Missió 30: Un dia normal al mercat de Darum

Diari de missió del Lliri, entrada 30 - 20 de Febrer de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Ciutat de Darum.

En un dia atrafegat a la seu, en Khaffir, la Llentia, en Dàran i l'Espurna van ser reclutats per en Milo i la Liv per una tasca al mercat, ja que tots dos estaven desbordats de feina. Amb una llista en mà, el quartet va partir cap a les parades per fer les compres necessàries.

Adquirint cervesa, aigua, cereals i verdures, tot semblava anar segons el pla. No obstant això, la situació va prendre un gir inesperat a la paradeta del Racó del Bacó, propietat d'en Gregor Esclafa-ciclops. Allà trobaren al Ferran, visiblement preocupat, assegut sobre una caixa. Els hi va explicar que s’havien escapat uns mimics nadons que havia de guardar i que s'havien refugiat al seu magatzem, que ara tenia la porta tancada.

Després d’una cerca exhaustiva, els aventurers van localitzar els mímics fugitius. Però mentre eren a dins una segona caixa va caure, alliberant més mimics al mercat. En Ferran era una mica sepastre. Van recuperar els que van poder, però malgrat els seus esforços dos mimics menuts i salvatges van aconseguir amagar-se pels carrers de Darum, deixant-nos amb l’esperança de no tornar a saber d’ells mai més.

La preocupació de Ferran es va intensificar quan la colla va llegir la carta que tenia a la mà:

"Ei, tu!

Espero que estiguis gaudint de l'aire fresc del mercat! Només una petita tasca per a tu avui: t'he deixat una caixeta amb uns quants mimics nadons. Són una mica entremaliats, però res que no puguis manejar, oi?

Només cal que els mantinguis segurs i fora de vista. La mare dels mímics? No et preocupis per ella, segur que està massa ocupada per notar que falten uns quants dels seus petits, pot ser està donant de menjar a una roca pensant que és un d’ells transformat, els mímics són criatures molt estúpides. A més, quines són les possibilitats que ens trobi en aquest gran mercat?

Així que relaxa't, gaudeix del dia i, per favor, no oblidis on has posat les dues caixes!

Salutacions,

Gregor Esclafa-ciclops (que confia plenament en tu!)"

En mencionar la mare dels mímics, la caixa sota Ferran va cobrar vida, revelant ulls i tentacles. Va començar un combat amb el mímic i, en un acte de defensa, la Llentia Puigpardina va utilitzar un gran tros de formatge per acabar amb la criatura, esclafant-la.

La guàrdia va arribar, va prendre declaracions i es va endur les restes del mímic, sense saber de l'existència dels mímics petits, ja que sembla que el cap d'en Ferran era traficant de mímics il·legal que després feien servir per posar a botigues de màgia com a objectes de mostra per evitar les mans llargues d'alguns clients indesitjats. Com a resultat dels tractes amb ell i a canvi del seu silenci sobre el succeït, la companyia ara gaudeix de formatge gratuït durant dues setmanes.

Curiosament, un nou terrari amb un cactus i una moneda d'or ha aparegut a la seu, sense cap connexió aparent amb els esdeveniments recents. Al seu costat hi ha un paper amb noms de membres de la companyia, com si fos un full d'apostes.