El judici de la companyia, la caiguda de Dàlia Von Stein i el sacrifici final de Rufus i en Thortrek

Esdeveniment: La revolta de les cadenes trencades

28 de febrer de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum.

Introducció: L'execució

El sol va sortir, i la plaça d'Springrasp estava plena d'espectadors. Milers de persones s'havien presentat a la plaça per presenciar el primer acte públic de la nova governadora: Dàlia Von Stein, una noia amb aparença d'adolescent, però que els membres de La Companyia del Lliri sabien de primera mà que era un drac negre en la seva forma humana.

Allà va ser on van començar la primera acció de Dàlia com a governadora: Va executar públicament a un dels membres més antics i poderosos de la companya: Talion Morningstar. "Això és el que els hi espera a tots aquells que s'aixequin contra el regne, contra la família Von Stein!". Va dir, metre feia caure una maça contra el cap del Talion, amb tal força que va quedar separat de la resta del seu cos. Una maça que en el seu moment va pertànyer a Thortrek, el líder de la companyia.

El líder va convocar a tota la companyia a la seu, es va dirigir als més poderosos i els va fer muntar sis escamots diferents liderats per:

• Lilly
• Rufus
• Rafinya
• Puki
• Nkthu Nktho
• Thortrek

La missió d'aquests escamots era clara: Buscar suport popular pel judici que tindria lloc en unes hores.

Equip 1: Escamot Lilly [DM: Núria P.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 2: Escamot Rufus [DM: Carles G.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 3: Escamot Rafinya [DM: Núria E.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 4: Escamot Puki [DM: Dídac]

Membres de l'equip: Puki, Llentia, Dàran, Pinzell i Crystel.

Un cop els membres es van enllestir en Thortrek els hi va donar una nota, els va explicar que havien de trobar a qui hi havia escrit a la nota, en obrir-la en Puki quasi cau a terra, a la nota només apareixia escrita una paraula, BARD, en Puki tement el pitjor va explicar a la resta del grup com feia temps va haver de mantenir contacte amb un bard metal-er, el qual va ser un mal de cap.

Així que el grup va començar a recaptar informació, després de parlar amb diferents civils (i quasi matar a un vellet) van trobar un rastre, semblava que en un petit bar de mala mort a prop de la plaça hi havia un gnom que era un bard, quan van arribar el bard va resultar ser el guitarrista d'un grup i company de l'Angus jones (el bard que buscaven) ell els va comentar que l'Angus estava fent un concert a la plaça dels tres turons.

En arribar es van topar amb una gran carpa de circ, d'on s'escoltava un gran aldarull, els voltants de la carpa estaven a petar d'escates negres els quals estaven esperant ordres, així com dos semiorcs pagats pels escates que bloquejaven l'única entrada i sortida, així que van decidir que mentre la Llentia distreia als guardes, la resta intentaria entrar a la carpa per treure al bard.

Després d'un comentari molt lleig per part d'un jove escata negra, i la caiguda de la carpa (la qual va generar un desordre i la pèrdua de la pota de fusta de la pobra Llentia) el grup va aconseguir "salvar" al bard, per la missió no havia acabat encara.

L'Angus va prometre participar en el judici, però a canvi la companyia havia de rescatar a la seva banda, després d'"idear" un pla es van preparar per endinsar-se en uns barracons que s'havien construït al forat que va quedar als barris baixos de Darum, allà van cometre una massacre amb uns pobres aprenents d'escates negres (estaven fent les pràctiques laborals) un cop van rescatar a la banda van escoltar-los fins al port on tenien el seu vaixell, aconseguint així la col·laboració de l'Angus.

Un cop a la seu que uns escates se'n van emportar a en Puki, cap al judici.

Equip 5: Escamot Nkthu Nktho [DM: Robert]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 6: Escamot Thortrek [DM: Isi]

Membres de l'equip: Thortrek, Mast, Anna, Brot i Bord.

