Kyras Sylris
Kyras Sylris
Semi-elf · Clergue
Interpretat per Oran de Jornia
Kyras és un semielf de constitució esvelta, amb els trets fins característics de la seva ascendència èlfica. Té la pell clara i el cabell ros, llarg fins aproximadament a les espatlles, que porta solt i lleugerament ondulat. Les seves orelles punxegudes sobresurten clarament entre els cabells. Vesteix una cota d’escates sobre roba de tons foscos i porta una capa llarga de color blau fosc, subjectada al voltant de les espatlles. Per sota de l'armadura duu una peça blava que arriba fins als genolls, decorada a la part inferior amb motius geomètrics daurats. Completa la vestimenta amb pantalons clars i botes marrons. Porta un escut rodó a l’esquena i diversos cinturons, bosses i estris a la cintura. Al pit duu el símbol del seu déu, que reflecteix la seva condició de clergue.
Kyras Sylris va néixer de pare elf i mare humana, ambdós reputats soldats de la guardia blanca, i el van criar dins de Telduar on va rebre des de ven petit una formació privilegiada.
Tot anava bé fins que en una de les missions de la guàrdia blanca a Tarnarok, tot el regiment va desaparèixer i mai més se’n va saber res, en aquell moment Kyras tenia 12 anys. Ajudat pels amics dels seus pares, Kyras començà la seva carrera eclesiástica a la catedral de Telduar, mentre continuava amb els seus estudis.
Durant tots aquests anys Kyras s’ha dedicat al estudis de ple, decantse al culte de Irori i treballant els dominis de la curació i el saber. Puntualment col·laborant amb la guàrdia blanca en tasques de curació i de tant en tant treballant a la infermeria.
A la catedral Kyras s’encarrega del manteniment de la zona del culte a Irori sota les instruccions del bisbe Ernisius, un persona egoista i corrupta que s’aprofita del seu estatus per aprofitar-se de tothom i tenir allò que vol, saltant-se tots els codis interns. Al tractar-se d’una de les persones líder de la religió al regne, els governants no gosen atacar el problema per por a perdre el suport.
Durant la crisi de la malaltia Kyras es troba a la catedral preparant zones per poder atendre malalts i mirant d’anticipar-se a tot el caos que podia venir en les properes setmanes. De cop, en una de les visitis a la sacristia, es va trobar un grup de lladres que intentaven robar la reliquia: "L'orbe de la vida i la mort", sorprès els va cridar que marxesin però ells se li van encarar. Notant que estaven just sota d’una de les enormes porta espelmes del sostre, Kyras tallar amb una daga ceremonial la corda que la sostenia i va caure just sobre alguns membres del grup de lladres. Els que van quedar conscient van recollir els seus companys i van emprendre la fugida.
Quan Kyras va anar a avisar el bisbe del que havia passat, es va trobar que el bisbe estava robant tot el material mèdic i l’or de l'església per fugir de la capital. Kyras li va preguntar que què feia i el bisbe només li va dir que era la fi i que és busques la vida com pugués, a la capital només hi quedava mort.
El semi-elf va quedar corprès, tot allò que havia estat fent tota la vida i la ciutat que l’havia vist créixer no tenia futur, per tant va decidir anar al port per veure com podia escapar. Ni tan sols podia intentar encarregar-se ell sol dels malalts perquè el bisbe s’ho havia emportat tot.
Al port va reconèixer un dels antics companys dels seus pares, l’Amir Afnan, un humà que s’estava embarcant a un dels últims vaixells que marxaven i amb la seva ajuda Kyras va aconseguir un passatge.
Aquella nit, mentre passejava pel port va escoltar una cançó que li era molt familiar, una cançó que tocaven els seus pares quan Kyras era petit, i seguint la música el semi-elf va trobar una jove que amb la seva ocarina interpretava aquesta peça tan especial. El semi-elf li va donar 1 moneda de plata i un somriure i va marxar per resar i preparar-se per l’endemà.