Missió 43: L'engany del Sobirà

Diari de missió del Lliri, entrada 43 - 18 d'abril de l'any 1 de l'Era dels Dracs - Seu de la companyia, Darum, Gorumor.

La nit cau sobre Darum, però a la seu hi ha una ànima que es desperta, a causa d'un estrany

lluentor de color verd, l'Ithil s'aixeca mentre veu com la seva espasa negra brilla i palpita com si estigués viva.

Ithil s'apropa a l'espasa la qual comença a parlar amb ella; "Ithil Ella vol parlar amb tu i donar-te les gràcies per ser tan fidel, troba la meitat de la clau que està a la seu i busca'm".

Després d'això Ithil cau al terra inconscient, de cop ja no estava a la seu si no a una mena de sala ritual on al mig una mena d'estàtua negra i sense cap semblava estar atrapada, i només una veu ressonava al seu cap; "Troba'm a la sala de conferències."

Quan s'aixeca està adormida a sobre d'una de les taules de la seu, mentre la resta de companys s'aixeca ella s'adona que mentre dormia ha escrit una cosa a la taula.

Mentre ella intenta esbrinar que ha passat l'Arzrak, el Kaffhir, en Sir Miligan i l'Elrond, els quals s'acaben d'aixecar la veuen allà asseguda amb una cara de preocupació, així que es van apropar, després de parlar entre ells i intentar esbrinar que li estava passant a la Ithil, ella va entrar en una mena de tràngol i va sortir al pati on va començar a desenterrar la tomba d'en Thortrek, la resta de companys es van quedar de pedra i en Miligan i el Kaffhir van saltar sobre ella per intentar-la aturar, en Miligan va sortir volant a causa d'un cop de la Ithil, per sort en Arzrak el va aconseguir atrapar, però en Kaffhir no va tenir tanta sort, ja que quan es preparava per saltar una visió va aparèixer davant seu, una figura alta i negre amb

quatre braços i una gran bola de foc verd per cap se li va aparèixer; "No la toquis".

En Kaffhir es va quedar paralitzat de la por, amb tots el pels arrissats, no sabia que era allò, però no podia ser res bo.

Quan la Ithil va tornar en si va veure com en aquest estat d'inconsciència havia desenterrat la meitat d'un medalló que tenia les mateixes lletres estranyés que hi havia a la taula, quan la va agafar una figura alta va baixar d'un dels sostres del pati, portava una armadura vermella sang que li tapava la cara, a la mà portava un Cetre de mag, va parlar amb ells i va acabar per contractar-los per trobar una mena d'armadura negra, per després marxar, però no sense abans

donar-los la direcció d'un arqueòleg, bastant expert en les investigacions de regnes i temples antics, El "famós" Miausquels Jones.

En arribar es van trobar una casa, una casa que havia vist anys millors, les parets exteriors estaven despintades i es notava que feia temps que ningú feia una revisió.

Veient que la porta principal estava tancada, els nostres "herois/lladres professionals" es va haver de colar per la porta del darrere, en entrar es van trobar una casa plena de pedres i runes antigues, una clara mostra de l'obsessió d'en Miausquels amb els regnes perduts.

També es van trobar a en Miausquel fet pols, paranoic i estressat, resultava que en Miausquels portava tancat a casa des d'abans de la mort de la Dalia i no havia sabut que el seu regnat ja havia acabat.

Després de parlar amb ell i explicar-li la seva situació, en Miausquels els hi va donar un cop de mà, però amb una condició, ell havia d'acompanyar-los.

Després d'acceptar el Miausquels va desxifrar el medalló, que els va portar a les runes d'un observatori, tan antic com el Regne de Carth.

Quan van resoldre un enigma molt "fàcil" el grup va adquirir un mapa, el qual revelava la posició de "la sala de conferències" així que van posar rumb a laubicació.

Va resultar que la sala es trobava sota l'antic Regne de Carth, allà, baixant per un gran forat que va deixar un drac van continuar el seu camí.

Quan van arribar al final, es van adonar de dues coses; la primera, aquell imponent drac que van veure fa temps, estava mort a terra, com si algú o alguna cosa, li hagués xuclat la seva essència, la segona?

Des d'on estaven podien veure a la llunyania l'Underdark,""tan a sota estem?, es va preguntar el grup.

Van continuar, i al bord d'un barranc van veure com una mena d'estructura, semblant a una capella, s'aixecava entre la foscor, havien arribat a la "sala de conferències"

A dintre es van trobar amb un monticle de pedres negres, algú estrany, però el que els va cridar l'atenció va ser una gran porta que tenia mig medalló inserit, quan van provar de ficar l'altra meitat la porta va fer un fort soroll, però després, aquell monticle es va aixecar, resultant ser un gólem, el qual tenia l'última peça de la clau encaixada al pit.

Quan van destruir-lo, en Kaffhir i en Sir miligan van intentar destruir l'espasa negra, ja que temien que el que hi havia darrere aquella porta només podia portar mort.

Després de la disputa, van obrir la porta, a l'entrar es van trobar amb una sala quasi buida, excepte per un gran pou situat al mig, pel qual creuaven dos ponts, al punt on els ponts es connectaven una mena d'armadura negra sense cap esperava de genolls, als seus costats uns soldats, fets de pedra empunyant armes esperaven alguna cosa.

Encara que tot apuntava que no es devia tocar aquella estàtua la Ithil, empesa per una força externa va clavar l'espasa a un forat al coll de l'estàtua, això va ser la pitjor decisió de la Ithil.

La mateixa criatura que tant Kaffhir com Miligan havien vist al seu cap ara estava de peus, en un cos físic, mirant al seu voltant, no va trigar a burlar-se de la innocència de la Ithil, Proclamant-se com l'herald d'Ella, el Sobirà...

Mentre el nostre grup de mortals es preparaven per lluitar per les seves vides, van rebre una altra sorpresa, les estàtues es van aixecar, agafant les seves armes i preparant-se per atacar, tots es van donar per morts, però una veu que sortia de les estàtues els va deixar de pedra.

-El presoner ha sigut alliberat, no el deixeu marxar, Executeu al traïdor!!!

La batalla va ser molt dura, tant físicament com mentalment, però al final el grup va aconseguir llençar al Sobirà per un forat, esclatant en impactar contra el terra, però no tot va sortir bé, en aquest fatídic combat va haver-hi dues baixes, una va ser en Miausquels, que va caure amb el Sobirà, mentre en Sir Miligan intentava ajudar-lo.

L'altre va ser la petita pantera, mascota d'Ithil, la Fosca, que va morir a mans del Sobirà, protegint a la seva salvadora, Ithil.

Un cop el Sobirà va ser derrotat el seu cos es va fer líquid i Ella va oferir-los una recompensa, per obtenir-la cadascun havia de ficar un objecte dintre; Ithil va potenciar el seu arc, Miligan i Arzark les seves armadures, Kaffhir les seves dagues i Elrond va aconseguir uns artells de ferro.

El grup va tornar cansat, però amb nous objectius...