Missió 69: El cuiner de les ànimes

Missió 69 - El cuiner de les ànimes

Diari de missió del Lliri, entrada 69 - 17 de maig de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Seu de la companyia, Darum.

En un matí assolellat en què Darum ja rebia les primeres càlides brises estivals, la Llentia, l'Eyra, la Rita i en Kanuj es trobaven a la seu de la Companyia del Lliri fent les seves tasques de neteja per matar l'avorriment. No semblava que hi hagués gaire feina més enllà del manteniment de la seu. Mentrestant, la última incorporació de la companyia, la Loren, una gnoma muda, es trobava intentant arrencar el cartell de "Gnoms fora!" que hi havia davant de la seu a base de cops.

De sobte, davant dels nassos de la Loren va aparèixer un personatge ben curiós. Un humà cuiner de mitjana edat, amb un bigoti frondós i encara abillat amb les robes de feina, va baixar d'un carruatge-taxi i va picar la porta de la seu, sense veure que hi havia algú a l'entrada. Semblava agitat i pregava ajuda a la companyia, ja que deia que li havien robat la recepta de la salsa que havia heredat de la seva mare. Amb prou feines es va arribar a presentar de tant nerviós que estava, però va revelar que es deia Jepetto Le Gusini. Estava disposat a pagar el que fes falta, i la negociació amb les membres de la companyia no va resultar gens difícil. Així doncs, les cinc aventureres van pujar al carruatge-taxi d'en Jepetto fins a La Trattoria di Jepetto.

Un cop allà, van investigar tots els racons del restaurant i van interrogar al personal. Semblava que podia ser que el lladre hagués estat algun dels treballadors, als quals van interrogar sense treure'n l'aigua clara. També cabia la possibilitat que hagués estat el restaurant de la competència, Don Rigatoni, que era propietat del cuiner Giovanni Rocketto. Finalment, però, no en van treure l'aigua clara, ja que no hi havia portes forçades ni signes d'un robatori d'algú extern. La Llentia li va preguntar al gat Bola de néu, que rondava per allà, si en sabia alguna cosa, però no li va poder oferir pistes.

Quan tot semblava perdut i ja portaven més d'una hora investigant, de sobte en Jepetto va aparèixer amb la recepta a la mà. Deia que havia sigut en Luigi, el seu segon, qui li havia robat. Es veu que en un moment donat se li havia caigut dels pantalons i en Jepetto ho havia vist. Això el va fer entrar en còlera, tot i que en Luigi deia que ell no havia estat, sinó que algú li havia posat allà i va apuntar a dos joves treballadors que la Loren havia sentit conspirar per emportar-se diners del restaurant, tot i que no havia pogut avisar als seus companys a causa de la seva incapacitat per parlar.

Al cap d'una estona, i sense acabar d'aclarir del tot què havia passat, va arribar en Vicenç Boada i Camps, crític gastronòmic, que havia vingut al restaurant per fer-ne una ressenya. Segurament per això en Jepetto estava tant nerviós per la pèrdua de la recepta màgica. Tot i això, va convidar a dinar als membres de la companyia per agraïr-los l'ajuda. Però hi havia quelcom estrany en tot plegat. Tot havia estat massa fàcil i, especialment la Loren i la Llentia sospitaven d'en Jepetto i de tota la situació, car no era la primera vegada que algú intentava enganyar a membres de la companyia i parar-los una trampa. Quan per fi van arribar els espaguetis a la miranesca amb la famosa salsa, en Kanuj, la Rita i l'Eyra van caure adormides, mentre que la resta van ser paral·litzades d'alguna manera. De sobte, quan van mirar al seu voltant, la cuina s'havia tornat fosca i vella, amb teranyines i pols però també amb rellotges que es fonien i cadires i taules amb forma de verdures. Quan van observar a la taula on havia segut el crític Vicenç Boada i Camps, van veure un esquelet. Els cambrers i cuiners havien desaparegut, i només quedava en Jepetto, però el seu aspecte havia canviat, ja no era un jovial i entranyable cuiner de Mirània, sinó una figura fantasmagòrica i cadavèrica amb ganes de jugar.

Continuarà...