Missió 88: El Festival de la Lluna de Corall

El Festival de la Lluna de Corall

Resum de la missió en forma de cançó

Per la trobadora Nim de Valdecamps

Com si d'un somni es tractés

Em desperto al nen abraçada

Amb mal al coll inexplicable

Però sí! Estem salvades!

La Mar ens ha perdonat

Deixant la seva marca eterna

Nous camarades i en breu amics que conèixer

La Lyriel, d'hipnòtic somriure i màgica mirada

L'Agros amb la seva pal·lidesa i la culpa sempre carregada

I en Kurt, gran i fort però amb tota la pell marcada

Tota una comitiva ens ve al trobar

Amb l'Arzark, el nostre líder, al capdavant

I una ballarina de corbes exuberants però amb innecessària crueltat

Fem via a la, una mica decebedora, Palmera Trempada

Corren els cocolocos i les veritats

I uns crancs en no gaire bon estat

I les atencions del company Pan

Però és que avui comença el festival de la Lluna de Corall!

Arriben les preguntes impossibles

Amb un Llatres que no para de subornar

I que a l'Agros sorra ha fet menjar

La Lyriel fent valer la seva màgia

I en Kurt sempre vigilant

Marxem tots cap al mar, la cursa és a punt de començar

Abraçat a dos dofins patidors

Muntant en un carruatge improvitzat

O fent surf sobre les ones

El nostre líder ha guanyat!

No sense una mica de màgia emprar

Però no tot havia de ser diversió

I ens encarreguen dues importants missions

La flor blanca hem de trobar

I als nostres companys desapareguts hem de salvar

Ens endinsem en una jungla de roig per la lluna tenyida

Fins a una esfereïdora cova de gola de mico gegant, amb dues cues de serp reptant

En la foscor més absoluta

Sort dels companys que ho tenen dominat

I fins als pobres segrestats arribem

No sense perdre abans l'alè

Les imatges són impactants, els vanares a tots els estan torturant

I a algun fins i tot se l'estan menjant

Què haurà estat del nostre company de banyes, Pan?

Després de batalles èpiques,

Amb la Dansa Solar de l'Agros,

La bruma tenebrosa de la Lyriel

Les abraçades brutals del Kurt

La màgia salvadora de l'Arzark

I alguna estocada d'aquesta modesta trobadora,

Aconseguim posar fi al aquell ritual

Que volia alimentar una bèstia sense igual

El Pan hem pogut rescatar

I resulta que el líder era un humà!

Amb l'esma quasi perduda ens n'hem pogut sortir

I ara sí que ens podrem anomenar matekes de veritat!