Missió 121: Tieflings

Nkthu Nktho, Idril, Pinzell, Fennec i Gauper. Aquests són els noms dels mercenaris de la Companyia del Lliri convocats per a una missió que començaria sota un sol abrasador i acabaria amb foc, explosions, un vaixell ple de refugiats i una criatura colossal emergint de les profunditats.

Un dia de massa calor

El dia havia començat tranquil a Darum. Feia tanta calor que les taules havien acabat sortint dels locals i ocupant els carrers i les places, on buscar una mica d'ombra i una beguda fresca semblava una activitat molt més assenyada que anar-se'n d'aventures.

Va ser en aquest ambient que els membres de la Companyia van començar a reunir-se. Entre ells hi havia una nova recluta, en Pinzell, que va aprofitar els primers moments per conèixer alguns dels seus nous companys.

Mentrestant, l'Arzark i en Sir Milligan havien encarregat al Nkthu Nktho una tasca molt important: escoltar atentament les instruccions de la missió i transmetre-les després a la resta del grup. El problema va ser que, entre una cosa i l'altra, va decidir conservar només fragments completament aleatoris de l'explicació. Quan va arribar el moment de posar la resta del grup al dia, Nkthu Nktho tenia una certesa absoluta: Hi havia monstres. I havien de fer alguna cosa relacionada amb aquells monstres. La resta de la missió s'havia perdut pel camí.

Nucli Darumià

Sense tenir gaire clar què s'esperava exactament d'ells, els mercenaris van decidir aprofitar el dia i dirigir-se cap a la platja.

Pel camí es van trobar amb diversos membres de Nucli Darumià, una organització que en les darreres setmanes havia aconseguit certa popularitat entre alguns sectors de la població. Se sabia que organitzaven menjadors socials, participaven en actes comunitaris i ajudaven els habitants locals en diferents iniciatives. Aparentment, gent preocupada per la seva comunitat.

Els membres del Nucli Darumiá (ND) defensaven que la gent vinguda de fora no havia de ser benvinguda a Darum i repetien arguments sobre estrangers que arribaven per prendre la feina als habitants de la ciutat. La presència de la Fennec i en Gauper no va trigar a fer aflorar també el racisme dels seus membres. La conversa va degenerar en un petit enfrontament verbal que va estar a punt d'anar més enllà. I una patinada sobre grassa que va provocar el nostre estimat mitgerol de nom impronunciable va cridar l'atenció.

La guàrdia de la ciutat va acabar intervenint per separar els dos grups, tot i mostrar una actitud força més comprensiva amb els membres de Nucli Darumià que amb els mercenaris de la Companyia del Lliri. Finalment, però, ningú va acabar detingut ni es va arribar a un conflicte major. Encara.

El foc d'alquimista desaparegut

La següent parada del grup va ser la botiga del senyor Flamicell. Hi havia hagut un robatori important: diverses provisions de foc d'alquimista havien desaparegut, i totes les sospites semblaven apuntar cap a en Flamicell. Les sospites del seu rival simpatitzant de ND. Els mercenaris van investigar l'assumpte i van descobrir que la història era considerablement més complicada.

En Flamicell no havia robat res. De fet, era conegut per ser ideològicament contrari a Nucli Darumià, cosa que l'havia convertit en un objectiu perfecte per carregar-li la culpa. El material havia estat entregat voluntàriament als membres de Nucli Darumià i després havien simulat que el seu rival havia comès el robatori, obtenint així dues coses alhora: desacreditar en Flamicell i poder reclamar els diners de l'assegurança pel material presumptament desaparegut.

Però hi havia una part molt més preocupant. Aquell foc d'alquimista no s'havia aconseguit simplement per fer diners. S'estava preparant alguna cosa. I l'objectiu era un vaixell que havia d'arribar a les costes de Darum. Les diferents peces començaven, per fi, a encaixar.

El desastre d'en Polo

La investigació, però, també va deixar una altra conseqüència. En Polo, l'ós polar que acompanya la Fennec, va començar a voltar per l'interior de la botiga fins que va acabar xocant contra una prestatgeria. Una prestatgeria plena de materials inflamables i explosius. El resultat va ser una explosió que va destrossar bona part de l'establiment del senyor en Flamicell. Després d'aconseguir demostrar que l'home era innocent, la Companyia del Lliri va acabar sortint de la seva botiga havent adquirit un nou deute: en Flamicell té pendent una missió gratuïta de la Companyia del Lliri.

