La Companyia del Lliri · Diari de missions
Missió 51: La Bestia Fosca
La nit eterna es manté activa al cel, mentre els ciutadans es tanquen a les seves cases a causa de la por, un local manté les llums enceses, dintre de la seu de la companyia del lliri la Mascara es distreu mirant les seves dagues, mentre beu un got de cervesa, la porta s'obre, un semiorc empolainat amb unes túniques estil kimono portant a l'esquena un gran escut d'acer amb el símbol del déu Auri. Sense dir res aquest semiorc es va asseure a un tamboret i va començar a meditar, la Mascara indignada va intentar dissuadir-lo perquè s'expliqués, però no va tenir sort, però mentre ella intentava que aquest clergue parles amb ella un altre individu va entrar per la porta, un Gnom, mag, va entrar i ràpidament es va presentar com Paccificator, per després dir el seu veritable nom; Sinforosi, al que el semiorc es va presentar com Guerau. Després que l'Irtham que estava per allà, assignes a la Mascara com cap d'esquadró per vigilar la "prova d'iniciació" dels nous membres.
El grup va decidir sortir a fer una ronda i veure si podien ajudar algú, la ronda va començar tranquil·la, alguns crits, però res massa greu, però quan van arribar als barris baixos un home esverat es va apropar corren demanant ajuda, el seu germà havia anat a un magatzem a buscar menjar hi feia massa que no tornava, el grup va accedir a ajudar, l'home va donar-los la clau i van possar rumb cap a aquell magatzem.
Un cop van arribar, el grup es va dividir per buscar pistes, sobre on podia ser l'home que buscaven, mentre la Mascara i el Gerau, feien un cop d'ull a la planta baixa, en Sinforosi va decidir pujar a la segona planta, on va veure com dos individus "comerciaven" amb una mena de pols, però els traficants el van veure, hi va haver de baixar corren a avisar a la resta, la solució més senzilla va ser tancar-se a una petita habitació i esperar que els traficants baixessin.
Però això no va passar, en comptes una gran bèstia va trencar una finestra i va destrossar als dos traficants, els nostres herois, aterrits pels crits, tant de la bèstia com dels pobres infeliços que eren el seu sopa, no van tenir idea millor que calar foc a l'única porta d'entrada i sortida de l'habitació, quan la bèstia se'n va anar el grup va sortir com podia, només per adonar-s'hi compte que tot el magatzem era consumit per les flames.