Missió 85: Sabeu que a Serenia hi ha una festa?

Diari de missió del Lliri, entrada 85 - 15 de novembre de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia.

Al centre de la ciutat de Darum, a la plaça del Lliri, que alguns encara s’entesten a anomenar plaça de la Catedral, perquè el nom de tota la vida no s’ha de tocar, s’ha muntat un escenari de fusta amb flors artificials i una pancarta que diu: ‘Bon dia, Darum! El programa d’opinió més objectiu del Triimperi de Sepròlia!’

Davant del públic, dos presentadors amb robes llampants: la popular Vilar Paola, periodista de moral flexible, i el seu inseparable col·laborador, Lurien Vant. Parlen de com la ciutat està més tranquil·la i segura des que La Companyia del Lliri ha marxat uns mesos de vacances, elogiant la tasca exemplar de Vail Von Stein. També destaquen, amb una naturalitat sorprenent, les retallades en seguretat i manteniment que en Karl Amazón ha aplicat a les zones turístiques amb l’objectiu d’ajustar els pressupostos de manera eficient i invertir més recursos en la caça de gòblins. (Perquè, és clar, si no se’ls cacés, s’extingirien).

I, a continuació... El nostre patrocinador d'avui!

La Palmera Trempada, a l’Illa Fantasia; un paradís de sorra blanca i palmeres! El refugi predilecte de tots aquells que volen escapar de la velocitat i l’estrès de Darum. Vine a descobrir un lloc on les preocupacions s’esvaeixen entre el cant de les gavines, el so de les onades i el vapor dels nostres banys termals: massatges amb olis de ninfa, còctels servits dins de cocos autèntics i un servei tan atent que et farà oblidar que existeix el món exterior. No et perdis aquesta oportunitat de gaudir les vacances que sempre has somiat però mai t’has atrevit a viure: reserva avui i vine amb qui vulguis… o amb ningú, perquè hi ha moltes habitacions, moltíssimes… masses, de fet... De fet... Estem en liquidació! Descomptes del 70%, massatges dos per un, i si veniu més de quatre us fem el cinquè gratuït. Vine ara abans no ens tanquin de debò! I no feu cas del que diuen sobre els accidents, les desaparicions, el vaixell engolit per un remolí, allò dels plàtans… eh… ni tampoc els rumors sobre gòblins salvatges deixats anar a les platges. Tot mentida! Veniu! Si us plau…

Mentrestant, a la illa Fantasia...

El matí s’aixeca mandrós sobre l’Illa Fantasia, i un cartell revela el nom real del resort, La Palmera Flàcida, no pas La Palmera Trempada. A una guingueta de la platja coberta amb fulles de palmera, anomenada Cocoloco, la sorra encara està freda i la brisa marina del matí fa olor de mar.  els membres de la Companyia del Lliri es desperten a ritmes desiguals: alguns amb ressaca, altres amb un somriure de vacances. I dos dells decideixen anar a començar un nou dia esmorzant una beguda alcohoica: En Pan i en Petri.

El cambrer (A qui probablement el Pan havia conegut "profundament" alguna de les nits prèvies) els hi va oferir coctels i també els hi va donar una invitació per anar a Serènia, un recinte privat i exclusiu per a clients de nivell "Imperial" on gaudir de serveis de qualitat. Evidentement, van acceptar la proposta sense qüestionar-se res i es van dirigir camí amunt rodejats de cartells que deien “Ets exactament on has de ser”, “Somriu, aquí no existeix l’estrès”, “La bellesa de la vida és en les coses senzilles”, “Viure, riure, estimar!”, “Somriu” “Respira” “Tot està bé”.

I, de sobte, d'entre la vegetació va sortir una petita criatura. La Fennec, molt preocupada per perdre al seu "gos" va preguntar als mercenaris si l'havien vist, perquè unes criatures estranyes que semblaven gòblins molt pàlids el van fer fugir. Després d'una interacció confusa, els tres van pujar el camí que anava cap a Serènia seguint el rastre de la criatura, fins arribar al llarg pont penjant que travessava el buit fins arribar al balneari, un pont amb cordes gruixudes

Serènia, el balneari que sempre has somiat

A Serènia ja hi havia gent: clients d’allò més variats. Entre tots ells destacava la Princesa Orquídia, una figura elegant i delicada. Portava un vestidet i unes enormes ulleres de sol, tot conversant alegre i despreocupadament amb una senyora xai que, comprensiblement, la mirava amb una mica de temor. Al cap i a la fi, un detall important de la Princesa Orquídia és que, malgrat el seu títol i el seu estil refinat, és un orc d’un parell de metres de pur muscul.