Van aconseguir el suport del Tomatot, el pagès del qual l'Elrond, en Haddok i la Dafne havien aconseguit posar del seu costat fa molt de temps, per tant, no els hi va costar gens fer que anés al judici a testificar a favor de la Companyia.

La missió, però, acabava de començar. Van trobar-se amb Dalaron Kam-kam, mà derta de Lutia Smainer qui els va adveritr que la coronació, el judici, l'execució... Tot era una cortina de fum. Hi havia un carro amb una arma capaç de derrotar a Vail Von Stein que els Escates Negres havien de fer sortir de la ciutat de forma dissimulada, però que ells podien interceptar-lo. Van acordar fer-se passar per escates negres i robar el carro per després portar-lo al port.

De camí allà van tenir moltes interrupcions i inclòs es van aturar per combatre a una fira on hi havia un ring, però finalment van arribar a trobar als Escates Negres pels quals s'havien de fer passar, els van servir unes cerveses amb somnífers i van poder-los suplantar. Dos soldats els van voler acompanyar i els hi van seguir el rollo fins que van arribar a una zona on ningú no els veia i es van "desfer" d'ells. Van entregar el carro al Dalaron i van tornar cap a la seu, on uns Escates Negres esperaven per endur-se al Thortrek al judici que estava a punt de començar.

El judici a La Companyia del Lliri

El judici va començar, i els membres més forts de La Companyia del Lliri seien al banc dels acusats. El jutge anava fent passar tots els testimonis mentre Dàlia Von Stein mirava amb aires de victòria. Tot i el suport de certs testimonis, la llista de crims era extensa i no semblava que la sort tingués un paper important.

Finalment, el jutge va emetre el veredicte: Culpable.

El nan Thortrek seria condemnat a mort i la Companyia del Lliri es dissoldria per sempre. Malgrat la duresa de la sentència, a Dàlia no li va semblar suficient. Es va enfrontar al jutge i, en un atac descontrolat d’ira, va matar-lo amb el seu propi martell. Davant la mirada atònita de tots els presents, va cridar que ella era la justícia i que l’endemà, al sortir el sol, s’executaria a tots i cadascun dels membres de La Companyia del Lliri.

Equip 1:??? [DM: Núria P.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 2:??? [DM: Carles G.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 3:??? [DM: Núria E.]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 4: La fuga i el gran combat [DM: Dídac]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 5:??? [DM: Robert]

[Missió pendent de ser reportada]

Equip 6: El ritual de la font i la fúria de Dalia Von Stein [DM: Isi]

Membres de l'equip: Lilly, Rufus, Rafinya, Puki, Nkthu Nktho, Thortrek.

Els sis membres més poderosos de la companyia van ser tancats a les cel·les més profundes del castell, un forat sense finestres ni cap mena de sortida excepte la porta on a l'altre costat esperava un escamot sencer de guàrdies armats. Allà dins també hi havia en Molt Kappalot, antic governador de la ciutat de Darum, lligat amb cadenes des de feia dies, amb les robes trencades i en un estat deplorable. En Puki els allibera a tots amb les seves habilitats, mentre en Molt els hi explica sobre una possible manera de derrotar a Dàlia Von Stein, explicant-los el següent:

La font màgica al terrat del castell és una antiga creació dels fundadors de Darum, dissenyada específicament per a contrarestar el poder del drac malvat. Segons les llegendes, els fundadors van preveure el retorn del drac i van preparar la font com a última línia de defensa. La font conté una essència pura, l’antítesi del drac, i quan es combina amb un ritual antic, pot reduir significativament el poder del drac.

Segons va explicar, havien d'aconseguir una escata de la Dàlia que ella guardava a la seva habitació i llençar-la a dins la font. En Molt els hi va donar una clau per anar per uns passadissos secrets que anaven des de les massmorres a altres zones del castell. El van forçar a acompanyar-los.

