Missió 83: La tripulació de Joana la Llarga

Cursa cap al Port Blau

La nit abans del dia en què salparia el vaixell que portaria els últims membres de la Companyia cap a l’Illa Fantasia El Dr Sam Arthur s’emocionava imaginant les meravelles que podria descobrir en aquest indret paradisíac. Tant s’emocionà que es va passar fins a altes hores de la nit estudiant, repassant i investigant tots els detalls coneguts sobre el tema. Fins tant tard va estar així…  Que es va adormir!

El va despertar el rebombori que provocà a la plaça del Lliri l’arribada de l’orc Kürt i la seva companya Lyriel, que es van trobar allí amb l’espadatxí Agros i l’aprenent de mag Daren, tots amb intenció d'unir-se a la Companyia. Quan tots es van trobar, la primera missió era clara: atrapar el vaixell abans que el perdessin.

Van córrer i córrer pels carrers de Darum i van arribar just a temps per veure el vaixell a la llunyania. Haurien de trobar un mitjà de transport alternatiu.

La taverna de la Gavina Daurada

Mentre discutien què fer i Agros dialogava amb el capità de la nau mercant de la companyia del Lleó Verd per intentar aconseguir passatge sense massa èxit una veu borbollejant els va cridar l’atenció des de sota les fustes dels molls. Es tractava de Zirak, un estrany home-peix que deia que devia un favor a la Companyia del Lliri per haver-lo ajudat fa temps. Zirak va indicar als mercenaris que a la taverna de mariners de “La Gavina Daurada” sempre hi havia capitans buscant tripulació, així que es van dirigir cap allí.

A la Gavina Daurada semblava només haver-hi dues coses: baralles i borratxos. Però també hi van trobar l’especialitat de la casa, la sopa de peix podrit i rom. De la que el Kürt s'en va empassar un plat rere l’altre. Entre tota la clientela de la taverna, la que va cridar més l’atenció als nostres protagonistes va ser una dona-simi vestida de capitana, amb un garfi a la mà i dues llargues cames de fusta. Es va presentar com a Joana la Llarga i va començar una negociació amb Agros per a que els portés al seu vaixell.

La capitana era reticent a portar-los, ja que ella ja havia contractat una tripulació, un grup que es feien dir “els Cinc Vides” perquè eren els últims cinc integrants que quedaven d’una companyia de mercenaris que havia desaparegut…

La Joana insistia que si volien anar al vaixell amb ells s’hi haurien de portar bé… I la cosa no semblava anar per allí, ja que al bell mig de la taverna començava una baralla entre el Dr Sam Arthur i el Brutus, el mig-orc forçut dels “Cinc Vides”.

Van volar alguns cops i el Kürt va retenir al Brutus al crit de “no violència!”, acabant així l’enfrontament. Quan l’ambient es va haver calmat, el Brutus es va trobar que era “L'Única Vida”, ja que els seus companys l’havien abandonat.

Havent-se deslliurat de la competència, els membres del Lliri van ser reclutats per la capitana Llarga i van abandonar la taverna mentre la tripulació sencera del Lleó Verd entraven per dinar.

Aixequeu l’àncora! Iseu les veles! Rumb a l’Illa Fantasia!

La capitana Llarga va intentar fer-los creure que el vaixell del Lleó Verd era el seu i de seguida va quedar palès que era una farsant i no tenia vaixell. Però tenia un mapa que portava a l’illa Fantasia on esperava trobar un tresor, així que podia ser útil. La Companyia, com ja ha fet altres vegades, es disposà a apropiar-se del vaixell aprofitant que tota la tripulació era a la taverna i van salpar mar endins, seguits de prop pel Zirak l’home peix del que s’havien fet amics.

Unes hores després, ja a alta mar, l’Agros va estabornir d’un cop a la capitana, va robar-li la bossa i la va llençar per la borda. De la bossa en va extreure un grapat de plàtans, el mapa del tresor i un diari que parlava del tresor que havia enterrat el seu germà, el capità Poll. Aviat una discussió va començar entre els lliris sobre si era ètic o no deixar que la Joana s’ofegués, discussió que va acabar quan ja no van sortir més bombolles d’on s’enfonsava el seu cos i el Zirak aprofità per començar a menjar-se-la tot content.

A coberta van continuar les discussions, interrogatoris sobre el passat i robatoris furtius de peces de roba ensangonades. Tot va canviar, però, quan van descobrir a la cabina del capità un altar a Malgus amb restes d’un sacrifici… altar que va ser profanat al ser tocat i això va desencadenar la desgràcia.

Boira a alta mar

Aquella nit era nit de boira i, sense la protecció del senyor dels mars, el vaixell era a mercè dels dimonis de Kashz. Criatures d’horror indescriptible, amb pell escamosa, múltiples braços i vàries mandíbules cada una començaren a pujar a l’embarcació.

Les criatures esquinçaven la pell i mossegaven la carn mentre els lliris es defensaven com podien. El Dr Arthur es va beure un dels seus elixirs encongint-se per a ser mes àgil i combatre amb el seu bastó-espasa, Agros feia dansar el seu estoc amb moviments gràcils i elegants, el Daren llençava conjurs i es protegia de les mossegades amb el seu gruixut grimori, la Lyriel intentava hipnotitzar els dimonis sense èxit i de sobte el Kürt amb un rugit de fúria es va posar vermell, li van sortir banyes i va créixer el doble de la seva mida!

El combat va ser ferotge i tot i que van patir moltes ferides, van aconseguir repel·lir als monstres sense cap baixa i la boira es va esvair.

Terra a la vista!

A la llunyania la silueta de l’illa es començava a retallar amb els primers rajos del sol. Però els problemes al vaixell encara no havien acabat. Per un costat el Kürt continuava enfurismat i amb ganes de destruir-ho tot. No va ser fins que la Lyriel li va parlar amb una veu dolça que va aconseguir calmar-lo i va tornar al seu estat normal. I per l’altre costat… els dimonis havien foradat part del casc de la nau i l’aigua començava a entrar per tot arreu!

Els Lliris van començar a treure aigua i aigua com podien mentre l’Agros agafava el timó i intentava no estimbar l’embarcació contra els esculls que vorejaven l’illa i, amb una última proesa de navegació… van aconseguir encallar el vaixell a la sorra. Havien arribat a l’Illa Fantasia!