres enemics són astuts i els nostres aliats, escassos. És per això que la teva tasca no serà fàcil, però sé que estàs a l'alçada del desafiament.

Com bé saps, el poder i la riquesa són l'essència de la nostra existència, i l'or és el que ens permet mantenir la nostra supremacia. Per tant, t'ordeno que governis amb mà dura i sense pietat. Exigeix respecte i tribut a la nostra família, i no toleris cap mena de desafiament a la nostra autoritat.

Els ciutadans de Darum són simples peons en el nostre gran joc de poder. Utilitza la teva astúcia per manipular-los i assegura't que continuïn sent ignorants dels fils que mouen els seus destins. Recorda que, encara que ells no ho sàpiguen, el teu poder és immens, ho duus a la sang.

Actua amb discreció, però sempre amb l'objectiu de fer créixer la nostra riquesa i poder. No dubtis a fer servir la força si és necessari, però sempre amb l'enginy que caracteritza la nostra estirp.

Amb aquestes paraules, t'envio la meva benedicció i espero que aviat em puguis informar dels teus èxits.

Atentament,

El teu oncle, V. Von Stein