Després de unes corredisses, activar algunes trampes, dividir al grup, despistar als guàrdies i fer-los anar en direcció contraria i, finalment, adquirint l'escata de la Dàlia, tots sis es van reunir a la zona més alta del castell. Van arribar a un pati ampli, flanquejat per muralles robustes. Allà una gran porta s’obre a un balcó majestuós, des d’on es pot contemplar la vastitud del mar, una extensió blava i tranquil·la que es fon amb l’horitzó.

Als quatre extrems del pati, connectades amb les muralles, s’alcen quatre torres imponents, encara més altes que les pròpies muralles. Són el punt més alt de Darum, des d’on es pot observar la ciutat sencera, amb els seus carrers vius i el bullici de la vida diària. Tot estava en calma, un contrast pacífic amb l’activitat de la ciutat a sota. Els ocells piulaven alegrement, una melodia que es barrejava amb els sons llunyans de la ciutat, creant una harmonia que podria sentir-se com la calma abans de la tempesta. Es van acostar a la font d'aigua cristalina i van depositar l'escata al seu interior.

El que va passar després va ser el que el DM va descriure així:

El silenci es trenca per un sord soroll que creix en intensitat. La font, que un cop va ser d’aigua cristal·lina, comença a bullir i a canviar de color, tornant-se d’un verd fosc i tòxic, mentre l’aire es carrega d’una olor penetrant a sofre. De sobte, un raig de llum verda s’eleva des de la font, perforant el cel com una llança. Els núvols es retiren davant la seva força, deixant un buit en el firmament. Però aquest buit no dura gaire; un núvol negre, amb tonalitats verdoses, comença a formar-se, girant i creixent fins a cobrir tot el cel just sobre el castell. El núvol es torna més dens i comença a girar sobre si mateix, formant un vòrtex que amenaça d’engolir tota esperança. Llamps verds creuen el núvol. La terra tremola, i una pluja àcida comença a caure, corcant la pedra i la pell per igual.

El ritual, lluny de ser una salvació, ha esata una trampa.

Sota un cel que ja no és blau, sinó un tapís de tenebres, també s’alça una silueta imponent. I, el que podria semblar un tro, és realment una simfonia de poder i fúria, que ressona per les muralles de Darum, fent tremolar pedra i esperit per igual. Fins i tot en el carrer més oblidat, en la cela més oculta, el crit de la bèstia penetra, anunciant l’arribada de Dalia Von Stein, el Drac Negre. La seva presència anuncia l’imminent combat que marcarà per sempre no sols el vostre futur, sino el de tota la ciutat. Perque estem just a l’inici d’una era on els valents s’enfronten al seu destí, una era on les pors es converteixen en realitat. Un rugit ferotge que ens recorda que estem a l’Era dels Dracs. Tireu iniciatives.

La Companyia del Lliri vs Dàlia Von Stein

El combat va començar. Van sortir soldats per tot arreu, omplint el pati i preparats des de les muralles amb els seus arcs. En Molt va fugir, rient, mentre tirava d'una palanca que feia que un fum verd comences a escampar-se pel pati. La Dàlia es va posar a sobre la muralla, mentre carregava el seu alè àcid. Els havia portat allà per matar-los personalment, després d'haver-los enganyat fent servir al Molt perquè activessin el ritual que havia provocat els núvols del cel, que van començar a fer caure llamps verds sobre el camp de batalla, amenaçant d'esmicolar a qualsevol que impactés. Dàlia Von Stein era un drac negre, un ésser de mal pur, i volia gaudir atrapant a la presa a la qual havia manipulat per matar-la sense pietat.

Mentre al pati lluitaven amb els escates, els hi plovien fletxes dels arquers. La Dalia es va col·locar en una millor posició i va mostrar el poder de la seva arma d'alè, ferint a l'equip i deixant inconscient al Nkthu. En Rufus va aixecar al company i curar als aliats, mentre la Lilly tenia el seu duel personal amb un dels soldats, cobrint-se de les fletxes dels arquers, i en Rafinya anava acabant amb els altres. En Puki i en Thortrek, a l'altra banda del pati, enfrontaven a un altre soldat, sota la mirada atenta de Dàlia. I, de sobte, des d'una de les torres de la muralla, una petita mitjarola va treure el cap. La Viniara, després de dubtar un moment, va cridar: PER ACABAR AMB EL RITUAL HEU DE TOCAR EL SEGELL MÀGIC DEL FONS DE LA FONT!

