Missió 46: L'art màgic de Salvador Da'Lirion

Diari de missió del Lliri, entrada 46 - 20 de juliol de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Darum, Gorumor.

El mecenes

Ducat de Darum, 18 de juliol

Un carruatge viatga pel pas de Sepròlia, en direcció a Darum, un dia de pluja, d’aquells que sembla de nit quan encara hauria d’haver-hi llum del sol. Ni tan sols es veu aquella esquerda que travesa el cel. El carruatge de fusta fosca te gravats els simbols d’Odeber, representant la vessant més artística del déu Galitheron, un dels déus de la llum.

Una mica de boira baixa comença a envair el camí enfangat, i el conductor del carruatge s’afanya per trobar un refugi segur abans no arribin els monstres que acompanyen aquesta boira, però no són els monstres qui l'ataquen, sinó uns bandolers dels Tres Cargols, fen que l'home que viatgava al seu interior escapi a la ciutat, deixant enrere els guardies ara morts i totalment desprotegit mentre carrega un valiòs quadre.

Els nous reclutes

Seu de la companyia, 20 de juliol

En Gus, el nou recluta armat amb una gran destral imposa por tot i ser un mitjerol, mentre en Brot fuma i mira per la finestra, sense samarreta, com sempre, i la Llentia es serveix una cervesa a la barra. En Milligan els hi ha dit que han de venir dos nous reclutes. En un moment del matí apareix en Lynn, un nan d'avançada edat que busca al Thortrek. La Llentia li dona la mala notícia sobre la mort del nan i l'home li ensenya un pergamí on només hi ha el nom del Thortrek, que ell no sap què vol dir... Llavors arriba l'altre nova recluta, l'Eria, una mitjerola molt menuda amb moltes ganes d'allistar-se.

Un home truca a la porta, amb una carta daurada. Ja tenen una primera missió per posar a prova als nous reclutes!

La Pensió Tinturela, “Cau d’artistes i somiadors”

Ludovicus Deor, un ric mecenes de pintors, els havia convocat a la sala d'exposicions dels Tres Turons, a la Pensió Tinturela. Els hi va explicar que la nit anterior algú havia robat el seu valuòs quadre pintat per Salvador Da'Lirion, l'extravagant elf. Els mercenaris, després de decidir la recompensa que rebrien i valorant la situació, es van posar a investigar. Ràpidament van trobar petjades, marques, una finestra mig trencada, un troç de tela... I tot això a pocs metres de l'edifici, al seu mateix jardí. I, a l'altre costat d'una tanca, van veure el quadre desaparegut cara avall. Missió completada!

El quadre de Salvador Da'Lirion

Els cinc mercenaris es van reunir al pati, discutint com podrien fer veure que els havia costat molt aconseguir el quadre, amb la intenció d'enganyar en Ludovicus i obtenir més diners per la feina. Mentre debatien, també expressaven el seu desig de trobar el lladre que havia fet l'intent fallit de robatori. Enmig d'aquesta conversa, el quadre es va "expandir" de sobte i va absorbir tots cinc aventurers a dins. Per a alguns, el viatge va durar només un instant; per a altres, va semblar com si haguessin passat dies, sobretot per en Gus i en Lynn, tot i que no tenien sensació d'haver tingut gana ni res similar.

Després de reunir-se de nou, van bagar per aquest estrany món: Un desert daurat, però on la sorra brillava amb un to metàl·lic que reflectia els núvols, deformats de manera estranya al cel. Aquell cel no tenia un color normal: era una barreja de tonalitats taronges, roses i liles, amb rellotges de butxaca fosos que penjaven dels núvols, com si el temps fos un element líquid que es vessava a gotes des del firmament.

Al seu voltant, criatures estranyes van emergir d'entre les dunes: elefants amb potes desproporcionadament llargues, que s'alçaven molts metres per sobre d'ells, avançant amb passos lents i pesants que feien tremolar lleugerament la terra. Les seves ombres eren tant exagerades com canviants, distorsionant la percepció dels aventurers. El vent els portava murmuris llunyans, però quan intentaven escoltar-los, aquests sons es convertien en paraules incomprensibles, tot i que en Brot va semblar que escoltava que algú demanava ajuda.

A mesura que caminaven, el paisatge es va transformar davant els seus ulls. El desert metàl·lic es va fondre en un oceà de líquid iridescent, amb rellotges i estranys instruments surant sobre la superfície. Finalment, es van trobar amb uns arbres insòlits, dels quals penjaven rellotges, com fruits d'un món fora del temps.

Un rellotge de sorra gegant s'alçava davant seu, amb una figura antropomòrfica feta de sorra viva al seu interior. A la part inferior, hi havia un rellotge de manetes deformat, tot i que les hores estaven col·locades de manera habitual, però el temps semblava aturat. La criatura els va parlar amb una veu profunda i distorsionada, explicant-los que el temps era el veritable mestre en aquell lloc. Per continuar el seu camí, els advertia, haurien de resoldre un trencaclosques de lògica temporal. La primera reacció lògica per part dels aventurers va ser atacar directament al rellotge sense escoltar l'enigma. Després de veure que podia ser un problema, van decidir intentar-ho.

Va resultar que havien de posar les busques del rellotge en una posició concreta, però la Llentia va fallar i es va convertir en una nena petita! En Lynn va resoldre l'enigma, però com no va dir als altres com ho havia fet, va desaparèixer i no li van poder preguntar. Els altres van haver d'anar pensant en perquè havia fet aquell gest i, finalment, tots van poder viatjar al següent punt... Tot i que la Llentia encara era una nena de sis anys.

El lladre fracassat i el pintor Salvador Da'Lirion

Van trobar-se a unes escales i van arribar fins a una sala a on van trobar un esquelet que semblava portar anys allà. Van llegir les seves notes desenreçades i es van adonar de que era el lladre que havia intentat robar el quadre i van continuar investigat la zona, plena de passadissos deformats i criatures tancades a habitacions que no es van atrevir a explorar, per arribar finalment a una sala on van trobar al mateix Salvador Da'Lirion demanant-lis ajuda.

Després de dubtar sobre si alliberar-lo o no, finalment els va explicar que per sortir del quadre tots necessitaven dir, alhora que un altre persona, la frase: "Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics!" i així van poder escapar d'allà, amb el quadre, el Savador Da'Lirion i el cap del lladre, qui, en sortir del quadre, va deixar de ser un esquelet per tenir de nou l'edat que tenia al entrar, però separat de la resta del seu cos, va morir al instant.

La Llentia va créixer en sortir del quadre, però no va créixer prou. Es va quedar en els seus 25 anys, tot i que en tenia 35 abans d'entrar-hi. Per sort, no havia tornat a ser una nena!

I, després, va venir l'habitual extorsió al client tan pròpia de la Companyia del Lliri que va fer que cobressin la quantitat de 1550 dracs per la feina feta.