Missió 78: El pacte del Gat i la Mort del Titellaire

Un dia Normal?

La missió va començar com de costum, amb cartes i ordres del líder de la companyia, però... no va acabar com les altres.

Khaffir e Ithil eren a la seu, cadascun amb els seus problemes, Ithil es plantejava la seva religió i Khaffir es culpava per l'incident de la poció elèctrica, que se'n va emportar al seu fill Rebuig i va fer que ni la seva dona ni el seu clan volguessin saber res d'ell.

En aquell moment va arribar Carcant, el qual havia estat de festa des dels Jocs d'hivern, en veure el panorama va voler intentar animar a l'Ithil amb la titella d'Arzark, en aquell moment el líder de la companyia els va cridar.

Es dirigia cap a ells no només com a líder sinó també com amic, va informar que havien arribat quatre cartes, una per a la companyia, dos pel Khaffir i una última dirigida a Ithil.

La carta d'Ithil era ambigua, ja que només hi havia una línia; "M'alegro que estiguis viva" una línia que va desconcertar una mica a l'Elfa, les de Khaffir eren el contrari, una d'elles era una amenaça del pare de Najeera i l'altre informava que Najeera volia parlar amb ell.

L'última carta era d'un ciutadà preocupat, que responia al nom de Josep Flors, la seva carta avisava que en les runes d'on va sortir el forat negre que va tapar el cel de Darum, semblava haver-hi activitat, ja que havien aparegut pintades d'aranyes pels voltants.

El grup es va preparar, però abans d'anar a aquelles runes van aprofitar per fer-li una visita a Najeera, la qual no va sortir molt bé, els "metges" van informar el grup que encara que el seu cos havia sanat, la seva ment estava trencada per la tràgica mort del seu fill, i amb aquest sabor agredolç a la boca el grup es va dirigir a les runes.

Festa piramidal i El pergamí

Van arribar a les runes, allí van trobar-se a dos sectaris mudats amb túniques vermelles que cobrien tots els seus cossos, van decidir apropar-se sigil·losament, peró per culpa d'en Rylo, van detectar a Ithil, per sort Carcant i Khaffir van poder donar la volta a l'edifici, amb la intenció d'agafar desprevinguts als sectaris.

Kahffir es va ficar per un petit forat, i va poder posicionar-se en les seves espatlles, però en Carcant no va tenir tanta sort i el van detectar, Khaffir es va poguer amagar a l'ultim moment, i quan menys so esperaven va matar a un dels sectaris, però aprofitant que vestia de vermell va aconseguir enganyar al sectari restant, dient-li que ell també era del mateix culte i que Carcant i Ithil, eren sacrificis.

Khaffir va intentar treure-li informació, però no era fàcil, ja que el sectari parlava d'una manera estranya, quasi semblava boig, Carcant va agafar la seva destral i va amenaçar al sectari, que va revelar la seva cara, una cara mutada semblant a la d'una aranya, semblant a la del seu amo.

Amb l'amenaça de Carcant, el sectari va parlar, però de com el seu senyor Askatel estava molt a prop de fer-se amb Darum i que ells no podrien evitar-ho, Carcant fart de la situació, li va clavar la destral a l'estómac, però un servent del senyor de les aranyes no mor sense donar per cul, unes flames van envoltar el cos del sectari calcinant el mànec de fusta de l'arma, deixant-la inutilitzada, per després ser consumit per les mateixes flames, que no van deixar olor de cap tipus.

El grup va investigar i van trobar amb una carta que deia: “Tot està preparat, avui mateix ho prepararem tot, els que us quedeu enrere recordeu o bé, no han de seguir-vos, la piràmide ja crida prou l'atenció, i no oblideu portar l'oli i els pergamins de bola de foc.

Signat: C.C.”

