Indània
Indània
Humana · Lluitadora
Interpretada per gpages
L’Indània Costabraura és una jove humana d’uns 25 anys, d’estatura mitjana i complexió atlètica. Té la pell clara i un rostre jove, de faccions suaus, que transmet una expressió alegre i despreocupada. Els seus ulls són clars, de color avellana, i els cabells castanys, llargs fins a mitja esquena i lleugerament ondulats. Acostuma a portar-los deslligats o recollits de manera pràctica quan treballa. Vesteix de forma senzilla i funcional. Quan treballa a El Cau del Kraken, l’hostal-taverna del seu tiet Linus, al port de Mirania, porta habitualment camises de lli amb les mànigues fins als colzes, una armilla, un cinturó ample de cuir i una faldilla en tons blancs o marrons. Quan plega de treballar, prefereix els pantalons foscos i una vella gavardina de pell marró, gastada pel temps, amb botons grans, el coll aixecat i les mànigues amples, que li dona un aire aventurer. Extrovertida, alegre i simpàtica, l’Indània es mostra propera amb els altres i acostuma a transmetre una imatge despreocupada. Darrere d’aquesta aparença, però, s’amaga una noia que somia escapar de la vida que l’ha mantingut atrapada durant massa temps.
La seva mare, la Laila, va ser una mercenària que va recórrer mars i terres llunyanes abans de retirar-se per criar-la. Durant la infància, l’Indània va créixer feliç, escoltant les històries de les aventures de la seva mare a la vora del foc i somiant amb els indrets que algun dia voldria descobrir. Quan tenia tretze anys, però, la Laila va morir, i la seva vida va canviar per sempre. Des d’aleshores, l’Indània viu amb els seus tiets, en un entorn marcat pel caràcter autoritari i els maltractaments del seu tiet Linus.
Un dels seus vincles més importants és el seu cosí Anton, amb qui manté una relació gairebé fraternal. Membre de la guàrdia costanera i bon guerrer, l’Anton li ha ensenyat a lluitar amb una de les espases que havien pertangut a la seva mare. Gràcies a ell, l’Indània ha anat adquirint confiança i habilitats per defensar-se, alhora que alimenta el seu desig de viure les aventures que tantes vegades havia imaginat. Sempre ha gaudit escoltant les històries i les experiències que l’Anton comparteix amb ella.
Pel que fa al seu pare, l’Indània mai no n’ha conegut la identitat. De petita, quan preguntava a la seva mare qui era, la Laila li responia amb històries diferents: de vegades era un valent mariner, d’altres un poderós mag o un humil pagès. Algunes d’aquelles històries eren inventades i d’altres poddien contenir part de la veritat. L’Indània mai no va saber si alguna d’aquelles versions era certa, però totes tenien una cosa en comú: al darrere hi havia una preciosa història d’amor.
El mar sempre ha estat una part essencial de la seva vida. La captiva i la fascina, li transmet pau i li recorda la seva mare i les històries que li explicava. Cansada de la vida que porta, l’Indània ha començat a preparar-se per defensar-se i guanyar autonomia. Cada matí s’entrena a la vora del riu, fent exercici físic per millorar les seves habilitats.
Ara ha arribat l’hora de deixar de somiar amb les aventures dels altres i començar a viure les seves. L’Indània s’embarca en una nova aventura rumb a les illes de Nova Mirània.