La Dàlia es va acostar, el combat era cada cop més dur i la tempesta de llamps d'àcid era cada vegada més intensa. En Thortrek, molt ferit pels atacs de la Dàlia, va fer el que un líder havia de fer: Es va llençar de cap a la font d'àcid per aturar el ritual. Amb les ferides que portava i el mal de l'àcid va submergir-se sentint el dolor més profund que un ésser viu pot sentir, va tocar el fons de la font i, amb el seu últim alè, va donar la vida per aturar el perillós ritual que hagués acabat amb tots ells. I així va morir en Thortrek.

El combat, però, estava lluny d'acabar. Alguns altres membres del grup de la Viniara van arribar al camp de batalla, lluitant a una de les torres, i, igual que la Viniara, van començar a enfrontar als arquers de les muralles, assistint així a la lluita del pati. La Tua també va entrar al pati, acompanyada d'un escata negra i vestida com ell. Després de veure el panorama, va intentar apunyalar a l'escata que l'acompanyava i va fugir corrents escales a baix.

Mentrestant, en Rufus va invocar a un dinosaure volador, el qual va muntar i va dirigir de cara contra la Dàlia, cosa que no li va fer gens de gràcia. En Puki i en Rufus enfrontaven a la Dàlia, mentre en Nkthu intentava cegar-la mentre s'amagava com podia darrere d'una columna. La Llily i en Rafinya estaven acabant amb els soldats. Llavors la Dàlia va fer un atac complet al Rufus, que el va deixar inconscient. En Rafinya, després de derrotar al soldat que el retenia, els va curar a tots, aixecant de nou al Rufus, i la mirada de la Dàlia es va clavar en ell. Va aixecar-se sense preocupar-se dels atacs dels qui la rodejaven, va volar fins a l'altre costat, i, quan va veure que els tenia a tots en línia recta des d'on era ella, va fer servir de nou el seu alè àcid. Tots van ser ferits, però en Rufus, tot i haver repartit molts cops, també n'havia rebut molts. L'àcid el va impactar i el clergue de Malgus va caure mort, davant dels seus companys i amics. El déu del mar i la bogeria el reclamava per seguir el seu camí al més enllà. I així va morir en Rufus.

El combat seguia, i la Dàlia, malgrat tenir ferides per tot arreu i estar cegada per un conjur del fetiller Nkthu, continuava mantenint-se estable. Fins que un poderós atac màgic la va impactar, deixant-la molt ferida i despertant encara més la seva ira. La seva mirada es va clavar en el causant d'aquest impacte que la podria haver matat: En Nkthu, mig amagat darrera la columna va sentir que era el següent objectiu del drac negre. Però el paladí Rafinya no anava a deixar que la Dàlia mates a cap més dels seus companys, així que, amb la seva espasa il·luminada per la llum de Galitheron, va dirigir cap a ella un poderós atac que hagués acabat amb ella... Si hagués impactat.

I, just en aquell moment, el murri Brot va entrar al pati per una de les portes. Va veure la situació, va fer una última calada abans llençar la seva cigarreta a terra mentre deia "S'ha acabat la broma". Va agafar el seu arc curt, i, contra tot pronòstic, amb un sol dispar, va travessar el cap del drac negre amb una fletxa. I així va morir Dalia Von Stein, el jove drac negre.

En Puki va anar directe a atacar al Molt, qui estava a l'altre cantó del balcó, i entre la daga que va llençar i la fletxa que va disparar en Brot, aquest va caure pel balcó, morint també, i deixant una ciutat sense governadors, sense Escates Negres i sense dracs, al menys durant aquell dia, que més tard va ser anomenat "La revolta de les cadenes trencades".