Amb la carta van trobar un parell de vials d'oli i un pergamí de bola de foc, Carcant ho va agafar tot, ja que un pla s'estava formant al seu cap, en aquell moment va aparèixer una figura, un humá, alt i atractiu, anava ben vestit i semblava inofensiu, es va presentar com el propi Josep Flors i va informar al grup de que algunes persones dels tres turons, havien siguts convidades a una festa en una piràmide situada en el bosc, als afores de Darum.

Pensant que tots els presents en aquella festa segurament serien sacrificis, el grup i Josep, no van perdre el temps, es van dirigir a la piràmide a tota velocitat amb el carruatge d'aquest últim.

La festa i el Diari

Un cop als peus de la piràmide van idear un pla, Khaffir s'infiltraria amb sigil mentre que Ithil i Carcant es disfressarien, ell és faria passar per un sectari i ella es faria passar pel Josep (spoliler, va funionar)

I Josep? Ell es dedicaria a avisar als servents dels convidats, que esperaven a fora, i ho prepararia tot per fugir el més rapid possible.

Al principi el pla va funcionar, es van infiltrar, a la festa, hi havien bastants convidats, alguns d'ells cridaven bastant l'atenció, entre ells estaven, Pedro Sang de ferro, qui semblava ser un dels anfitrions de la festa, al seu costat estava un home pàl·lid, que responia al nom de Yarn o al títol de "Baró", a prop d'ells una persona mudada amb túniques bevia té, corrent per allà també estava Daví el Ritualista, un home molt peculiar. Una dona elegant amb una màscara de ferro semblava esperar a algú i un home estrany, assegut llegint uns papers, amb cicatrius sota els ulls, que transmetia un mal rotllo bastant potent.

La dona de la màscara va veure al Carcant disfressat de sectari, i es va apropar, li va demanar l'oli i el pergamí, però en Carcant era llest i en el viatge havia aconseguit fer unes còpies, i mentre li donava els objectes falsos ell es guardava els reals, per seguidament treure's la disfressa.

El drama no van trigar en arribar, la persona amb túniques va resultar ser la xamana Drow de la tribu d'Ithil que li va revelar que va ser Yarn i els seus homes els que van cremar la seva aldea, però no va acabar allà, ja que Ithil i el grup van acabar adonant-se compte de què Yarn segurament era un vampir.

També van escoltar amb horror que el nom de l'home del mal rotllo i que va resultar ser l'anfitrió principal era Katel, (work in proggres).

I ho va fer, ja que va esbrinar que de tant en tant Katel es tancava en una habitació i desapareixia, amb aquesta informació el grup es va dirigir a l'habitació i per a sorpresa de ningú hi havia una habitació oculta, allà van trobar un diari, i tot apuntava al fet que li pertanyia a Askatel, a dintre van trobar informació sobre dos objectes, una daga: “L'anomenada daga d'ella, una relíquia que pocs creuen que existeix, a vista sembla una daga comuna, però en veritat conte un poder aterridor, qui empunyi la daga serà capaç de ficar animes o parts d'un mateix en altres objectes, tal com deien les històries del senyor de l'anell o del nen amb cicatriu.”

I un orb: “L'orb d'animes, un objecte creat amb màgia antiga fa molts anys, hi ha pocs registres de la seva existència, però no és del tot impossible que existís de veritat, els escrits parlen que té la capacitat de tancar animes, però no de la mala manera, qui pugui ficar la seva ànima a dintre de l'orb podria arribar a ser quasi immortal, els escrits parlen de què es complementa amb la daga d'ella. A sota del tot hi havia una dedicatòria del propi askatel que deia: “Em costa mantenir-me serè, cada dia estic més a prop de posar final a aquest joc que ha resultat ser tan avorrit, l'Elfa ja em va donar una de les peces i ara amb el nan nat a buscar la segona, tot es comença a ajuntar, les peces del puzle s'alineen i la meva presentació publica cada cop està més a prop. Amb aquesta informació el grup ja estava pensant com escapar d'allà, però quan Carcant e Ithil van sortir de l'Habitació, Khaffir es va quedar immòbil, mirant al buit, com si estigués perdut...

El Pacte del Gat

(work in process)