Un vaixell, unes cerveses i un dia de platja

Els mercenaris ja havien aconseguit abans una embarcació amb la qual poder sortir al mar. El seu propietari era un nan amb un garfi per mà, que va acceptar deixar-los el vaixell a canvi d'una compensació especialment ben negociada: cervesa gratis a la taverna servida per el Mestre Bòblin.

Amb transport propi i sabent que alguna cosa podia passar al mar, el grup va posar rumb a la costa. I com que encara no estava passant res especialment apocalíptic, van fer el que qualsevol grup responsable de mercenaris faria en aquella situació. Van passar el dia a la platja. Es van banyar, van explorar el fons marí i fins i tot van buscar tresors. En Nkthu Nktho va tenir especialment bona fortuna i va trobar un rubí sota l'aigua.

Després va decidir comprovar una qüestió científica de gran importància: Funcionaria una bola de foc sota l'aigua? La resposta va ser que sí. L'explosió submarina va sacsejar les profunditats. I, molt més avall, alguna cosa va despertar. Els membres de la Companyia encara no ho sabien.

El vaixell dels refugiats

Finalment, a l'horitzó va aparèixer el vaixell que esperaven. No era un vaixell de guerra ni una embarcació de comerciants. Transportava refugiats.

Els passatgers provenien de terres molt al sud i la majoria es mantenien coberts amb robes, caputxes i peces que amagaven bona part del seu aspecte. Encara no estava clar qui eren exactament, de què fugien o per què intentaven ocultar-se. Però abans que els mercenaris poguessin obtenir respostes, va aparèixer una altra embarcació. Nucli Darumià havia arribat al mar. I portaven amb ells el foc d'alquimista.

Una boira de foscor creada pels membres de la Companyia va impedir, però, que els atacants poguessin apuntar correctament. El projectil va fallar el vaixell per molt i va anar a parar directament a l'aigua. L'explosió que va seguir va ser considerable. I era la segona explosió que aquelles aigües havien patit aquell dia. A les profunditats, allò que en Nkthu Nktho havia despertat ja no estava disposat a continuar dormint.

La batalla al mar

El combat entre els membres de Nucli Darumià i la Companyia del Lliri va començar entre les diferents embarcacions. Els mercenaris van aconseguir ràpidament prendre avantatge. La Idril va llençar bones fletxes, la Pinzell la va seguir, acabant amb el timoner. Alguns combatents van caure a l'aigua, altres van quedar repartits entre les cobertes i el caos va començar a apoderar-se de la situació. Però aleshores el mar es va moure. Una criatura descomunal va emergir de les profunditats. Una manta ratlla colossal.

La criatura va atacar directament les embarcacions i va convertir el que fins aquell moment havia estat una batalla contra Nucli Darumià en una lluita per evitar que tothom acabés al fons del mar. Els mercenaris van respondre amb pràcticament tot el foc que tenien disponible. Boles de foc. Vares de foc. Fletxes impregnades de flames. Explosions.

La superfície del mar es va convertir en un espectacle de foc mentre la criatura atacava els vaixells i els membres de la Companyia intentaven fer-la retrocedir. La manta ratlla va rebre ferides terribles. El grup va intentar acabar amb ella definitivament, però no ho va aconseguir. Finalment, greument ferida i incapaç de continuar l'enfrontament, la criatura va tornar a submergir-se. No havia mort. Simplement havia tornat a les profunditats.

Els nouvinguts

Superat el combat, el vaixell dels refugiats va poder finalment arribar fins a Darum. La guàrdia de la ciutat va acudir al port i va prendre declaració als membres de la Companyia del Lliri. Després d'aclarir els fets, els mercenaris van poder marxar i es va permetre als passatgers del vaixell desembarcar.

Va ser aleshores quan els habitants de Darum van poder veure'ls realment. Aquelles persones que havien viatjat cobertes, amagant el seu aspecte i evitant mostrar-se durant el trajecte, no eren com cap poble que la majoria dels presents hagués vist abans.

Tenien pells de tonalitats estranyes, sovint vermelloses. Banyes. Cues. I procedien d'algun lloc molt al sud, fugint d'una guerra i d'una terra que havien hagut d'abandonar. Eren tieflings.

Aquell dia, els primers refugiats tieflings van poder entrar a Darum. I, des d'aleshores, una nova gent camina pels seus carrers.

Per saber més sobre el seu origen, la seva arribada a Mirathil i les terres de les quals provenen, vegeu Tiefling.