En Lyssandre, gestor de l’espai, va acompanyar la princesa a través de les instal·lacions i li va oferir el massatge de benvinguda. A la sala dels massatges va trobar-hi dues figures conegudes que s’estaven deixant mimar: la Barbie Jagger i el seu germà, el famós Riff Jagger. La seva actitud cap al personal deixava clar l’estatus dels germans, acostumats com estaven a un ritme de vida altament acomodat. En descobrir que Orquídia era (aparentment) una princesa, van connectar de seguida, mentre continuaven donant ordres als treballadors amb tota naturalitat.

Al cap d’una estona, la resta de protagonistes va arribar també al balneari: la Fennec, en Pan i en Petri, i allà la Fennec es va reunir de nou amb la seva mascota, que no era pas un gos, sino un os polar, encara cadellet, anomenat Polo. Van convencer al Lyssandre de que deixes a la Fennec quedar-se al balneari i aquest va acabar cedint.

La tarda va transcórrer entre massatges, meditacions, banys en aigües tèbies i converses de tota mena. No tots van congeniar: la Fennec i la Barbie van tenir algun que altre picabaralla, picabaralla que va acabar incloent el llançament literal d’un goblin quan la Barbie va entrar en fúria després de que la Fennec la mullés amb un conjur. En Pan, per la seva banda, va fer el que millor sap fer: tirar “una mica” la canya a tothom (sobretot al Riff) mentre en Petri confirmava que era una actiud habitual del Pan que ell també havia... Gaudit. Mentrestant, la Princesa Orquídia ja estava organitzant una festa per aquella mateixa nit.

"Quina festa?" us preguntareu…

La festa

Mentre s’acostava la nit, alguns clients (com una adorable família de persones-xai) ja començaven a recollir i marxar. Entre els visitants que encara voltaven per Serènia hi havia en Llatres, el famós gurú de Darum, seguit fidelment per un gòblin que prenia nota de tot el que ell murmurava com si fos saviesa ancestral. El gurú va intentar impressionar la Barbie, però la seva atenció va durar ben poc: de seguida va detectar una oportunitat de negoci. I, no se sap ben bé com, en Pan i en Petri van acabar convencent-lo perquè fos ell qui pagués diners per aprendre a convertir-se en un heroi.

La festa va arrencar: primer van circular safates de menjar exquisit, després l’alcohol… i finalment unes quantes substàncies exòtiques al marge de la legalitat. Les converses s’entrecreuaven, i en Pan va sentir un tal Karl Amazón parlar sobre recalificar terrenys cremats amb una gnoma que li feia una entrevista, la periodista Dina Dan-Dan. Res que li interessés: massa avorrit. Molt més entretingut li resultava lligar amb en Lyssandre i convèncer en Riff per anar a la piscina a fer un trio, just mentre la resta de clients començava a retirar-se.

La Orquídia, la Barbie, en Petri i la Fennec van decidir que ja era hora de tornar cap als bungalous, deixant en Pan, en Riff i uns quants altres a la seva… activitat aquosa. De fet, algun client i algun treballador s’hi van afegir, inclòs el gurú Llatres, que va entrar a la piscina cridant: "Però sense mariconades, eh?!"

Quan el grup que marxava va arribar al pont penjant, però, van descobrir que… havia caigut! Així que, els agradés o no, tocava passar la nit al balneari.

Somriu, respira... Tot està bé

Durant la nit, tot va canviar. Les torxes es van apagar d’un cop, l’ambient relaxat va tornar-se tètric, i els treballadors (incansables i amb el mateix somriure inquietant d’abans) continuaven repetint les seves frases com autòmats que no podien, ni tan sols, permetre’s dormir. Un servei excel·lent, segons la Barbie. En Lyssandre, totalment transformat en actitud i mirada, els va advertir que espavilessin: no havien pres pas una bona decisió quedant-se allà durant la nit. En Petri, davant la situació, va enviar la seva… barretina?… a perseguir en Lyssandre, i aquesta va obeir sense dubtar.

