Stolas

Stolas va néixer a Ulfrstad, una illa remota situada a les fredes aigües del nord del Mar Safir. La vida a l'illa era dura i els seus habitants depenien principalment de la pesca, el comerç marítim i els recursos que el mar estava disposat a oferir. Els hiverns eren llargs, les tempestes freqüents i ningú obtenia res sense esforç.

Des de petit, Stolas va destacar per la seva gran alçada i la seva complexió robusta. Era més gran que la majoria dels nens de la seva edat i això el va convertir sovint en objecte de burles i provocacions. Durant anys va haver d'aprendre a conviure amb les rialles dels altres, desenvolupant un caràcter tossut i una paciència més aviat limitada. Les discussions acabaven sovint en empentes i alguna que altra baralla, cosa que li va guanyar certa fama entre els joves del poble.

Amb el pas dels anys, però, allò que abans era motiu de mofa es va convertir en el seu principal avantatge. La seva força, resistència i capacitat per mantenir-se ferm sota pressió el van fer destacar en les feines més dures dels molls. Mentre altres abandonaven esgotats, Stolas continuava treballant. Ben aviat va començar a ajudar en tasques de vigilància, protecció de mercaderies i manteniment de l'ordre als ports d'Ulfrstad.

La seva família mai va viure amb abundància. No passaven gana, però cada moneda tenia valor. Aquesta realitat li va ensenyar a apreciar els diners des de ben jove. Stolas no somiava amb castells ni títols; somiava amb estabilitat, amb la possibilitat que la seva família no hagués de preocupar-se constantment pel pròxim hivern o per una mala temporada de pesca.

Quan va arribar a l'edat adulta, va començar a embarcar-se en vaixells mercants que feien escala a l'illa. Inicialment treballava com a mariner i carregador, però amb el temps es va convertir en una figura habitual de seguretat. Protegir mercaderies, escortar viatgers o mantenir a ratlla els conflictes era una feina que se li donava especialment bé. La seva presència imposava respecte i la seva determinació feia que pocs estiguessin disposats a posar-lo a prova dues vegades.

Tot i el seu caràcter esquerp i la seva tendència a actuar abans de pensar, Stolas sempre ha estat lleial als seus companys. Considera que la confiança és una de les poques coses que no es poden comprar amb or. Quan hi ha perill, és el primer a avançar. Quan algú necessita ajuda, és difícil que miri cap a una altra banda.

Amb els anys va començar a sentir parlar de la Companyia del Lliri. Històries d'aventurers, expedicions, descobriments i oportunitats arribaven als ports a través de mariners i mercaders. Per a Stolas, la Companyia representava tot allò que buscava: una oportunitat per posar a prova les seves habilitats, guanyar-se la vida honestament, veure món i construir un futur millor del que havia deixat enrere.

Ara viatja amb l'esperança d'acumular experiència, fortuna i reputació. No busca glòria ni llegendes. Només demostrar que un home d'Ulfrstad pot fer-se un lloc al món sense oblidar mai les seves arrels.

I si pel camí hi ha monstres, bandits o qualsevol altra amenaça, millor. Algú haurà de posar-se al davant.