Nit

Vida i miracles (bé, “miracles” pocs, de moment...)

La Nit i el seu germà bessó, en Dayranthel, van néixer en el si d’una família de la noblesa èlfica a la Ciutat de Sudial al Bosc d’Eldaereth Reyzana. Els seus pares, tot i ser nobles, eren bastant llibertaris, la qual cosa va permetre que la Nit es pogués desenvolupar com a una ànima lliure, tret que ja va començar a demostrar que tenia des de ben petita en qüestionar-se perquè era tant important pels elfs tenir unes normes tant estrictes i una mentalitat tant tancada; ella no necessitava que l’obliguessin o li prohibissin fer certes coses, per si sola ja sabia destriar perfectament què era correcte i què no. Tampoc estava massa d’acord amb segons quines normes socials, per exemple: per quin sets sous s’havia d’anar vestit d’una manera determinada quan es feia una festa?  Perquè no estava ben vist que jugués amb els fills de la cuinera o amb segons quins altres nens i nenes de la ciutat? Perquè no eren ben vingudes persones d’altres races? Totes aquestes idees feien que constantment es discutís amb els membres de l’alta societat èlfica a la qual pertanyia i que, de mica en mica, s’hi anés desvinculant preferint, cada cop més, passar temps sola llegint o al mig del bosc aprenent tot el que li pogués ensenyar la natura. Aquestes escapades li van anar molt bé per adquirir coneixements sobre com sobreviure a la intempèrie, però en canvi, no es va preocupar massa de desenvolupar la màgia èlfica que porta a dins i que, encara ara, no sap fer servir.

Arribats en aquest punt us preguntareu... “i perquè no marxava?”, doncs la veritat és que mentre li deixessin fer el que volgués i no l’empipessin gaire ja li estava bé la vida que tenia, es podia adaptar. El problema va venir quan va arribar a l’edat en que s’espera que els elfs/elfes de cases nobles trobin parella i perpetuïn el llegat familiar; cansada de la insistència d’alguns membres de la família, com per exemple el seu germà bessó (qui té idees completament contràries a les seves), va decidir fer el pas i marxar definitivament de la terra que l’havia vist néixer.

Durant anys va estar rondant pel Regne de Sepròlia guanyant-se la vida venent els seus serveis a comerciants i a persones que feien llargs viatges amb necessitat d’algú que els fes de guia. Va ser precisament en un d’aquests viatges on va conèixer a la Mar, una llibretera, amb qui de seguida va fer amistat. Un cop arribades al destí de la Mar (Darum, d’on era originaria), aquesta va oferir-li la possibilitat de quedar-se a viure a casa seva a canvi d’ajudar-la de tant en tant a la llibreria i, com que la Nit tenia ganes d’explorar el Regne de Gorumor (el Regne de Sepròlia el tenia massa vist), ho va acceptar; d’aquesta manera va començar una nova etapa en la vida de la Nit en la qual alguns dies els passava a la llibreria de la Mar rodejada dels seus estimats llibres i altres els dedicava a fer de guia, fet que li permetia anar descobrint la nova regió.

Els anys que vingueren a continuació van ser tranquils i sense masses entrebancs, fins que un dia, en una de les seves jornades fent de guia, va sentir a dos dels seus clients parlant sobre quelcom que li va cridar l’atenció: La Companyia del Lliri; en va prendre nota i va decidir que quan tornés a Darum ho investigaria; intentaria anar a treure el cap a la seu d’aquesta Companyia per veure si les seves habilitats podrien ser d’utilitat a algú.