El grup va debatre què fer i finalment es van endinsar a la sala central, on van descobrir una trapa que conduïa a un magatzem interior. Allà hi van trobar la Navi, una petita pixie que havia estat venuda per en Carles d’Arvin, a qui la Fennec coneixia molt bé (i de qui havia rescatat el Polo, el seu ós polar). La Navi, parlant amb molta velocitat, va explicar a la Orquídia que en Lyssandre esclavitzava els clients que no havien pagat per convertir-los en servents eterns. Un cop van obrir la gàbia, la pixie es va tornar invisible i va desaparèixer en un puf d’espurnes.

A la sala principal, tots sis aventurers es van reunir de nou. Una veu (la d’en Lyssandre) va ressonar per tota l’estança: quan sortís el sol, tots ells es convertirien en treballadors del balneari. Els germans Jagger van entrar immediatament en pànic només d’escoltar aquella paraula prohibida: treballar. Mentrestant, la Fennec va notar una presència antiga a la font central. En veure el mosaic amb els quatre elements, van deduir que hi havia un puzzle ritual que els antics nadius havien deixat com a protecció.

Després de provar un parell d’idees sense gaire èxit, van arribar a la conclusió més lògica possible: com que entre els elements del mosaic hi havia un dibuix d’una flama, la solució del puzzle, òbviament, havia de ser… cremar tot el balneari.

Quan les flames van començar a consumir la sala dels massatges, en Lyssandre es va manifestar en forma aquosa amb un crit d’indignació: "Però què cony feu?!" No va tenir temps de gaire més, perquè el Polo ja s’hi llançava per mossegar-lo.

El combat va ser breu però intens. La Orquídia va entrar “en fúria” i, en una animació absolutament inexplicable, la seva roba va transformar-se en un vestit de col·legiala japonesa mentre la Barbie es moria d’enveja perquè la seva transformació en fúria era molt menys elegant. Els conjurs volaven, el Polo mossegava, però al final no hi ha res tan efectiu com una destral rosa ben esmolada i una bona queixalada de la Princesa Orquídia, que va donar el cop final a l’enemic.

Gràcies a això, els treballadors van quedar alliberats just quan el sol començava a sortir. I, com sempre que el dia neix a l’illa Fantasia, els aventurers van tornar a la guingueta de la platja (la Cocoloco) per preparar-se per una nova jornada vacacional… totalment tranquil·la i sense incidents. I, naturalment, muntant una altra festa.

Però, abans de marxar... Tornem a Darum!

La pluja cau contra els finestrals del Palau de Justícia de Darum. Avui ha declarat davant del tribunal el senyor Karl Amazon, responsable d’infraestructures, finançament i seguretat de les zones turístiques de la regió. Karl Amazón entra amb pas calmat, vestit amb una túnica blava amb una gavina bordada. “Senyor Amazón, pot explicar-nos el que va passar exactament amb el pont?” Ell s’aclareix la gola, amb veu tremolosa però segura:

“Miri, sí… potser es van fer alguns ajustos pressupostaris, d’acord? No li diré que tot estava perfecte, perquè seria mentir. Però el pont havia resistit durant anys! I qui podia imaginar que just aquell dia, aquella hora exacta, hi passaria una família de xais fent turisme rural?”

De sobte s'escolta un crit, insultant-lo. Fan fora a una persona xai, probablement familiar dels morts.

“Diuen que vosté no va respondre a l’alerta fins hores més tard, i ha dit varies versions contradictories. Que feia vosté amb la periodista Dina Dan-Dan?"

“Miri, això ara no és rellevant. És una tragèdia, evidentment. I em dol profundament. Però sap el que és greu de veritat? Que el Govern de la Regió de Darum sabia perfectament la situació, i no va moure un dit. Jo, sincerament, vaig fer el que vaig poder amb el que tenia. I ara resulta que el culpable sóc jo… quan tot el que volia era mantenir la seguretat i el progrés! No he caigut, no! El pont sí, però jo no! I mentre el poble em doni confiança, seguiré treballant per la serenitat de tots!”

I, finalment, Karl Amazon, exdirector de Seguretat i Manteniment, ha estat absolt de tots els càrrecs.

Fonts del Govern asseguren que el pròxim projecte d’infraestructura (un túnel submarí entre Darum i l’illa Fantasia que podria veure la llum a l’any 23 de l’era dels dracs) comptarà amb el seu assessorament directe.