Missió 91: El Tiodénadal

Diari de missió del Lliri, entrada 91 - 13 de desembre de l'any 2 de l'Era dels Dracs - Illa Fantasia, Mar Esmolat.

El torneig d'hidromel

El resort de la Palmera Flàcida s'aixecava de matí lluïnt les seves palmeres, la piscina i el bon ambient de sempre, però aquell dia de desembre al resort també es notava una energia especial: eren les Festes de Jul; les festes d'hivern per celebrar el solstici, amb el gran tronc de Jul cremant a l'entrada, una música festiva, olor de dolços i clients amb ganes de gresca.

Enmig d’aquest ambient, el Kwai feia trucs de màgia als infants, la Lyriel observava tot en silenci i el Kürt passejava el seu mandoble com qui no vol la cosa. Caminaven junts cap a la guingueta del Cocoloco, quan es van trobar amb un xivarri monumental allà a la plaja: el 50è Torneig d’Hidromel de les Festes de Jul. Com a premi: un bon grapat de rupies... o la caixa. Amb tot el xivarri, l'Arzark i el Pan també van acostar-se a veure què passava. El Pan semblava perseguir al líder de la Companyia del Lliri, mentre aquest l'esquivava com podia.

Entre rialles, presentacions i gerres d’hidromel, tot semblava festa fins que, de sobte, un crit ho va trencar tot. Un nen havia vist una figura estranya entre els arbustos. A l'acostar-se, el grup de la Companyia del Lliri va veure un mitgerol jove i fet pols. Quan el van socórrer, van notar detalls inquietants: tenia 2 dits de fusta, convulsionava, i semblava repetir paraules inconexes sobre fum, llenyataires, un nadó, arrels… i sang. Just llavors va aparèixer el Bonifaci Bonjan, el seu oncle, amb camisa hawaiana i cara de pànic, suplicant ajuda. Va reconèixer el seu nebot i va alertar als membres del Lliri de la situació: el noiet es deia Miquel Àngel i havia desaparegut amb els seus companys llenyataires Joserich i Marrian a la zona del cim de Betlehem. Comptava amb els herois per rescatar-los. I clar, els herois no s’hi van pensar gaire. Missió acceptada. Cabres gegants preparades, queviures, roba d’abric i un mapa mig desfet que indicava el camí fins al Gran Volcà.

Camí al cim

El viatge va començar amb pressa, pujant per camins rodejant el volcà que cada cop eren estranyament més freds, amb neu apareixent on no tocava i un cel ple de llamps i tempesta gèlida. Pel camí es van trobar una bifurcació, un riu glaçat i… gòblins. Uns gòblins morts de gana que no volien or, només menjar per apaivagar una bèstia terrible. Parlaven d’una criatura de fusta que menjava persones vives i els cagava petrificats. Després d’unes quantes explicacions, els herois van seguir endavant cap a la pedrera del Gall, entre maquinària abandonada, diaris vells i una estranya roca amb forma de gall.

La nit va caure amb una tempesta de neu seriosa. Entre melodies inquietants xiulades pel vent i figures que semblaven moure’s entre les ombres, van trobar una cova on refugiar-se. Allà van descobrir pistes encara més fosques: sang seca, eines, sacs de carbó i una porta secreta amagada dins la roca… feta de fusta.

El Tiodénadal

A dins, les galeries de la cova eren un malson: túnels estrets, arrels per tot arreu i gòblins petrificats com estàtues. I allà, rient-se’n de tot plegat, va aparèixer el líder dels gòblins de fora: el Klauz, un gòblin mig de fusta, mig viu, amb barba blanca, barret vermell i banyes de cérvol. Va explicar la veritat: la bèstia ancestral, el Tiodénadal, s’havia despertat. Un monstre de troncs, arrels i molsa que ho devorava tot.

Arribats al final dels túnels, van arribar a una cambra plena d'estalagmites i estalactites. A la gran caverna, amb un estany glaçat i un arbre gegantí al centre, el Tiodénadal i els seus thions van atacar. I allà, els herois van enfrontar-se a la bèstia. Les estalactites queien, el gel es trencava, les arrels atacaven soles... A mitja lluita, el Kürt va transformar-se, convertint-se en una versió d'ell mateix amb la pell totalment vermella i els cabells blancs, i amb una embestida de fúria va aconseguir partir la bèstia de fusta per la meitat.

La Montserrat i retorn al resort

Acabat el combat, el Klauz va aparèixer amb un porc senglar gegant que arrossegava un trineu anomenast Rundolf, i els va ajudar a sortir de la caverna. Finalment, sota la tempesta de neu, van arribar a una petita cabana al cim. Allà hi van trobar els llenyataires vius… i una nena acabada de néixer, la petita Montserrat, una infant de pell fosca i estranyes marques daurades, que el Joserich i el Marrian havien trobat a la muntanya feia dos dies. Emocions, agraïments i un moment de calma després de tanta bogeria. I així, entre neu, sol i monstres de fusta, la Companyia del Lliri va tornar plàcidament cap a la Palmera Flàcida.