Missió 132: La seu no es ven!

Després que en Sir Milligan alertés del desnonament de la seu i que en Sarebus pressionés la Companyia perquè l’abandonés, cinc mercenaris van anar a investigar les oficines de Voltors S.A., a la Casa 47 del barri dels Tres Turons.

Els van rebre amb totes les atencions, convençuts que eren inversors interessats a comprar propietats o encarregar desallotjaments. Però l’amabilitat es va acabar quan van descobrir que pertanyien al Lliri. Durant l’expulsió, la Fennec i els dos animals que els acompanyaven (en Rialles, el senglar de la Mèrida, i en Polo, l’ós polar de la Fennec) van quedar atrapats a dins. La Fennec es va transformar en un gatet i va desconcertar el vigilant, que només hi veia animals. Després d’uns moments de tensió i intimidacions per part del Peregrost i d'en Mardak tots van poder sortir sense arribar a les armes.

Al carrer es van trobar amb el detectiu Cannan, que els va facilitar un informe sobre els integrants de la Brigada Monstruosa (La BRIMO). Els mercenaris van transmetre mentalment aquella informació als companys que defensaven la seu i van continuar la investigació pel seu compte.

El següent objectiu era la senyora Dolça Carronya, que es presentava com a propietària del terreny. Va resultar ser la mateixa dona afable amb qui s’havien creuat a la sala d’espera. Per arribar al seu despatx, van intimidar un petit diable i van trobar dues portes: una deia sempre la veritat i l’altra sempre mentia. Afortunadament, la primera els va aclarir que no havien de travessar-ne cap: el despatx era tot recte, escales amunt.

La Dolça els va oferir una fortuna a ells cinc i propietats a primera línia de mar, a la zona del port, a canvi de vendre la seu. L’acord quedaria segellat amb un contracte d’Asmodeus: cobrarien realment el que pactessin, però qualsevol intent d’engany els costaria l’ànima. Malgrat la temptació, els mercenaris es van negar a vendre el Lliri.

La resposta de la Dolça va ser posar-se als comandaments del Meca-Voltor, una màquina construïda pel seu enginyer gnom, en Tes-La. Després de derrotar-la, els mercenaris la van obligar a signar la renúncia a qualsevol intent d’apropiar-se de la seu. També van aconseguir que destinés els seus pisos de primera línia de mar a habitatge de protecció oficial per a persones necessitades, amb la possibilitat d’acollir-hi els refugiats tieflings arribats recentment a la ciutat.

La seu no es venia. I, aquesta vegada, unes quantes cases deixarien de ser només una inversió.